>

dimarts, 10 d’abril del 2012

La Mona II

Aquest any el dia de la Mona ha estat una mica diferent. Havíem quedat amb la família Llàbiro per portar-li, com mana la tradició, la mona a l'Aina, una de les meves filloles -sí, sí, en tinc dues! Però una viu a Oporto i la mona que li enviem és de "lliure interpretació"-. El problema que vam tenir però, va ser l'aparició d'un virus intestinal, aquest ens va fer boicot i va evitar que ens desplacéssim fins al poble on havíem quedat. Sort del Boletet, que s'ha fet càrrec dels seus papis com un homenet! Us podeu creure que estàvem l'Yves, el Boletet i jo estirats al sofà -en realitat no sé si els papis arribàvem a ser un- i ell ens anava mimant? I només té 19 mesos! Si és que tenim un nen que val tot l'or del món.

Doncs bé, al final ahir a última hora, com a bona padrina, no vaig voler que l'Aina es quedés sense mona. Així que ens vam vestir i li vam portar. Ella es va posar molt contenta perquè era del detectiu Conan, un dels seus dibuixos preferits, tal i com ella desitjava. 

Quan pensava quina Mona fer, tenia clar que portaria un ou ben gran de xocolata blanca i d'altres de petits, perquè la meva princess resulta que no li agraden els dolços. Vaig optar per una base de iogurt, farcida de melmelada de mores i una crema a base de mascarpone i xocolata blanca, amb un toc d'aigua de roses, perquè tingués un sabor un xic diferent. A casa sempre ens ha agradat molt la típica mona de mantega -la Sara-, però ja sabeu que no sóc massa fan de la mantega, així que he decidit fer una versió d'un dels clàssics. 

Mentre estava preparant aquest post, l'Aina m'ha trucat per dir-me que li havia encantat la mona, que era boníssima! Jo, tota innocent, li dic: "Aina, no fa falta que diguis que t'agrada, que a tu no t'agraden els dolços, jo t'estimaré igual nina…".  I ella m'ha dit: "De veritat titi! És el millor pastís que he tastat mai!". Doncs si vosaltres voleu saber si és bo, us animo a que el feu! Al Bolet, quan ens posem bé de la panxa, us asseguro que el tornarem a fer...

Per cert, amb aquesta mona participem a Els reptes de l'Annie, on cada mes proposa un nou repte per als cuiners més petits de la casa, però aquest mes, i sense que serveixi de precedent, ens deixa participar a tots aquells que li vulguem ensenyar la nostra mona! Annie, espero que t'agradi tant com a l'Aina i que tots aquells que hagueu fet una us animeu a enviar-li.


Ingredients base

1 iogurt natural
375 g de farina per rebosteria
250 g de sucre
50 g d’oli
50 g de llet
3 ous
1 sobre de llevat Royal


Ingredients decoració

1 pot de melmelada de mores
500 g de Mascarpone
250 g de cobertura de xocolata blanca
Aigua de Roses
300 g d’ametlla filetejada
300 g de crocant d'ametlla
Sucre glacé
Ous de xocolata


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i la cobertura de xocolata, prèviament desfeta, ho barregem, afegim una mica d'aigua de roses i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de mores i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i xocolata. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, i el crocant, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb els ous i els ninots. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.



57 comentaris:

  1. Molt original i xula la mona
    Bona cuina

    ResponElimina
  2. Que original te ha quedado....y con yogur debe ser delicioso!.......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  3. Te quedat molt divertida y Cool.
    Petons bonica

    ResponElimina
  4. ai va que xulaaa!!!! m'agrada tooot el que dur la mona i m'agrada l'ou amb el llaçet!! jajaj quin fart de mones per escollir tenim...!! jeje petons

    ResponElimina
  5. Carai l'Aina, sí que s'ha posat contenta, oi? No m'estranya Judith! Has fet una mona estupenda. Sobretot, més que per la massa, per aquesta cobertura genial i dolcíssima! Bon dimarts! Petons

    ResponElimina
  6. Oooooh!! No m'estranya que l'Aina s'hagi posat contenta, és una xulada!! M'encanta l'ou amb llacet i la lupa! jejejeje

    Espero que ja estigueu molt millor, que demà és un dia molt especial i s'ha d'estar al 100%! ;)

    Petonets bonica
    Sandra

    ResponElimina
  7. Fina, fina, como todo lo que haces.
    Qué tradición tan bonita es esta...

    ResponElimina
  8. Apuntadisima! molt xula t'ha quedat!

    ResponElimina
  9. Súper original!!!!! quina xulada de mona! els detalls del detectiu Conan guapíssims!! L'Aina es deuria quedar encantada
    Molts ptonets guapi!!

    ResponElimina
  10. A mi mai m'han agradat les saras... però aquesta versió teva la tastaria segur perquè segur que estava boníssima tal i com et va confessar l'Aina.

    Petonets i recupereu-vos aviat!!

    ResponElimina
  11. Quina mona tan maca ...........T'ha quedat genila !!!
    recuperat aviat.
    Petons

    ResponElimina
  12. Uiii el dectetiu Conan sempre el veiem a casa, com m'agrada veure'l amb els nens.

    T ' ha quedat molt xula.

    Petons

    ResponElimina
  13. Hola guapa, cuanto tiempo sin escribirte. Eso no significa que no te lea, sino que no tiempo de mucho mas. Me ha encantado este detalle, yo quiero una madrina como tu. Aqui en Valencia no tenemos esa constumbre, pero no estaria nada mal importarla, me encanta. Un besito y a seguir con estas maravillas

    ResponElimina
  14. Oh... tão original, ficou muito gulosa!
    Besos Juju.

    ResponElimina
  15. Molt bonica!!!! Segur que la teva fillola està encantada!!!
    Petonets. MAR, de El que no mata engreixa

    ResponElimina
  16. quina passada de Mona!!!! La "titi" s'ho ha currat moooolt...no m'estranya que l'Aina hagi estat tan contenta!!! M'ha encantata l'ou amb el llacet! :)
    Espero que estigueu recuperats...que demà teniu una cita ben important!!!! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  17. Quina bona idea fer una reinterpretació de la sara amb mascarpone i xocolata blanca... m'ho apunto eh? i no crec que tardi un any a tornar a fer un altra mona perquè això fa molt bona pinta!! ;) I els ous petitets m'agraden molt també, que contenta deuria estar l'Aina! Saps què? la meva germana i jo sempre miràvem juntes el detectiu Conan, ens encantava! molts petonets guapíssima i espero que ja estigueu millor de la panxa... Quin solet de nen que teniu! :)

    ResponElimina
  18. Vols dir que aquestes cagarrines no són els nervis de demà?
    M'encanta la mona, és molt juju!!!!
    petonets

    ResponElimina
  19. Bona Mona Judith has cumplido como buena padrina que eres,y una mona muy diferente y buena con el mascarpone y el chocolate blanco.
    peto

    ResponElimina
  20. Ja té mérit que li hagi agradat a l'Aina això vol dir que és requeteboníssima!
    A nosaltres també ens ha agradat molt, fa una oloreta a pastisseria la cuina, ummmmmmmmmmmmm!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  21. Preciosisimaaaa que arte tienes xiquilla te ha quedado cuquisima y seguro estaba de vicio.
    Bicos mil wapa.

    ResponElimina
  22. Que maca!!!! es que saps fer de tot!!!! jo si que vull que m´adoptis!!! Petonets

    ResponElimina
  23. Estic segura (je,je...) que sóc més gran que l'Aina, però també m'encanta el Conan, i sempre que puc miro els capítols que fan per la tele!
    Li has fet una mona molt maca!!!! I bona perquè si!!!
    Segur que el mascarpone li dóna un gust més bo que la mantega!
    Petons

    ResponElimina
  24. A mi que no m´agrada gens la mantega, aquesta opció amb el mascarpone i la xocolata m´anirà molt bé per fer una "falsa" sara... M´encanta com l´has decorat.. petons,

    ResponElimina
  25. Pero que chula te ha quedado y más con mascarpone...buenisima!!!Besitos

    ResponElimina
  26. Ostres, que xula! A mi tampoc m'entusiasme la mantega...be si, pq soc llaminera de mena, pero dp de fer unes quantes receptes americanes me n'he cansat una mica...

    Com sempre, una pastis sensacional! ...Espero que us trobeu millor...

    ResponElimina
  27. A mi si que m´agrada la Sara...Guapa la lupa, eh? de xoco?, je, je, je

    ResponElimina
  28. Molt xula i amb aquest fargit i aquesta cobertura...Ummmmmmm, una delicia.

    Un petonet

    ResponElimina
  29. Que bonica!!! A l'Annie li ha encantat l'ou de xocolata blanca amb el llaç jejeje... és la seva preferida. No m'estranya que l'Aina hagi estat tan contenta, una monada de Mona!!!
    Moltes gràcies per paticipar i per tot ;)
    PEtonets guapa

    ResponElimina
  30. Jo tampoc suporto les Sares... no recordo ni l'última vegada que n'he menjat, suposo que de petita i per obligació, però el que sí recordo és l'empalagoses que són jajaja. La teva versió, xulíssima, segur que és una delícia, i la presentació t'ha quedat genial amb l'ou amb llacet, una auténtica monada :p.

    Petonets!!!

    ResponElimina
  31. No se que son las sare pero si tu no me la recomiendas ni pregunto por ella, casi que me quedo con una como la tuya que me inspira más confianza.
    Mejoraros que sino el peque va a tener que llamar a asuntos sociales, jaja
    besos

    ResponElimina
  32. T'ha quedat fantàstica i la decoració oringial i molt bonica. Segur que estava boníssima!

    ResponElimina
  33. juju, només llegir de què era la mona ja se'm fa la boca aigua!!!!! jo com que no sóc padrina de ningú no n'he fet, però aquesta versió que ens planteges m'encanta!!!!
    petonets**

    ResponElimina
  34. FICOU BEM LINDO, GOSTEI MUITO DA DECORAÇÃO.
    BJS

    ResponElimina
  35. A mi m´encanta la sara mmm! Ara que a aquesta versió no li faig cap lleig! Estupenda
    PEtons i espero que us trobeu mes bé!

    ResponElimina
  36. Qué cosa más bonita y original, Judith!!!!! Una cucada y encima tiene pinta de estar buena, buena...
    Un besoteeeeeeee

    ResponElimina
  37. Una mona innovadora, no m'estranya que l'Aina estigués taaaant contenta!

    ResponElimina
  38. Hola Judit, quina mona més bonica. Espero i desitjo que la presentació del llibre hagi anat fantàsticament bé. M'hauria agradat ser-hi, però Barcelona en una dia d'entre setmana ens queda lluny. Molta sort!
    Nani

    ResponElimina
  39. Que rica!!!!!!! muy bonita y muy bien decorada, besos.

    ResponElimina
  40. quina MONAda!!!! l'Aina segur que haurà disfrutat com diu!!! petonets!!!

    ResponElimina
  41. Juju ¿me quieres amadrinar? mira que nos perdemos todas las tradiciones chulas por aquí, voy a tener que mudarme :)
    Cuidaros mucho!!!

    ResponElimina
  42. Me encanta esta tradición. Te h quedado genial. Besos

    ResponElimina
  43. Què mona que t'ha quedat la mona!!!
    L'ou amb el llaç t'ha quedat moníssim. I ja no importa dir qué bona deu ser!!
    En resum, m'encanta la mona!!

    ResponElimina
  44. Pobrets!tots malalts per festes!!sort que el Boletet us cuida!!!la mona ha quedat xulíssima, segur que la fillola estava encantada!!!quina llàstima, ahir vaig sortir tard del despatx i no vaig arribar a temps a la presentació del número set!!aiix!!!

    Petonets!!! :)

    ResponElimina
  45. Diferente y deliciosa! lo del agua de rosas...WOW!!!
    A tu princess no le gustan los dulces? a la mía tampoco... :S
    BESITOs

    ResponElimina
  46. Aquesta mona es veu deliciosa. Saps que a Valencia la mona es un dolç totalment diferent? Es curiòs la quantitat de variants que podem trobar. El toc del mascarpone mmmmm bonìssima!

    Petons

    ResponElimina
  47. Que preciosidad, Judith, me parece tan graciosa y tan original, me encanta. Tienes una inventiva extraordinaria, a mayores un gusto exquisito, así que con esa mezcla, claro, así te salen los post, sobresaliente pa arriba ;))

    un besazo enorme

    ResponElimina
  48. Chica, desde luego que esta mona es una verdadera preciosidad.... de verdad!!!!! Sabes que nunca he probado una? La he visto en varios sitios, pero no he tenido el gusto. Me he quedado enamorada!!!!!
    Qué gracia me ha hecho lo del peque..... Ah, y qué guapos estáis en esa foto de FB! Me ha encantado poder veros la carita a los dos!!!!
    Un beso grande y feliz finde!

    ResponElimina
  49. Molt graciosa la decoració! He de provar aquest pa de pessic pq jo faig servir una altra recepta. Aquesta teva és més semblant a la coca de iogurt ràpida.
    Per cert, ja l'hi he enviat a l'Annie l'enllaç de les meves mones per participar al seu repte.
    Un petó

    ResponElimina
  50. Quina mona més divertida i original! Si el que no facis tu.... Petonets

    ResponElimina
  51. Judith extraordinaria y realmente bonita ademas de lo buena que tiene que estar.
    Bsos

    ResponElimina
  52. Curiosa versió...però jo he fet la clàssica Sara aquest any...i per a mi és un dels millors pastissos. I no sòc de dolços.
    La xocolata blanca (que no és xocolata) està bé per a detallets però tot un pastis de xocolata blanca...no sé.
    És la meva sincera opinió.
    En qualsevol cas, m'agrada molt que tinguis aquest neguit per innovar i provar coses noves....ho trobo important.
    Mira...ara en tastaria un trosset...només per curiositat.
    Bona feina !!!

    ResponElimina
  53. Espectacular!!!! com m'agrada!!! Als meus fills els hi encanta Detectiu Conan, i aquesta mona faria les seves delícies, i les meves, es clar!
    Petonets!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina