Avui és un dia molt especial al Bolet. Avui és el “sant” de l’Àitor. A l’entrada del pastís de carabassó i xocolata que vaig publicar l’any passat us explicava l’origen del nom. En realitat no existeix al santoral, però no per això no l’hem de celebrar, oi?
Aquest any, tant l’Yves com jo hem tingut un petit lapsus i ens crèiem que era el dia 19 de febrer. Us podeu creure que ja havíem convocat un dinar al Bolet amb el iaio, els avis i la família Llàbiro i un parell de dies abans ens vam adonar que era el dia 28?! Així doncs, aquest cap de setmana tenim dinar familiar, que som dels que no celebrem res per avançat.
Aquest cop, l’encarregat de fer el pastís és el Monstre culinari –amb molta ajuda-. Així participa amb aquesta proposta a Memòries d’una cuinera que, com ja sabeu, estem d’aniversari. El que tenia clar que volia fer era un pastís amb melmelada de maduixa. Finalment ens hem decidit per una base de iogurt farcida de melmelada i recoberta amb una fina crema de vainilla.
Avui hem començat el dia amb les piles ben carregades. Estem llevats des de les 6 del matí, serà perquè l’Àitor tenia ganes de menjar el pastís? Doncs potser sí, perquè a l’hora d’esmorzar, li hem posat una espelma -ja sabeu que últimament són la seva debilitat- i aquest cop, sense l’ajuda dels papis, l’ha apagat ell sol! Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat que ha posat, i més quan l’Yves i jo hem començat a aplaudir, s’ha sentit tan important i orgullós de la seva fita... Després ens hem menjat un bon tall de pastís, per compensar la son que teníem...
Aquest cap de setmana vam aprofitar per anar d’excursió al monestir de Poblet, una construcció Cistercenca magnífica. Tot i els espollis, saquejos i guerres que ha patit, es troba en un magnífic estat de conservació gràcies als treballs de restauració que s’han anat fent. Us podeu creure que mentre estàvem escoltant l’explicació del guia a l’altar major el Boletet només tenia ulls pel ciri? A que no sabeu què volia fer? Doncs sí, l’heu encertat, apagar la flama, sort que no estava encès i ho vam fer veure, perquè sinó no sé que hagués passat amb els religiosos...
Moltíssimes felicitats petit! Gràcies per tenir un somriure d’orella a orella sempre i fer-nos, al papa i a mi, les persones més felices d’aquest món! Ara a gaudir del teu pastís i, sobretot, de l’espelma...
Ingredients base:
1 iogurt grec
3 m/i de farina per rebosteria
2 m/i de sucre
½ m/i d’oli
3 ous
1 llimona
Anís
1 sobre de llevat Royal
3 m/i de farina per rebosteria
2 m/i de sucre
½ m/i d’oli
3 ous
1 llimona
Anís
1 sobre de llevat Royal
* m/i = mida de iogurt
Ingredients decoració:
1 pot de melmelada de maduixa
500 g de Mascarpone
100 g de sucre glacé
Essència de vainilla
Maduixes
300 g d’ametlla filetejada
500 g de Mascarpone
100 g de sucre glacé
Essència de vainilla
Maduixes
300 g d’ametlla filetejada
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i vainilla. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb les maduixes. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.
Quina patxoca aquest pastís!!! Segur que l'heu gaudit de plé! Moltes felicitats al teu nen!
ResponEliminaPetons
Judith, quin pastís més bonic, i segur que amb aquest color vermell a l'Aitor li encantarà.
ResponEliminaFelicitats als tres!
Una abraçada, bonica!
Doncs felicitats per aquest sant inventat i pel pastís, que fa una pinta... Per cert, m'encanta el cartellet, és un tampó, és una impressió, és Superman?
ResponEliminaUna abraçada!
és el photoshop! jajajajajajaja
Eliminaostres Judith,
ResponEliminajo també m'hagués llevat ben d'hora per gaudir d'un esmorzar així! Té molt bona pinta!
Felicitats al bufador!
mmm té que està deliciós...a més està a camir o em recorda a mi a una Sara que es un dels millors pastíssos del mòn!
ResponEliminaAmb tota l'ametlla enganxada al voltant sembla una Sara, però amb la crema de mascarpone ha de quedar molt més lleugera que la típica de mantega.
ResponEliminaSegur que l'Aitor va bufar l'espelma molt cofoi! (tot i que pel sant es bufa espelmes? :) )
no es posem espelmes Gemma, però últimament és el que més li agrada a l'Àitor!!! ;P
EliminaMoltes felicitats per l'Aitor!!! y enhorabona a l'Yves, que aquest pastis sembla de pastisseria!!
ResponEliminaQuina pinta taaaan bona....petons
ResponEliminamuchas felicidades a toda la familia y a seguir disfrutando del momento como este o de de la visita al monastir.
ResponEliminatremendamente bueno este pastis
peto
Jo si tingués un pastís com aquest també m'aixecaria a les 6 del matí!!!! jejeje!!! Quina xuladaaaaaa!!!!
ResponEliminaMOOOOOLTES FELICITATS ÀITOR!!!! I felicitats als papis per la part que us toca...encara que això de confondre el sant....jijiji!!! una mica més hi ho celebreu per partida doble!!!
Petunets i disfruteu del dia,
Eva.
Oh! pintassa de pastís!!!! Felicitats a l´Àitor!!!! i a vosaltres també!!! m´en porto un trosset i la recepta. Muaks
ResponEliminaQuin pastís més bonic!!! jo també me n'hauria menjat un bon tall a les 6 del matí! jejeje No el conec, però l'Àitor és un nen preciós!! :) Que guai l'excursió al monestir de Poblet, m'has fet recordar una vegada que els meus pares també ens hi van portar, ens va agradar molt! Tic ganes de tornar-hi, perquè crec que han fet una apliació també oi? ara no sé si em confonc... Un petonàs i un altre pel Boletet :)
ResponEliminaTambé he visitat el Monastir de Poblet, quina pau que s'hi respira.
ResponEliminaUn pastís que ha d'estar boníssim i sempre que us veig a fer servir el mascarpone penso perquè encara no ho he fet mai. En fi... algun dia
Quina delicia! fa un goig impressionant! felicitats al petit Àitor! ;)
ResponEliminaUn pastís exquisit...Judith!!! sembla més bo que la sara i tot! Molt bona, l'excursió al monestir... petonet!
ResponEliminaFantàstic pastís, es nota que aquí ha treballat més la gran xef juju que el monstre...
ResponEliminaAixò sí, me'l menjaré sense parar! :-)
Que maco!!!!!!!!!!!!!! Em sembla tota una delícia, el mascarpone amb maduixes queda boníssim i amb aquesta decoració preciós.
ResponEliminaPetonets
Moltes felicitats per l'Aitor! no m'extranya q us el menjessiu de bon mati el pastis...
ResponEliminaFeliç sant pel petit! Dsifrutarà molt degustant aquest pastís tan suculent, aquesta cremeta m'ha encantat noia!
ResponEliminaPetons :)
Un pastís digne de celebració amb sant o sense ell!
ResponEliminaPetonets
Feliç dia de sant al boletet!!! a disfrutar del pastís, que amb aquesta pinta segur que ho fareu!!! Felicitats dels titis cadaquesencs!! ;)
ResponEliminaFelicidades al chiquitín. Me encanta tu blog, ya me hice seguidora que no quiero perderme nada de lo que hagas. Si quieres te invito a conocer el mio.Besines
ResponEliminaQuin pastis !!! .mare meva jo també m'aixecaria de bon mati , si m'esperès un pastís com aquet .... petons i felicitats a L'aitor.
ResponEliminaSi es que el meu nen volia festa! ja,ja,ja Què matiner.
ResponEliminaLi ha agradat el pastís? Com que no li agrada res?;)
És tan i tan preciós i simpàtic i, ja paro, que em dius que no sóc objectiva.;)
Molts petonets i felicitats pel boletet, que per la memòria no serà!
Que maravilla y que apetecible, Judith con esas fresas tan rojas y tan perfectas, me encantan. Muchas felicidades para el rey de tu casa, vaya mami tan fantástica tiene que le hace semejantes pasteles.
ResponEliminaun besazo
Almendritas crujientes, fresas y vainilla vaya, vaya :)
ResponEliminaUn saludito
Ole, ole!! Visca el Boletet!! Ja me l'imagino a Poblet (mira que és maco!!) intentant apagar ciris... jajajajaja
ResponEliminaEl pastís genial :)
Felicitats i petonets!
Sandra
PD passo a les 6! ;)
Jajaja tal y como lo cuentas me parecia estar allí viendole delante del cirio jajaja que mala mami, ya podías haber encendido la velita para él ;P Muchas felicidades Aitor!!!! a sus papis muchos besos :)
ResponEliminaHola Juju, o bolo está estupendo, muitos parabéns a Jim!!!
ResponEliminaBesitos guapa:)
Moltes felicitats Aitor!! Es un precioso pastel de celebración! Que tengais un feliz día!
ResponEliminaMuchos besos
Felicitats a l'Aitor i felicitats a tu per tant bona cuinera.
ResponEliminaPetons maca
Esta precios....el meu fa por !!!!!!!! pero volia participar !!!!!
ResponEliminaEres maaaaala! que no nos pones el corte, con ganas me he quedado...
ResponEliminaEi nena, l'hem ben encertat amb les maduixetes...Ummm, on està el meu trosset. Per cert anys, anys, per molts anys....
ResponEliminaUn petonet i felicitats al monstre
Una combinació exquisida.
ResponEliminaFelicidades al Príncipe de la casa, aunque sus papis le han hecho una tarta digna de un Rey, es preciosísima.
ResponEliminaBesos para el bomboncito
Muchas Felicidades para Aitor!! el pastel me ha encantado
ResponEliminaBesos
Judith, es estupenda... Seguro que habéis pasado un día genial comiendo esta maravilla.
ResponEliminaUn besazo enorme, guapa
Bueno, pero qué cosa más mona, por dios!!!! Me has dejado sin palabras, chica!!!!! Felicidads para el peque!!!!
ResponEliminaBesos, guapa, te ha quedado genial!!!
Que preciosidad, da pena hasta comerselo!!!
ResponEliminaBesitos
No ho enteneu: el Boletet s'aplica això de "a quien madruga, Dios le ayuda". Jo també m'ho dic i ho intento creure cada matí quan sona el despertador. ;P
ResponEliminaEl pastís té una pinta fantàstica. Hi pot haver millor manera de començar el dia que amb un tall de pastís? Et puc enviar a l'Òscar una temporadeta perquè aprengui de l'Yves a fer pastissos?
Petons!!
Ah, me l'imagino mirant el ciri de Poblet. Encara sortirà un "petit terrorista" Jajajajaja
Quina pinta més bona! Maduixes amb mascarpones, m'ho puc imatginar. Una delicia, i el boletet ha d'estar per a menjarse'l.
ResponEliminaPetons
Judith siempre te salen unos pasteles que da gusto de verlos.......y comerlos!!!. Me ha encantado. Besos
ResponElimina¡Guauu, monísimo!, tiene que estar de vicio.
ResponEliminabesitos
JUJU ESSE BOLO FICOU DIVINO.
ResponEliminaPARA MIM UMA FATIA BEM GRANDE POIS UMA PEQUENA NÃO ME SATISFAZIA...
BJS
Felicitats al petit! M'encanta el mascarpone així que faria un tallet ara amb el café.
ResponEliminaUn petonet maca,
Esther
quin pastís!!! mmmmm..... amb les maduixes és irresistible!! pero em falta una coseta, una foto del tall!! que m'has deixat amb les ganes!! l'hauré de fer jo doncs..jejej petonets
ResponEliminajuju! però quin pastís més macu, si és tant bo com la bona pinta que té, no m'imagino lo impressionant que deu ser...
ResponEliminapetonets
Quin pastís més bufó!! Les maduixes m'apassionen, segur que estava boníssim!!
ResponEliminaPetonets maca
Qué buena pinta. Muchas felicidades para tu hijo.
ResponEliminaFelicitats al Boletet!!! i quina sort bufar una espelma en aquest super pastís!!!!
ResponEliminapetonets
Felicitats atrassades!
ResponEliminaEl pastis fa una pinta... genial!
Petonets.
quina passada de presentació!!!
ResponEliminaOhh quina bona pinta!!! M'encanta la presentació, ha quedat molt maco amb el topping de madueixetes, jejje, no ho puc evitar, m'encanten xD.
ResponEliminaDoncs res, ni que sigui tard felicitar l'Aitor, quina gràcia lo de les espelmes, jeje.
Molts petonets!!
Aaaaiiiii, amb les maduixetes, quina pinta!
ResponEliminaMarta
Felicita l'Aitor i felicita el monstre culinari epl pastís!
ResponEliminaNani
Ups, felicitats retrassades a l'Àitor!! jeje Suposo que ja no en deu quedar ni un bocí, d'aquest pastís... quina pinta nena!! :D I si m'ho permets, em sembla que et copiaré aquesta presentació per algun futur pastís... T'ha quedat preciós!
ResponEliminaUn petonàs!!
Només veure'l he sentit la necessitat de fer aquest pastís. Precisament estic buscant un pastís per fer pel meu aniversari i crec que per fi he trobat el que m'agrada.
ResponEliminaPer cert, el motlle de quina mida era?
és de 21 cm de diàmetre
EliminaMamma mia, vaja pastel nena! Què bo! No n'ha quedat gens, oi? Jeje. Dubte que em quedi algo tan bonic si tracte de fer-ho :S
ResponEliminaEts una artista! Petons :)
Se me hace la boca agua, te ha quedado maravilloso! Y encima con vainilla!Beso
ResponEliminaDi-vi-no. Yo no dejaba ni la etiqueta neni!!!
ResponEliminaMil besos y mimos pal peque! :D
Muchas felicidades al Aitor! ya le veo la carita mirando el cirio!! jejeje...la tarta espectacular, mi Juju...que la ha hecho el Yves??? mmm
ResponEliminaNosotros tampoco festejamos por anticipado ;-) ME gusta la costumbre de festejar los santos. Mi papá lo hace desde pequeño porque así era la costumbre en su familia , pero no nos la pasó a nosotros. Y a mí que me encanta tener excusas para festejar , me parece que lo voy a poner en práctica. Tu torta se ve deliciosa!
ResponEliminaCariños
Judith es perfecta y preciosa ¡además de buena!.Te pido disculpas por no haber publicado la receta de la tarta que estuve todo el martes por la mañana haciéndola y además era el cumple de mi madre ¡una San Marcos! pero hija ayer me surgieron varias cosas entre otras y no me ha dado tiempo.
ResponEliminaEspero poder hacer lo que planteeis este mes de marzo.
Bsos
María, solo faltaria! participa cuando puedas, estaremos encantadas de contar con tus recetas! ;)
EliminaFelicidades para Aitor y tb. para ti ya que la tarta tiene una pinta estupenda. Bss
ResponEliminaVaya pastelón! que precioso! pero veo -leo- que la ocasión no era para menos. Lucas tiene 5 años y aún arrastra esa felicidad cada vez que se enciende un pastel de cumpleaños. Da igual si es suyo o no. El 13 de este mes -perdón, del anterior- fue el cumpleaños de Günter y cuando le compré las velas las cogí sin leer mucho -en germano me suele dar pereza eso de leer la letra pequeña. El caso, que encendemos las velas, Lucas que se pone a ayudarle y casi nos morimos de la risa soplando los tres como locos y de nuevo se encendían :-D las risas de enano eran espectaculares, que rato más majo...
ResponEliminaY es que con ellos, uno recupera esos recuerdos de niñez y vuelves a disfrutar como un crío de las cosas importantes de la vida:-) Felicidades!
Bs
pot estar més bo aquest pastís?? impossible, té boníssima pinta y de ben segur que va encantar a tothom :)
ResponEliminapetons
Sí senyora! És un bon costum celebrar-ho tot! Tant se val aniversari, sant o si ha guanyat l'equip preferit... I si cal es posen les espelmes que és el que més gràcia fa! M'encanta aquest pastís, des de les maduixes, fins al cartellet! Ets una mama artista! Petonets
ResponEliminaOs quedó un pastel precioso, delicado y bien rico!
ResponEliminaFelicidades al homenajeado!
El plato oriental de más arriba lo desconozco y eso que yo iba "al chino" hace años pero lo que me gustaba eran los rollitos primavera (esos me re-chiflan) y el pollo con almendras. Dejé de ir por una cuestión de higiene: aquí hubo un problema sanitario en uno muy conocido y dejamos de ir, pero, como bien dices, las últimas veces también nos había sentado mal, sospechoso al menos, no?
Besazos
Amb molt i molt de retard, felicitats per l'Aitor!!! I també per la seva mami per aquest aquest pastís tan bonic. Una cucada!!! M'encanta el detall de l'etiqueta.
ResponEliminaPetonets guapa