Pastís de formatge amb bolets i carxofes

La recepta d’avui és una mica especial; ja que explica un truc de cuina. Les noies del bloc Pienso luego cocino acaben de fer un any i, per celebrar-ho, ens han proposat un concurs. Hem de fer una recepta i explicar un truc, així que aquesta entrada és per a elles. Doncs bé, com ja sabeu a casa som uns fans dels pastissos de formatge, tant se val si són dolços o salats! Els podem fer de 1000 versions diferents. Pel dinar del “sant” de l’Àitor no podia faltar un pastís de formatge salat, encara que aquest cop vaig decidir fer-lo un xic diferent. Normalment els faig amb una base de pasta de full o de pizza i, aleshores, poso el farcit. Aquesta vegada vaig decidir fer-ne un partint de la base del pastís de formatge estrella del Bolet. Variant les quantitats de sucre i afegint una mica de sal, pebre i uns bolets... el resultat va ser fantàstic.

Suposo que molts de vosaltres heu fet un pastís de formatge i només treure’l del forn s’ha desinflat, no? Doncs el truc que utilitzo perquè això no passi és el següent: us dono dues versions: la primera és apagar el forn 5 minuts abans de que acabi la cocció i deixar-lo refredar a dins del forn. Un cop fred, el posem a la nevera. L’altre opció és, un cop hagi transcorregut el temps de cocció el traieu ràpid del forn i el poseu a dins del microones amb la porta tancada, i el deixeu refredar allà. De les dues maneres veureu que la superfície us quedarà homogènia i el vostre pastís farà molt de goig.

Per acabar, no volia deixar passar l’oportunitat d’agrair-vos la gran acollida que ha tingut El número 7, la primera novel·la de l’Yves. Tots els components del Bolet estem molt feliços de comptar amb tants amics que ens han donat suport. Sempre és una alegria saber que hi ha gent que comparteix les nostres il·lusions.

Ah! I no oblideu que estem de sorteig al bloc, només heu de deixar un comentari a l’entrada anterior d'El número 7 i dir el còctel que més us agrada. El proper dia 7 desvelarem el nom del guanyador. Molt bon cap de setmana a tothom i els que teniu sort de començar vacances, gaudiu-les!


Ingredients:

2 paquets de formatge tipus Philadelphia
1 paquet de mascarpone
50 g de parmesà
3 ous
2 iogurts de naturals
80 g de farina
1 polsim de sucre
1 polsim de sal
Pebre
Oli d’oliva
50 ml de vi blanc sec
1 sobre de llevat Royal
200 g de bolets variats
1 ceba petita
1 gra d’all
250 g de carxofes en conserva
Tomàquets cherry
Boletes de formatge


Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, els iogurts, el formatge Philadelphia i el mascarpone, el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -cal assegurar-se que no quedi cap grumoll-. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, sofregim la ceba, el gra d’all, les carxofes i els bolets, tot tallat a trossets petits. Un cop s’hagin enrossit, afegim el vi blanc i ho deixem reduir. A continuació, ho afegim a la base que hem reservat i remenem amb l’ajuda d’una cullera. Agafem el motllo -21 cm de diàmetre, aproximadament-, l'untem amb una mica d’oli i afegim la base pel pastís de formatge. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 45 minuts, apaguem el forn i el deixem refredar. Per finalitzar posem el pastís a la nevera durant un parell d'hores. Per decorar, podem utilitzar uns tomàquets cherry i unes boletes de formatge.

El número set

¿Creieu que els somnis es poden fer realitat? Doncs al Bolet sí. Com molts de vosaltres ja sabeu l’Yves és un amant de les lletres. Cada dia al seu bloc Amb idees a la llengua ens regala un petit tresor en forma de relat, igual que a Memòries d’una cuinera, on cada mes podem anar seguint les aventures de la petita Maria.

L’Yves és una persona molt tenaç que no para fins aconseguir el que es proposa. Diuen que a la vida hem de fer 3 coses: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Doncs bé, el meu gran amor des d’avui ja pot dir que ho ha fet tot -encara que, evidentment, li queda molt camí per endavant-. Un dels seus somnis era veure publicada una de les seves novel·les, i no ha parat fins aconseguir-ho. De sobres sabem que actualment és molt complicat que una editorial es fixi en un autor novell, i més des de que hi ha retallades a les subvencions, però no per això l’Yves s’ha donat per vençut. Ell ha seguit endavant. Com si d’un fill es tractés, ha mimat l’obra des de l’inici i, quan la va tenir enllestida, llavors va decidir fer un pas endavant. Encara recordo com si fos ara quan, fa dos anys, em deixava llegir les primeres línies d'El número set.  Cada cop que anava avançant em regalava l’oportunitat d’opinar, i us puc ben assegurar que hem compartit la il·lusió de que algun dia la veiéssim publicada des del primer dia. Ara aquest dia ha arribat i, com podeu veure, els somnis es poden fer realitat.

El proper dia 11 d’abril a les 7 de la tarda a la llibreia Catalònia de Barcelona es farà la presentació oficial d’El número set; així que si us ve de gust assistir-hi esteu tots convidats! Estic convençuda que l’Yves li encantarà estar rodejat de gent que l’aprecia. Sense allargar-ho més, us deixo l’enllaç del bloc El número set on podreu seguir totes les novetats i notícies que van sorgint d’aquest petit gran somni. Si algú de vosaltres està interessat en adquirir-l’ho només ha d’entrar a la pàgina de l'editorial Stonberg i comprar-lo, en un parell de dies el rebrà a casa.

En un altre ordre de coses; com ja venia anunciant fa uns quants dies a la pàgina del Facebook he decidit fer un sorteig, ja que hi ha moltes coses a celebrar. Com que sé que us agraden molt les sorpreses, no us diré encara quin serà el premi, però us donaré una petita pista, serà un premi molt dolç... Si voleu participar només heu de deixar un comentari en aquesta entrada i dir quin és el vostre còctel preferit. Què? Us animeu? El proper dia 7 d’abril desvelarem el nom del guanyador i el premi...

Bunyols de Quaresma

Si hi ha uns dolços de Setmana Santa que m'agraden, aquests són sens dubte els bunyols. No importa si són de vent, de quaresma, farcits… És igual. M'agraden tots. I sort que tinc força de voluntat, perquè sinó durant aquesta època de l'any m'engreixaria uns quants quilos.

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer bunyols. Pot ser una recepta dolça o salada, però com podeu veure m'he decantat pels dolços, i vosaltres, us animeu?, teniu fins el dia 28 per deixar-nos la vostra recepta.

Aquest cop he trigat a decidir-me per una recepta, i és que hi ha tantes que no m'acabava de decidir. Finalment, he optat per una del llibre de La Taula d'en Bernat. L'Anna ens ensenya una recepta de la seva iaia Roser, i quan vaig veure la foto al llibre em vaig decidir, es veien tan rodonets i tan bons… Vaig preparar tots els ingredients i em vaig posar a cuinar. Estava emocionada, per fi anava a fer els meus primers bunyols! 

El resultat ha estat molt bo, encara que no m'han quedat tan perfectes com els de l'Anna, suposo que per ser els primers em puc sentir molt orgullosa, però no em dono per vençuda i ben aviat en tornaré a fer per veure si em queden millor. He seguit al peu de la lletra la recepta -què estrany, oi?- menys els líquids. Ella ens posa 1/2 vas, i com que no tenia clar quan era mig vas, vaig decidir emprar 200 ml. Tot va anar perfecte, i quan els vaig fregir van quedar ideals, però un cop els vaig treure del foc es van desinflar i no sé per què. De totes maneres són uns bunyols boníssims, els quals us recomano que feu. Espero que us agradin! Al Bolet ja no en queda ni un.

Ingredients:

1/2 vas de llet

1/2 vas d’aigua mineral

Anís

La pell d'una llimona

1 branca de canyella

80 g de mantega 

Sal

Sucre

150 g de farina

1/2 sobre de llevat Royal

4 ous

Oli d’oliva

Preparació:

En una cassola posem la llet, l'aigua, la mantega, la pell de la llimona, la branca de canyella, un rajolí d'anís, un polsim de sal i un de sucre i ho deixem a foc mig durant uns minuts. Quan arrenqui el bull traiem la pell de la llimona i la branca de canyella i afegim la farina i el llevat tamisats. Anem remenant i, quan la massa no s'enganxi a la cassola, la retirem del foc i remenem, amb energia, fins que estigui ben lligada. A continuació afegim, d'un en un, els ous. Quan la massa estigui ben lligada la deixem reposar durant uns minuts. Mentrestant preparem una cassola amb oli d'oliva ben calent. Amb l'ajuda de dues culleres o d'una màniga pastissera anem fregint els bunyols -aneu amb compte de no posar-ne masses per evitar que no s'enganxin-, a mesura que estiguin fets els posem en un plat amb paper absorbent per treure l'excés d'oli. Per últim, amb l'ajuda d'un pinzell, pintem els bunyols amb anís i els arrebossem amb sucre.

Els rul·los de la Fletcher V

No fa falta que us expliqui el conte de Peter Pan, veritat? Aquell nen entremaliat que no va voler créixer mai... I  és que no em negareu que tots vosaltres algun dia heu pensat en tornar a ser nens, oi?

No sé ben be per què, quan un és petit, el que més desitja és fer gran, sempre intentant imitar als grans que ens rodegen, ja sigui un germà, els pares o qualsevol persona que es tingui a prop. En canvi, quan ens fem grans, i a mesura que anem adquirint responsabilitats, recordem aquells dies en que érem nens de “sucre”. Podíem fer qualsevol cosa -dintre d’unes normes coherents- que els pares o la persona més gran que ens envoltés deia “pobret, és petit...”.

Ara, en canvi, la cosa ha variat i ja no hi ha excusa per fer les coses a la babalà, però no em negareu que per una estona seria divertit tornar a ser nens oi? I és el que les Rul.leres hem pensat; treure aquella nena que portem dins. Això si, amb els avantatges dels adults. Per això el repte d’aquest més d'Els rul·los de la Fletxer són xuxes per a adults.

De sobres sabeu que em tornen boja els còctels, i, sobretot, experimentar amb ells. Per nosaltres una trobada ideal és aquella que comença amb un bon àpat acompanyat de riures i, sobretot, molta xerrameca durant hores i hores. I clar, si és amb una caipirinha o qualsevol altre còctel fresquet, millor, no? Com que la nostra Paula està un xic lluny i la Lupita no es vol responsabilitzar de portar amunt i avall els còctels, hem decidit presentar-los en format sòlid, i què millor que fer xuxes? Així doncs, sense allargar-me més, us deixo la meva aportació al repte d’aquest més, uns núvols de pinya colada que són un vici, ideals per a acabar un bon àpat, acompanyant el café o un bon còctel. Ah! Sobretot, no us perdeu la resta de propostes de la Moni, la Paula i la Sandra, estic convençuda que per un moment voldreu ser uns nens grans...

Ingredients:

1 bossa, més una cullerada de gelatina de pinya

2 bosses de gelatina neutra

300 g de sucre 

150 ml de llet de coco per postres

50 ml de Malibú

Sucre glacé

Preparació:

En una cassola posem la llet de coco, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps afegim el Malibú i ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue i ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, el recipient que aneu a utilitzar us recomano untar-lo amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de cubs i l'arrebossem amb el sucre glacé.

Pastís de xocolata i llimona

No fa falta que us digui que sóc una apassionada de la xocolata i del mascarpone, oi? Si fem un repàs dels últims pastissos publicats, podem veure que aquests ingredients hi són presents.

Pel dinar del sant de l'Àitor, volia fer un pastís diferent, sobretot en quant a la cobertura. Feia temps que tenia pendent fer una recepta del llibre Paso a paso repostería y panadería, on la cobertura que sortia a la fotografia em semblava espectacular. No m'agrada cuinar amb mantega, però aquest cop no em quedava més remei que seguir al peu de la lletra la recepta de cobertura,  per primer cop en molt temps vaig preparar els ingredients per fer la cobertura i sort que ho vaig fer, perquè va resultar ser deliciosa! Tot i la mantega que porta, us asseguro que el sabor és molt suau i gens empallegós. 

El pastís va agradar a tothom, petits, grans i fins i tot al Monstre culinari, l'Yves. Però el que més va agradar al homenatjat sabeu que va ser? Doncs sí, l'espelma que vam posar per bufar. No és costum bufar espelmes al sant, de fet fins ara no ho havíem fet mai, però es que el nostre Boletet sent veritable passió per apagar-les! I més si té els Llabironets a prop! I pel que he llegit no es l'únic. Ahir quan llegia l'entrada del pastís d'aniversari de l'Eva d'El cullerot festuc em va aparèixer un somriure d'orella a orella quan vaig llegir que el Jan, el seu bombó, estava fent la migdiada mentre ella bufava les espelmes del pastís. Quan es va llevar, la seva mama va decidir preparar-li un trosset de pastís amb una espelma perquè la bufés… i estic convençuda que els que teniu petits podreu explicar un munt d'anècdotes similars, o no? I és que costa tan poquet fer feliç a un nen…

Mentre aneu recordant les anècdotes dels vostres petits, us convido a un tall de pastís, a veure si us agrada i no en deixeu ni una engruna! 

Ingredients base: 

1 iogurt de llimona

3 m/i de farina per rebosteria

2 m/i de sucre

½ m/i d’oli

3 ous

1 llimona 

50 ml de llet

Rom

1 sobre de llevat Royal

250 g de xocolata fondant

* m/i = mida de iogurt 

Ingredients farcit: 

500 g de Mascarpone

100 g de sucre glacé

1 llimona

Ingredients cobertura: 

250 g de xocolata fondant

50 g de sucre morè

225 g de mantega

5 cullerades soperes de llet evaporada

1 c/c d'essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior juntament amb un raig de rom i la xocolata fondant desfeta. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per fer el farcit posem en un bol  el mascarpone, el sucre glacé, el suc de la llimona i la seva pell ratllada, ho barregem i ho deixem a la nevera durant un mínim de 30 minuts. Mentrestant, podem fer la cobertura de xocolata. En una cassola posem la xocolata, el sucre, la mantega, la llet evaporada i l'essència de vainilla, ho posem a foc lent fins que estigui tot fos i anem remenant per evitar que es cremi. Un cop tinguem una crema fina, la retirem del foc i la posem en un bol que deixem refredar al congelador durant 10 minuts. Per fer el muntatge del pastís, tallem la base en dues parts, ho farcim amb la crema de llimona i cobrim la base amb la cobertura de xocolata. Acabem decorant el pastís amb uns talls de llimona i unes fulles de menta. Us recomano tenir el pastís un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

Carpaccio de portobellos amb vinagreta de llenties

Aquest cop els nois de La recepta del 15 m'ho han posat ben difícil, i no pas perquè al Bolet no ens agradin les llenties, sinó tot el contrari, ens encanten! El que passa és que les acostumem a cuinar o bé estofades o bé en una amanida. Al bloc ja estan publicades les dues versions, així que fins l'últim moment no m'ha vingut la inspiració.

Ahir al vespre teníem una cosa molt important a celebrar. Voleu saber de què es tracta? Doncs que a partir d'ara el Bolet tindrà un nou integrant: la Gírgola, el nou mitjà de transport de l'Àitor i la mama, una bicicleta vintage que hem personalitzat. És una bicicleta de passeig que en el seu dia va ser de la Moni i després, com a germana petita que sóc, vaig heretar. Moltíssimes gràcies sister per haver deixat que la personalitzés tot i saber que t'encantava de color rosa...

Abans de quedar-me embarassada sempre utilitzava el Bicing per anar a la feina i estava encantada. En realitat això és un dir, ja que els que sou de Barcelona, i empreu aquest mitjà de transport, sabeu de sobres que és molt complicat trobar un lloc per estacionar la bicicleta a les zones habilitades, o no?

Sempre m'he mogut en transport públic per la ciutat i estic molt contenta, però la bicicleta m'agrada més, ja que a part de ser un mitja de transport molt ecològic és molt més econòmic. I amb els temps que corren és millor estalviar un xic, no? Que no sabem què ens passarà en el  futur.

Ja intentaré fer una foto decent i ensenyar-vos la nostra Gírgola, mentrestant us deixo amb aquest carpaccio de xampinyons i llenties que espero que us agradi!

Ingredients:

150 g de xampinyons portobello
50 g de llenties cuites
1/2 llimona
Menta fresca
Ruca
Sal
Pebre
Oli d'oliva verge
2 c/s de vinagre balsàmic de Mòdena
Vinagre balsàmic de Mòdena caramel·litzat

Preparació:

Agafem els bolets, els netegem i els tallem a làmines molt fines amb l'ajuda d'un bon ganivet -si ho preferim els podem saltejar un parell de minuts al wok-. En un bol afegim les llenties, les fulles de menta tallades a trossets petits, un raig d'oli d'oliva, el vinagre balsàmic, el suc de llimona ho salpebrem i remenem amb una cullera. En un plat disposem les làmines de bolets, les salpebrem i amanim amb la vinagreta de llenties. Acabem decorant el plat amb unes fulles de ruca, tirem una mica d'oli per sobre i una mica de vinagre caramelitzat. És important servir-ho al moment, ja que sinó els bolets poden enfosquir i posar-se lleigs.


*Nota: La Marina, en un comentari que podeu llegir més a baix, ens explica que els xampinyons no es poden menjar crus ja que porten agaritina i si no es cuinen poden provocar algunes dolències greus. A partir d'ara ho tindrem en compte, cada dia aprenem una cosa nova. Moltíssimes gràcies Marina.

**Nota: La Lucía, que és nutricionista com molts de vosaltres ja sabeu, m'ha passat  l'enllaç d'un document de l'universitat de Saragossa sobre tóxic als aliments. Podeu veure que a l'apartat de bolets parla de l'agaritina i diu que no està demostrat que pugui provocar càncer. Es veu que hauríem de consumir elevades quantitats. Per si us interessa ampliar la informació i saber una mica més, us recomano visitar el link. Moltíssimes gràcies Lucía.

http://milksci.unizar.es/bioquimica/temas/toxico/otrassubstancias.html

Quallada de foie amb nabius i poma

Aquest cap de setmana ha estat molt especial. La família Bolet hem anat a Sevilla a passar un parell de dies per celebrar l'aniversari de l'Yves. L'any passat, per culpa d'un virus, ens va ser impossible anar a Copenhague, però aquest cop ens hem blindat amb molta vitamina C i no hem tingut cap imprevist d'última hora. 

He tingut la sort d'haver estat uns quants cops a Sevilla, tant per feina com per plaer, però aquest cop ha estat diferent; ja que vam anar amb el nostre petit príncep! Reconec que no és el mateix viatjar amb nens que fer-ho sense, perquè t'has d'adaptar als seus horaris i una mica a les seves necessitats, però no hi ha excusa que valgui per no fer-ho! De fet, crec que és molt més divertit. Sé que ho he comentat moltes vegades, però el Boletet és un nen que li va bé tot. S'adapta a qualsevol tipus de situació i de menjar -evidentment no li fem tastar res que no menjaríem nosaltres-. Aquest cap de setmana, hagués acabat amb les existències del "pescadito frito", haguéssiu d'haver vist com aplaudia cada cop que veia un plat!
 

Aquest cop, amb l'excusa del bloc, us vaig demanar consell a través de la pàgina del Facebook. Molts de vosaltres em vau anar donant recomanacions que em vaig apuntar per no perdre'm detall. A més, la Rosaleda i la Cósima em van enviar uns llistats molt complerts de llocs imprescindibles que havíem de visitar i tapes per tastar. Us asseguro que ens han encantat, moltíssimes gràcies noies! Hem gaudit al màxim de la gastronomia d'aquesta ciutat meravellosa.
 

Sevilla és una ciutat preciosa per passejar, per això vam decidir perdre'ns pels seus lluminosos i coloristes carrers. M'agrada el tipus d'arquitectura que destaca al centre de la ciutat. Façanes de dos pisos decorades amb colors vius i on el ferro forjat pren importància a balcons i finestres, alguns dels quals estaven engalanats per flors, tot i no ser l'època de major esplendor.
 

El bon temps ens va acompanyar i vam arribar a temperatures màximes de 24°. És un luxe poder anar a aquesta època de l'any en màniga curta, és ideal seure a una terrasseta a fer un aperitiu, passejar pel parc de MªLuisa, l'Alhambra o pujar al campanar de la Giralda a gaudir de les magnífiques vistes que ens regala.
 

Després d'haver-vos fet 5 cèntims del viatge a Sevilla, us deixo amb una de les receptes que també estaven dins del menú del Sant de l'Àitor, un aperitiu molt fi i fàcil de fer que espero que us animeu ben aviat a tastar-lo. Molt bona setmana a tothom.
 

Ingredients per a 10 uts.: 

2 sobres de quallada Royal
1 l de llet descremada
100 g de foie
1 poma golden
100 g de nabius
Melmelada de nabius
1/2 ceba de Figueres
Pedro Ximenez
Oli d'oliva
Sal
 

Preparació: 

Dissolem el contingut dels sobres de quallada en un recipient amb 500 ml de llet. Calentem la resta de llet en una cassola i, quan arrenqui el bull, afegim la dissolució anterior, juntament amb el foie, fins que torni a bullir. Retirem del foc uns segons, sense deixar de remenar, i tornem a posar la cassola al foc fins que torni a arrencar el bull. Mentrestant podem anar sofregint la ceba i la poma tallades a trossets en una paella amb un raig d'oli d'oliva, quan aquestes comencin a estar rosses tirem un raig de Pedro Ximenez, un polsim de sal, un grapat de nabius i ho deixem reduir a foc lent. Afegim el sofregit a la quallada i ho posem als recipients on ho vulguem servir. Ho deixem refredar durant un mínim de 4 hores a la nevera. Un cop transcorregut aquest temps, afegim la melmelada de nabius i uns quants nabius per decorar.
 

Muffins amb parmesà, dàtils i bacó

Seguim amb les receptes que vam fer pel dinar al Bolet pel “sant” de l’Àitor. Us aviso que en tindreu unes quantes, ja us vaig avisar a la pàgina del facebook que vaig fer molta producció. Aquest cop us presento uns muffins salats amb dàtils i bacó, una combinació que m’agrada molt. El que no acabo d’entendre és com, al supermercat, un paquet de 4 dàtils val tant. Vosaltres ho sabeu? Per si de cas us recomano el que fem nosaltres, comprem dàtils a granel sense pinyols i, quan ens ve de gust, els fem nosaltres. En menys d’un minut tenim un dels clàssics aperitius a punt per degustar -i molt més econòmic!-.
 

Sabeu de sobres que no sóc amant de fer pa, però sí que m’agrada molt, quan vénen convidats, fer alguna cosa com cakes o muffins salats per acompanyar el formatge, el paté o el que vingui de gust.
 

Aquest cop, el contrast dolç dels dàtils combinava a la perfecció amb un formatge cremós per untar, i els muffins feien la funció de pa per acompanyar. Us recomano que, si teniu gent a sopar i no us voleu complicar fent masses fermentades, trieu aquesta opció. A més, teniu un munt de possibilitats per anar variant, només haureu de decidir quins ingredients empreu.
 

Espero que us agradi i us animeu ben aviat a fer muffins salats! Aprofiteu aquest cap de setmana que farà bon temps per anar a fer un pícnic o una excursió i posar a la motxilla uns quants muffins. Molt bon cap de setmana, ens veiem la setmana que ve amb més receptes!

Ingredients:

150 g de farina normal

150 g de farina integral

50 ml d'oli d'oliva

200 g de parmesà

1 sobre llevat Royal

1 c/p de sal

Pebre

3 Ous

1 iogurt natural

50 g de nous

50 g de bacó

50 ml de llet descremada

20 g de dàtils sense pinyol

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem  en un bol la farina i el llevat tamisats, la sal, l'oli i ho barregem fins obtenir una barreja homogènia. A poc a poc anem afegint els ous un per un. Seguidament tallem els dàtils i les nous a trossets; ho afegim a la barreja anterior i posem el formatge parmesà ratllat. Tirem la sal, un xic de pebre i la llet, ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Quan els tinguem preparats els posem al forn 25 minuts o fins que punxem i el ganivet surti net. Els deixem refredar a temperatura ambient i ja el podrem servir.

Mousse de mojito amb tàrtar de salmó

Aquest cap de setmana vam fer un dinar al Bolet per celebrar el “sant” de l’Àitor. Havíem convocat al iaio, a la família Llàbiro i els avis, encara que aquests últims van ser baixa d’última hora per culpa d’un virus. L’Yves sempre em diu que, quan fem un sopar o dinar a casa, sempre m’estresso. Però jo no  estic d’acord, el que passa és que m’encanta cuinar i no fer uns simples macarrons -encara que aquest cop els mes petitons han tingut una safata ben grossa!-, i més des de què tinc el bloc.

Ja portava dies donant voltes al menú i no m’acabava de decidir. No sé si us passa a vosaltres, però jo sóc incapaç d’organitzar un menú i seguir-lo al peu de  la lletra. De fet, quan tinc un dinar acostumo a anar a comprar i decidir sobre la marxa. Aquest cop havia pensat en fer una quiche, perquè és un plat que agrada a tothom, és pràctic i es pot fer el dia abans. Vaig comprar un pot de llet Ideal i va ser llavors quan em vaig il·luminar! Hi havia una recepta molt i molt senzilla de mousse de llimona i vaig pensar que podia aprofitar-la per fer alguna cosa un xic més sofisticada. Ràpidament vaig recordar que feia temps que no explotava els cocktails, així que aquest cop em vaig decantar pel mojito. El resultat va ser un plat deliciós i molt fresquet que, segons em van dir, va agradar a tothom! Espero que us animeu a fer-lo, us asseguro que els vostres convidats quedaran encantats, els meus, com a mínim així m'ho van dir! A més, ara que ja comença el bon temps, és un plat molt lleuger i que anirà molt bé.

Ingredients:

1 pot de llet evaporada Ideal

2 llimes

100 g de sucre

50 ml de rom

150 g de suprema de salmó fresc

1 llimona

Pebre

Sal

Oli d’oliva

Menta fresca

Preparació:

Posem a un recipient alt la llet evaporada -que prèviament haurem deixat a la nevera durant un mínim d’una hora- i, amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques batrem fins que comenci a obtenir la textura del merengue. A continuació, sense deixar de batre, afegim el suc de les llimes, el rom, unes quantes fulles de menta tallades a trossets petits i la pell ratllada d’una llima. Seguim baten i afegim, a poc a poc, el sucre. Un cop estigui tot incorporat ho disposem als recipients on ho vulguem servir i ho deixem refredar un parell d’hores. Mentrestant, podem preparar el tàrtar de salmó. Agafem la suprema, fem filets de forma transversal per obtenir uns petits daus d’uns 5 mm, a continuació el salpebrem, afegim el suc d’una llimona, un rajolí d’oli d’oliva i, finalment, el reservem. Per a la presentació agafem els vasets de mousse de mojito, disposem una mica de tàrtar de salmó i rectifiquem, si és necessari, de sal i pebre. Ratllem una mica de llimona i posem unes fulles de menta fresca.

Wanton de plàtan amb salsa agredolça de maduixes

Aquest mes les noies de Film & food ens han proposat fer un plat oriental, però era condició obligatòria que portés un ingredient de temporada. Sé que publico un parell de dies més tard del que tocava, però això em passa per deixar-ho tot per última hora. Normalment cuino el cap de setmana per poder fer les fotos amb llum de dia, però ja fa un parell de caps de setmana que, per una raó o una altra, hi som poc al Bolet -no patiu, aquest cap de setmana faré un intensiu de cuina-.

Quan era petita els meus pares els agradava, de tant en tant, anar a un xinés que estava a prop de casa. El regentava una família amb dos fills, el menor dels quals es deia Jordi. Cada cop que hi anàvem teníem ben clar el menú: rotllets de primavera, sopa de niu d'oreneta, wanton fregit, pollastre amb ametlles, vedella amb salsa i, de postres, gelat amb nous caramel·litzades i plàtan fregit. Com podeu veure, tot i haver passat uns quants anys, encara recordo perfectament el menú. No us passa que hi ha llocs que sempre demaneu el mateix?

Actualment no vaig mai a restaurants xinesos. I no és perquè no m'agradi el que fan, sinó que no sé per quina raó estranya, cada cop que hi he anat, m'ha sentat malament, així que faig com amb els calçots, no en menjo i tot arreglat.

Ja fa uns quants anys, l'Yves i jo vam anar de vacances a la Xina, i us puc assegurar que el menjar era deliciós i no té res a veure amb el que podem trobar aquí. És  un país amb una cultura ben diferent a la nostra. Potser, el que més ens va sobtar va ser que la gent sortís a passejar en pijama i que tothom es volgués fer fotos amb els occidentals. Us podeu creure que les adolescents es tornaven boges cada cop que veien a l'Yves? Era com anar amb una estrella de cine pel carrer. Ens paraven, començaven a riure i ens demanaven si es podien fer una foto amb nosaltres… Com podeu veure és una gent ben especial, però si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi us ho recomano!

Per començar bé el cap de setmana us deixo aquesta recepta tan fàcil i que uneix dos dels plats d'aquell menú que menjava de petita, el wanton amb el plàtan fregit. Us aviso que si en tasteu un no voldreu parar de menjar! Molt bon cap de setmana a tothom.
 

Ingredients per a 10 uts.:

10 làmines de wanton per fregir
1 plàtan madur
Oli de girasol
Mel de taronger
500 g de maduixes
1 c/s de vinagre de Mòdena
2 c/s de sucre

Preparació:

Per preparar la salsa agredolça, posem en un bol les maduixes tallades a trossos, afegim una cullerada sopera de vinagre de Mòdena i dues de sucre, ho remenem i ho deixem macerar durant un mínim d'una hora. Mentrestant, pelem el plàtan, el tallem a trossos d'uns 5 mm, el disposem sobre una làmina de wanton, fem un farcell i repetim l'operació amb la resta de trossos de plàtan. Un cop els tinguem tots, posem en una paella l'oli de girasol -suficient per cobrir els farcells-. Quan estigui ben calent, fregim els wanton i, un cop estiguin rossejats, els disposem a un plat amb paper, perquè aquest absorbeixi l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem 3 unitats de wanton, els hi tirem una bona cullerada de mel i una mica de la salsa obtinguda de la maceració de les maduixes. Us recomano menjar aquest plat al moment.