La Mona II

Aquest any el dia de la Mona ha estat una mica diferent. Havíem quedat amb la família Llàbiro per portar-li, com mana la tradició, la mona a l'Aina, una de les meves filloles -sí, sí, en tinc dues! Però una viu a Oporto i la mona que li enviem és de "lliure interpretació"-. El problema que vam tenir però, va ser l'aparició d'un virus intestinal, aquest ens va fer boicot i va evitar que ens desplacéssim fins al poble on havíem quedat. Sort del Boletet, que s'ha fet càrrec dels seus papis com un homenet! Us podeu creure que estàvem l'Yves, el Boletet i jo estirats al sofà -en realitat no sé si els papis arribàvem a ser un- i ell ens anava mimant? I només té 19 mesos! Si és que tenim un nen que val tot l'or del món.

Doncs bé, al final ahir a última hora, com a bona padrina, no vaig voler que l'Aina es quedés sense mona. Així que ens vam vestir i li vam portar. Ella es va posar molt contenta perquè era del detectiu Conan, un dels seus dibuixos preferits, tal i com ella desitjava. 

Quan pensava quina Mona fer, tenia clar que portaria un ou ben gran de xocolata blanca i d'altres de petits, perquè la meva princess resulta que no li agraden els dolços. Vaig optar per una base de iogurt, farcida de melmelada de mores i una crema a base de mascarpone i xocolata blanca, amb un toc d'aigua de roses, perquè tingués un sabor un xic diferent. A casa sempre ens ha agradat molt la típica mona de mantega -la Sara-, però ja sabeu que no sóc massa fan de la mantega, així que he decidit fer una versió d'un dels clàssics. 

Mentre estava preparant aquest post, l'Aina m'ha trucat per dir-me que li havia encantat la mona, que era boníssima! Jo, tota innocent, li dic: "Aina, no fa falta que diguis que t'agrada, que a tu no t'agraden els dolços, jo t'estimaré igual nina…".  I ella m'ha dit: "De veritat titi! És el millor pastís que he tastat mai!". Doncs si vosaltres voleu saber si és bo, us animo a que el feu! Al Bolet, quan ens posem bé de la panxa, us asseguro que el tornarem a fer...

Per cert, amb aquesta mona participem a Els reptes de l'Annie, on cada mes proposa un nou repte per als cuiners més petits de la casa, però aquest mes, i sense que serveixi de precedent, ens deixa participar a tots aquells que li vulguem ensenyar la nostra mona! Annie, espero que t'agradi tant com a l'Aina i que tots aquells que hagueu fet una us animeu a enviar-li.

Ingredients base: 

1 iogurt natural

375 g de farina per rebosteria

250 g de sucre

50 g d’oli

50 g de llet

3 ous

1 sobre de llevat Royal

Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de mores

500 g de Mascarpone

250 g de cobertura de xocolata blanca

Aigua de Roses

300 g d’ametlla filetejada

300 g de crocant d'ametlla

Sucre glacé

Ous de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i la cobertura de xocolata, prèviament desfeta, ho barregem, afegim una mica d'aigua de roses i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de mores i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i xocolata. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, i el crocant, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb els ous i els ninots. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.