No és un secret que al Bolet ens encanta el formatge. Com ja haureu pogut anar veient els que seguiu el bloc, el formatge és un aliment que utilitzo molt per cuinar, sobretot el de cabra, ja que el seu sabor i la textura que té les trobo fantàstiques. Amb el formatge podem jugar molt a la cuina, podem fer un simple "montadito" de brie amb salmó, una bona amida de ruca amb formatge de cabra calent, una bona salsa de 4 formatges amb nous per acompanyar uns tortellini (per cert, us recomano el de pera i formatge o el d'albergínia i mozzarella del Giovanni Ranna) o uns postres tan simples com codony amb formatge. Tampoc és un secret que a l'Yves li torna boig el pastís de formatge; així que, un cop ja superada la recepta que un dia us vaig presentar, he decidit provar-ne una altra. Aquest cop la recepta original és d'un llibre del Jamie Oliver, encara que haig de dir que, per variar, vaig fer una lliure interpretació de la recepta, i si compareu les dues no s'assemblen massa. Aquest pastís té una textura més lleugera que l'altre; així que és una bona opció per a després d'un bon àpat. Espero que us agradi.
Ingredients:
125 ml nata líquida
125 g de sucre
200 g fruits vermells
1 iogurt grec
300 g de mascarpone
6 ous
2 magranes
Melmelada de mores
Aigua mineral
Preparació:
Escalfem el forn prèviament a 180º. Separem les clares dels rovells i les fem a punt de neu. Ho reservem. Posem els rovells, el sucre, la nata líquida, el mascarpone i el iogurt grec i ho barregem fins que ens quedi una crema sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim a la barreja anterior les clares a punt de neu amb molt de compte, i els fruits vermells. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament pintat amb oli. Ho posem al forn durant 50 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera durant un mínim de 3 hores perquè acabi de quallar. Per fer la presentació del pastís, agafem una porció i posem llavors de magrana per sobre; i, finalment, ho banyem amb una cullerada de melmelada de mores diluïda amb una mica d'aigua mineral.
Seria massa obvi posar que té bona pinta i que està boníssim després de la teva exposició dels meus gustos; així que prefereixo posar que m'encanta que hagis posat magranes, per contrastar els gustos!
ResponEliminaMare meva, quina pinta té aquest pastís, sóc una boja dels pastissos de formatge. T'ha quedat fantàstic.
ResponEliminaPetonets
Ummmmmmmmmmmmmmm! Jo vull repetir!
ResponEliminaA mi també m'encanta el formatge.
Petonets.
Los ingredientes me gustan mucho, y el resultado final me parece excepcional, que pinta mas apetitosa tiene.
ResponEliminaAunque ahora mismo estoy desbordada, me apunto la receta y la hago a la minima oportunidad, que esto tiene que estar pero que muy muy rico!!!
bsts. Maite
S'em fa la boca aigua!!!! quina delíciaaaaaaa....
ResponEliminaBONÍSSIMAAAAA
i una foto espectacular!!!!
Petonets
Sens dubte, una de les meves postres preferides!! Té un aspecte deliciós... Envia-me'n una porcioneta! Hehe.
ResponEliminaUna abraçada!
que rico uno de mis postres preferidos. Bss
ResponEliminaOhhhhhh!!quina delicia, adoro el pastis de formatge i les mangranes.
ResponEliminaPetons
Hola!!No vull ser repetitiva respecte als comentaris anteriors, però a mi també m'encanten els pastissos de formatge... i cada vegada més! (deu ser cosa de l'edat??, menjam millor, ens canvien els gusts...ahhh).. Les teves fotografies són molt, molt bones. Has pensat presentar-te a algun concurs de fotografia? Ho dic de veritat, les teves fotos transmeten. Un petó. Paula
ResponEliminammm quina bona pinta, t'ha quedat espectacular! A mi també m'encanta el formatge, dequalsevol tipos i en qualsevol plat :P.
ResponEliminaPetonets!
Pues porque veo la foto y aunque me imaginaba qué era, ¿te puedes creer que el traductor me dice que tu receta "se titula" ¡¡¡¡¡sufriera de mascarpone con frutos rojos!!!! jajaja. No parece que se vaya a sufrir mucho con este plato ¿no?
ResponEliminaBueno, pues me gusta tu plato, yo también soy muuuy quesera.
Besos
Yves: quines magranes, eh?
ResponEliminaCarmen: son tan bons els pastissos de formatge!
Moni: quan vulguis t'en faig un! ;P
Don Camilo: ya me dirás si te gusta
T de c: gràcies!
Marina: massa tard per enviar-te un trosset!!!
Luisa:quizás no es uno de mis postres preferidos, pero casi!
Margot: mentres posava les magranes em vaig enrecordar de tu!
Bon Tiberi:aquest mes he presentat una foto al concurs photo blog, però crec que serà molt difícil que guanyi!!!
Nee:a mi quasi tots! els verds, blaus i florits no!!!!
petonets a tots!!!
Judith! Noia, seguir el teu bloc és una sorpresa diària! M'encanta! m'encanta! m'encantaaaaaa!!!!!!
ResponEliminaJo des de que vaig ser a Nova York i vaig tastar en New York cheese cake, que em va entusiasmar, puc dir que és sens dubte el meu preferit.
Una abraçada,
Elisabet
Pilar: no veas como me he reído con tu comentario! si algún día tienes problemas con el traductor me lo dices y te traduzco toda la receta, ok???
ResponEliminaT a la c: jajaja, moltíssimes gràcies per les floretes!!! que maco NY oi?
petonets
Ummmmmmmm seguro que de muete lentaaaa me gustan todos los ingredientes asin que me llevo un caxin si es que aun queda argo jis..jis.
ResponEliminaBicos mil wapa.
Buffs!!! Deliciós, m'apunto la recepta, caurà segur.
ResponEliminaUna abraçada ....... ;)