Pastís de maduixes i crema de coco

Avui és dia 15 i, com molts de vosaltres ja sabeu, els nois de la recepta del 15 ens han proposat aquest mes cuinar amb maduixes. Així que el pastís d’avui és la meva aportació a aquesta iniciativa gastroblocaire. Us recomano que us doneu un tomb per veure el recull de receptes final, ja que cada edició ens anem sorprenent els uns als altres.

Ara fa uns dies, la Tània i el Jose ens varen convidar a casa seva per sopar, havíem de celebrar una molt bona noticia: seran papes el proper setembre, i no descarto que sigui el meu regal d’aniversari, perquè surt de comptes per aquell dia. Estan esperant una nena que, si no canvien d’opinió a l’últim moment, es dirà Valèria. El Boletet està feliç i nosaltres encara més, ja que són una parella molt i molt especial. Amb la Tània ens coneixem des de què anàvem a l’escola bressol, així que ja podeu fer els càlculs dels anys que hem passat juntes. Les hem passat de tots colors, moments meravellosos on hem rigut plegades i moments durs  on he pogut comptar amb el seu amor incondicional. Les nostres vides sempre han seguit camins paral·lels. Ens vàrem enamorar a la mateixa vegada, al mateix poble. Vàrem comprar el pis durant la mateixa època i el nostre casament només es va celebrar amb dos mesos de diferència, i amb el mateix càtering! Amb els nens no podia ser d’una altra manera, així que ara estem tots molt il·lusionats amb aquesta nova candidata pel Boletet. Segur que és una nena preciosa que no deixarà indiferent a ningú, ni tant sols al Boletet d’ulls blaus i somriure encisador.

Després de quasi un any sense anar a sopar a casa seva –això no vol dir que no ens haguéssim vist! Sinó que per motius varis, i sobretot logístics, els havíem fet al Bolet- vam creure que era moment que el seu nebodet anés a sopar a casa seva. Això sí, li vaig dir a la Tània que les postres ens encarregàvem nosaltres. Ara que és època de maduixes, vaig pensar que seria bona idea fer un pastís lleuger i que a la futura mami li agradés. Hauríeu d’haver-me vist fent les fotos a casa seva abans de degustar-lo, pobrets quina paciència van tenir. Així que la recepta d’avui li dedico a la Tània i a la Valèria, i des d’aquí els hi desitjo que sempre siguin molt i molts felices i poder-ho gaudir al seu costat.

  

Ingredients base:

90 g de mantega

100 g de galetes Maria


50 g de sucre morè

1 c/c de canyella

1 c/s de mel

Ingredients farcit:

3 fulls de gelatina

500 ml de llet de coco


125 g de sucre


1 branca de canyella


1 ou gran


20 g de midó

250 g de maduixes

Melmelada de maduixa

Canyella en pols

1 llima

Aigua mineral

Preparació:



En un bol posem la mantega -a temperatura ambient- les galetes esmicolades, la canyella, el sucre i la mel; amb l’ajuda del minipímer ho triturem tot. Ho posem en un motllo, prèviament untat de mantega, i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, entre 10 i 15 minuts. Mentrestant podem anar fent el farcit. En una cassola posem la llet de coco i la branca de canyella i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem l’ou i el barregem amb el sucre fins que blanquegi. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem a poc a poc i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar, un cop estigui espès ho retirem del foc i afegim les fulles de gelatina que prèviament les haurem posat amb aigua freda. Posem la crema sobre la base de galetes i ho deixem refredar uns 10 minuts. Per acabar el pastís, agafem les maduixes, les rentem i les tallem a trossets. Les posem a sobre de la crema, tirem un polsim de sucre morè i un de canyella, i amb la melmelada rebaixada amb una mica d’aigua mineral fem un culis que acabem tirant per sobre. Ho posem a la nevera durant un parell o tres d’hores, i 1 hora abans de servir la posem al congelador. Just abans de servir ratllem la pell de la llima per sobre.