No sé si us passa, però últimament em falten hores per fer tot allò que voldria. Entre setmana poques coses podem fer, que no sigui treballar i jugar una estona amb el nostre petit, per això els caps de setmana els aprofitem per poder gaudir una estona i quedar amb amics i familiars, encara que no és fàcil.
Feia molt de temps que teníem pendent quedar amb uns bons amics, l'Arantxa, l'Andreu i els seus petitons, però el temps passava i no acabàvem de trobar un dia. Per fi aquest diumenge vam poder quedar, després de molt de temps. Així que vam improvisar un berenar. Aquesta improvisació va ser literal, perquè quan l'Yves em va confirmar que vindrien a berenar em vaig emocionar i, tota xula, vaig decidir fer un pastís. La meva sorpresa va arribar en obrir la nevera i no trobar quasi res! El dissabte, en comptes d'anar a fer la compra, vam anar a l'Ikea i després a passejar. Però a mi em feia gràcia fer un pastís per berenar, així que, com ja és habitual últimament, em vaig adaptar al que hi havia a la nevera i al rebost. El resultat va ser fantàstic! Un pastís esponjós i molt fi, gràcies al mató, amb un bon gust a anís.
Amb aquesta recepta participo al concurs que fa la Tere, del bloc Terecetario, per celebrar el seu primer any a la blocosfera. Ella ens demana una recepta on aparegui una T, tant se val el format que emprem. Vaig estar pensant la possibilitat de fer una recepta en forma de T, però no m'acabava de decidir, així que quan vaig fer aquest pastís amb mató vaig pensar que seria una bona proposta per presentar al seu concurs. La T es repeteix al nom de la recepta, la trobem present a un dels ingredients principals i apareix a la fotografia. I vosaltres, us animeu a participar? Encara queden alguns dies. De moment aquí us deixo la meva proposta, espero que t'agradi, Tere!
Ingredients base:
150 ml de llet descremada
50 ml d'anís
375 g de farina
250 g de sucre
1 sobre llevat Royal
200 g de mató
50 g de nous
250 g de xocolata
3 ous
Llavors d'anís
Ingredients decoració:
Mató
Mel de taronger
Gerds
Nous
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina i el llevat tamisats, el sucre i l’anís a un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament, tallem la xocolata i les nous a trossets petits i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb el mató esmicolat. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem a un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre i unes quantes llavors d'anís; tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 50 minuts o fins que punxem el ganivet i ens surti net. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per fer la presentació agafem una porció de pastís -hem emprat un tallador rodó-, posem mató esmicolat a la superfície, decorem amb gerds i nous i acabem tirant una mica de mel de taronger amb l'ajuda d'una cullera.
Cómo entiendo lo de la falta de tiempo, ya echaba de menos éstas charlas virtuales.Después de tanto tiempo sin cocinar el cuerpo me pide un bocadito dulce como ese, qué pintaza!!
ResponEliminaBesos niña
I que bo que es el mato.
ResponEliminaUna foto molt maca
Petons
Ets una artista! Com ten surts de be dels compromisos d'ultima hora! Petons
ResponEliminaEm sorpren sempre les meravelles q fas tenint la nevera "buida" :-)
ResponEliminaOstres, doncs crec que amb aquesta improvització en vas sortir molt ben parada! A casa ens agrada molt el mató, però mai l'he provat barrejat amb xocolata!
ResponEliminaJo la veritat es que si vingués algú ja se segur que hauria d'anar a comprar les coses, perquè no sóc de tenir coses de receptes guardades, no hi ha xocolata a casa, ni fruites més extranyes ni etc etc etc, només coses més aviat bàsiques, que sinó després se'm fa malbé! O sigui que quan vull fer una recepta, apunto ingredients, miro que tinc i la resta a comprar! jejejje
Petones maca!
Nunca he probado el mató!!
ResponEliminaPero qué rico coméis por ahí..
Me encanta la presentación, bonito como todo lo que haces!
Me encanta!! Como dice Isabel en el comentario de arriba, la presentación es muy bonita.
ResponEliminaBessos
Que bo Judith! Me l'apunto. M'encanta que en diguis timbalet, és un nom molt temptador. Petonet
ResponEliminaMuchas gracias guapa, quién pudiera pillar para desayunar este Timbalet, exquisito, besos y suerte!!!!!!!!!!
ResponEliminaDoncs, que visca la improvització!!! Te molt bona pinta... Petons
ResponEliminaA casa sempre hem dit que la meva mare és la Mary Poppins... som quatre germans, tots uns guilis! I quan no hi havia menjar ens posàvem tots nerviosos! Però ella mirava i... pum! feia qualsevol cosa q era una passada.
ResponEliminaPer cert, he trobat jo la meva Mary Poppins... Sempre fas exquisideses amb la nevera buida!!!
É DAQUELAS COISAS A QUE NÃO RESISTO, OS INGREDIENTES SÃO TODOS DO MEU AGRADO E COM ESSA APRESENTAÇÃO NÃO DÁ MESMO PARA RESISTIR.
ResponEliminaBJS
aquest el faig segur¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, xocolata i mató , els ingredients preferits del meu marit .petonssssssss
ResponEliminaTu saps lo bo que ha d´estar això? si que ho saps!!! amb lo bo que està el mató. Petonets
ResponEliminaJudith, lo que no sé es de dónde sacas tiempo para hacer todo lo que ya haces. A mí no me da la vida. Y desde luego, no tengo tantos recursos para hacer esta pasada de pastel con la nevera casi vacía. Enhorabuena, Mary Poppins. Yves tiene razón.
ResponEliminaO tempo foge-nos por entre os dedos...
ResponEliminaQue sobremesa deliciosa juju, está com uma apresentação muito bonita,parabéns;)
Besotes guapa.
Que bó!!!!! m'encanta el mató!
ResponEliminaQueda moníssim i ha de ser d'un bo.... quines ganes de menjar mató m'has fet entrar!
ResponEliminauff!!!!!quines ganes m'han vingut de menjar mató amb mel!!!!!!!!m'encanta!!!besitos
ResponEliminaDons mira que per improvitsar t'ha quedar un pastís d'alló més bó.
ResponEliminapetons
Per ser improvisat, t'ha quedat de luxe. Petons!
ResponEliminaAna de: 5 sentidos en la cocina
Jo també vull un berenar improvitzat com aquest!! que bo mare meva, amb el que m'encanten els pastissets de formatge! últimament també em passa això que em falten hores... Molts petonets guapa!
ResponEliminaPD: abans tampoc m'agradaven les mandonguilles... de fet només m'agraden les de la meva mare ;)
La verdad es que yo ya ni noto la falta de tiempo Neni...jajajaja. Solo cuando estoy relajada y disfrutando más de lo normal, digo...ah mira pues si el tiempo cunde a veces sin hacer nada. Espero que pronto baje el ritmo, pero que sigas disfrutando tanto de todo....este timbal, es una delicia, adoro las frambuesas totalmente!
ResponEliminaMil besos :D
Que si noto la falta de temps? No ho saps prou! :S De fet intento penar un dia per quedar per berenar i no el trobo... em sembla que quan pugui et trucaré i m'hauràs d'improvisar un timbalet tan i tan bo com aquest!
ResponEliminaPetonets bonica meva!
Sandra
Per ser improvitzat et va quedar de luxe, ja ho pots ben dir.
ResponEliminaNo ets l'única a qui li falten hores per poder fer tot allò que voldríem ;)
Molta sort al concurs, i un petonet.
Juju el traductor se ha vuelto loco, me he pasado toda la receta pensando que son los nuevos, hasta que he visto la foto, son nueces jajaja creo que voy a dejarlo por imposible, a ti te entiendo más facilmente que a google jajaj
ResponEliminaAaaaaa y la receta deliciosa, no cambiaría ni una coma :)
Un besote
jolines que timbalet mas bueno,me encanta
ResponEliminapeto
M'encanten els pastissos de formatge i m'agada el mató, així que aquest timbalet em sembla sensacional. Les nous i la xocolata hi han de combinar molt bé.
ResponEliminaostres! això tan bo se t'acut mirant una nevera buida?¿?¿ ostres! això tan bo se t'acut mirant una nevera mig buida?¿?¿ imaginat si l’arribes a trobar plenaaaa!havia de ser bonisssssimmmm!!!!
ResponEliminasalutacions, Anja.
Uhhmmm!!! amb mató!!! Ha de ser una delícia!!! em guardo aquesta recepta, això s'ha de tastar. I el puntet d'anís uhmmm...
ResponEliminaPetonets guapa
t'ha quedat un timbalet a part de deliciós, preciós!!! el que es pot fer amb la imaginació, oi?? petons
ResponEliminaTE HA QUEDADO GENIAL COMO TU BLOG ME QUEDO DE SEGUIDORA CON TU PERMISO.BESOS
ResponEliminaQue rica mezcla...Besitos
ResponEliminaPreciós i segur que deliciós. Molt bona proposta.
ResponEliminaPetonets. MAR, de El que no mata engreixa
No mentixis Judith! això no ho vas fer en una improvitsació! es impossible! reconeix que portes dies preparant-lo!!
ResponEliminaFlipo amb tu, en serio. Si t'haguesis dedicat a la cuina, hauría tremolat en Ferràn Adrià!
Ostres Juju sort que no tenies res a la nevera.....pq t'ha quedat un timbalet súper original i no en tinc dubte que segur q era boníssimmmm!!! Petunikus***
ResponEliminapuf! Jo si improviso mai em queda res gaire presentable, i amés si ve gent a casa em poso nerviosa i prefereixo fer alguna coca que sé que em surt bé segur, com la de iogurt o una de plàtan que he repetit motes vegades. Admiro la teva creativitat!
ResponEliminaEnhorabona!
Una bona recepta i amb uns ingredients de primera, molta sort!!!
ResponEliminaUn petonet
Pues sí, Judith, también me pasa... No tengo tiempo ni para ir a la pelu, que falta me hace en las últimas semanas. No doy abasto con el montón de cosas que tengo que hacer y, por la noche, estoy ya que me caigo... En fin... las mujeres siempre tenemos 1001 tareas. O nos las buscamos???
ResponEliminaOye... qué rico el timbalet!. Y qué lindo!!!!
Cuento contigo para el concurso, verdad?
Un besote
un timbalet a cal Bolet...que bo!
ResponEliminaNani
Uf!!! quina bogeria de pastís!!! com m'agrada, Judith. Em guardo la recepta sota pany i clau, per no perdre-la, que aquesta algun dia també apareixerà a la nostra taula.
ResponEliminaPetons, guapa!
Segur que van quedar ben contents amb aquest pastís, molt ben trobat amb el que tenies a la nevera!
ResponEliminaI això de la manca de temps, em sembla que és un mal molt general!
Quiero ir a merendar a tu casa!!! aunque improvises. Me ha encantado.
ResponEliminaAh!! y si encuentras la fórmula para estirar el tiempo la quiero!!!
Besotes
Combinació excel·lent!!
ResponEliminaDoncs per no tenir res a la nevera, et va quedar genial! petons
ResponEliminaTentadores los Timbalets y con una mezcla que me Tienta !!!. un beso guapisima.
ResponEliminaMmm!! si hi ha res millor que una porció de pastís, és un mini pastisset tan mono com aquest! ets la millor improvissant i fent que el resultat sigui fantàstic!!
ResponEliminaUn petonet guapa! ;)
Veo que en tema de tiempo andamos todos igual....me llevo un timbalet para consolarme ! jejejejje
ResponEliminaA mí me faltan horas en el día desde que tengo uso de razón! No se donde han ido a parar pero me venían de maravilla.... ese postre delicioso sólo voy a mirarlo que también estoy a dieta, como si no hubiese bastantes cosas que nos fastidian últimamente! Besos
ResponEliminaA mi també em falta temps. O sóc més lenta fent les coses o en faig massa...
ResponEliminaI, com diu l'Yves, quines exquisideses que fas amb la nevera buida!!!
Petons
Has combinat dos dels meus ingredients favorits sobretatot la xocolata , així que l'apunto ràpidament!
ResponEliminaUi, a mi em sobren hores! ja,ja,ja
ResponEliminaM'encanten les receptes que fas "amb el que trobes per casa" ole tu, si senyora.
Molts petonets.
A mi em falta temps per tot!!! si quasi estic desconectada! i em falta també un timbalet d'aquests... mmmmmmmmm!!!
ResponEliminapetonets i molt bon cap de setmana!!!
LLeva mis ingredientes favoritos anís , mató y semillas de anís seguro que salió divino lo estoy saboreando jajajaja.
ResponEliminaY ya lo tengo apuntado jajajaja.
Besos!!
Felicitats per el premi maca !!!
ResponEliminaPetons