>

dijous, 20 de gener del 2011

Pastissets de xocolata blanca i gerds

Aquest any, a la carta que vaig escriure a ses Majestats els Reis Mags, els hi demanava “seguir cuinant amb tanta il•lusió com fins ara i poder publicar amb la mateixa freqüència, o similar, els posts setmanals i, ha poder ser, seguir augmentant el número de seguidors que tantes alegries em donen amb els seus comentaris”. Doncs bé, sembla que m’he portat molt bé, perquè el món de juju ja té 102 seguidors! Pels que porteu molt de temps a la blocosfera us podrà semblar un número petit, però a mi me’n semblen un munt! Només de pensar que hi ha més de 100 persones interessades en les receptes que publico i les meves “batalletes” em fa feliç.

Perquè… què seria un bloc sense seguidors i els seus comentaris? Doncs no tindria cap sentit, al menys és el que jo penso, i sé que molts de vosaltres ho compartiu.  Crec que tothom que decidim obrir un bloc ho fem per poder compartir alguna cosa, una recepta, un petit relat o fins hi tot un pensament que en aquell moment ens passa pel cap. Hi ha un munt de blocs amb temàtiques ben diverses.

Quan em sento davant del meu ordinador a escriure les introduccions de cada post sempre penso que, potser, el que a mi em sembla interessant pels altres no ho és. Però amb els vostres comentaris he vist que això no és veritat. M’he adonat que a través d’una recepta podem arribar a compartir molts records que fins aleshores teníem oblidats. Sense anar més lluny, una de les receptes que he publicat últimament, i que sembla que us ha transportat a altres temps, ha estat la de la sopa de farigola. Em va agradar llegir com molts de vosaltres recordàveu com les vostres àvies o mares feien una sopa similar. Aquell dia em vaig sentir feliç de que tots compartíssim els nostres records. Però tranquils! Que no hi ha dia que no em traieu un somriure amb els vostres comentaris! Moltes gràcies per ser aquí a tots vosaltres! Us ho dic de tot cor. Estic molt orgullosa d’haver decidit, gràcies a l'empenta de la Moni i de l’Yves (els meus primers seguidors) obrir aquest petit món de juju, espero seguir compartint tants bons moments, i receptes, amb tots vosaltres i espero que poquet a poquet ens anem coneixent una miqueta millor.

I com no podia ser d’una altra manera la recepta d’avui us la dedico a tots vosaltres, i sobretot a la millor cuinera que mai ha existit! i sense la qual la meva passió pels fogons no seria la que és, espero que se senti ben orgullosa de les dues cuineres que té.

Si pogués us faria arribar a cada un de vosaltres un pastisset d’aquests, però com és una mica difícil us envio un munt de petons a repartir entre tots! Moltes gràcies per estar aquí! A vegades les petites coses són les que compten.


Ingredients:

125 ml de llet
375 g de farina
250 g de sucre llustre
50 g de mantega
1 sobre llevat Royal
100 g de gerds
250 g de xocolata blanca
200 ml de nata líquida
50 ml de licor de maduixa
Encenalls de xocolata
3 ous


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el llevat i la mantega, a temperatura ambient, en un bol i els barregem fins que ens quedi una barreja sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim els gerds, amb molt de compte perquè no se'ns trenquin, i el licor de maduixa. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals, prèviament pintats amb mantega. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts. Un cop trets del forn els deixem refredar i els cobrim amb la xocolata blanca, que haurem preparat prèviament, barrejant la xocolata amb la nata líquida i cuinant-la al bany Maria. Per finalitzar, els posem a la nevera durant 1 hora i els decorem amb els encenalls de xocolata i un gerd.




28 comentaris:

  1. Ais Judith, a mi m'has tocat la fibra avui... enhorabona pels més de 100 seguidors! :D Aquestes coses fan molta il·lusió, així com veure que le gent et respon, s'interessa... això del bloc només dóna satisfaccions, eh? I a part una altra cosa bona: els riures que ens peguem nosaltres i les notres frikades, quin gran descobriment! Ara m'has posat sensiblona... jajajaja

    Ah! I els pastissets de vici!! Jo sí que en vull un!! jejeje

    Un HURRA per la mare de dues de les cuineres més maques de la xarxa!!

    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  2. Judith, moltes gràcies a tu per compartir-ho, perquè així ens agafen aquelles ganes tremendes de fer la recepta i així ens sentim tot més a prop, encara que sigui d'aquesta manera tant màgica com és aquest molt virtual.
    La sopa de farigola la tinc pendent, mai n'he menjat, i com que aquest principi d'any sembla que m'ha agafat per aquests tipus de plats tant sencills, tradicionals i bons, no crec pas que tardi massa a fer-la.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  3. Una delícia aquest pastisset, com ho són les teves "batalletes"(que dius tu) que ens encanten!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!!!!! a pels propers 100..... Segur que no trigaran. tens un blog fantàstic, on es nota que hi cuides cada detall. I les receptes genials. És impossible entrari i no fer-te'n seguidora.
    Aquests pastissets si els ensenyo a casa ja estic morta. No em deixaran ni respirar fins que el faci.....

    De nou enhorabona, segur que ella n'està molt orgullosa de totes dues....

    Petonets

    ResponElimina
  5. Ohhhhh Judith!!!! quin post més bonic el d'avui...... !!!!
    Felicititats pels teus >100 seguidors i continua així que ja veuràs!!!.
    I parlant de cuina.... quin pastissset Mmmm si pogués allargar la mà et ben juro que n'agafaria un!!!.
    I com sempre i crec q mai em cansaré de dir-t'ho una foto espectacular!!!!
    Petonets
    Neus

    ResponElimina
  6. Hola guapa. No creas que tienes tantos seguidores por casualidad. Tu blog, recetas y fotos, son sensacionales. Y tú irradias pasión en lo que haces. Sólo hace falta leerte.
    Ahora sin tardar más, me llevo mi trocito de pastel, porque si lo tenemos que compartir 103...
    Me ha encantado
    Besos

    ResponElimina
  7. Bella foto!
    Mi piace tanto leggere tue "post", loro introduzione e le piccole storie che accompano le tue ricettes. Cosi la cucina mi sembra piu "vivante". Bravo !

    ResponElimina
  8. No vull ni mirar.... quina combinació més ben triada... la dolçor de la xocolata amb el punt d'acid del gerds... ummm
    un petonet

    ResponElimina
  9. Ja saps que els gerds m'encanten!!!!!!
    Un plaer ser dels primers seguidors.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  10. Simplement deliciós! Una recepta molt fàcil i fa una bona cara. M'en menjaria uns quants. Sí, sí, uns quants. Amb la xocolata sóc bastant gulafre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Gracias por dedicarnos la receta. La verdad es que hubiese preferido uno de esos pastissets, pero como no puede ser, tan contenta que me voy con la parte de petonets que me tocan!! ja ja
    bsts. maite

    ResponElimina
  12. Hola Judith!
    Doncs apa a pels propers 100 més! Sempre aprenem i compartim quelcom en els blocs, així que comparteixo tot el que dius. De la recepta.. que he de dir que no hagin dit ja els 11 blocaires anteriors! és una preciosistat i segur que faria les delícies de qualsevol paladar, per exigent que fos. Petons maca!
    I continues tenint pendent passar-me aquesta farigola tant bona que tens eh? que no m'oblido!

    ResponElimina
  13. Felicitats pels 100 seguidors! Ja és una bona xifra, ja, jeje.
    La recepta d'avuí té una pinta fantàstica, segur que és una delícia. No sóc gaire fan de la xocolate blanca (habitualment la trobo massa dolça), però trobo que en la combinació de ingredients que has utilitzat hi escau molt.
    I esclar que interesen les introduccions, un blog sense introduccions seria molt però que molt soso, és el que li dóna un estil o un altre, el que parla sobre la personalitat de qui escriu, sinó seria molt aburrit, jeje.

    Petonets!!

    ResponElimina
  14. Judith, me parecen superbonitas las palabras que has puesto hoy, la verdad es que estoy de acuerdo contigo. Me llevo un trocito de pastel que tiene una pinta mortal, y dejo lo demás para los próximos 100 seguidores que tendrás ya mismo....
    Un besazo

    ResponElimina
  15. Sandra: que maca ets! jajajaja ;P
    Gemma: quyan facis la sopa ja em diràs
    T de C: em deixeu més tranquil·la, ;)
    Catieu: gràcies guapa, digali a l'Annie que també li envio un per ella!
    Neus: gràcies, gràcies i gràcies!!!
    Pilar: no! si por mi hacia 103 pastissets!
    Stella: grazie bella
    Neus: mira que hi ha un per tu!
    Moni: sense tu no tindria bloc! ;)
    Nyanyels: son petits, no pateixis
    Maite: eh! que mis petonets valen mucho! ;P
    Eri: va te l'has guanyat! per tu una mica de farigola!!!
    Maria: gràcies guapa
    Nee: tampoc soc fan de la xocolata blanca, però el conjunt queda molt bé!!!

    més petonets i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  16. Judith, felicidades por tus màs de 100 seguidores que te puedo asegurar son al menos el doble, yo por ejemplo no te sigo con Blogger pero te tengo en mis RSS's, asi que cuentame tambièn como tu seguidora. :)
    Un abrazo.

    ResponElimina
  17. Felicitats!!! Ets una crack! Ja ho saps! Tens un savoir-faire increïble! T'adaptes a tot! Només fa falta que et proposis una cosa per... boom! Convertir-ho en or!
    Felicitats!!!!!!

    ResponElimina
  18. Judit, no val fer aquests posts que ara m'he posat molt sensible...Pensa que jo sóc de les que plora ràpid!! Ara en sèrio, ets un encant i m'encanta l'energia, bon humor i passió pel que fas que desprens sempre!
    Obviament els seguidors que tens són més que merescuts i estic seguríssima que en tindràs moltíssims més!! Enhorabona guapaaa!!

    I ara et dic algo del pastís, no?? jiji!! Es veu increible i m'encanta com l'has presentat, es veu molt....presumit!

    Molts petonets!! :)

    ResponElimina
  19. ¡FELICITATS y qué pinta tiene este plato, DELICIOSO!.

    ResponElimina
  20. felicidades por tus ya 105 seguidores y... qué monada de pastelito!
    besos

    ResponElimina
  21. Sencillamente delicioso este postre, con los saborcitos...rico, rico. Felcidades :D

    Mil besiños!

    ResponElimina
  22. Pero que foto!!, dan ganas de comerselo ya. un beso y enhorabuena por tus 100!!.

    ResponElimina
  23. Blo: tienes toda la razón!!! perdona guapa
    Yves: gràcies amor
    Alba: a veure si em faras plorar tu a mi!!!
    Iratxe: gracias guapa
    Antonia: muchas gracias!!!
    Mayte: estan muy buenos! te los recomiendo
    Anna: te gusta??? gracias

    petonets i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  24. Ju que ens has emocionat a totes! a mi personalmente m'encanten les teves batallates, ja t'ho vaig dir ;)
    Boníssimas aquests pastissets que presentes. No ens pots enviar un a cada una però si que els podem fer per compartir-los amb tu, no?
    molts petons!

    ResponElimina
  25. El color y la presentación de esta delicia lo dicen todo. Eso si, yo no me quedo sin probarlo.

    Besos.

    ResponElimina
  26. Hola Judith!!
    Què, et pensaves que avui no deixaria comentari? Doncs, no!! Jo sempre vigilo aquest món de Juju (ai, ara he semblat una espia!)
    Les introduccions són el que aporten personalitat al bloc, el que fa que ens enganxem a ell; i per això tens aquí una bona tropa de seguidors, que augmenta dia a dia!! Enhorabona, t'ho mereixes!! Ah...i el pastís...buff...espectacular? impressionant?? Un petó i a continuar així, Paula

    ResponElimina
  27. que delicia de pastel, te ha quedado estupendo. Y felicidades por tus 100 seguidores que seguro que iran creciendo. Quien sera la proxima Vogue Gourmet? Bss.

    ResponElimina