>

dimecres, 18 de maig del 2011

Red love cocktail

Avui, amb el vostre permís, m’encantaria compartir un petit conte que va publicar l’altre dia l’Yves al seu bloc. És un relat sobre l’amor entre el Sol i la Lluna i el vaig trobar entranyable, de fet espero que ben aviat, quan el nostre Boletet demani un conte, sigui aquest el que li llegim... Espero que us agradi, mentrestant us deixo la recepta d’aquest còctel ideal per gaudir-lo en bona companyia...

“La Lluna sortia, com cada vespre, a buscar el Sol. La lluna eixia esperançada i treia el cap pel fons de l'horitzó. Un immens camp de blat primaveral reflectia un verd silenciós, només trencat pel rumor del vent, que empenyia, amb suavitat, les espigues trempades. 

El Sol, en veure la lluna, corria a amagar-se. Avergonyit de la seva admiració enrogia i feia desaparèixer el seu color groguenc. El cel captava aquesta vergonya i envermellia per ajudar al gran astre a amagar-se amb cautela.

Cada dia succeïa el mateix. Cada vespre la mateixa història, la mateixa il·lusió per part de la Lluna i el mateix rubor per part del Sol. Els núvols, quan hi eren, s'ho miraven somrient; fins que un dia, un Cumulonimbus va voler jugar amb ells i es va col·locar estratègicament a sobre del recorregut de la Lluna. Aquesta va sortir, com cada vespre, buscant el Sol; però es va trobar ennuvolada i no va veure on era. Va seguir pujant i pujant, com sempre, esperant trobar per fi, l'astre solar.

El Sol, més pendent d'il·luminar els camps de la Terra que d'altra cosa, va perdre la noció del temps i no se n'adonà que ja feia estona que hauria d'haver començat a marxar. 

Finalment, Sol i Lluna, al cap de molta estona, es trobaren dins del núvol. Primerament ell s'avergonyí tant que creà un àuria rogenca que escalfà el núvol i el feu pujar encara més, deixant-los al descobert. La Lluna, en canvi, es posà tant contenta que el seu blanc passà de ser radiant a tenir un aspecte més càlid, un fet que ajudà al Sol a sentir-se més còmode. 

Els dos, junts, miraven com tota la natura els observava, i la Lluna li preguntà per què escapava cada dia. Ell li respongué que se sentia perseguit, i que no li volia donar falses expectatives. Ella, en sentir-ho, rigué i rigué, fent-lo envermellí encara més. I després li digué que no s'havia de preocupar; ja que ella no podia estar enamorada d'ell, ella  no sentia amor per ningú, sinó que només emmirallava l'amor dels qui la miren”


Ingredients per a 4 persones:

300 g de síndria
150 g de maduixes
4 llimes
Sucre morè
Limoncello
Cachaça
Gel


Preparació:

Agafem la síndria, li traiem les llavors i la pell i la tallem a trossets. Triturem la polpa juntament amb les maduixes i ho reservem. Exprimim el suc de les llimes, ho afegim a la barreja anterior i, a continuació, afegim un raig de limoncello i cachaça (això dependrà del gust que cadascú vulgui obtenir). Per finalitzar la presentació, posem les restes de llima tallades a trossets, unes quants trossos de maduixa i gel picat.



38 comentaris:

  1. Quan estudiava magisteri vaig tenir que interpretar un conte molt semblant però integrat en una classe de Experssió Corporal...fa molt anys!!!bonic conte i refrescant i deliciosa recepta!!!Petons guapi!

    ResponElimina
  2. Qué rico, rico, delicioso ;-)
    Me encanta chuli

    ResponElimina
  3. Brindo con el Yves y contigo por ese precioso cuento y por muchos más.
    Hay que ver con el dichoso traductor, llama a la sandía "síndrome", ¡será cutre! :D
    Me ha gustado mucho.
    Muuuchos besos

    ResponElimina
  4. Preciós el conte, i el cocktail més que bo!!!

    Quin color més chulo!

    Petons

    ResponElimina
  5. Un coctel tan vermell com les galtes del sol. Que bo!!

    ResponElimina
  6. Molt maco el conte!!! Felicitats Yves!
    El coctel ho tastaré, he d'endinsarme aquest món dels coctels.
    Petonets parella,
    Esther

    ResponElimina
  7. Un conte molt bonic i un cocktel que et transporta a una nit d'estiu...
    Queda a pendents.
    Petonets

    ResponElimina
  8. Jo, que maco... que ja saps que estic sensiblona rulera!Li dius q l'Yves de part meva que faci un recull de contes per nens, que jo li compro! jejeje
    I del còctel, què t'he de dir? M'encanta! Porta tot el que m'agrada! jajajaja Ens tornaràs una mica trompes...

    Petonets preciosa!
    Sandra

    ResponElimina
  9. Que bonic el conte de l'Yves!!! Ja el pots felicitar.....
    I el cocktail, uhmmmm... quin color.....

    ResponElimina
  10. Molt bon còctel, i quin relat més xulo! ;-)

    ResponElimina
  11. Quin súper cóctel!!!!!!!
    M'encanten aquests gots!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  12. Quin conte tant maco! Felicita a l'Yves. Combinat amb aquest cóctel tan bo, no es pot demanar més.
    Petons guapa!

    ResponElimina
  13. Juju,
    Se ya quedado con una color y una pinta muy buena.
    Por ceto se ya quedado una maravilha : )

    Besitos

    ResponElimina
  14. Quiero que voy a empezar a hacer cocktails como los tuyos, son refrescantes y nos vienen muy bien ahora que llega el veranito.

    Muchos besos!!!

    ResponElimina
  15. uff quin coctel!! impresionant!!! no havia vist mai el limoncello combinat, i amb el que a mi m'agrada....no em podré resistir a prova'l!! petons!

    ResponElimina
  16. Amb limoncello combinat...licor típic de Sicília. S´ha de provar a veure el gust i la textura combinat amb la síndria i les maduixes.

    ResponElimina
  17. Bonito cuento ;) Y me encanta el color del cocktail!

    ResponElimina
  18. creo que ese cuento lo he leído en mi infancia... tengo un vago recuerdo de los dibujitos que lo acompañaban, con el sol todo colorado de verguenza, jeje.
    el cocktail muy bonito pero paso por el momento, no puedo tomar alcohol por unos meses, jeje
    ¡saludos!

    ResponElimina
  19. Que rico y que fresquito!! Que pena que no puedo coger uno para bebermelo.
    Bessos

    ResponElimina
  20. Silvia: segur que us ho vau passar d'allò més be! ;)
    Isabel: te mando un vasito!!!
    Pilar: jajajaja. síndrome? a ver si será una variante y no lo se! ;P
    Ribereña: l'has de tastar! és molt fresquet
    Albota: i ara que ve la caloreta...
    Esther: vigila, aquest món és adictiu! jajajajajaja
    Manu: moltes gràcies guapo
    Gemma: ja em diras quan el facis
    Sandra: no pateixis que simai publica un llibre ja us enterareu!!!!;P
    Catieu: li has de deoxar llegir a l'Annie, a veure que opina.
    Yves: jijiji,, el relat el millor!
    Moni: a veure si al final et cauran... ;P
    Rosaleda: gracias guapa
    Elisabet: jijiji, una combinació perfecte
    Catarina: obrigada linda
    Valerie: animate! de vez en cuando sienta bien, y este es muy suave.
    Roser: tinc unes idees... ;P
    Cristina: i del sud d'Italia!
    Lydia: el sabor es mejor! jijiji
    Sole: tranquila, ahora no hace calor en tu tierra, puede esperar.
    Nica: te mando uno!!!

    Mols petonets i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  21. Que receita maravilhosa e bem apresentada, tenho certeza que deve está deliciosa também. Um abraço, Marta.

    ResponElimina
  22. Mmm... amb aquesta combinació de fruites, les llimes i el limoncello deu quedar un còctel super refrescant. Boníssim ara que la calor ja apreta!

    ResponElimina
  23. Felicitats Yves, m'ha encantat! molt bé pel cocktel i molt malament pel Google (pobre Pilar!) Petonets

    ResponElimina
  24. Ohhhhhhhh Judith es entrañable ¡que bonito! lo voy a copiar en mi libretita mágica.El cóctel delicioso
    Bsotes

    ResponElimina
  25. Judith,me encantaat aquet conte acompanyat de aquet red love cocktail,un post extraordinari i delicios.
    Un petonet molt gross preciosa.

    ResponElimina
  26. Juju bonita!, el cuento es precioso, felicita a tu marido..muy tierno!
    Y tu coctel del amor rojo es bello y fresco...y seguro que delicioso!!!
    Grandes besitos linda!!!

    ResponElimina
  27. Hola Judith!, que cuento!, venga seguroq ue pronto selo estáis contando al peque, y voy a prepararme un par de vasitos que me ha gustado el brebaje.
    un besazo grande!

    ResponElimina
  28. Me encanta el coctel, tiene que estar delicioso!!!!!!!!!!!!!!! un beso.

    ResponElimina
  29. El trago me ha enamorado....color y sabores perfectos!!....pero el cuento es tan puro e inocente que me gusto!!....se lo leere a mi hija....Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  30. Judith, que rico y los vasitos monísimos. Ya les había echado el ojo. Me recuerdan mucho a unos que tenía mi abuela. Siempre me gustaron. Mols petonets (Se dice así?) ;-))

    ResponElimina
  31. Vaja quin relat més maco!! El meu gendre promet molt amb uns pares així ;DD
    Aquest cocktail ha de ser molt bo. Jo no soc de cocktails, però aquest segur que m'agradaria i molt. Tot el que porta m'agrada!!
    Per cert, vares carregar de síndries o què?? Primer, gaspatxo i ara aquesta meravella!! Hi haurà plat amb síndria 3?? Uff...quan en vegi una m'hi llençaré de cap!
    Petons!!

    ResponElimina
  32. Quina cosa més deliciosa que ens has preparat, igual que el teu relat!

    ResponElimina
  33. ADOREI A HISTÁRIA, E ESSE COCKTAIL FICOU EXCELENTE.
    TCHIM TCHIM...
    BJS

    ResponElimina
  34. Vaya cocktail..con sandia, que original.Me quedo leyendo historias del Yves que ya me he cansado de mirar recetas de cocina.Besos niña y buenas noches

    ResponElimina
  35. Una història meravellosa i una recepta espectacular!!! m´han agradat molt els gots de la foto...un petonet

    ResponElimina
  36. Qué ideal, Judith, fresquito y sano y con un colorido divino.

    Muy chula la presentación como todas las tuyas.

    un besazo

    ResponElimina