Pastís de les Carmelites descalces

En aquesta vida tots, qui més i qui menys, tots tenim les nostres petites supersticions. Pel que fa a mi no és que em consideri supersticiosa 100%, però haig de reconèixer que hi ha certes coses que em fan respecte i prefereixo no passar-les per alt, com per exemple, cada cop que veig passar davant meu un cotxe de morts intento tocar fusta. Quan he tingut alguna entrevista laboral, o he hagut d’anar al metge perquè hi havia alguna cosa que no estava massa clara, sempre m’he posat la meva polsera de la sort –i de moment mai m’ha fallat-. De Brasil vàrem venir carregats de polseretes do Senhor do Bomfim –tot i que la primera que vaig dur me la va regalar la meva estimada Inês-, i no sé si és perquè els desitjos que demano no són impossibles, però de moment tots s’han complert. I us podria seguir enumerant alguna que altra mania, però no us vull avorrir amb el tema, si de cas ja m’anireu explicant les vostres als comentaris!

Fa unes setmanes vaig conèixer a l’Eva d’el cullerot Festuc i la seva família, tots encantadors, i qui sap potser algun dia som família, ja que hauríeu d’haver vist com el Boletet mirava a la Carlota, un bombonet de només 6 mesos, mentres compartia jocs i complicitat amb en Jan -el fan número 1 d'en Mic-.

Ja ho hem comentat en algun que altre post, però el més gratificant de tenir aquest bloc és poder conèixer, tan virtual com físicament, les persones que hi ha al darrere d’altres blocs o comentaris. Darrere de cada comentari hi ha una persona que inverteix uns minuts per valorar el que estàs fent, i per mi això és molt important.

En aquesta trobada l’Eva em tenia preparada una petita sorpresa: un potet amb un “monstre”. Resulta que la seva germana havia fet el famós pastís de les Carmelites descalces; potser l'heu vist en altres blocs o n'heu sentit a parlar. Es tracte d’una massa mare que va passant de mà en mà. L'objectiu és portar salut i sort a qui la rep. Doncs bé, l’Eva em va explicar el que havia de fer i jo tota contenta m’ho vaig prendre al peu de la lletra. Vaig cuidar el meu petit monstre durant 10 dies i finalment, amb l’ajuda inestimable del meu Boletet, vam fer el pastís. Un pastís flonjo i molt esponjós el qual va fer que durant uns dies anéssim a treballar amb molta energia. Evidentment ja he repartit 3 gots –i m’hagués agradat regalar-ne uns quants més- així que espero que la cadena no es trenqui i que aquelles persones que ho han rebut tinguin molta sort i salut!

Moltíssimes gràcies Eva per haver pensat en mi! De moment sembla que de bona sort i salut no ens en falta, i espero que duri molt de temps!

Ingredients:

1 got de massa mare

3 gots de sucre

4 gots de farina

2 gots de llet

1 got d’oli

1 sobre de llevat tipus Royal

2 ous

1 poma

1 polsim de sal

1 polsim de canyella

Preparació:

És aconsellable no utilitzar batedora elèctrica ni nevera segons marca la tradició.

Dia 1: A un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 2: Es barreja tot amb una cullera. 

Dies 3 i 4: No es toca. 

Dia 5: S’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 6: Es barreja tot. 

Dies 7, 8 i 9: No es toca. 

Dia 10: Se separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitgem salut i sort. A la massa que queda li afegim: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat tipus Royal, 2 ous, una poma tallada a daus petits, un polsim de sal i un polsim de canyella. Es barreja tot i ho posem dins un motlle untat prèviament amb oli. El posem al forn durant 45 minuts a 180º.