No sé si us passa a vosaltres, però amb això del bloc estic tornant boja a tota la família! Ara li ha tocat a la Loles, la meva sogra. Si la coneguéssiu us encantaria! És una persona molt divertida i fashion! I haig de dir que em cuida com si fos la seva filla. A més, és una gran cuinera, algun dia ja li demanaré una recepta per publicar.
Cada cop que faig una foto busco quin atrezzo posar, però el nostre Bolet no és massa gran, així que les vaixelles i els estris de cuina estan limitats. Doncs bé, un d'aquests dies vam anar a dinar a Capella 13 (així és com han batejat la casa), i li vaig comentar a la Loles si em podia deixar uns plats més clàssics. Em venia de gust fer una foto amb aquest estil de vaixella. No veieu el rebombori que vaig formar! Encara me'n recordo, com si fos ara, ella pujant i baixant escales ensenyant-me tots els models! I encantada de deixar-m'ho! Si fos per ella ho regalava tot. Cada cop que anem de visita i marxem de casa seva sembla que sortim del Corte Inglés! Anem carregats de "tupers", que si menjar que ha sobrat, que si codony boníssim que ha fet, que un vinet blanc… Al principi li deia que no feia falta! Però ja he desistit! Amb ella és impossible sortir amb les mans buides. Però aquest cop em vaig firar ben a gust! No només li vaig demanar uns plats amb el rivet daurat, sinó que també vaig agafar unes quantes peces d'una coberteria, que tot i no ser del meu estil, em té el cor robat! Normalment la fa servir per engalanar la taula. Són uns coberts de plata amb forma de bambú i fets a Thailandia, amb un toc vintage fantàstic. Perfectament els podríem haver comprat a Armani casa. I per últim vaig agafar una copa de vidre amb un toc més retro.
El resultat de tots aquests elements els podeu veure a algunes fotos que heu vist últimament. Ja haureu comprovat que té un estil ben diferent a les fotografies que habitualment publico, però em feia gràcia utilitzar uns element ben diferents. Espero que us agradi el resultat, i la recepta, clar!
Ingredients (per a 4 uts.):
2 làmines de pasta de full de 250 g
250 g d'espinacs
1 botifarra de figues i ceba confitada
Encenalls de pernil Ibèric
Formatge de cabra de rulo
Oli d'oliva
1 dent d'all
1/2 ceba petita
Sèsam
1 ou
Sucre
Sal
Pebre
Preparació:
Agafem els espinacs, els netegem i els posem en una olla amb aigua. Un cop arrenqui el bull els tirem i els deixem durant 20 minuts -més o menys-. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva posem a rossejar la ceba tallada a daus petits. Al cap de 5 minuts afegim els encenalls de pernil ibèric i la botifarra esparracada sense el budell. Ho anem sofregint durant uns 10 minuts i un cop tinguem els espinacs fets i escorreguts els afegim juntament amb un polsim de sal i un bon raig d'oli d'oliva. Ho cuinem durant 10 minuts més i ho reservem. Agafem les dues làmines de pasta de full i les partim en dues meitats. Agafem una meitat i afegim un grapat d'espinacs, agafem un dels costats de la làmina i el posem a sobre. Posem un tros de formatge de rulo esmicolat i ho tanquem amb l'altre costat de la pasta de full. Amb l'ajuda d'una forquilla xafem els quatre costats. Batem l'ou i amb un pinzell pintem la superfície. Per últim tirem a sobre un polsim petit de sucre i un grapat de sèsam i ho posem al forn, prescalfat a 190º, durant 30 minuts o fins que estigui daurat. Si es vol, en comptes de 4 unitats individuals, es pot fer una de gran.
No m'estranya que la Loles et cuidi com una filla..
ResponEliminaQuan vaig veure els coberts que agafaves vaig pensar que no quedarien bé pel teu bloc, però... no sé com t'ho fas, ha quedat fantàstic!
Els espinacs m'encanten, i tal i com els vas fer, queden un plat molt complert!
esta receta te ha quedado estupenda. Y la decoracion tb. Bss guapa.
ResponEliminaAmb aquesta vaixella i coberteria dónes un toc fantàstic a les teves fotos! Nosaltres últimament no podem entrar enlloc sense comprar alguna xorradeta de vaixella pensant en el bloc, la cuina se'ns està quedant moooolt petita!
ResponEliminaI sobre la coca, me la puc demanar sense formatfe de cabra? Ha d'estar brutal!
Petonets,
Sandra
jaajjaajaj..... Mira que capgirar momentàneament la vida de la Loles per una foto al bloc!!! jajaja... i ella contenta segur!!! :)
ResponEliminaPer cert!, aquesta vaixella li dona un toc, eh?
ahhh i una coca estupendaaaaa!!!
Petonets
Ja m'imagino la Loles, deuria desmuntar la casa!
ResponEliminaFantàstica la recepta i la foto!
Petonets.
Ah!!! aquests coberts també els tenim a casa de la meva àvia!!! Els va portar la meva tieta d'un viatge a Thailandia pels vols dels 80!!! quina gràcia! a casa sempre surten el dia de Nadal i Sant Esteve la resta de temps s'estan descansant...
ResponEliminaM'ha agradat molt la composició fotogràfica que has fet amb tot l'atretzzo! i aquesta coqueta d'espinacs.. es menja sola!!!
Un petó, Judith!
Gourmenderies
Ja ho diu en Jordi que hem de comprar plats... els que passa és que ell compraria vaixelles senceres que no hi toca gaire pobre fill, jejejeje
ResponEliminaPerò he llegit botifarra de figues i ceba????? d'on treus aquesta meravella!??
No sabes lo que me gusta tu receta. Todo lo que lleva es rico, rico.
ResponEliminaQué suerte con tu suegra. Mi madre también es así jajaja
En cuanto al estilismo, da igual lo que pongas, porque todo te queda bien. Haces unas fotos realmente bonitas. Ya sabes que soy tu fan nº 1 (con permiso de tu chico ;)
Besos guapísima y feliz lunes.
Nena, hi han uns quants blogs que em teniu ben enganxada amb les vostres fotos. Jo ara estic treballant una mica aquest tema, a veure si millora una mica. La meva mare també té plats d'aquests i em sembla que li demanaré que me'n faci un prèstec. Ah! i avui ja ser què faré per sopar!!!! ;-) aquests farcellets m'encanten.
ResponEliminaUna abraçada.
Hola "lianta, lianta"!!! Je,je! Una recepta espectacular i una fotografia encara millor! Amb aquestes receptes ens faràs acostumar malament! Ja estic impacient per saber quina serà la recepta de demà. Petonets, guapaaa! Paula
ResponEliminaTe ha quedado una receta con esta presentacion y luego los platos de la Loles de un 10 de nota.
ResponEliminame gusta tooooooooooooo
peto
miquel
Que receta tan apetitosa y que fotos!
ResponEliminaUn beso
Yves: no pateixis que només és un prestec! ;)
ResponEliminaLuisa: gracias guapa
Sandra: no pateixis guapa, que jo tampoc em puc resistir a comprar cosetes!!! ;P
T de C: gràcies! la veritat es que va bé agafar cosetes prestades, ah! i ja tinc l'ull posat en més cosetes...
Moni: que t'haig de dir, ja saps com és!
MªGloria: quina gràcia! ja veig que a Thailandia els "giris" compren el mateix! jajajajaj
Taller de C: a la botifarreria del Born, al costat de l'esglesia de Santa Mª, us recomano que hi aneu! és fantàstica la varietat que tenen!!!! i totes boníssimes.
Pilar: gracias guapa! ;, pero me parece que te tendrás que pelear con unos cuantos por el puesto nº 1! jajajajajaja
Gemma: Poc a poc ja veuràs com aniràs millorant. Jo sempre tiro com a mínim 30 fotos per quedar-me amb 1! i vaig variant i practicant molt!!!!
Paula: jajajaj, ara m'estava llegint la teva resposta i em fas por! ep! que la culpa és de la Nee no meva! jajajajajaj. Gràcies guapa
Petonets a tots i molts gràcies pels vostres comentaris!!!
Hey, vaya suerte que tenés! La gran mayoría siempre se queja de la suegra que le ha tocado en suerte... jejeje
ResponElimina¡Saludos, Ju! :)
Una recepta fantàstica, aquesta coca llueix espectacular! i la posada en escena fabulosa...la teva sogre té coses moolt xules.
ResponEliminapetons
Debe tener un sabor excelente, nunca he probado una coca con espinacas, pero por ese aspecto que luce para devorar...
ResponEliminaBesiños.
Jo mai he volgut a casa, un plat, got, copa o cap element d'una vaixella, que no anes a joc amb les dos que tinc... i ara tinc un prestatge amb un plat de cada manera...
ResponEliminaM'agrada molt aquest plat, pero el que m'ha cridat més l'atenció es el farcit de la butifarra.
Un petonet.
M'agradat escriure al bloc... 10 coses sobre mí per a vosaltres.
Gràcies maca
Me ha encantado el plato y la foto te ha quedado que parece de alguna revista de cuina. Maravilloso todo!!!.
ResponEliminaYo también llevo a los mios locos con lo del blog. A veces me piden que les haga algo y yo con tal de hacer cosas nuevas, les cambio el menú continuamente. Una abraçada!!!.
Quina bona pinta! T'ha quedat una presentació d'allò més maca.
ResponEliminaPerquè després pintin a les sogres com a víbores, jaja, res més allunyat de la realitat, almenys en el teu cas.
Jo com que encara no en tinc, ni n'he tingut mai no puc opinar, jaja, em mantinc neutral xD.
La família, doncs no ho saben que tinc blog, el meu pare ho trobaria una soberana tonteria i una forma de perdre el temps, així que tampoc l'implico en res relacionat xD.
Molts petonets!!
Hola Judith,
ResponEliminaJo també tinc marejada a la família. Si abans ja no parava des de que tinc el bloc.. ja et fas una idea. Jo també he anat comprant i demanant plats, però ja no se on posar-los. M’encanta la recepta d’avui, la composició de la presentació, la foto... en fi, tot. I molt bé tenir una sogre tant eixerida i fashion com la teva. Cuida-la!
Judith quina intuïció! jajaja i això que explico poquet de mi. M'has tret un somriure.
ResponEliminaEl plat t'ha quedat de luxe! Què maca la Loles, no? Segur que després de veure el resultat t'ha preparat més cosetes.
petonets!
Judith,
ResponEliminaQue delicia que se quedo esta receta : ) Esta un luxo, la apresentacion esta 5*
Besitos
Miquel: gràcies! ja veuràs quin atrezzo li vaig agafant! ;)
ResponEliminaChelo: gracias guapa
Sole: pues si! ella es un encanto!!! ;)
Ingrid: gràcies guapa
Mayte: en Cataluña son muy típicas, las tienes que probar!
Neus: sóc com tu! no m'agrada tenir coses que no facin joc, però amb això del bloc...jijijiji
Anna: hay que me van a salir los colores! Esto que dices de repetir platos me parece que nos pasa a todos los blogeros! jijiji
Nee: segur que quan tinguis sogre te la guanyes ràpid!!! ;) a mi ja m'has guanyat! ep! però no com a sogre, eh? jijijiji
Eri: doncs el próxim joc en cadena proposaré fer un intercanvi de plats i estris de cuina! t'imagines? ;)
Ana: només et diré que si fos per ella no entrava al Bolet! ;)
Catarina: obrigada linda!
petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!
Judith!! jijiji...què mona la teva sogra. La veritat és que li has donat un estil molt diferent però t'ha quedat ben xulo. Quina sort que tingui tantes cosetes per deixar-te!!
ResponEliminaLa recepta té molt bona pinta, m'encanta la pasta de full.
Molts petonets!! :)
Cada vegada que publiques em quedo sorpresa. Quina recepta més bona! L'attrezzo de les fotos estan molt ben aconseguits. Molt bones fotos.
ResponEliminaUna abraçada!
Que bueno te ha quedado y que presentación tan bonita.
ResponEliminaMe encanta.
Besos
Hola! Fes-ho que pot ser... però que quedi clar que jo em quedo amb els de la Loless, je,je!
ResponEliminaQuines coquetes més bones!! la botifarra de figues i ceba confitada ha de ser una passada... no sé si la podria trobar a algun lloc de per aquí, sinó ja faré algun invent! :-)
ResponElimina