>

dimarts, 31 de maig del 2011

Hot fudge cake

El dia que vaig néixer tothom estava feliç i expectant. Era la segona filla, però els meus pares tenien la mateixa il·lusió que si fos la primera. Haig de dir que el meu pare es va presentar a la clínica amb una pilota reglamentaria de futbol, perquè el ginecòleg els hi havia assegurat que aquest cop era un nen! Però altre cop va fallar. Sort que gràcies a la tecnologia d'avui en dia és més fiable saber el sexe dels nostres futurs fills. Doncs bé, aquell dia hi va haver una personeta que no em va trobar tan guapa com tothom. Només veurem va dir que m'assemblava a l'Orzowei i va començar a córrer passadís amunt. La infermera li va dir que si no li agradava hi havia la possibilitat de regalar-me… Per sort la Moni s'ho va pensar dues vegades i, des d'aquell moment, ens hem tornat inseparables.  Molts de vosaltres ja sabeu que la Moni, de Coses de Llàbiro, és la meva germana i la responsable de què decidís obrir aquest bloc ja fa uns quants mesos. Però el que no sabeu molts de vosaltres és que avui és el seu aniversari!!! Doncs bé, com no pot ser d'una altra manera, l'entrada d'avui està dedicada a ella. Per ser una germana meravellosa, una amiga incondicional, una cuinera excel·lent i, sobretot, una gran persona. Espero que avui i sempre siguis la persona més feliç del món i que ho puguem celebrar durant molts i molts anys plegats! T'estimo tata.

La recepta d'avui és la proposta que m'ha tocat fer pel repte d'aquest mes de Film & food i que han proposat des del bloc Homemade Food from Outer Space. A casa ens ha agradat molt, en realitat és un pastís de xocolata amb xocolata desfeta per sobre, tota una temptació! Espero que us agradi.


Ingredients pastís:

200 ml de crema de llet
375 g de farina
200 g de sucre
1 sobre llevat Royal
3 ous
200 g de cacau
150 g de mantega
Rom
Cireres
Sucre morè
Melmelada de cireres


Ingredients cobertura: 

200 g de cobertura de xocolata
Oli d'oliva
25 ml de llet
Rom
Cireres


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem en un bol els ous, la mantega -a temperatura ambient- i el sucre i remenem fins que comenci a emblanquir. A continuació afegim la farina i el llevat, i a poc a poc ho anem incorporant fins que no ens quedin grumolls. Tirem la crema de llet i el cacau i seguim remenant. Per últim afegim un bon raig de rom. Pintem el motllo amb mantega i introduïm la base que hem preparat. Ens assegurem que ens quedi una superfície homogènia i posem unes quantes cireres sense pinyol. Després tirem sucre morè per tota la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts, el traiem i el deixem refredar a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Un cop fred, el partim per la meitat i el farcim amb melmelada de cireres. Per últim, preparem la cobertura de xocolata. Posem a desfer la xocolata amb la llet al microones durant 1 minut o, si ho preferim, ho podem fer al bany Maria. Remenem bé fins que no hi hagi cap grumoll. Afegim un rajolí d’oli d’oliva i un bon raig de rom i ho barregem. Tirem la cobertura per sobre del pastís i el guarnim amb unes quantes cireres.


60 comentaris:

  1. Avui la Moni es fotrà com el quico amb tantes receptes de xocolata que li dediquem! jajajaja MOLTES FELICITATS A LA GERMANA GRAN MÉS XULA DE BARCELONA!!! (pq la meva està a Boston, que sinó haurien de compartir el títol! jejeje) Saps que la meva al començament també em mirava malament? :P

    Aquest pastís és una autèntica temptació nena, t'ha quedat espectacular!

    Petonarros ruleros!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Hola guapi!!!gràcies per presentar a la teva germana, ja té una seguidora més!!!! segon,la teva història divertida, jo també tinc una germana darrera però ara que penso no se si la vaig comparar amb algu...ja ja. El pastís no esperava menys de tu...una passada!!! espectacular!!!petonás!!.

    ResponElimina
  3. Quin pastis!!! S'em fa al boca aigua!!! Tot genial, com sempre, Judith!!!
    Un petonas
    Sònia

    ResponElimina
  4. T'ha quedat un pastís molt suculent i motl bo, segur que a la Moni li encanta.
    Ara aniré a felicitar-la, però per si ho mira per aquí... MOLTES FELICITATAS MONI!!

    Aquest pastís segur que també és un motl bon regal!!

    Petonets

    ResponElimina
  5. Como decía mi hermana cuando éramos pequeñas, "esto es un pecadín"... ;-)

    ResponElimina
  6. Porto un matí de plorera!!!!!!!!!! Moltíssimes gràcies Orzowei!;)
    L'operació bikini haurà d'esperar!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  7. Ostres nena la teva entrada m´ha emocionat!! jo tan sols tinc germanes i conec molt bé tot això que dius a la teva entrada...ara mateix passo a felicitar a la Mònica...el pastís impressionant!!! petonets

    ResponElimina
  8. Des del homemade food from outer space fem un thumbs up!!! Té molta molta bona pinta!

    ResponElimina
  9. Aquest tarta es molt "HOT"! No sabia que la Moni era la teva germana... Felicitats pel seu aniversari! Petons.

    ResponElimina
  10. Juju!!

    t'ha quedat molt bé aquest pastís, jo estic igual que s'em fa la boca aigua amb tanta xocolata!!

    Lídia

    ResponElimina
  11. Creo que con tanta receta de chocolate voy a vover a los 15, y si no me aguantan ahora en casa, con 15 imagínate. A mí si que me regalan :D
    Me encanta tu tentadora receta, guardame las cerezas que lo adornan, me chiflan.
    Voy a casa de Mónica a darle un tirón de orejas.
    Besos guapísima

    ResponElimina
  12. SSí, sí, molt felicitar la Moni, però qui es menja el pastís sóc jo! hahaha, què bo!!!
    Felicitats cunyàààààààà!

    ResponElimina
  13. Anda....¡no sabía que era tu hermana!, muy bueno lo de Orzowei, jaja, muchísimas felicidades a las dos, una tarta espectacular.....
    Un besazo

    ResponElimina
  14. Juju,
    Que delicia que ficou esse bolo... Entao com aquele chocolate a derreter=se por cima, ai madre mia hummmmm.

    Besitos

    ResponElimina
  15. La Moni li ha donat la plorera i a mí també. M'has fet pensar en una de les persones més imprencindibles a la meva vida, la meva germana i pobreta ara no está pasant un bon moment. QUan passi la tormenta, li faré aquest pastissot tant xulo que has fet per alegrar-la una miqueta.
    Petonets bonica,
    Esther

    ResponElimina
  16. Com he rigut amb l'entrada :) Si si sort que s'ho va repensar eh jejeje La meva germana i jo ens portem 5 anys, ara ella està a l'"edat del pavo" ja va sent hora que se li passi la tonteria perquè d'aquí encara no un any ja en farà 18! de totes maneres me l'estimo moltissim i sempre li recordo que va néixer "gràcies a mi" :P doncs els meus pares (sobretot el meu pare) no volien més fills, i jo cada dia demanant "i quan tindré una germaneta??" Va néixer a Barcelona ciutat i recordo que el primer dia que la vaig veure el meu pare em va venir a buscar i vem anar a fer un bon esmorzar abans d'arribar a l'hospital.(si, estava a punt de fer 5 anyets però ja era una gran menjadora... XD) Quan la vaig veure em vaig quedar sense paraules, i la meva mare em va dir: que no li dius una coseta??
    Bueno, a part de tot això, que sempre m'enrollo com una persiana amb els comentaris, aquest pastís m'ha agradat molt, avui només faig que veure pastissos de xocolata, em feu venir una gana entre tots plegats!! Un altre dia a veure si m'animo a participar amb això del film&food, sembla molt divertit! I per últim però no menys important, moltes felicitats a la Mònica!!!

    ResponElimina
  17. Judith, un pastel delicioso.
    Ahora mismo me paso por donde tu hermana a felicitarla.
    Besos

    ResponElimina
  18. Felcitats a l´homenatjada i com no a la pastissera.

    ResponElimina
  19. un bacio a tua sorella ! tu sembri fortunata di avere "un amica" come lei

    ResponElimina
  20. Quina super dedicatòria!!!!! m'emocioneu fins hi tot a mi.....Jo quan veig aquestes relacions tant meravelloses entre germans em fa tanta pena sé filla única!!!!
    Moltes felicitats per la Mònica!!
    Aquesta proposta és exquisita! un postre deliciós
    Moltes gràcies per participar! un petó enorme bonica

    ResponElimina
  21. Judith el pastel me ha encantado y ahora mismo me voy a felicitar a tu hermana.
    Un beso

    ResponElimina
  22. Ja sabia jo que avui disfrutaria amb la teva recepta i aíxí ha estat! I a sobre és el cumple de la "tata" o sigui que marxo volant a felicitar-la! Petonets

    ResponElimina
  23. Quina entrada més maca li has fet.... jo a la meva germana també li dic tata, pero el més bo es que no em surt mai dir-li pel nom... i quan hi ha algú es mes complicat.
    Un bon pastís que li fas,
    petons

    ResponElimina
  24. La teva germana estarà contentiisima amb aquest pastis!!! i qui no ho estaria! moltes felicitats a ella i a tu, per aquesta recepta!! me l'apunto pel proxim aniversari a celebrar!! ;) petonsss

    ResponElimina
  25. Que bonito tener una hermana y estar tan unidas!..yo tengo dos niñas y desearia que fuesen asi de mayores, ya que ahora lo están! :)
    precioso regalo le has hecho!..la dedicatoria de diez y el pastel IMPRESIONANTE!!..la de recetas que me estoy guardando en favoritos Juju!!! otra al saco!!!!
    Cariños!!!!!;)

    ResponElimina
  26. Judith, no tenía ni idea de que érais hermanas. Ahora mismo me paso a felicitarla. Tu tarta, para morirse!! Muchos bss (qué envidia tener una hermana !!)

    ResponElimina
  27. Ohh pues no sabía que era tu hermana, muchas felicidades para ella! El cake tiene una pinta impresionante. Bss

    ResponElimina
  28. un buen post, siempre es bueno que se lleven bien los hermanos como veo entre Monica y tu, disfrutarlo.Buen pastis Judith
    peto
    miquel

    ResponElimina
  29. Que bolo formidável Juju, os meus parabéns!
    Um beijinho.

    ResponElimina
  30. Aún tengo la boca abierta!!!!! Que pastel!! Oooh porque estoy de dieta??? jaja

    Esta la tengo que hacer!!

    Besos

    ResponElimina
  31. Collons que bo! quanta xocolata!
    Me'n vaig corrent a felicitar la Moni!
    petonets

    ResponElimina
  32. yo tengo dos hnas y me llevo muy bien con ellas. Mi padre tb se creia que yo seria un niño jajaj pero no fue asi. Y al final el pobre se ha quedado con tres. Y solo nietas. Tu postre delicioso. Como siempre. Bss

    ResponElimina
  33. Judith, que pinta tiene este pastel, por dios no me pongáis estas cosas con lo que me gusta el chocolate a mí, ahiiii que pinta más rica, besos muy buena receta.

    ResponElimina
  34. Que hermosa dedicatoria!....tu hermana debe estar muy feliz.....y que mayor felicidad que honrarla qon este fudge cake.....esta de muerte lenta!.......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  35. Me ha encantado... esa salsa de chocolate caliente, me tienta....

    Besos

    ResponElimina
  36. Hola Judith, quina pinta té el pastís, gràcies per recomanar-me el blog de la teva germana, ja m'he fet seguidora, m'ha agradat tot el que he vist.

    Un petonet

    ResponElimina
  37. El pastís genial una delicia, però ara me'n vaig corrents a còneixer la teva germana perquè jo no ho sabía!!!!

    Sort al concurs!!

    ResponElimina
  38. Quins pastissos més bons que fas, Judith. Aquest té una pinta d'escàndol. Amb el farciment i amb la xocolata per damunt..., ha d'estar impressionant. Felicitats a la cuinera i també a la teua germana. Que gaudiu del dia i del pastís. Besets.

    ResponElimina
  39. Quin pastís. Ei! No sabia que ereu germanes!

    ResponElimina
  40. Sort que mirar la pantalla de l'ordinador no engreixa, perquè amb el passeig per xocolates que estic fent, necessitaria hores extres de footing!. Quina delícia aquest pastís, de xocolata i la xocolata regalimant per sobre!!!!!

    ResponElimina
  41. Judith mi niña cuantas sorpresitas ¡hermana de la Moni! ahorita voy a felicitarla.
    Te ha quedado insuperable el pastel ¡delicioso y precioso!.
    Bsos guapa

    ResponElimina
  42. Uffffff!!! Què era això de l'operació bikini???
    Ufff...quina bona pinta. Espera que vaig a cridar l'Òscar i començarà a donar cullerades a la pantalla!!
    Ho he de confessar....quan he llegit l'entrada he anat a google imatges i he cercat Orzowei. Volia comprovar que era la imatge que recordava. Com et va dir que et semblaves a l'Orzowei!!????!!! ;DDD
    Ara tenc un problema. Et posava cara en base a la imatge de perfil i a la foto del dia de les noces, però és que ara també es mesclen les imatges de l'Orzowei amb els rulos pel cap. Jejeje!!
    Petonets guapaa!

    ResponElimina
  43. Hola!
    Ara vinc de felicitar a la teva gemana i noia, t´he de felicitar a tu tmb, quin pastís!
    Molts petons!

    ResponElimina
  44. ay, no puedo creer como nos castigás con este tipo de recetas...

    ResponElimina
  45. Ala nena quin pastis. Coincideixo plenament amb tu, tenir una germana a prop és el millor que hi ha.

    Petonets guapa

    ResponElimina
  46. UAUUUUUUUUUUU...QUE LINDO BOLO, FICOU FANTÁSTICO.
    AMEI.
    BJS

    ResponElimina
  47. Vaja hores jo, jajaja, és lo que té la temporada d'exàmens.
    Primer de tot, felicitar a la Mònica (ara em passaré pel seu blog), l'he trobat molt maco el teu escrit, jo que sempre he estat contentíssima de ser filla única, últimament començo a entendre perquè els que tenen germans diuen que té tantes coses bones.
    El pastís té una pinta... això no es fa Judith, que ara em ve gana, i tinc els dolços restringits, jaja. Res el profe de ballet... diu que no són bons per a l'exercici físic, què s'hi farà xD

    Molts petonets guapíssima!!

    ResponElimina
  48. oooh...quin pastisset més bo amb aquesta xocolata desfeta per sobre!! Quina gana m’està entrant!Moltes gràcies per participar guapíssima!
    Visca les germanes més xules de la gastroesfera!! Sou genials i la relació que teniu és d’envejar! No canvieu mai!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  49. Sandra: que macos sou a la Bordeta!! ;P
    Silvia: pobreta, espero que no amb l'Orzowei!
    Sônia: gràcies guapa
    Ribereña: jijiji, gràcies a tu bonica
    Manu: avui ens hem posat les botes amb tanta xocolata!
    Isabel: esto de pecadín poco. Es un súper pecado!!!
    Moni: oeeeeeeeeeeee, felicitats guapa
    Mª Jose: quantes coses en comú tenim molts de nosaltres, veritat?
    BH: m'alegro que t'hagi agradat!
    Sweet: a no? doncs ja ho saps! ,P
    Lídia: diria que m'he engreixat uns quants kg, jajajajajaaj!
    Pilar: pues somos ya somos 2! ;P
    Yves: que dolent!
    Cristina: gràcies guapa
    Stella: grazie bella, da la tua parte!
    Ingrid: sempre hi han pros i contres... ;P
    Chelo: gracias guapa
    Eri: avui hem gaudit tots de tot!!!
    Neus: jijijiji ;P
    Roser: t'encantarà! ja ho veuràs
    Juana: con una madre como tu seguro que seran súper hermanas! ;)
    AQH: lo había comentado en alguna entrada, pero es difícil leerlas todas! jijiji
    Lydia: gracias guapa
    Jordi: xocolateeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
    Luisa: seguroq ue está encantado con tanta mujer!
    Tere: que peligro, eh? por un día no pasa nada
    Marcela: gracias guapa
    Rosaleda: es un pecado! empiezas y no quieres parar
    Mª José: sempre va bé recoanar a les sisters, eh?? ;P
    Judith: gràcies bonica
    Asela: gràcies! tu no et quedes curta! jajajajaja
    PC: quines coses que us explico, eh?
    Glòria; jo començo a tenir els meus dubtes
    Maria: gracias guapa!!! me alegro que te guste
    Sole: un poco de azúcar va bien para la peque!
    Artemisa's: tu sempre parles molt bé d'ella! ;)
    Saô: muito obrigada
    Nee: no pateixis guapa! ah, i digali al teu profe de ballet que per un dia no passa res!!! jijiji
    Alba: ja estic desitjant saber el proper repte!!!!

    Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  50. Que bueno eso de la Mónica corriendo por los pasillos del hospital! Menuda tarta que le has dedicado, deliciosa como todo lo que haces!
    Besitos!

    ResponElimina
  51. Oh! M'has emocionat!! ;) Quina entrada més bonica!
    I el pastís... doncs que em sembla ideal per una celebració així!
    Petons!

    ResponElimina
  52. Me estoy repitiendo pero es que me encantó este reto de Film&Food, como que ya me he apuntado para el siguiente aunque igual era tarde... Habeis hecho unas cosas... y eso de que elija otro tambien es más emocionante, yo me pido un trocito de este para despues del queso al horno!

    ResponElimina
  53. Que me he emocionado con lo del reto... no sabía que fuéseis hemanas, menudas dos cocineras! Felicitaré a tu hermana con retraso pero tambien por su tarta de tres chocolates que estara muy vista pero me chifla y la sigo haciendo, le quedo perfecta!

    ResponElimina
  54. Hola!!!Ayer se me olvidó decirte que tenías una sorpresita en mi blog para tí. Si quieres verla mi blog es: Gozoa eta gazia. Espero que te gusten!!!!Un besazo y te sigo, un placer conocerte

    ResponElimina
  55. mmm, quin pastís mes lujuriós!!! El fudge es una de les coses mes goloses del mòn! Felicitats a la Moni i a tu! Sou un gran equip!

    ResponElimina
  56. ¡Qué buena pinta! ¡Chocolate caliente! Me encanta

    ResponElimina
  57. apa! quan bona pinta! Aquest segur que el provaré de fer (i de menjar) algun dia...i l'operació bikini que se'n vagi al traste!!

    Moltes felicitats a la Mònica (ara vaig cap allà!) i a tu per regalar-li aquest súper pastís!

    Petons!

    ResponElimina
  58. Pues menos mal que no te regaló aquel día, quién iba a cocinarnos estas delicias a nosotros sino, jajajaj.
    Voy corriendo a felicitarla.
    Una tarta genial, seguro que se relame de gusto.
    Besos, guapa

    ResponElimina
  59. Felicitats per la part que et toca i a disfrutar d'aquest superpastís de xocolata!

    ResponElimina