>

dimecres, 11 de maig del 2011

Tagliatelle d'espinacs amb crema de formatge i mostassa

El món de la pasta és tan extens que -ho confesso- em perdo. El que tinc clar és què són els macherroni, els spaghetti i els tagliatelle. A partir d’aquí els noms de fettuccini, pappardelle o rigatoni, per anomenar uns quants, creen un caos enorme dins del meu cap. Quasi sempre que anem a un restaurant italià, l’Yves es llegeix tots els noms de pasta, i llavors es quan ve la pregunta: ¿i això quina pasta és? Tinc la terrible costum, i el gran defecte, de voler-ho saber tot –cosa impossible- així que davant d’aquesta pregunta és quan començo a pensar i al cap d’uns minuts li dono la meva opinió –per què no em limito a dir: “doncs no ho sé...”-. No sé per quina estranya raó quasi sempre m’equivoco amb els noms de pasta. Tot i haver viscut durant un any a Itàlia i haver fet innumerables viatges a aquest meravellós país, no m’ha servit per aprendre a diferenciar els noms d’uns dels seus plats més típics. Segurament per això em decanto per menjar una pizza!
 
Avui us proposo un plat de pasta amb una crema de formatge que espero que us agradi. A casa no acostumem a acompanyar els plats de pasta amb salses, i encara menys cuinats amb nata; però sempre hi ha una excepció, no? El resultat ens ha agradat molt, sobretot el sabor que li dóna la mostassa. Si us animeu a tastar-lo ja em donareu la vostra opinió.
 

Ingredients per a 4 persones:

500 g de tagliatelle d’espinacs
200 ml de nata líquida
150 g de formatge de cabra
1 c/s de mostassa clàssica de Dijon
Oli d’oliva verge
Popurri de 5 pebres
Sal
Ruca
 
 
Preparació:
 
Posem els tagliatelle en una cassola amb aigua bullint fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 10 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, en una paella, posem la nata líquida i la mostassa. Ho anem remenant fins que comenci a espessir, afegim una mica de sal i de pebre recent mòlt i el formatge de cabra esmicolat. Seguim remenant fins obtenir una salsa homogènia sense grumolls. Per emplatar posem una base de pasta, una cullerada de salsa, un grapat de ruca i l’amanim amb un bon raig d’oli d’oliva.

 

43 comentaris:

  1. Quin aspecte més booo!!!! avui es la tercera salsa que veig amb mostassa
    `Petonets

    ResponElimina
  2. jajajaja com t'entenc amb els milions de noms de pasta!
    Trobo que aquests tagliatelle amb el puntet de mostassa han de quedar molt i molt bons! Jo tampoc sóc fanàtica de fer salses amb nata... però l'altre dia mirant pel bloc em vaig adonar que tenia unes quantes receptes amb crema de llet! Quin cas! jejeje

    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  3. M'agrada tant la pasta, que fins i tot em menjaria aquest plat, tot i que la mostassa no m'agarada gaire, però el tastaré.

    Petons

    ResponElimina
  4. Qué salsa tan rica, esta nunca la probé, así que me la apunto! Adoro la pasta, es sin duda mi comida favorita, aunque también me pierdo bastante con tanto nombrecito.

    Un besote

    ResponElimina
  5. El verano pasado estuve en Italia y me traje pasta hasta con los colores de la bandera italiana (escogidos por Lucía, por supuesto). Para mí es el paraíso, porque la cocina italiana me encanta, así que te puede imaginar cuando he leído tagliatelle. Tienen una pinta bárbara.
    Besos preciosa.

    ResponElimina
  6. Pues te cambio una docenina de galletas por un platín de esta pasta, que hoy me tocan lentejas... ;-)

    ResponElimina
  7. Espinacas y mostaza, mínimo está delicioso!
    Me encanta esta combinación!
    Besosss!

    ResponElimina
  8. Este plato de pasta es lo que quiero yo para comer hoy y si le pregunto a mi hija... me dirá que si de inmediato.
    *.* Un besiko.

    ResponElimina
  9. Hola guapa tu

    quina bona presencia, auguri de que estava molt i molt bo...

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  10. Buenísimo es que a mi la pasta me trae por la calle de la amargura.
    Un besazo

    ResponElimina
  11. Amb mostassa?????????? Això ha d'estar molt i molt bo!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  12. Jo me'ls faré sense mostassa, val?
    Almenys no fas com jo, que alguna vegada he pretès que els qui s'equivocaven amb el nom de la pasta eren els del restaurant, jajajaja

    ResponElimina
  13. Que bueno, que completo...

    Estupendo.

    Besos

    ResponElimina
  14. Es verdad, tienen miles de variedades ! Pero no me hago mucho problema porque se que cualquiera que pueda elegir me va a gustar. Eso si, no me los aprendo yo tampoco jaja
    Cariños

    ResponElimina
  15. Mmmm que bons!! jo en faig uns de semblants, amb nata, mostassa, salmó i gírgoles! Ara tinc una gana ja... va miraré a veure si ho tinc tot per fer la teva recepta! A mi també em passa lo dels noms de la pasta... Això sí, n'hi ha un que el tinc ben guardat al cap. Es tracta de la pasta tipus "trofie", quan vaig estar a Parma me'n van fer (al pesto), i em van dir que també n'hi deien un altre nom (el qual no recordo) i que volia dir "matapárrocos", "matamossens" vaja... Ara entens perquè em va quedar guardat oi? jeje ;)

    ResponElimina
  16. Aquesta recepta m'anirà molt bé per aprofitar els pots de mostassa de Dijon que de vegades tomben per la nevera, jeje.Combinada amb el formatge de cabra ha de ser espectacular! Petons!

    ResponElimina
  17. ai per cert, ja tinc en marxa la recepte pel memòries! ;)

    ResponElimina
  18. Oh i oh!!! aquesta recepta s´ha de probar si o si!!!!ummm. Petons

    ResponElimina
  19. Bem original e colorido.

    Beijo
    Maria José

    ResponElimina
  20. Neus: ups! jo que em pensava que era original..jijiji
    Sandra: si es que al final l'hem d'utilitzar!!!!
    Ribereña: queda molt fi, quasi no es nota. A més, si vols la treus i et quedarà bé igual.
    CC: ya me contarás si te ha gustado
    Pilar: que mona es Lucía!!! ;P
    Isabel: hecho!!!!!
    Rosilet: gracias guapa
    Feika: pues ya os mando un platito! ;)
    Susanna: moltes gràcies bonica
    Mª Alonso: me parece que no conozco a nadie que no le guste...
    Moni: pel proper dinar!
    Taller: cap problema! tu no tens perdó
    Rosaleda: gracias guapa
    Erika: tienes razón, si la base es la misma
    Bet: m'encanta la teva versió! apuntada
    Cotó: però no surt a la Riera... jijijiji
    Silvia: ja em diràs quan ho facis
    PD: muito obrigada

    Petonets i moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  21. Una combinació exquisida, i parlo amb coneixement de causa!

    ResponElimina
  22. ADORO TAGLIATELLE E ESSE PRATO FICOU PERFEITO, O MOLHO DEVE SER UMA VERDADEIRA DELICIA.
    BJS

    ResponElimina
  23. Con hambre me tienes....antojada me dejaste!!....es que la pasta!!.....me fascina!!.......se ve delicioso!!......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  24. Juju,
    Que pinta mas buena se ya quedado... Se quedo con un aspecto delicioso la tagliatelle : )

    Besitos

    ResponElimina
  25. Tienes razón, Judith, un día nos podemos comer un plato de pasta con salsa de nata que para eso están las excepciones.

    Tiene una pinta atómica y ese verde encima le queda total.

    un besazo

    ResponElimina
  26. Juju, a mi me encanta la pasta en plan fresco..tomates, rucola, queso...pero esta receta la tengo que probar...me tienta mucho saber como resulta, y seguro que es muy buena...creo que lo tengo todo, puede que me hayas salvado la cena esta noche!
    Besitos preciosa!!!

    ResponElimina
  27. Sí que és complicat distingir algunes varietats de pasta d'altres, crec que amb prou feines en reconec 4 o 5, les més típiques i para de contar.
    Això sí, totes queden ben bones acompañades amb alguna salseta, i més si és una salsa com la teva d'avui, té una pinta irresistible.
    Per cert, en un any vivint a Italia no vas acabar fartíssima de la pasta? Jo en quinze dies d'un viatge de final de curs, en vaig quedar aborrida per més de 3 mesos xD. És que en consumeixen a quasi tots els apats.

    Molts Petonets!!

    ResponElimina
  28. Me gusta mucho la pasta con queso de cabra. Y el toque ese de la mostaza tengo que probarlo, seguro que queda muy bien. Bsss

    ResponElimina
  29. viva la pasta y la tuya hoy soberbia
    peto
    miquel

    ResponElimina
  30. Dónde compraste la tagliatelle de espinacas? La hiciste tu? Es que me apetece un montón hacer tu plato y quiero comprar los ingredientes.

    Besos

    ResponElimina
  31. Qué delicia!!Me encanta esta receta!!Un beso

    ResponElimina
  32. Jo també sóc incaaç de memoritzar tots els noms dels diferents tius de asta que existeixen però al final és igual perquè tots m'encanten!! :P
    Què bons aquests que ens portes amb la mostassa, no he provat mai una salsa així i té molt bona pinta!

    Molts petonets bonicaaa!!

    ResponElimina
  33. Només per la ruca a mí ja m'has guanyat. Peró es que la pasta m'encanta i la mostassa també així que Judith, combinació espectacular!
    Petonets bonica,
    Esther

    ResponElimina
  34. Muy buena receta, todavia no me he atrevido con la salsa de mostaza pero voy a tener que provar haver que tal. Un beso

    ResponElimina
  35. I jo que creia que era l´única que no m'aclaria amb el nom de les pastes!! Quan vaig preparar pasta per a Whole Kitchen vaig mirar un llibre que tenia i em va quedar super clar quina diferència hi havia entre pasta i pasta...ara ja no me'n puc enrecordar!! Serà possible?? He perdut facultats????
    Aquesta recepta amb la mostassa ha d'estar....mmmmm!!
    Petonets!!

    ResponElimina
  36. Las pastas son una delicia,me encantó este plato especial,se ve muy lindo,cariños y abrazos.

    ResponElimina
  37. Pasta, mostaza...la unión perfecta para mis sentidos, ya disfruto solo con esa fotografía niña, es una cosa deliciosa!!

    Un besiño enorme :D

    ResponElimina
  38. M'apunto la recepta de la salsa, no l'he feta mai! Amb el formatge de cabra i amb la mostassa ha de quedar super gustosa. Apuntada!

    ResponElimina
  39. Hola,
    A mi em passa el mateix... ains mai recordo el nom!! Aquesta salseta ha d'estar boníssima, així que en prenc nota! Petons

    ResponElimina
  40. Carai cuines requetebé... Me les hauré d'anar apuntant totes..

    ResponElimina
  41. JUDITH,

    Hauràs de tornar a publicar la recepta de la melmelada de fruita de la passió i nectarina, ja que amb la fallada general que hi ha hagut els dos darrers dies de BLOGGER, com a tothom, t'ha esborrat l'entrada.

    Per cert, el tagliatelle deliciosos!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  42. Ufff, hace dias que voy un poco perdida del ordenador, y me estoy intentando poner al dia. Y cuando veo esta receta, y pienso que casi me la pierdo, ufff, menos mal que la he visto, tiene una pinta estupenda, menos mal que acabo de comer
    Un besete

    ResponElimina