Red love cocktail

Avui, amb el vostre permís, m’encantaria compartir un petit conte que va publicar l’altre dia l’Yves al seu bloc. És un relat sobre l’amor entre el Sol i la Lluna i el vaig trobar entranyable, de fet espero que ben aviat, quan el nostre Boletet demani un conte, sigui aquest el que li llegim... Espero que us agradi, mentrestant us deixo la recepta d’aquest còctel ideal per gaudir-lo en bona companyia...

“La Lluna sortia, com cada vespre, a buscar el Sol. La lluna eixia esperançada i treia el cap pel fons de l'horitzó. Un immens camp de blat primaveral reflectia un verd silenciós, només trencat pel rumor del vent, que empenyia, amb suavitat, les espigues trempades. 

El Sol, en veure la lluna, corria a amagar-se. Avergonyit de la seva admiració enrogia i feia desaparèixer el seu color groguenc. El cel captava aquesta vergonya i envermellia per ajudar al gran astre a amagar-se amb cautela.

Cada dia succeïa el mateix. Cada vespre la mateixa història, la mateixa il·lusió per part de la Lluna i el mateix rubor per part del Sol. Els núvols, quan hi eren, s'ho miraven somrient; fins que un dia, un Cumulonimbus va voler jugar amb ells i es va col·locar estratègicament a sobre del recorregut de la Lluna. Aquesta va sortir, com cada vespre, buscant el Sol; però es va trobar ennuvolada i no va veure on era. Va seguir pujant i pujant, com sempre, esperant trobar per fi, l'astre solar.

El Sol, més pendent d'il·luminar els camps de la Terra que d'altra cosa, va perdre la noció del temps i no se n'adonà que ja feia estona que hauria d'haver començat a marxar. 

Finalment, Sol i Lluna, al cap de molta estona, es trobaren dins del núvol. Primerament ell s'avergonyí tant que creà un àuria rogenca que escalfà el núvol i el feu pujar encara més, deixant-los al descobert. La Lluna, en canvi, es posà tant contenta que el seu blanc passà de ser radiant a tenir un aspecte més càlid, un fet que ajudà al Sol a sentir-se més còmode. 

Els dos, junts, miraven com tota la natura els observava, i la Lluna li preguntà per què escapava cada dia. Ell li respongué que se sentia perseguit, i que no li volia donar falses expectatives. Ella, en sentir-ho, rigué i rigué, fent-lo envermellí encara més. I després li digué que no s'havia de preocupar; ja que ella no podia estar enamorada d'ell, ella  no sentia amor per ningú, sinó que només emmirallava l'amor dels qui la miren”

Ingredients per a 4 persones:

300 g de síndria

150 g de maduixes

4 llimes

Sucre morè

Limoncello

Cachaça

Gel

Preparació:

Agafem la síndria, li traiem les llavors i la pell i la tallem a trossets. Triturem la polpa juntament amb les maduixes i ho reservem. Exprimim el suc de les llimes, ho afegim a la barreja anterior i, a continuació, afegim un raig de limoncello i cachaça (això dependrà del gust que cadascú vulgui obtenir). Per finalitzar la presentació, posem les restes de llima tallades a trossets, unes quants trossos de maduixa i gel picat.