No fa falta que us digui que sóc una apassionada de la xocolata i del mascarpone, oi? Si fem un repàs dels últims pastissos publicats, podem veure que aquests ingredients hi són presents.
Pel dinar del sant de l'Àitor, volia fer un pastís diferent, sobretot en quant a la cobertura. Feia temps que tenia pendent fer una recepta del llibre Paso a paso repostería y panadería, on la cobertura que sortia a la fotografia em semblava espectacular. No m'agrada cuinar amb mantega, però aquest cop no em quedava més remei que seguir al peu de la lletra la recepta de cobertura, per primer cop en molt temps vaig preparar els ingredients per fer la cobertura i sort que ho vaig fer, perquè va resultar ser deliciosa! Tot i la mantega que porta, us asseguro que el sabor és molt suau i gens empallegós.
El pastís va agradar a tothom, petits, grans i fins i tot al Monstre culinari, l'Yves. Però el que més va agradar al homenatjat sabeu que va ser? Doncs sí, l'espelma que vam posar per bufar. No és costum bufar espelmes al sant, de fet fins ara no ho havíem fet mai, però es que el nostre Boletet sent veritable passió per apagar-les! I més si té els Llabironets a prop! I pel que he llegit no es l'únic. Ahir quan llegia l'entrada del pastís d'aniversari de l'Eva d'El cullerot festuc em va aparèixer un somriure d'orella a orella quan vaig llegir que el Jan, el seu bombó, estava fent la migdiada mentre ella bufava les espelmes del pastís. Quan es va llevar, la seva mama va decidir preparar-li un trosset de pastís amb una espelma perquè la bufés… i estic convençuda que els que teniu petits podreu explicar un munt d'anècdotes similars, o no? I és que costa tan poquet fer feliç a un nen…
Mentre aneu recordant les anècdotes dels vostres petits, us convido a un tall de pastís, a veure si us agrada i no en deixeu ni una engruna!
Ingredients base:
1 iogurt de llimona
3 m/i de farina per rebosteria
2 m/i de sucre
½ m/i d’oli
3 ous
1 llimona
50 ml de llet
Rom
1 sobre de llevat Royal
250 g de xocolata fondant
* m/i = mida de iogurt
Ingredients farcit:
500 g de Mascarpone
100 g de sucre glacé
1 llimona
Ingredients cobertura:
250 g de xocolata fondant
50 g de sucre morè
225 g de mantega
5 cullerades soperes de llet evaporada
1 c/c d'essència de vainilla
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior juntament amb un raig de rom i la xocolata fondant desfeta. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per fer el farcit posem en un bol el mascarpone, el sucre glacé, el suc de la llimona i la seva pell ratllada, ho barregem i ho deixem a la nevera durant un mínim de 30 minuts. Mentrestant, podem fer la cobertura de xocolata. En una cassola posem la xocolata, el sucre, la mantega, la llet evaporada i l'essència de vainilla, ho posem a foc lent fins que estigui tot fos i anem remenant per evitar que es cremi. Un cop tinguem una crema fina, la retirem del foc i la posem en un bol que deixem refredar al congelador durant 10 minuts. Per fer el muntatge del pastís, tallem la base en dues parts, ho farcim amb la crema de llimona i cobrim la base amb la cobertura de xocolata. Acabem decorant el pastís amb uns talls de llimona i unes fulles de menta. Us recomano tenir el pastís un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.
oh, amb llimona! Judith, ara m'has donat una bona idea! Ha de quedar molt refrescant també! Ideal per la primavera que avui comença. Petonet!
ResponEliminaTiene que estar de lujo! Y como dice marina ideal para el comienzo de primavera. besos.
ResponEliminaNormalmente ponemos naranja en vez de limón...habrá que probarlo...Un besito
ResponEliminaNena, la visió d'aquest pastis ja m'ha al.legrat el dia !!!!
ResponEliminapetonets.
Ostres només de mirar-lo, ja li clavaria una mossegada. Ha de ser bonissim, amb la llimona i la xocolata ...hummmmmmmmmm
ResponEliminaPetons
Claro que no dejaré ni una miguita, me pierde el chocolate!
ResponEliminaUn beso
M'agrada no, m'encanta! Chocolata i mascarpone, és una combinació quasi perfecta per a un pastís. La cobertura té una pinta deliciosa.
ResponEliminaPetons
Qui diu que no es pot bufar una espelma pel sant? Je je je...
ResponEliminaLlàstima de no tenir la foto del tall, perquè ha de tenir una pinta sensacional!
Es que el queso mascarpone está buenísimo y es de los quesos que mejor quedan en las tartas. Vaya tarta te ha quedado!
ResponEliminaondia una combinació curiosa...amb taronja l'he menjat però crec que amb llimona no...te bona pinta...petonets
ResponEliminaOh, qué maravilla de tarta! Qué ganas de probarla! Nunca he probado esa mezcla, chocolate con limón, más bien siempre con naranja... pero se ve de lujo, eh? Qué suerte tiene tu Aitor!!!!
ResponEliminaUn besote grande!
nenaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!! Que bona que ets!!!! jajaja!!!! T'estava llegint i pensava: "aquests dos els hauríem de posar junts davant un pastís ple d'espelmes!!!!"...i ves per on vec que poses el meu post d'ahir! Ets un amor!!!! :))
ResponEliminaDoncs i tant que pel sant es pot bufar espelma...com dius qualsevol cosa per fer-los feliços als nostres ninos!!!
Aquest pastís queda apuntadíssim!!! xoco, llimona, mascarpone....això ha de ser pecat!!!!
Petunets,
Eva.
fijate que nunca he combinado chocolate y limón, tendré que hacerlo ;)
ResponEliminaSalu2. Paula
Quina cosa mes bona!!!! M'has tocat la fibra: mascarpone i xocolata... la meva perdicio!!!
ResponEliminaUn petonas enorme
+Sònia
Jo tambñe sóc fan del mascarpone i la xocolata, però sobretot de la combinació chocolata i cítrics. Tampoc m'agrada massa utilitzar mantega, però la cobertura es veu magnífica, segur que el pastís estava boníssim.
ResponEliminaPetonets.
Quina bona presentació, t'ha quedat genial! Ja m'agradaria provar un trosset ja..... Petons
ResponEliminaQuin pastís més bo!!! jo tinc cosinets petits (fills de les meves cosines), en 5 anys n'han arribat 5!! 4 nens i una nena... jeje! El petit té dos mesos i la gran 5 anys, quan els hi faig de cangur m'ho passo tan bé amb ells... és veritat que no costa res fer-los feliços i et transmeten una alegria impresionant! T'ha quedat molt bé el pastís i segur que era boníssim boníssim!! molts petonets guapa! :)
ResponEliminajeje, cuando uno es niño las velas son lo más. excelente combinación, cítricos y chocolate no fallan nunca.
ResponEliminaQuina pintassa boníssima. Serà qüestió de provar... Petons
ResponEliminaMmmm quina bona pinta!!! I a mes de xocolata, jeje. M'encanta, el toc acid dels citrics amb el contrast amarg de la xocolata es una de les meves convinacions preferides A mes la presencia que te es espectacular! Petonets!!
ResponEliminanomes podem agafar un tall???? :-)
ResponEliminaQue penita pena no ver el corte.. Tiene una pinta de darse contra la pantalla ;)
ResponEliminaTiene una pinta estupenda. La verdad es que yo no soy de muchos dulces, pero como me encantan todas tus recetas, voy a intentar hacerla. BeZitos.
ResponEliminaDivino! una combinación genial de sabores, me encantan los cítricos con chocolate.
ResponEliminaLa presentación estupenda!
BESITOs
La combinació xocolata i llimona és d'aquelles que tinc pendents, no l'he provat mai però només faig que sentir a dir que queda de luxe. El farcit amb mascarpone i llimona, amb la cobertura de xoco ha de ser.....bufff em penso que l'hauré de provar ben aviat! ja salivejo!
ResponEliminaPetons guapa :)
Seguro que está divino ese pastel, Judith porque el mascarpone y el chocolate son una apuesta segura, combinan fantásticamente bien.
ResponEliminaun besazo, guapísima
Mira que són guapos l'Aitor i el Jan bufant espelmes! Al meu bombonet també li encantava... encara que amb la de babes que deixava anar (no tancava bé la boca, pobret!) no t'explico com quedava sempre el pastís... jejeje
ResponEliminaHa de ser boníssim!
Petonets carinyo
Sandra
Va dona, que una mica de mantega no et mataràa!! :D Sí és que les postres amb mantega... no fallen!! jeje Que graciós el Boletet, algun dia li has de fer una foto amb les espelmes, que li volem veure la cara d'emoció! jaja
ResponEliminaUn petonàs! :D
....MMMMMMM!!! Exquisit, a mi també em torna boja el mascarpone, és delicios. M'emporto l'idea del teu pastis.
ResponEliminaLaura (Cocina Homemade)
Oh! una pinta estupenda! mmm
ResponEliminaPetons
Anna
Hola Juju, a imagem é divina, para quem como eu adora chocolate, que delicia deve ser este bolo.
ResponEliminaBeijinhos querida.
Judith,
ResponEliminaCuanto tiempo sin pasarme por aquí. Ya veo que todo tiene tan buena pinta como siempre. La combinación de chocolate y mascarpone también es una de mis preferidas. En realidad todos los quesos me encantan y este no podía ser menos. Le da a las tartas un toque sensacional así que imagino lo rica que tiene que estar ésta. La pinta es insuperable.
Un besito,
Sacer
ja se'm fa la boca aigua...! quina bona pinta que faaaa!!! un vull un tallet!
ResponEliminamuasmuas
A mi tampoco me gusta abusar de la mantequilla pero....una celebración es una celebración:)
ResponEliminaDelicioso pastel Judith!!
Besos
Pues pintaza la tiene, eh!??!? Ya veo al peque soplando su velita, si es que les encanta!
ResponEliminaBesote!
Hola corazón, vengo a por mi trozo de tarta, tiene una pinta buenísima, aunque después habrá que "purgar" un par de días a lechuga :D
ResponEliminaBesos
Llàstima que el mal temps està espatllant l'entrada de la primavera.(Encara que ens fa falta que plogui)
ResponEliminaPerò aquest pastisset és una gran idea!
Una abraçada!
Eduard.
yo también tengo pasión con el chocolate y el mascarpone!! me ha gustado eso de soplar velas en los santos :)
ResponEliminaDoncs, jo no li tinc agafat el puntet al mascarpone. No es un ingredient que faci anar sovint. Ara que aquest pastís es ideal, que bó amb llimona també.. me l´apunto!!! petons, i bona setmana.
ResponEliminaEm quedo amb el farcit....la meva perdició!! em sembla deliciosament bo!! petons
ResponEliminaApa Judit, xocolata el meu ingredient favorit. Suposo que no en va sobrar gens.
ResponEliminaNani
M'agrada la combinació xocolata - llimona! I la cobertura sembla molt bona!
ResponEliminaAlerta, alerta!! Com continueu animat al Boletet amb les espelmes no podreu tornar a visitar cap església. Poblet només va ser un avís!! jajajaja!!
El pastís només té un defecte: no l'he tastat!!
Petons guapa!
viendolo asi quien diria que en su interior esconde un tremendo pastel ,me encanta tambien el mascarpone ,un gran pastis de aniversari,felicidades por lo tremendo que te ha salido
ResponEliminapeto
LINDO DEMAIS ESSE BOLO E COM UMA COBERTURA BEM AO MEU GOSTO.
ResponEliminaGOSTARIA DE VER O INTERIOR.
BJS
De vez en cuando un poco de mantequilla no le hace mal a nadie ;P y si es por Aitor con más motivo. Si hacen falta velas vamos para allá a llevartelas, lo que haga falta :)
ResponEliminaUn besote!
una combinació sempre guanyadora, els petits sempre donen peu per a contar històries i anècdotes entranyables :D. Muack
ResponEliminaUhmmm!!! Que bo!!! Vols creure que mai he combinat la llimona amb la xocolata?? Ja estic trigant...
ResponEliminaPetonets guapa
Uiiiiiiiiiiiiiiii quins classic tan bo!
ResponEliminaEl farcit ha de ser una delícia i la cobertura, ja es veu, boníssima!
ResponEliminaCom m'agrada aquest farcit de mascarpone i llimona!!!!
ResponEliminaBon profit! ;-)
Me está pegando una ansiedad de chocolate ahora mismo!! te ha quedado genial y con limón y chocolate que deliciaaa!!
ResponEliminabesos!!!!
ummm No puedo ver esto tan rico, te ha quedado de escaparate, bs!
ResponEliminaOooh que deliciaaa me pierde el xocolate ,te ha quedado de lujo.
ResponEliminaBicos mil wapa.
Fantàstic aquest pastís de xoco i llimona!
ResponEliminaJo de la llimona no tant, però sóc una xocoaddicte de por!
És ben cert la fascinació dels nens per a les espelmes! Tenen un efecte hipnòtic!!
Petons!!!
El chocolate con naranja me fascina.......pero con limos....me tienes echa agua la boca!!....que maravilla......Abrazotes, Marcela
ResponEliminaRecordo una anècdota amb les espelmes, era el sisè aniversari de la meva filla major, Marina, i li vaig dir que demanés un desig, va tancar els ulls i just abans de bufar va dir "l'hi demano a Déu mamà?" li vaig dir que no era necessari acudir a tan altes esferes però que si li feia il·lusió que ho fes.
ResponEliminaA continuació, la petita Patricia va preguntar si ella també podia demanar un desig i vaig assentir, llavors va allargar la seva mà i va llevar les espelmes en forma de ninotets del pastís, i tota satisfeta va dir, aquest és el meu desig mostrant les espelmes a la seva petita mà.
Així és com han estat des de llavors, una tan espiritual i una altra tan materialista jajaja
M'han regalat aquest llibre que dius, però encara no he fet cap recepta, a tu t'ha quedat un pastís fantàstic. Felicitats pel pastís i pel sant.
Un petó
Nunca hice una torta de chocolate y limón, y creo que la combinación es perfecta. Es verdad lo de las velitas, a los chicos les encanta apagarlas. Acá en los cumpleaños tenemos que pedir por favor a todos los amigos que se abstengan de apagarlas ya que es el homenajeado el que lo tiene que hacer. Pero siempre algún soplido se escapa por allí. Y también eso es divertido.
ResponEliminaCariños
Ai sister que no et comento, no em donis en adopció!
ResponEliminaEl pastís estava boníssim, boníssim, boníssim. Ens va agradar tot moltíssim i el teu nen estava tan content, com sempre, és un sol!
Molts petonets.
La teva germana no s´aclara...ja ja!!! un dies adoptem, altres no..... ella ja sap on menjar un bon pastís de xoco-llimona!!!!, clar com la Silvia encara no la fet!!!!ja ja!!!Ara el día que el faci...... que no em busqui....:))) Petonets, be per la Moni també!!!
ResponEliminaAquest pastís te una pinta espectacular!!
ResponEliminaPetons
M¨encanta el contrast de sabors d´aquest pastís: dolç i àcid...crec que vas encertar.
ResponEliminaM'apunto això de bufar les espelmes pel sant que m'ha agradat i mentre em quedo amb aquest trosset de pastís que fa molt de goig!!!!!!!!!!!!!! petonets
ResponEliminaOstres nena, m'ha faltat un tall, jo com tu, la mantega uffffffffff, em costa molt, però si m'asegures que no té gust a mantega igual la provo???
ResponEliminaUna anecdota amb la meva princesa, volia apagar les espelmes agafant-la amb la mà, Tu pots imaginar?
Un petonet
Ja ja pillina como no te mandé un trozo de mi pastelón de choco ya has optado por prepararte tú uno, eh?
ResponEliminaPues nada ahora me toca a mi soñar con el tuyo que es impresionante.
Mil besotes Esther
menudo pintón!!.. a mi també m´encanta el mascarpone, de fet no sóc molt de dolÇ, però el tiramisú m´apassiona!!
ResponEliminabesets!
M'agrada moltíssim la convinació d'ingredients o sigui que accepto el teu tros de pastís encantada, a casa les meves filles quan bufaven les espelmes del seu pastís d'aniversari era un no parar sempre volien repetir per si l'avi o algú que estigués a la taula no ho havía vist bé!!
ResponEliminaJudith tiene que estar buenísimo y te quedó precioso.
ResponEliminaBsos
jo també soc una amant del mascarpone, i es mes, en els frostings americans de philadelphia jo ara el canvio per el mascarpone...és molt més suau!!! El toc de la llimona i la menta.... ideal!
ResponEliminaVaya, una combinación sorprendente y refrescante. El pastel además tiene una pintaza!
ResponEliminaqunina bona combinació! que bo!!!!
ResponEliminaDoncs de moment la Joana no budaria les espelmes, perquè encara no en sap, però sí que aplaudiria al so del "pa manetes" que això sí que ho fa de meravella, jeje!
Petons!
Judith, me chifla el chocolate y cualquier cítrico. Creo que es una combinación tan fantástica que siempre ando buscando y rebuscando nuevas modalidades para probar. Y me traes una nueva!. Me la llevo!!!!!!!
ResponEliminaUn besoteeeeeeeeee
que delicia y menuda pinta, debe de estar ummmmmmm, me encanta como lo has presentado, besos.
ResponEliminaque delicia y menuda pinta, debe de estar ummmmmmm, me encanta como lo has presentado, besos.
ResponElimina