No fa falta que us digui que m'encanta l'ànec, encara que en realitat, fins fa poc, només menjava magret. L'altre dia vam anar a comprar amb l'Yves i volia comprar-ne un per fer una nova recepta que no fos la de magret amb reducció d'Oporto que us vaig presentar ja fa un temps, però no n'hi havia, només tenien cuixetes. Aleshores vaig pensar, doncs perquè no proves de fer-ne? I dit i fet! La veritat és que no me'n penedeixo d'haver-les comprat, el resultat ens va agradar molt. En principi no volia publicar la recepta perquè no volia fer-li fotos. No us passa que amb certs aliments us entra el pànic a l'hora de fer les fotos? A mi sí, sobretot amb la carn i el peix! Però al final no m'hi vaig poder resistir i vaig fer unes quantes fotos. Normalment en faig unes 30 per cada plat i, al final, després d'un gran debat amb els meus assessors -la Moni i l'Yves- decidim quina publico.
Ingredients:
4 cuixes d'ànec
50 g de gerds
4 peres
1/2 copa de vi blanc sec
Farigola en branca
400 ml de brou de pollastre
Oli d'oliva
Sal
5 pebres
Preparació:
Agafem una safata i posem un raig d'oli d'oliva, a continuació posem les cuixes d'ànec salpebrades, el brou de pollastre, unes quantes boletes de 5 pebres i les branques de farigola i ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 30 minuts, donant un parell de voltes a les cuixes. Quan hagi transcorregut aquest temps, afegim el vi blanc i les peres, prèviament rentades, pelades i tallades en 4 parts. Ho deixem durant 15 minuts més al forn i ho anem banyant amb el vi, amb l'ajuda d'una cullera, perquè ens quedi més melós. 5 minuts abans de treure'l del forn afegim els gerds. Us recomano que el feu unes hores abans de menjar, així haurà agafat més el contrast de sabors.
A mi l'ànec em xifla, magret, confit, guisadet... de totes maneres!! O sigui que sort que li vas fer fotos, que a mi la recpeta m'ha robat el cor!
ResponEliminaPetonets bonica,
Sandra
A mi tambien me gusta el pato; esta receta de muslos asados con peras es una combinación perfecta.Bicos Marimi
ResponEliminaLa mare que et va parir!! ja me'n pots portasr un plat immediatament!!
ResponEliminaFora conyes, a mi l'ànec també m'agrada molt i aquest t'ha quedat genial per molta por que et fes.
Doncs si, crec que vas fer ben fet de comprar-les, perquè es veu deliciosa aquesta cuixa. A mi amb les fotos em passa igual, en faig un munt, i al final totes són quasi iguals ;-)
ResponEliminaUna abraçada
Doncs jo tb m'hauré de llençar, pq només menjo magret...m'emporto la recepta!
ResponEliminaPetons,
Que delicia... Me y gustado mucho la receta, la combinacion de los muslos con peras deve ser riquisima.
ResponEliminaBesitos
Doncs a mi l'ànec... Però jo crec que faria una excepció i el tastaria, la pinta és fantàstica!
ResponEliminaSi que fa por fer fotos a segons quins menjars.;)
Petonets.
Hola,
ResponEliminaDoncs jo de les que li agrada molt l'ànec! sigui com sigui. Amb aquesta recepta t'has lluït! I per què et fa por fer les fotos del peix la carn? si et queden igual de bé! Veus, jo no tinc aquest problema... com no m'agrada cap de les que faig doncs ho tinc fàcil, la que em sembla que està millor. Al final acabaràs anb la farigola del teu pare i jo sense provar-la.. Petonets,
me gusta mucho tu version y la fruta le va muy bien y la foto muy lograda.
ResponEliminapeto
miquel
Una altra recepta fantàstica!! Tanta sort que et feia por la foto!! Està clar que darrera tot bloc hi ha un bon equip de suport... i ho dic per experiència, je,je!! Els tenc avorrits a tots!! Un petó, guapa. Paula
ResponEliminaAquí otra de las de sólo magret :0
ResponEliminaPero haces que todo parezca tan rico, que creo que la próxima vez que los vea los compraré.
Me encanta esta clase de platos con frutas.
Besos
PD: ¿30 fotos?. Olvidé poner en el juego que tengo muy poca paciencia ajjajaj
Las recetas que están mejor cuando reposan son las que mejor me vienen, así puedo dejarlas hechas el día de antes, y es salir de trabajar calientas y listo.
ResponEliminaEste pato me lo llevo, me ocurre igual que a tí como magret o confit pero no me he atrevido a guisar otras partes. y mira que cuando los veo enteros me dan unas ganas de llevarme uno. Quien sabe donde acabará tu receta...
Un beso
Uhmmm!!!! Que bo!!! A mi l'ànec m'agrada molt. I aquest té una pinta espectacular i un acompanyament deliciós. Quina foto tan bonica!!!
ResponEliminaSandra: jajaja, m'encanta llegir els teus comentaris! ;P
ResponEliminaGarlutti: gracias guapa
Albota: la por era per la foto no per la recepta! jijijiji
Gemma: normalment faig diverses fotos i intento variar la perspectiva, la llum, l'atrezzo... i llavors es quan decideixo quina m'agrada més!
Sonia: es que el magret és tan bo... ;)
Catarina: muito obrigada, fico muito bo!
Eri: no siguis tant dura amb tu! les teves fotos no son dolentes, perquè ho dius????
Moni: aquesta recepta és lleugera...
Miquel: moltes gràcies!
Paula: que faríem sense els consellers? jijiji
Pilar: Si aunque no lo parezca no tengo paciencia, lo que pasa es que soy muy perfeccionista!!! jijijiji
Chelo: a mi enteros no me hacen gracia, de hecho no puedo comprar nada entero, a excepción del pescado! pero si que me los como a trocitos! jijiji
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris
¡30 fotos! jajajaja, ¡que zarpada! jajaja
ResponEliminade todos modos, el resultado es muy bueno. Y asumo que con las frambuesitas el sabor debe ser impecable. ¡Saludos, niña!
Ben fet, clar que sí. S'han de provar coses noves!! Té una pinta deliciosa el teu plat!! :)
ResponEliminaA mi l'ànec m'agrada molt. El magret no m'atrau massa perquè li noto massa la gust a carn, però el confit d'ànec m'encanta!
Per cert, jo també faig força fotos i també sóc indecisa i he de demanar ajuda a l'Arnau, jiji!!
Molts petonets!!
Certifico, sí, unes 30 fotos. Ara pujada a la taula, ara estirada per terra... la llum aquí, el decorat per allà... Estava clar que cada cop ho faries millor, sempre intentant millorar-te.
ResponEliminaM'encanta el reflex de l'ànec! I el toc de vermell... fantàstic!
Chapeau!
I sino fas la foto... com vols que veiem aquestes coses tan bones...ainsss senyor...
ResponEliminasi només faltar porta la forquilla i ja podem menjar...
un petonet
Yo insisto que con tus bellezas en la cocina terminaré adorando a las aves a pesar de que no son mis favoritas. Bien presentadas, cocinadas y seguro deliciosas que dan ganas de disfrutar con calma!!
ResponEliminaTienes un arte... ;)
Besiños mil.
El pato con las peras me encanta!!. hace mucho que no lo como, así que es una buenisima idea la que me has dado. un beso .
ResponEliminaAcabo d'entrar al teu blog per primera vegada i m'han agradat molt les teves receptes. M'has deixat impressionada amb això de les 30 fotos, t'ho deus menjar tot fred, no? T'aniré seguint. Per cert, aquest ànec té una pinta...!
ResponEliminaCatie: gràcies guapa!
ResponEliminaSole: y si me vieras como hago las fotos, jajajajajajaj!
Alba: a mi el que més m'agrada del magret es que té gust a carn! jajajajaja. Sort que tenim amb els nostres amors!
Yves: amor, les intimitats no s'expliquen! jajajajajajaja
Neus: ja, però és tan difícil!
Mayte: gracias guapa!!!
Anna: ya estoy esperando tu propuesta!
Cristina: benvinguda! i tranquil·la, que a vegades ho prenem calentó! jajajajajajajja.
Petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris!
Avui casi no arribo a temps, jeje, 2/4, 2 més i ja estarà fins al juny.
ResponEliminaTé molt bona pinta la recepta d'avui, curiosament l'ànec no em fa gaire gràcia no perque no el trobi bo, sino perque em fa "cosa" menjar-me'l com el conill. No obstant amb el foie no tinc tants problemes, jeje, suposo que perque no té forma d'animal xD. Obviament estaria encantada de probar-lo però.
Molts Petonets!!
Nee: vinga guapa! que ja estàs a la recta final!!! ;P petonets solet i bona sort pels exàmens que et queden!
ResponElimina