Pastissets de xocolata blanca i gerds

Aquest any, a la carta que vaig escriure a ses Majestats els Reis Mags, els hi demanava “seguir cuinant amb tanta il•lusió com fins ara i poder publicar amb la mateixa freqüència, o similar, els posts setmanals i, ha poder ser, seguir augmentant el número de seguidors que tantes alegries em donen amb els seus comentaris”. Doncs bé, sembla que m’he portat molt bé, perquè el món de juju ja té 102 seguidors! Pels que porteu molt de temps a la blocosfera us podrà semblar un número petit, però a mi me’n semblen un munt! Només de pensar que hi ha més de 100 persones interessades en les receptes que publico i les meves “batalletes” em fa feliç.

Perquè… què seria un bloc sense seguidors i els seus comentaris? Doncs no tindria cap sentit, al menys és el que jo penso, i sé que molts de vosaltres ho compartiu.  Crec que tothom que decidim obrir un bloc ho fem per poder compartir alguna cosa, una recepta, un petit relat o fins hi tot un pensament que en aquell moment ens passa pel cap. Hi ha un munt de blocs amb temàtiques ben diverses.

Quan em sento davant del meu ordinador a escriure les introduccions de cada post sempre penso que, potser, el que a mi em sembla interessant pels altres no ho és. Però amb els vostres comentaris he vist que això no és veritat. M’he adonat que a través d’una recepta podem arribar a compartir molts records que fins aleshores teníem oblidats. Sense anar més lluny, una de les receptes que he publicat últimament, i que sembla que us ha transportat a altres temps, ha estat la de la sopa de farigola. Em va agradar llegir com molts de vosaltres recordàveu com les vostres àvies o mares feien una sopa similar. Aquell dia em vaig sentir feliç de que tots compartíssim els nostres records. Però tranquils! Que no hi ha dia que no em traieu un somriure amb els vostres comentaris! Moltes gràcies per ser aquí a tots vosaltres! Us ho dic de tot cor. Estic molt orgullosa d’haver decidit, gràcies a l'empenta de la Moni i de l’Yves (els meus primers seguidors) obrir aquest petit món de juju, espero seguir compartint tants bons moments, i receptes, amb tots vosaltres i espero que poquet a poquet ens anem coneixent una miqueta millor.

I com no podia ser d’una altra manera la recepta d’avui us la dedico a tots vosaltres, i sobretot a la millor cuinera que mai ha existit! i sense la qual la meva passió pels fogons no seria la que és, espero que se senti ben orgullosa de les dues cuineres que té.

Si pogués us faria arribar a cada un de vosaltres un pastisset d’aquests, però com és una mica difícil us envio un munt de petons a repartir entre tots! Moltes gràcies per estar aquí! A vegades les petites coses són les que compten.

Ingredients:

125 ml de llet
375 g de farina
250 g de sucre llustre
50 g de mantega
1 sobre llevat Royal
100 g de gerds
250 g de xocolata blanca
200 ml de nata líquida
50 ml de licor de maduixa
Encenalls de xocolata
3 ous

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el llevat i la mantega, a temperatura ambient, en un bol i els barregem fins que ens quedi una barreja sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim els gerds, amb molt de compte perquè no se'ns trenquin, i el licor de maduixa. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals, prèviament pintats amb mantega. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts. Un cop trets del forn els deixem refredar i els cobrim amb la xocolata blanca, que haurem preparat prèviament, barrejant la xocolata amb la nata líquida i cuinant-la al bany Maria. Per finalitzar, els posem a la nevera durant 1 hora i els decorem amb els encenalls de xocolata i un gerd.