Sempre m'havia fet il·lusió tenir un wok, però em tirava enrere les dimensions que tenen. Li vaig comentar a la Moni i ella va decidir que això no podia ser, així que pel Tió de l'any passat em va regalar un de petitó. Pels que seguiu el bloc i no sou de Catalunya explicaré una mica què és el Tió. Es tracta d'un tronc que durant els dies previs a Nadal els nens de la casa el van alimentant. Tant se val si li donem una mandarina, un trosset de torró o una copeta de cava, ell sempre s'ho menja tot. Cada dia que passa el Tió és més gros, i el dia de Nadal els nens de la casa el fan "cagar". Això sí, perquè aquest ens cagui els regals li hem de cantar una cançó mentre li piquem amb un bastó. Hi ha moltes versions, però la que cantem a casa és la següent: "caga Tió, avellanes i torró, si no vols cagar, et donaré un cop de bastó". A casa sempre hem celebrat aquesta tradició i espero poder-ho fer durant molts i molts anys, ja que és molt divertit. Estic desitjant que arribi el dia de Nadal per veure la carona del Lluc, el meu nebodet, i per ajudar a l'Àitor a picar! Mentre l'Aina es farà la gran, però sé que esperarà amb tanta il·lusió, o més, els seus regals. Crec que em posaré a plorar de l'emoció, en realitat estic convençuda que ploraré, ja que mentre estic asseguda al sofà escrivint aquestes línies ja m'estic emocionant. I és que he tingut la gran sort de què els meus pares m'han ensenyat a gaudir de les petites il·lusions, no importava si el Tió ens cagava un paquet de Kleenex, o si el Pare Noel ens portava la rulot de la Barbie, o si els Reis Mags em deixaven al menjador l'estable de Mi pequeño Pony, el més important era saber que tots els regals perseguien un objectiu: aconseguir un somriure nostre, i per uns instants mantenir la màgia de la innocència dels infants durant aquestes dates.
Ingredients per a 2 persones:
1 carabassó
1 manat d'espàrrecs verd
2 pits de pollastre
1 ceba
Sèsam
Salsa de soja
Gingebre molt
Pebre
Sal
Oli de gira-sol
Preparació:
Posem un rajolí d'oli de gira-sol al wok i afegim els espàrrecs, el carabassó tallat a daus i la ceba tallada a tiretes. Ho cuinem durant 10 minuts a foc alt, saltejant-ho de tant en quan. A continuació posem els pits de pollastre, prèviament salpebrats i un polsim de gingebre mòlt, tallats a daus, i ho saltegem durant 10 minuts més. Per últim afegim un bon raig de salsa de soja i una mica de sèsam i ho deixem al foc durant 5 minuts més.
Jo també m'he emocionat, en directe serà un drama! ja,ja,ja.
ResponEliminaUna recepta fantàstica!;)
Petonets.
M'agrada la teva recepta d'avui! Jo també sóc de les que troben el wok imprescindible, i en el seu defecte, l'estoig per a cuinar al vapor, jeje.
ResponEliminaAmb el teu permís, apunto la teva recepta per fer-la un dia d'aquests, això sí, sense ceba xD.
La tradició del tió l'havia sentit anomenar, més o menys sabia de què es tractava, però no del tot. A la meva escola no ho celebravem, només feiem amic invisible per nadal, i a casa doncs tampoc. Pels nens petits deu ser molt màgic, jeje.
Petonets!
Non conoscevo questa tradicion di Tio, che bella storia !
ResponEliminaviendo este plato estoy convencida de que necesito un Wok urgentemente!!! lo que me estoy perdiendo
ResponEliminabsts. Maite
A aquesta hora m'està entrant una gana de veure aquest plat!!
ResponEliminaPer cert, aquesta vaixella em sona :))
Caga tió, caganer... els catalans som autèntics!
ResponEliminaQuina bona pinta... M'encanten els plats wok. Són molt saborosos i més lleugers que altres menjars. Aquest té una pinta increïble.
ResponEliminaUna abraçada!
Doncs a mi també em passa igual... i encara no en tinc cap de wok! :p
ResponEliminaNomés llegir-te també m'emociono! Ja li dones força menjar al Tió? ;)
Petons!
Yo le saco mucho partido al wok (por lo de la dieta, ya sabes). Yo lo hago como tú, y si lo quiero más completo para la peque, añado en la base del plato unos fideos chinos, o cualquier pasta larga.
ResponEliminaEstamos obligados a mantener las tradiciones. Y si nos emocionan y nos hacen llorar, es que estamos en el buen camino.
La foto..., pues me gusta¡ cómo no!.
Besos
Ais, com m'agrada el Tió! Quines ganes que arribi el dia per veure la carona dels nens(i no tan nens...)fent cagar el super tronc! Jo ara a casa no tinc wok (ni espai!) però veient aquesta fantàstica recepta em ve molt de gust que el Tió me'n poti un!
ResponEliminaPetonets,
Sandra
Moni: un drama? jajajaj, com riurem!
ResponEliminaNee: doncs el Tió sempre es porta molt bé! a veure si el fas "cagar" un dia
Stella: e una tradizione molto divertente! bacci
Maite: las verduras quedan buenísimas! lo tienes que probar
Roser: si que és maca si!
Yves: i divertits!
Marina: gràcies guapa!
Mercé: aquest any li donem raccions dobles!!!! ;P
Pilar: a veces también le añado pasta, pero esta vez no tocaba!
Sandra: ja ens queda poquet!
petonets a tots!
jo no conexia aquesta tradició però m'ha encantat¡¡¡jo tambè he pensat amb tenir una wok,
ResponEliminatolvegada caure pels reis de tota manera m'encantat la recepta¡¡¡¡
un peto enorme i bon cap de setmana.
Sencillo, sabroso y la presentación perfecta.
ResponEliminaHola Judith!
ResponEliminaMolt bona aquesta recepta!! La veritat és que el wok és un bon invent, jo també en tenc un però és de tamany "mega-ultra-maxi" gros i és desproporcionat per la meva mini cuina!! Així que la Mónica de Coses de Llàbiro i tu sou germanes?? Vaja dues cracks, no? La família no passarà gana amb vosaltres dues. Un petó, guapa! Paula
Doncs tant si t'ho creus com si no, jo no tenia ni idea de què era un wok (com és nota que la cuinera és la Carme.... ) així que gràcies.
ResponEliminaEm fa gràcia, pq a cada zona caguem el tió amb una cançó diferent, eh?, nosaltres cantem:
"caga tió no caguis arengades que son salades caga turrons que son més bons"
Petonets
Neus
Quina foto!! M'ha encantat. El wok em sembla deliciós, m'encanten tots els ingredients (tot i que quasi mai puc fer servir el gingebre perquè a l'Arnau no li agrada massa...).
ResponEliminaI per cert, jo m'he emocionat recordant el primer cop que em van regalar un pony de la sèrie, Mi pequeño Pony!! Aquest record el tenia molt oblidat, merciiii!!! :)
Molts petonets!
Ummmmmmm divinooooooo una receta facil ,rica y sana wapa.
ResponEliminaBicos mil y feli finde.
Agüe: a veure si els reis es porten bé!
ResponEliminaLinda: gracias!
Paula: així que el teu es dels xxxxL? jajajajajaj
Neus: cada dia aprenem una cosa nova! ;P
Alba: et pots creure que és el primer cop que utilitzo el gingebre? i no és nota!!!! queda molt bo!
Nenalinda: muchas gracias!
petonets a totes
Estas son las comidas que me encantan,carne suave y verduras, de lujo.
ResponEliminaUn besito.
Hola Judith,
ResponEliminaGràcies per visitar el meu bloc. M’ha fet molta il•lusió i així he pogut descobrir el teu, que el trobo fantàstic. No hi ha res més maco que el somriure, la felicitat i la innocència del petitons de casa aquests dies... i amb les teves paraules has aconseguit emocionar-me recordant la carona del meu fillol quan el tió li cagava els caramels...
Jo tinc wok i no l’utilitzo molt per mandra de treure’l de l’armari alt de la cuina, però quan cuino amb ell reconec que m’agrada molt el resultat. .. Jo faig un plat exactament igual però utilitzo oli de cacauet.. és un oli molt dens, aromàtic ... i només amb unes gotetes en tinc prou per que les verdures les cuino molt poquet. Petons,
Quina sort he fet en rebre el teus comentaris: així he pogut arribar a tu!
ResponEliminaEm quedo fascinada de veure tot el que has creat amb escassos mesos!!! Veig moltes receptes que trobo interessants i que hauré de mirar amb més calma i lupa. I tot presentat en un entorn sofisticat i elegant!
Enhorabona!
Mglòria de Gourmenderies
Miren: ya me parecía que te gustaban las ensaladas! ;P
ResponEliminaEri: gràcies a tu!!!! i de tant en tant va bé el wok!
Mglòria: gràcies pels comentaris! i benvinguda
petonets a totes!