Creme Brûlée de caipirinha per la Sandra

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… Avui, 30 d'abril, és un dia molt important. És l'aniversari de la Sandra d'Els fogons de la Bordeta. No és un aniversari qualsevol, avui és especial perquè fa 30 anys!

Què us puc dir de la Sandra si tots vosaltres ja la coneixeu? És una persona extravertida que irradia alegria per allà on passa. La primera vegada que ens vam trobar, vam començar a xerrar i semblava que ens coneguéssim de feia anys -serà pels milers d'e-mails que ens havíem intercanviat abans?-. Quan estàs amb ella no pots parar de riure, i això és molt important avui en dia, com a mínim jo ho valoro moltíssim.

Avui, la família Bolet et volem felicitar d'una manera molt especial. Quina millor manera que fer-ho amb una bona caipirinha? Doncs aquí tens la nostra versió! Però com veuràs no és l'única, ja que la Moni -Coses de llàbiro-, la Laura -Coure Coulants- i la Paula -Bon Tiberi- també t'han preparat una versió. Evidentment no és una caipirinha qualsevol, ja que tu et mereixes això i molt més! 

Esperem que tinguis un dia molt especial i que siguis molt feliç! Ja sabem que a la Bordeta heu començat la festa. Estic convençuda que avui t'espera un dinar de luxe i moltíssimes coses més. Nosaltres, mentrestant, no trobem data per fer el nostre tall de red velvet, et felicitem amb aquesta creme Brûlée de caipirinha que t'asseguro que està boníssima. Gaudeix molt d'aquest dia tan especial i, sobretot, bufa fort les espelmes! Per molts anys solet.

Ingredients crema:

450 ml de llet

50 ml de cachaça

125 g de sucre

3 pells de llima

2 rovells d’ou

20 g de midó

Canyella en pols

1 llima

Preparació: 

En una cassola posem la llet, la cachaça, les pells de llima i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem de mica en mica i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia, afegim el suc de mitja llima i ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar i, un cop estigui espès, ho retirem del foc i ho posem als recipients perquè es refredi. Un cop la crema s’hagi refredat a temperatura ambient -entre, 15 ó 20 minuts-, la posem a la nevera i la deixem refredar. Abans de servir ratllem una mica de pell de llima, irem un polsim de canyella i sucre, i amb l'ajuda d'un bufador cremem el sucre fins que ens quedi ben torrat.

Carquinyolis de poma, nous i canyella

Últimament, hem tingut el Monstre Culinari -l’Yves- molt ocupat. El mes d’abril ha estat un mes de bojos al bolet. Primer va ser la presentació d’El número 7. De cop i volta li han duplicat el volum de feina -ara porta dues revistes-; i per acabar-ho d'adobar s’ha examinat per obtenir el títol de patró d'embarcacions d'esbarjo -ha aprovat! No patiu-. A més, no fa falta que us digui que el Barça no l’ha ajudat massa. Per sort, el mes d’abril està a punt d’acabar i sembla que la calma torna al Bolet; així que ahir, per celebrar-ho, vam decidir que ja tocava que el Monstre Culinari tornés a entrar a la cuina i fes la seva aportació a Memòries d’una cuinera. Al principi no teníem clar de què els faríem, fins i tot us vam demanar consell a la pàgina del facebook! Finalment hem optat per fer uns carquinyolis amb poma i nous amb un toc de canyella, que els fan molt llaminers. El resultat ja el veieu! Aquest matí per esmorzar han volat.

Moltíssimes gràcies a tots els que, cada mes, us animeu a fer una aportació a Memòries d’una cuinera, estem aconseguint uns reculls fantàstics de receptes de sempre que val la pena conservar. També us volem recordar que no fa falta tenir bloc per participar. Fins i tots els que ja tingueu una recepta publicada al bloc, relacionada amb el tema que proposem, també ens la podeu deixar. El proper dia 1 publicarem el resum.

Per últim, m’agradaria comentar-vos que ja hem arribat als 500 fans a la pàgina d’El món de juju del Facebook! Moltíssimes gràcies a tots per seguir-nos i, sobretot, per participar amb els vostres comentaris! Espero que gaudiu del cap de setmana i els més afortunats, com l’Yves i el Boletet, del pont!

Ingredients:

150 g de farina
75 g de sucre
1 ou
1 c/c de llevat
50 g de nous
50 g de poma deshidratada
Canyella
Anís


Preparació:

En un bol afegim el sucre i l'ou i ho barregem fins que comenci a fer escuma. A continuació, afegim la farina i el llevat tamisats, un rajolí d’anís i un polsim de canyella i ho barregem fins obtenir una mescla homogènia. Per últim, afegim a la massa la poma deshidratada tallada a trossets petits i les nous esmicolades i ho incorporem a poc a poc. En una superfície llisa tirem una mica de farina i formem un rotllo d'uns 25 cm. A continuació ho posem en una safata amb paper de forn i ho coem durant 20 minuts a 180º. Un cop hagi passat aquest temps, ho traiem del forn, ho deixem refredar 2 minuts i, amb l'ajuda d'un ganivet ben fi, fem talls d'un centímetre aproximadament. Disposem els carquinyolis a la safata del forn i els coem 10 minuts a 180º. Els retirem del forn i els deixem refredar en una reixeta.

Timbalet de mató i xocolata

No sé si us passa, però últimament em falten hores per fer tot allò que voldria. Entre setmana poques coses podem fer, que no sigui treballar i jugar una estona amb el nostre petit, per això els caps de setmana els aprofitem per poder gaudir una estona i quedar amb amics i familiars, encara que no és fàcil.

Feia molt de temps que teníem pendent quedar amb uns bons amics, l'Arantxa, l'Andreu i els seus petitons, però el temps passava i no acabàvem de trobar un dia. Per fi aquest diumenge vam poder quedar, després de molt de temps. Així que vam improvisar un berenar. Aquesta improvisació va ser literal, perquè quan l'Yves em va confirmar que vindrien a berenar em vaig emocionar i, tota xula, vaig decidir fer un pastís. La meva sorpresa va arribar en obrir la nevera i no trobar quasi res! El dissabte, en comptes d'anar a fer la compra, vam anar a l'Ikea i després a passejar. Però a mi em feia gràcia fer un pastís per berenar, així que, com ja és habitual últimament, em vaig adaptar al que hi havia a la nevera i al rebost. El resultat va ser fantàstic! Un pastís esponjós i molt fi, gràcies al mató, amb un bon gust a anís.

Amb aquesta recepta participo al concurs que fa la Tere, del bloc Terecetario, per celebrar el seu primer any a la blocosfera. Ella ens demana una recepta on aparegui una T, tant se val el format que emprem. Vaig estar pensant la possibilitat de fer una recepta en forma de T, però no m'acabava de decidir, així que quan vaig fer aquest pastís amb mató vaig pensar que seria una bona proposta per presentar al seu concurs. La T es repeteix al nom de la recepta, la trobem present a un dels ingredients principals i apareix a la fotografia. I vosaltres, us animeu a participar? Encara queden alguns dies. De moment aquí us deixo la meva proposta, espero que t'agradi, Tere!

Ingredients base:

150 ml de llet descremada
50 ml d'anís
375 g de farina
250 g de sucre
1 sobre llevat Royal
200 g de mató
50 g de nous
250 g de xocolata
3 ous
Llavors d'anís

Ingredients decoració:

Mató
Mel de taronger
Gerds
Nous

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina i el llevat tamisats, el sucre i l’anís a un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament, tallem la xocolata i les nous a trossets petits i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb el mató esmicolat. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem a un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre i unes quantes llavors d'anís; tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 50 minuts o fins que punxem el ganivet i ens surti net. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per fer la presentació agafem una porció de pastís -hem emprat un tallador rodó-, posem mató esmicolat a la superfície, decorem amb gerds i nous i acabem tirant una mica de mel de taronger amb l'ajuda d'una cullera.

Carquinyolis d'olives negres i nous

Aquest mes, a Memòries d’una cuinera, us hem proposat una recepta que tenia moltíssimes  ganes de fer: carquinyolis. Qui no ha menjat, algun cop, un carquinyoli acompanyant d'unes postres de músic i una copeta de vi dolç? Pels que no sou de Catalunya, o no els coneixeu, us comento que és una espècie de galeta cruixent amb fruits secs, normalment ametlles o avellanes. Aquí és habitual servir-los per fer sobretaula, encara que no som els únics que en fem. A Itàlia es diuen biscotti, i estic convençuda que, si indaguem una miqueta més, segur que trobem més llocs on fan alguna cosa similar.

Quan vaig pensar quina seria la meva aportació, de seguida vaig pensar en fer uns carquinyolis dolços, fins que vaig anar al rebost i vaig veure que tenia pocs fruits secs –cosa estranya al Bolet-. Com que tenia moltíssimes ganes de fer-los, i no em volia esperar a l’endemà, vaig optar per fer-los salats, amb olives negres. Us asseguro que ha estat un encert! La combinació de les nous i de les olives fan un complement ideal per a qualsevol aperitiu. A més, us convido a que us animeu a preparar-los, us quedareu sorpresos de lo fàcils que són de fer.

Esperem que us animeu a presentar les vostres propostes per Memòries d’una cuinera, tant si teniu bloc com no, a veure si aconseguim fer un recull ben ampli. Recordeu que teniu de temps fins el dia 28, us hi esperem!

Ingredients:

150 g de farina

25 g de sucre

1 c/c de sal

Oli d'oliva

1 ou

1 c/c de llevat

50 g de nous

50 g d'olives negres sense pinyol

Preparació:

En un bol afegim el sucre, la sal i l'ou i ho barregem fins que comenci a fer escuma. A continuació afegim la farina i el llevat tamisats, un rajolí d'oli d'oliva i ho barregem fins obtenir una mescla homogènia. Per últim, afegim a la massa les olives i les nous esmicolades i ho incorporem a poc a poc. En una superfície llisa tirem una mica de farina i formem un rotllo d'uns 25 cm, a continuació el posem en una safata amb paper de forn i el coem durant 20 minuts a 180º. Un cop hagi passat aquest temps, el traiem del forn, el deixem refredar 2 minuts i, amb l'ajuda d'un ganivet ben fi, fem talls d'un centímetre aproximadament. Disposem els carquinyolis a la safata del forn i els coem 10 minuts a 180º. Els retirem del forn i els deixem refredar en una reixeta.

Sempre junts II

Un 18 d’abril de fa 3 anys l’Yves i jo teníem els dits creuats. L’ informació meteorològica no era massa favorable, ans el contrari, tot indicava que hi haurien llamps i trons. Però la bona sort ens va voler acompanyar i a quarts de 6 va sortir el sol en un dels dies més especials que hem viscut però, per sort, no l’únic, i esperem que puguem gaudir-ne molts més.

La vida ens està demostrant que si desitgem amb molta força una cosa, per molt impossible que pugui semblar, al final ho podem aconseguir, veritat? Fa 3 anys que tu vas fer possible un dels meus somnis, tot i que ningú s'ho acabava de creure, com vaig explicar al post de Sempre junts.

Aquest any el destí ha volgut que siguis tu qui hagi complert un dels somnis que tenies anotat en un racó del teu cor. Per fi una de les teves novel·les, El número 7, ha vist la llum i ha estat publicada, i estic convençuda que només és l'inici d'aquest somni.

Com bé dius tu “tots els camins es fan millor amb una llàgrima i un somriure”, gràcies amor, espero que puguem gaudir plegats de més somnis realitzats. Sempre junts.

Maquis d'arròs amb albergínia i mel i matò

Aquest cop, els nois de La recepta del 15 ens han proposat cuinar amb arrós. Un cop més m'he esperat fins a l'últim moment per decidir quina seria la meva aportació, i és que cada mes hi ha moltes propostes bones i originals i no puc presentar qualsevol cosa.

Al Bolet som fans de l'arròs. La paella, el rissotto, l'arròs caldós, a la cubana o el que vulgueu. Però us haig de confessar que tinc dues excepcions: l'arrós negre o a la bruta. No m'agrada gens el que es cuina amb tinta de calamar i mira que hi ha llocs on el fan ben bo, o això diu l'Yves.

Crec que aquestes alçades, els que em seguiu des de fa un temps, sabeu que m'agrada molt la cuina japonesa, i sobretot els maquis. Doncs bé, aquest cop la meva aportació es una fusió de cuina catalana i japonesa. Pot semblar una barreja estranya, però us aviso que aquests maquis amb les Oblees d'arròs, l'albergínia i el mel i mató són deliciosos! Us animeu a tastar-los? Us aviso que un cop en tasteu un, no parareu. 

Espero que gaudiu molt del que queda de cap de setmana. Nosaltres avui tenim un dia molt complert, fins i tot crec que 24h seran poques per arribar-ho a fer tot! Us espero la setmana que ve amb noves receptes.

Ingredients per a 8 uts.: 

1 albergínia

100 g de mató

Oli d'oliva

Sal

Mel de taronger

50 g de nous

2 Oblees d'arròs

Preparació:

Netegem l'albergínia, la tallem a tiretes i la fem a la graella, amb un raig d'oli i un polsim de sal. Mentrestant, hidratem les Oblees d'arròs uns quants segons en un bol amb aigua. Les traiem, les eixuguem, amb compte, amb un drap de fil i les estenem per farcir. Posem una capa d'albergínia, una mica de mató, unes nous esmicolades i mel. Ho emboliquem i fem un rotllet. Amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, fem talls d'un cm i mig -més o menys-, ho emplatem i, si volem, afegim una mica més de mel.

La Mona II

Aquest any el dia de la Mona ha estat una mica diferent. Havíem quedat amb la família Llàbiro per portar-li, com mana la tradició, la mona a l'Aina, una de les meves filloles -sí, sí, en tinc dues! Però una viu a Oporto i la mona que li enviem és de "lliure interpretació"-. El problema que vam tenir però, va ser l'aparició d'un virus intestinal, aquest ens va fer boicot i va evitar que ens desplacéssim fins al poble on havíem quedat. Sort del Boletet, que s'ha fet càrrec dels seus papis com un homenet! Us podeu creure que estàvem l'Yves, el Boletet i jo estirats al sofà -en realitat no sé si els papis arribàvem a ser un- i ell ens anava mimant? I només té 19 mesos! Si és que tenim un nen que val tot l'or del món.

Doncs bé, al final ahir a última hora, com a bona padrina, no vaig voler que l'Aina es quedés sense mona. Així que ens vam vestir i li vam portar. Ella es va posar molt contenta perquè era del detectiu Conan, un dels seus dibuixos preferits, tal i com ella desitjava. 

Quan pensava quina Mona fer, tenia clar que portaria un ou ben gran de xocolata blanca i d'altres de petits, perquè la meva princess resulta que no li agraden els dolços. Vaig optar per una base de iogurt, farcida de melmelada de mores i una crema a base de mascarpone i xocolata blanca, amb un toc d'aigua de roses, perquè tingués un sabor un xic diferent. A casa sempre ens ha agradat molt la típica mona de mantega -la Sara-, però ja sabeu que no sóc massa fan de la mantega, així que he decidit fer una versió d'un dels clàssics. 

Mentre estava preparant aquest post, l'Aina m'ha trucat per dir-me que li havia encantat la mona, que era boníssima! Jo, tota innocent, li dic: "Aina, no fa falta que diguis que t'agrada, que a tu no t'agraden els dolços, jo t'estimaré igual nina…".  I ella m'ha dit: "De veritat titi! És el millor pastís que he tastat mai!". Doncs si vosaltres voleu saber si és bo, us animo a que el feu! Al Bolet, quan ens posem bé de la panxa, us asseguro que el tornarem a fer...

Per cert, amb aquesta mona participem a Els reptes de l'Annie, on cada mes proposa un nou repte per als cuiners més petits de la casa, però aquest mes, i sense que serveixi de precedent, ens deixa participar a tots aquells que li vulguem ensenyar la nostra mona! Annie, espero que t'agradi tant com a l'Aina i que tots aquells que hagueu fet una us animeu a enviar-li.

Ingredients base: 

1 iogurt natural

375 g de farina per rebosteria

250 g de sucre

50 g d’oli

50 g de llet

3 ous

1 sobre de llevat Royal

Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de mores

500 g de Mascarpone

250 g de cobertura de xocolata blanca

Aigua de Roses

300 g d’ametlla filetejada

300 g de crocant d'ametlla

Sucre glacé

Ous de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i la cobertura de xocolata, prèviament desfeta, ho barregem, afegim una mica d'aigua de roses i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de mores i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i xocolata. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, i el crocant, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb els ous i els ninots. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

El guanyador del sorteig és...

Com us vaig comentar a l'entrada d'El número 7, avui dia 7 coneixerem el guanyador del sorteig que us vaig esmentar. Per poder participar només us demanava dues premisses a complir: una era deixar un comentari i l'altra dir quin era el vostre còctel preferit. A continuació us deixo el llistat de tots els que heu participat al sorteig.

Llistat de participants:

1- Laura, Coure Coulant

2- Laura Vericat, L&C

3- Silvia, Chez Silvia

4- Eva, El Cullerot festuc

5- Lucía, Dime que comes

6- Esther, La cocina Mágica

7- Cuinera a estones

8- Laura Nagera

9- Miquel, La cuina d'en Miquel

10- Bet, Tasta rutes

11- Nenalinda

12- Cris Dordas

13- Roser, Trifassic de Baileys

14- Catieu, Pastissets

15- Sandra, Els fogons de la Bordeta

16- Cinta

17- Maria i Peixeta

18- Roser

19- Sara Maria

20- Alba, Taller de cuina

21- Anna

22- Eri, La cuina de l'Eri

23- Chelo, Cogollos de agua

24- Cósima, Las cosas de Cósima

25- Raquel

26- Visc a la cuina

27- Catarina

28- Nuni, Cuinetes

29- Gemma, Caprofiti

30- Lídia, La cuina útil

31- Duxa

32- Roser, Bloc de cuina

33- Nee, Le petit chat rose

34- Cris 

35- Pilar, Mi mesa para 3

36- Anna, Onegraphicgirl

37- Mercè Salvat

38- Erika, La ventolera

39- Pili, Kooking

40- Marta, Pebre i xocolata

41- Acabat de fer

42- Carmina

43- Sònia, Encontrar la felicidad

44- Rosa Maria

45- Gemma, Fogons

46- Jari

47- Paula, Bon tiberi

48- Nuria

49- Alba, Le fabuleux destin du chocolate

50- Fórmules culinaries

51- Carme

52- Nani, La cuina violeta

53- Neus, Cocinando con Neus

54- Quima, La cocina de los inventos

55- Montse S.

56- Asela Masià

57- Abril, April's kitchen

58- Dos entre bambalinas

59- Anna, La felictat es menja

60- Anònim

61- Judit J.

62- Donibaneko, Cocinando con Unami

63- Isabel, La cuina de la Isabel

64- Teresa, Com a casa res

65- Heva, Tarjeta de embarque

66- Francesc Estorach, La cuina de tots naltros

67- Paquita, Compartiendo mi pequeño mundo

68- Ana, Experimento en la cocina

69- Miguel Fabón

El sorteig l'he fet mitjançant el programa Random, i el nº guanyador és… el 17! Si us plau Maria i Peixeta, poseu-vos en contacte amb mi mitjançant un e-mail i us faré arribar el vostre premi; un lot de xuxes casolanes by juju -ja em direu si preferiu algun gust en especial- perquè el pugueu gaudir mentre llegiu El número 7!

A la resta de participants us volia agrair els comentaris que heu deixat i, sobretot, el suport que ens heu donat en aquesta nova il·lusió. Si us ve de gust i podeu ens veiem el proper dia 11 d'abril a les 19:00 hores a la llibreria Catalònia. Us hi esperem!

Espero que estigueu gaudint d'aquests dies de festa, ens veiem la propera setmana amb una nova recepta! 

Galetes de roses amb petazetas i xocolata

Un dia com avui, de fa onze anys, va néixer una petita princesa que ben aviat es va fer amb els cors dels qui l'envoltaven. Només amb un petit somriure contagiava a grans i petits i els encoratjava a seguir endavant, ni que fossin temps difícils. Un dia com avui, en una petita família va néixer un brot d'il·lusió i d'amor. Un dia com avui va néixer la nineta dels meus ulls, una nina que ben aviat es convertirà en senyoreta i gairebé ni ens n'haurem adonat.

Encara recordo com si fos avui quan la Moni ens va dir que seriem tiets! Crec que si fos per mi encara saltaria d'alegria -potser per això practiquem tant el cangur amb el Boletet!-. Quina il·lusió, un nou membre a la família! El primer petit que ens robaria el cor. Aquell cop, i sense que serveixi de precedent, la vaig encertar, estava convençuda que seria una nena, i així va ser, una nena preciosa de qui tinc l'honor de ser tieta i padrina.

Moltíssimes felicitats bonica! Els titis estem convençuts que si ets valenta i lluitadora aconseguiràs tot el que et proposis. A més, ja saps que els somnis es poden fer realitat, veritat? Aprofita i quan demanis els desitjos avui tanca els ulls ben fort, ja veuràs com algun dia es compliran.

Les galetes d'avui, si em descuido, no us les ensenyo. Al meu ajudant li van agradar tant que una mica més i no arribo a fer les fotos. Feia temps que volia un colorant alimentari vermell, però dels de veritat! D'aquells que amb un parell de gotes aconsegueixes un color intens, així que li vaig demanar a l'Íngrid -My lovely food- consell i em va donar un de fantàstic, ja veieu el resultat! A més, per fi vaig comprar-li els Petazetas de xocolata que m'havien robat el cor en una de les seves entrades. Us aviso que segueixo experimentant amb el colorant super-red!

Espero que us agradin, això sí, aviso que si en menges una ja no voldràs parar. Si no us ho creieu li podeu preguntar al Boletet, a veure què us diu! Gaudiu d'aquests dies de descans, ni que siguin 4 ja està prou bé, no? Ens veiem la propera setmana amb una nova recepta i, qui sap, potser amb nous experiments...

Ingredients:

300 g de farina de rebosteria
150 g de mantega
150 g de sucre
Cobertura de xocolata blanca
Petazetas coberts de xocolata
1 c/c de sal
1 c/p de llevadura Royal
Colorant alimentari vermell
Aigua de Roses
1 ou

Preparació:

Posem la mantega a un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800 W (si ho preferiu, ho podeu posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb el sucre. Afegim l'ou i, quan estigui tot incorporat, afegim la farina, la sal, 2 cullerades soperes d'aigua de roses i el llevat. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, afegim el colorant i ho barregem. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada amb l'ajuda d'un tallador. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les deixem durant 10 minuts a 190º. Les traiem i les deixem refredar a temperatura ambient sobre una reixa. Per decorar-les utilitzem una mica de xocolata fondant desfeta i enganxem les llàgrimes de xocolata, els Petazetas o el que més ens agradi, i ho deixem refredar fins que la xocolata quedi sólida.