Quan ens vam casar amb l'Yves vam decidir no fer llista de noces, ja feia uns anys que vivíem plegats i, per sort, ho teníem tot. Però alguna persona que altre es va "atrevir" a donar-nos un detallet. Dic "atrevir" perquè us haig de confessar que sóc una persona amb un gust molt i molt especial, tant que la gent que realment em coneix cada cop que m'ha de fer un regal ho passa molt malament! Per sort, després de tants anys, ja em tenen el gust trobat. Doncs bé, la persona en qüestió és la Núria. L'Yves sempre diu que per a ell ella és com una segona mare, es coneixen des de fa molts i molts anys. És la mare del Jari, un amic molt especial i el millor padrí de boda que podia haver escollit. La Núria és una persona molt detallista i amb un gust excel·lent, així que quan ens va convidar a berenar a casa seva per donar-nos el regal de noces ens tenia una sorpreseta preparada. El meu primer pensament va ser "ai ai ai, què hi haurà dins de la caixa?". Però el segon va ser "no pateixis, la Núria té bon gust". Quan vam obrir el regal hi havien dues copes de vi de vidre negre molt elegants. Des del dia que ens les va regalar es van tornar les nostres "companyes" pels sopars romàntics -que ens encanta preparar-. No fa molt, fregant-les, en vaig trencar una, i no sabeu el disgust que vaig tenir. Vaig comentar-li a la Núria perquè em digués on les havia comprat i així reposar la que ja no teníem. Em va dir que no patís, que me la buscaria. Va moure cel i terra i al final la va trobar! I no només això, sinó que m'ha comprat dues més, una de postres i una d'aigua. Així que el post d'avui és per donar-li les gràcies per ser tant i tant especial! Com podeu veure a la foto és una cucada de copa, no?
Ingredients:
500 ml de llet
200 ml de nata per cuinar
50 ml de licor de tiramisú
125 g de sucre
40 g de Maicena
1 c/p de sucre avainillat
Preparació:
Agafem la llet i la Maicena; la barregem fins que quedi ben barrejada, sense grumolls. En una cassola posem la nata, els sucres i la barreja que hem fet abans; i ho cuinem a foc mig fins que comenci a espessir. Ho retirem del foc, afegim amb molt de compte el licor de tiramisú i, quan estigui ben barrejat, ho posem als recipients on ho vulguem presentar. Ho deixem refredar a temperatura ambient i ho posem a la nevera durant un mínim de 3 hores.
Però quina meravella has possat, m'encanta el tiramisú i aquestes natilles les he de tastar ja!!!!!
ResponEliminaGràcies per la recepta.
Petonets
Em dono per al·ludit... Completament d'acord amb tot el que dius!
ResponEliminaHola Judith,
ResponEliminaLa copa és preciosa i la teva amiga Núria té molt bon gust! Com no t’havia d’agradar.. Has fet una presentació excel•lent ! i segur que ha d’estar molt, molt bo. Una pregunta: quan dius que “afegim el licor amb molt de compte” a que et refereixes exactament? Es que vull provar de fer-ho i no sigui que faci alguna cosa malament. Gràcies, petons,
Qué ricas tus natillas con el toque de tiramisú.
ResponEliminaLa copa es realmente bonita.
Besos
I on compres aquest licor, jo no l'he vist mai (poder es que tampoc m'he fixat)
ResponEliminaLa recepta m'ha agradat força.
Salut!
... i bones festes!
La copa preciosa, però he vist natilles amb licor de tiramissú??? mmm!!!
ResponEliminaCarmen: si comences no pares!
ResponEliminaYves: ;P
Eri: el licor s'ha d'anar afegint poc a poc i ho anem remenant amb una cullera de fusta o plàstic perquè no s'ens faci malbé la consistència obtinguda. ;)
Pilar: son fàciles i resultonas!
Petita cuina: el licor és de Vom Fas, Gran Via 617 BCN, tenen productes gourmets líquids!
Albota: son un vici!
petonets a totes
Sí que es bonita la copa y ¡queda muy bien con el color de las natillas!
ResponEliminabesos
Vols dir que t'han trobat el gust??????????:P
ResponEliminaLa propera vegada me'n guardes una!
Petonets.
És preciosa la copa, m'agrada, m'agrada :P.
ResponEliminaLes natilles, doncs tenen molt bona pinta, però mai he pogut amb ellas, no se si es perque estan fredes o perque porten bastant de sucre que em fan venir un mal de cap... algo horrorós.
Molt curiós lo del lícor de tiramisú, no tenia ni idea de que existís.
Petonets!!
Uallaaaaaaa Judith!!!, cada dia et superes!!!... Ha de ser boníssim!!! mmmmmm..
ResponEliminaAh!, i les copes genials!... molt xics! ;)
Petonets
Neus
Ohh!! Quina xulada de recepta!! Ai, també la vull fer...això no ho pots fer, Judith! Hauries de posar receptes de verdures al vapor...o de peix a la planxa...però això és una temptació massa forta pels teus pobres lectors!!Je,je!! ...demà comença l'operació recerca del licor de tiramisú.Un petó, guapa. Paula
ResponEliminaHola Judith, te han quedado preciosas esas natillas, pero yo tambièn quedo sorprendida, viviendo en Italia nunca he escuchado/visto el licor de tiramisù y ahora ya me ha entrado la curiosidad, a que sabe? cafè? mascarpone?...
ResponEliminaAntonia: gracias guapa!
ResponEliminaMoni: ja t'ho diré el dia de Nadal! jajajajajja
Nee: aquestes natilles son totalment diferents!!!!
T de C: si que son bones si! ;P
Bon TIberi: per Nadal no passa res fer un petit excés!
Blo: es tipo Baylis pero con un toque a café.