Per molts anys...

Des de que tinc us de raó que recordo amb molta alegria cada cop que celebràvem alguna data especial. La meva mare era l’encarregada de llevar-nos amb una cançó, si era el nostre Sant obríem els ulls escoltant “Las mañanitas del rey David”, si era el nostre aniversari teníem la versió de Parchís de “Cumpleaños feliz”. Us pot semblar una tonteria, però a mi aquests petits detalls m’encanten, i els valoro molt, potser és perquè he tingut la sort de què la meva mare era una de les persones més detallistes que he conegut.

Amb l’Yves hem intentat seguir mantenint aquesta tradició, això sí, us haig de confessar que cada cop la versió ha anat variant i fins i tot podríem dir que ha evolucionat. Un any posem un vídeo tret de Youtube, un altre posem la cançó que hem descarregat d’Internet i, fins i tot, ens atrevim a cantar-la, encara que aquesta opció dóna un resultat que ja us el podeu imaginar...
 

Com haureu vist, avui no us presento cap recepta, però amb el vostre permís m’encantaria donar-li una petita sorpresa a l’Yves. Cada dia, abans de publicar un post, ell és l’encarregat de revisar-me el text -a vegades el corrector no és suficient-,i com a bon filòleg que és, 4 ulls veuen millor que 2. També sempre em dóna la seva opinió sobre les fotos que publico i, en realitat, ell és l’encarregat d’explicar-me la part teòrica de la fotografia –és una de les seves passions-, després jo la poso en pràctica. I com no, és la persona que sempre prova totes les receptes que publico, i les que no! Així que crec que la millor manera de donar-li les gràcies -encara que no l’única-  és mitjançant aquest post d’avui, que espero que li agradi molt.

Moltes felicitats amor, espero que siguis molt feliç avui i sempre; i que ho puguem celebrar durant molts i molts anys plegats amb el nostre Boletet, i qui sap, potser algun dia amb la nostra Boleteta. Com tu em vas dir un dia, espero que "les teves utopies siguin les meves quimeres". TMO