Ja fa temps que al Bolet hi ha un superfan dels pirates. La culpa de tot plegat la té el Peter Pan i el “Bacalao” del capità Garfi. El Boletet cada cop que veu calaveres té un somriure d’orella a orella i nosaltres estem encantats. Per això ja fa temps que al Bolet tenim una certa “obsessió” pels icones pirates. Tenim mitjons, samarretes, llibres, puzles, tovallons… i un munt de coses que no enumeraré per no avorrir-vos i que, gràcies al Tió, el pare Noel i Ses Majestats s’han vist incrementades. Us podeu creure que ja se sap la pel·lícula de memòria? Cada cop que la vèiem ell s’avança emocionat a explicar-nos què passarà.
A casa no ens agraden les joguines bèl·liques, però amb un pirata a casa és complicat. De moment no hem sucumbit a comprar cap tipus d’espasa ni pistola„ però voleu saber què utilitza ell? Doncs els estris de cuina de la mama! És molt divertit veure un combat al Bolet entre cullerots, barnilles i estalvis. Això sí, no mor mai ningú, sempre ens acabem fent petons.
Avui és un dia molt especial. Al Bolet celebrem el “sant” de l’Àitor i, per això, ha de tenir un bon pastís. Quan li vaig preguntar de què el volia ho va tenir clar: de “cococlata”. Feia molt temps que tenia ganes de fer un Red velvet, sense utilitzar colorants artificials. Vaig llegir en algun lloc que originàriament aquest tipus de pastís es feia amb remolatxa cuita i xocolata. El resultat no va ser l’esperat. Tot i que el sabor és boníssim, el color és marró. Els que em coneixeu sabeu que no em dono fàcilment per vençuda, i trobaré la fórmula perfecte per fer un pastís vermell natural, encara que hauré de seguir experimentant -o seguir alguna recepta, si veig que no m’en surto-. No volia deixar de publicar aquesta recepta perquè, tot i no aconseguir el color vermell natural, és molt bo! Hauríeu d’haver vist el Boletet mentre li he fet la sessió de fotos, anava passant el dit per la crema de formatge i anava pispant maduixes. Estava realment content de tenir una illa pirata per ell sol! La sorpresa ha estat quan hem fet el tall i ha vist que l’interior era de xocolata...
Moltíssimes felicitats pirata Cocolata, avui el papa i jo estem encantats d’haver aconseguit, un cop més, fer brillar els teus ulls d’alegria, esperem poder-ho aconseguir durant molts més cops…
Ingredients base:
1 iogurt grec
300 g de farina per rebosteria
175 g de sucre
50 g de mantega
3 ous
150 ml de llet
70 g de xocolata negre
1 remolatxa
1 sobre de llevat Royal
Essència de vainilla
Ingredients decoració:
1 pot de melmelada de gerds
250 g de Mascarpone
250 g de formatge Quark
100 g de sucre glacé
Essència de vainilla
Maduixes macerades en vinagre
Gerds
100 g de coco ratllat
Petazetas recoberts de xocolata
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim la mantega desfeta i el iogurt i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisades i, per últim, quan tinguem una barreja cremosa, afegim la remolatxa que prèviament haurem bullit i triturat, la xocolata desfeta i un bon raig d'essència de vainilla. Posem la massa a un motllo prèviament untat amb oli i ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. A un bol posem el Mascarpone i el Quark, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de formatge i vainilla. Acabem decorant amb unes quantes maduixes, macerades la nit abans amb una mica de vinagre de Mòdena i sucre, uns gerds, Petazetas recoberts de xocolata i un bob grapat de coco ratllat. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.
Qué monu l'Aitor!!!! La foto és xulíssima i el pastís te una pinta impresiionant!!! Per que et quedi vermell jo provaria amb cacau en pols hershey's enlloc de xocolata negre, el valor no serveix, jo ho he provat jejeje.
ResponEliminaPetonets!!!
És una foto de revista! no, millor! Perquè en un anunci seria pastís d'atrezzo i aquí el pastís segur que és de veritat! he he he. Bona idea, això de la remolatxa i la xocolata. Petonets!
ResponEliminame'l menjooooooooooooooo..està taaan guapo i divertit en aquesta foto!! Moltes felicitats Àitor...diga-li a la mami que encara que sigui el sant et deixi bufar les espelmes en aquest super pastís!!!
ResponEliminaEstarà boníssim...sigui marró o vermell! jejeje!!
Petunets,
Eva.
Oh, quina casualitat, jo també porto uns dies mirant red velvets, i és que és el pastís elegit pel meu aniversari la setmana vinent... Jo també estic buscant la manera de fer-lo sense colorants i es veu que te a veure ab el PH del pastís.... tot un món, tu. A veure si me'n surto la setmana vinent i et comento! petons!
ResponEliminaFelicitats, l'Aitor és un nen guapíssim, segur que ho va disfrutar molt, aquesta carona de pirata treu un somriure a qualsevol. El pastis en sembla de lo mes bo, no sé com es pot donar mes color, pot ser en menys Cacao?
ResponEliminaPetons
Oh que lindo, é uma ternura!
ResponEliminaMuitos beijinhos.
Una foto fantàstica. Felicitats Aitor!!! m'encanta la escenificació del pirata i la seva illa del tresor.
ResponEliminaQue gaudiu molt!!! Petonets!!!!
És el nen més maco del món! Però de sant no té res! És com son pare! hahaha. AIxò sí, és el pirata cocolata!
ResponEliminaBoníssim pastís! I una foto genial!
que bonita!
ResponEliminaMuy bonito el pastel, pero la cara del nene lo dice todo.
ResponEliminaUn besín
Felicitats per l'Aitor!!
ResponEliminaestà wapíssim i molt gran!
Nona idea la d'intentar fer un red velvet sense colorant artificials, de ben segur que te'n sortiràs!ptns!!
Pero que guapisim que es aquest nen!! I a lo millor no vas aconseguir el color, pero te una pinta... Petons!
ResponEliminaMoltes felicitas per l'Aitor, quina foto mes xula!
ResponEliminael pastís segur que está boníssim, ja ens informarás si trobes la recepta que a mi també m'interessa :)
El pastí debia ser genial pero ...............la foto es de portada de revista ....... Es preciosa !!
ResponEliminaPetons
Madre mía Judith, ¿cómo puede estar tan grande tu pirata? es un muñeco achuchable. Y la tarta tiene que estar deliciosa
ResponEliminaFelicidades al pirata con cara de trasto
Besos
No he fet mai cap red velvet però si vols t'ajudo a menjar els que no surtin vermells.;)
ResponEliminaTranqui, el tema espases ja el té resolt, quin "peligru"! ja,ja,ja
Moltes felicitats al meu pirata preferit!
Petonet.
Quina foto més xula!!!moltes felicitats al boletet de part meva!jejeje. Doncs jo el vaig fer amb el colorant que li vaig comprar a l'Ingrid i la veritat es que perfecte!!un petonet!!
ResponEliminaMira qué pirata más majetón!!Está pocholísimo!! Y lo mismo digo de la tarta, jeje, tiene una pintaza...que vamos, yo metía la cabeza dentro ahora mismo. Curioso lo de la remolacha, me encantaría ver el interior!!!
ResponEliminaBesos!
O bolo ficou lindo,pena o pirata o ter levado.
ResponEliminabjs
Felicitats al homenet!! quina bona i original combinació la de xoco i remolatxa!! m'agrada, però sobretot m'agrada la cobertura!! nyam nyamm!! petons
ResponEliminafaaaaa! que torta! y que lindo pirata! me llevo la receta de la cremita de mascarpone.
ResponEliminaQuina combinació tan original! I la pinta fabulosa amb les maduixes... petons
ResponEliminaMoltes felicitats al boletet!!! Segur que heu passat un dia molt especial...
ResponEliminaUn pastís original i de ben segur deliciós.
Petonets familia :-)
Preciosa foto y deliciosa tarta!
ResponEliminaT'ha quedat un red velvet preciós! Jo també el tinc pendent :) M'ha encantat que l'hagis fet amb remolatxa, jo també intento evitar els colorants si hi ha ingredients naturals que fan el mateix efecte ^^
ResponEliminaEl teu fill és guapíssim ^^ El somriure que fa deu alegrar-te tots els dies :)
una tarta a la altura del evento y que guapo pirata tienes ya,esta super fotogenico
ResponEliminapeto
¿Me lo puedo comer? ¿a Aitor? bueno al pastel tambien jeje en casa tampoco hay pistolas para jugar pero si que hemos sucumbido a las espadas, cuando llega el mercado medieval compramos alguna de madera pero tienen un peligro... Hace un tiempo lei en Kireei un artículo al respecto de los juguetes bélicos y los niños, pensaban como nosotras pero decían que hay un etapa en la que tienen la necesidad de defender a los suyos, es parte de su desarrollo y que dejarles que jueguen a este tipo de juegos de vez en cuando favorece su madurez aunque que importa si en vez de espada son utensilios de la cocina ;) En cuanto a lo del color ¡habrá que e
ResponEliminaxperimentar!!! jajaja
La cara del teu fill ho diu tot!!! Segur que el pastís bonissim, i l'ho de la remoltxa.....a mi no m'ha passat (pq no ho he probat) però n'he vist un i si.....el color vermell intens com el d'un colorant... NO!! Però segur que aquest teu era més gustós!
ResponEliminaPetonets. MAR, de EQNME
Quin pirata més guapo! felicitats! i aquest pastís fa una pinta no en tinc cap dubte que era boníssim ni tampoc que aconseguiras segur el vermell natural
ResponEliminapetonets
Quina foto més divertida! Fa una cara de satisfet i content genial! :)
ResponEliminaÉs difícil aconseguir el color vermell sense colorants, si ho aconsegueixes ja explicaràs, eh? ;)
Moltes felicitats Aitor!! Està maquíssim amb el pegat a l'ull i el seu pastís!! Quina combinació més bona, no??? No he usat mai la remolatxa però potser haurem de provar per fer aquest fantàstic pastís!!
ResponEliminaMuchas felicidades para el rey de la casa. ¡Está tremendo!!
ResponEliminaQué original la combinació de la remolatxa i la xocolata! La foto és ideal no pot ser més bonica!
ResponEliminapetons
La receta pienso hacerla, pero es que la fotografía es una belleza...que divino esta!!! Un besote familia ;)
ResponEliminaQuin pirata més guapo!!!!! Molt curiós un autèntic Red Velvet! Segurament l'original tampoc era de color vermell brillant... El que passa és que estem tan acostumats ja a les coses artificials, que de vegades perdem la perspectiva de la normalitat...
ResponEliminaA casa ens encanta aquest pastís, el vàrem descobrir en un viatge a Escòcia i ens va enamorar.
ResponEliminaAi, ai, ai!! No m'havia passat a felicitar el meu piratilla? Mira que està guapo el bandarra, per menjar-se'l... amb un bon tros de pastís! Nyam!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Así que tu peque se llama Aitor¡¡¡¡¡ Tienes familia o padre euskaldun???? de mi tierra.
ResponEliminaMe ha encantado lo de los piratas que luchan con el cucharón, el batidor.... Tiene que estar encantado, aunque no hay mas que verle en la foto. Y esa tarta te ha quedado preciosa. Tengo que probar a introducir remolacha en repostería, hasta ahora no lo he hecho nunca. Bss
Virginia "sweet and sour"
Solo por ver esa cara, vale la pena todo!! aunque yo tambien la pondría, jajaj
ResponEliminaBss
Ay por favor mi Juju, permíteme que pase por encima de tu delicioso bizcocho y me coma al boletet!! Peroquéguapoespordiossssss!!!!
ResponEliminaFeliz jueves princesita!
Quin pirata més pillin...i guapíssim! Felicitats! i quin gran pastís!
ResponEliminaHi! I’m new follower of your blog and would like to invite you to join me at my weekly Clever Chicks Blog Hop:
ResponEliminahttp://www.the-chicken-chick.com/2013/03/clever-chicks-blog-hop-25-polka-dot.html
I hope you can make it!
Cheers,
Kathy Shea Mormino
The Chicken Chick