El món de la pasta és tan extens que -ho confesso- em perdo. El que tinc clar és què són els macherroni, els spaghetti i els tagliatelle. A partir d’aquí els noms de fettuccini, pappardelle o rigatoni, per anomenar uns quants, creen un caos enorme dins del meu cap. Quasi sempre que anem a un restaurant italià, l’Yves es llegeix tots els noms de pasta, i llavors es quan ve la pregunta: ¿i això quina pasta és? Tinc la terrible costum, i el gran defecte, de voler-ho saber tot –cosa impossible- així que davant d’aquesta pregunta és quan començo a pensar i al cap d’uns minuts li dono la meva opinió –per què no em limito a dir: “doncs no ho sé...”-. No sé per quina estranya raó quasi sempre m’equivoco amb els noms de pasta. Tot i haver viscut durant un any a Itàlia i haver fet innumerables viatges a aquest meravellós país, no m’ha servit per aprendre a diferenciar els noms d’uns dels seus plats més típics. Segurament per això em decanto per menjar una pizza!
Avui us proposo un plat de pasta amb una crema de formatge que espero que us agradi. A casa no acostumem a acompanyar els plats de pasta amb salses, i encara menys cuinats amb nata; però sempre hi ha una excepció, no? El resultat ens ha agradat molt, sobretot el sabor que li dóna la mostassa. Si us animeu a tastar-lo ja em donareu la vostra opinió.
Ingredients per a 4 persones:
500 g de tagliatelle d’espinacs
200 ml de nata líquida
150 g de formatge de cabra
1 c/s de mostassa clàssica de Dijon
Oli d’oliva verge
Popurri de 5 pebres
Sal
Ruca
Preparació:
Posem els tagliatelle en una cassola amb aigua bullint fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 10 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, en una paella, posem la nata líquida i la mostassa. Ho anem remenant fins que comenci a espessir, afegim una mica de sal i de pebre recent mòlt i el formatge de cabra esmicolat. Seguim remenant fins obtenir una salsa homogènia sense grumolls. Per emplatar posem una base de pasta, una cullerada de salsa, un grapat de ruca i l’amanim amb un bon raig d’oli d’oliva.
Quin aspecte més booo!!!! avui es la tercera salsa que veig amb mostassa
ResponElimina`Petonets
jajajaja com t'entenc amb els milions de noms de pasta!
ResponEliminaTrobo que aquests tagliatelle amb el puntet de mostassa han de quedar molt i molt bons! Jo tampoc sóc fanàtica de fer salses amb nata... però l'altre dia mirant pel bloc em vaig adonar que tenia unes quantes receptes amb crema de llet! Quin cas! jejeje
Petonets!
Sandra
M'agrada tant la pasta, que fins i tot em menjaria aquest plat, tot i que la mostassa no m'agarada gaire, però el tastaré.
ResponEliminaPetons
Qué salsa tan rica, esta nunca la probé, así que me la apunto! Adoro la pasta, es sin duda mi comida favorita, aunque también me pierdo bastante con tanto nombrecito.
ResponEliminaUn besote
El verano pasado estuve en Italia y me traje pasta hasta con los colores de la bandera italiana (escogidos por Lucía, por supuesto). Para mí es el paraíso, porque la cocina italiana me encanta, así que te puede imaginar cuando he leído tagliatelle. Tienen una pinta bárbara.
ResponEliminaBesos preciosa.
Pues te cambio una docenina de galletas por un platín de esta pasta, que hoy me tocan lentejas... ;-)
ResponEliminaEspinacas y mostaza, mínimo está delicioso!
ResponEliminaMe encanta esta combinación!
Besosss!
Este plato de pasta es lo que quiero yo para comer hoy y si le pregunto a mi hija... me dirá que si de inmediato.
ResponElimina*.* Un besiko.
Hola guapa tu
ResponEliminaquina bona presencia, auguri de que estava molt i molt bo...
mil petonets Susanna
Buenísimo es que a mi la pasta me trae por la calle de la amargura.
ResponEliminaUn besazo
Amb mostassa?????????? Això ha d'estar molt i molt bo!
ResponEliminaMolts petonets.
Jo me'ls faré sense mostassa, val?
ResponEliminaAlmenys no fas com jo, que alguna vegada he pretès que els qui s'equivocaven amb el nom de la pasta eren els del restaurant, jajajaja
Que bueno, que completo...
ResponEliminaEstupendo.
Besos
Es verdad, tienen miles de variedades ! Pero no me hago mucho problema porque se que cualquiera que pueda elegir me va a gustar. Eso si, no me los aprendo yo tampoco jaja
ResponEliminaCariños
Mmmm que bons!! jo en faig uns de semblants, amb nata, mostassa, salmó i gírgoles! Ara tinc una gana ja... va miraré a veure si ho tinc tot per fer la teva recepta! A mi també em passa lo dels noms de la pasta... Això sí, n'hi ha un que el tinc ben guardat al cap. Es tracta de la pasta tipus "trofie", quan vaig estar a Parma me'n van fer (al pesto), i em van dir que també n'hi deien un altre nom (el qual no recordo) i que volia dir "matapárrocos", "matamossens" vaja... Ara entens perquè em va quedar guardat oi? jeje ;)
ResponEliminaAquesta recepta m'anirà molt bé per aprofitar els pots de mostassa de Dijon que de vegades tomben per la nevera, jeje.Combinada amb el formatge de cabra ha de ser espectacular! Petons!
ResponEliminaai per cert, ja tinc en marxa la recepte pel memòries! ;)
ResponEliminaOh i oh!!! aquesta recepta s´ha de probar si o si!!!!ummm. Petons
ResponEliminaBem original e colorido.
ResponEliminaBeijo
Maria José
Neus: ups! jo que em pensava que era original..jijiji
ResponEliminaSandra: si es que al final l'hem d'utilitzar!!!!
Ribereña: queda molt fi, quasi no es nota. A més, si vols la treus i et quedarà bé igual.
CC: ya me contarás si te ha gustado
Pilar: que mona es Lucía!!! ;P
Isabel: hecho!!!!!
Rosilet: gracias guapa
Feika: pues ya os mando un platito! ;)
Susanna: moltes gràcies bonica
Mª Alonso: me parece que no conozco a nadie que no le guste...
Moni: pel proper dinar!
Taller: cap problema! tu no tens perdó
Rosaleda: gracias guapa
Erika: tienes razón, si la base es la misma
Bet: m'encanta la teva versió! apuntada
Cotó: però no surt a la Riera... jijijiji
Silvia: ja em diràs quan ho facis
PD: muito obrigada
Petonets i moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.
Particolare ricetta, complimenti ciao
ResponEliminaUna combinació exquisida, i parlo amb coneixement de causa!
ResponEliminaADORO TAGLIATELLE E ESSE PRATO FICOU PERFEITO, O MOLHO DEVE SER UMA VERDADEIRA DELICIA.
ResponEliminaBJS
Con hambre me tienes....antojada me dejaste!!....es que la pasta!!.....me fascina!!.......se ve delicioso!!......Abrazotes, Marcela
ResponEliminaJuju,
ResponEliminaQue pinta mas buena se ya quedado... Se quedo con un aspecto delicioso la tagliatelle : )
Besitos
Tienes razón, Judith, un día nos podemos comer un plato de pasta con salsa de nata que para eso están las excepciones.
ResponEliminaTiene una pinta atómica y ese verde encima le queda total.
un besazo
Juju, a mi me encanta la pasta en plan fresco..tomates, rucola, queso...pero esta receta la tengo que probar...me tienta mucho saber como resulta, y seguro que es muy buena...creo que lo tengo todo, puede que me hayas salvado la cena esta noche!
ResponEliminaBesitos preciosa!!!
Sí que és complicat distingir algunes varietats de pasta d'altres, crec que amb prou feines en reconec 4 o 5, les més típiques i para de contar.
ResponEliminaAixò sí, totes queden ben bones acompañades amb alguna salseta, i més si és una salsa com la teva d'avui, té una pinta irresistible.
Per cert, en un any vivint a Italia no vas acabar fartíssima de la pasta? Jo en quinze dies d'un viatge de final de curs, en vaig quedar aborrida per més de 3 mesos xD. És que en consumeixen a quasi tots els apats.
Molts Petonets!!
Me gusta mucho la pasta con queso de cabra. Y el toque ese de la mostaza tengo que probarlo, seguro que queda muy bien. Bsss
ResponEliminaviva la pasta y la tuya hoy soberbia
ResponEliminapeto
miquel
Dónde compraste la tagliatelle de espinacas? La hiciste tu? Es que me apetece un montón hacer tu plato y quiero comprar los ingredientes.
ResponEliminaBesos
Qué delicia!!Me encanta esta receta!!Un beso
ResponEliminaJo també sóc incaaç de memoritzar tots els noms dels diferents tius de asta que existeixen però al final és igual perquè tots m'encanten!! :P
ResponEliminaQuè bons aquests que ens portes amb la mostassa, no he provat mai una salsa així i té molt bona pinta!
Molts petonets bonicaaa!!
Només per la ruca a mí ja m'has guanyat. Peró es que la pasta m'encanta i la mostassa també així que Judith, combinació espectacular!
ResponEliminaPetonets bonica,
Esther
Muy buena receta, todavia no me he atrevido con la salsa de mostaza pero voy a tener que provar haver que tal. Un beso
ResponEliminaI jo que creia que era l´única que no m'aclaria amb el nom de les pastes!! Quan vaig preparar pasta per a Whole Kitchen vaig mirar un llibre que tenia i em va quedar super clar quina diferència hi havia entre pasta i pasta...ara ja no me'n puc enrecordar!! Serà possible?? He perdut facultats????
ResponEliminaAquesta recepta amb la mostassa ha d'estar....mmmmm!!
Petonets!!
Las pastas son una delicia,me encantó este plato especial,se ve muy lindo,cariños y abrazos.
ResponEliminaPasta, mostaza...la unión perfecta para mis sentidos, ya disfruto solo con esa fotografía niña, es una cosa deliciosa!!
ResponEliminaUn besiño enorme :D
M'apunto la recepta de la salsa, no l'he feta mai! Amb el formatge de cabra i amb la mostassa ha de quedar super gustosa. Apuntada!
ResponEliminaHola,
ResponEliminaA mi em passa el mateix... ains mai recordo el nom!! Aquesta salseta ha d'estar boníssima, així que en prenc nota! Petons
Carai cuines requetebé... Me les hauré d'anar apuntant totes..
ResponEliminaJUDITH,
ResponEliminaHauràs de tornar a publicar la recepta de la melmelada de fruita de la passió i nectarina, ja que amb la fallada general que hi ha hagut els dos darrers dies de BLOGGER, com a tothom, t'ha esborrat l'entrada.
Per cert, el tagliatelle deliciosos!!
Una abraçada
Ufff, hace dias que voy un poco perdida del ordenador, y me estoy intentando poner al dia. Y cuando veo esta receta, y pienso que casi me la pierdo, ufff, menos mal que la he visto, tiene una pinta estupenda, menos mal que acabo de comer
ResponEliminaUn besete