Últimament sembla que les coses de sempre són les més xules i fashion del món. Suposo que estareu d'acord amb mi que a l'hora de l'aperitiu és imprescindible prendre un vermut per estar a la moda, com si aquesta beguda s'hagués inventat -o descobert- fa poc. Doncs no! El vermut fa molts anys que existeix i fins i tot el teníem un xic oblidat. Encara recordo els aperitius a casa quan era petita, on no hi podien faltar unes xips i cornes de xurreria i unes olives farcides, i pels pares i avis un vaset de vermut! Recordo amb enyorança aquells temps, però us haig de confessar que tot i evocar-me a records molt feliços mai m'ha agradat el vermut.
Fa temps la Moni ens va regalar una ampolla de vermut i la teníem una mica abandonada. Em sabia molt de greu perquè és un vermut de qualitat i no m'agrada guardar coses, i menys aliments o begudes sense utilitzar. Per Nadal vaig decidir que era el moment de donar-li una sortida i vaig decidir fer una presentació del típic vermut, però un xic més sofisticat. Des de les hores que aquests xarrups s'han convertit en uns imprescindibles a l'hora de fer sopars amb amics o familiars. És un aperitiu fantàstic i no deixa indiferent a ningú, ja que la textura gelatinosa d'aquesta beguda agrada a tothom!
Espero que us animeu ben aviat a fer aquesta recepta i, si es així, ja sabeu, m'ho feu saber! M'encanta rebre els vostres e-mails explicant-me les vostres experiències amb les nostres receptes.
Ingredients (12 uts.):
150 ml de vermut
100 ml d'aigua mineral
3 fulles de gelatina
3 fulles de gelatina
Olives farcides d'anxova
Anxoves de l'Escala
Preparació:
En una cassola, posem l'aigua mineral i el vermut. Ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir, remenant algun cop. En aquest moment, afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup, afegim les olives farcides i ho deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans i decorem els vasets amb una anxova presentada en un escuradents.
M'encanta Judith!! M'agrada la recepta, el nom, la presentació.... Partint de la base que de ben petita ja em mullava els llavis amb el vermut amb sifon del pare o lavi....jajajaja
ResponEliminaPer cert.....falta que ens diguis quanta gelatina!!
Petonets guapa. MAR, de EQNME
A casa els vermuts eren iguals! bé, amb uns tallets de fuet. A mi el blanc no m'agrada però el negre deReus o Falset si.
ResponEliminaT has descuidat la gelatina als ingredients, shhhhht!!
petonets i a viam si fem un vermutillo brujeru
A casa ens encanta el vermut .......els diumenges e simprescindible . Aquest gotets son sensacionals.
ResponEliminapetons
Vermut en versió didalet o en got gran!!! Això si sempre amb taronja!!! M'encanta aquest aperitiu...però no en tindriem prou!!! ptnts
ResponEliminaUna manera de pendre el vermut molt original. Els meus sogres, també, el diumenge que no els falti el vermutet. Y a mi fa anys enrera m'agradava molt el blanc sec, i les patates xips... Petons.
ResponEliminaA mi me parece que yo llevo el vermut y pones este aperitivo que es una gozada pura y dura!!
ResponEliminaUn abrazo Nenina ;)
fa temps que tinc pendent de fer aquesta recepta pero no hi ha manera! m'agrada, sobretot en diumenge!!! petons
ResponEliminaUna bona manera de transformar el vermut, Judith! La foto t'ha quedat preciosa.
ResponEliminaYo tampoco soy una aficionada al vermut pero tu propuesta me parece muy divertida, como siempre ;)
ResponEliminaOooohh!! quina bona idea! me l'apunto per uns vermuts ben moderns a partir d'ara!
ResponEliminaptns!!
Quin vermut més chic!! Una presentació fabulosa!! De Top Xef!! Petonets!
ResponEliminaEs un aperitivo perfecto, yo hice algo parecido y la gente alucinó, queda muy atractivo a la vista. Bss.
ResponEliminaM'encanta! A més a més a mi m'agrada molt el vermut pertant així serà increïble. Moltes gràcies i petonets
ResponEliminaA mi tampoc em fa massa el vermut. I aquest aperitiu està molt bo!!!!!
ResponEliminaJudith, a mi tampoc m'agraden massa aquestes begudes però també m'evoquen a l'infància, al moble-bar mai n'hi faltava i els diumenges també era dia de vermut, patates xips i olives.
ResponEliminaGràcies, guapa!
A mi el vermut no me gusta pero lo de tomar el aperitivo es algo que en casa practicamos a menudo y esta idea me encanta. Petons.
ResponEliminaNo m'estranya que no deixi indiferent a ningú!! quina versió tant original!! ideal aperitiu!
ResponEliminaA casa amb el vermut també teniem una mica de fuet :o)
ResponEliminaQuins records, oi? Així que aquest gotet "mignon" l'haurem de probar per fer-lo fashion fins a París!!!
Petonets,
Palmira
Ostres a casa ens agrada molt el vermut aquesta idea és fantàstica i molt original per sorpèndre als teus invitats!!
ResponEliminaMolt original Judith!! Ideal per deixar bocabadats als comensals!!
ResponEliminabien Judith un didalet sensacional y la anchoa queda muy bien¡¡
ResponEliminapeto
Yo soy fan del vermut, aunque tengo que beberlo con moderación, que luego digo bobadas jaja
ResponEliminaY quien no se apuntaría a una versión así, yo la primera
besazos
Quina xulada! ho havia vist en un aperitiu fashion d'una boda i em va encantar aquest nou concepte, perquè a mi el vermut m'encanta!
ResponEliminaPer mi vermut és més que una beguda, és el moment de relaxació abans del dinar, de xerrar i estar amb la família.
ResponEliminaUna proposta fantàstica per reivindicar aquest moment tan especial!
A casa no falta el vermut... hem recuperat la tradicio dels nostres avis/pares i no hi ha diumenge sense el vermut, les olivetes i les xips ;-)
ResponEliminaEl proxim vermut de colla portare la teva versio... segur que els deixo al·lucinats ^_^
Un petonas bonica
Que original!! Con lo que me gusta a mi el vermut.
ResponEliminaBesos!!
Puc dir que està boníssim perquè he tingut la sort de tastar-los!
ResponEliminaVisca el vermut!;)
Petonets.
Fantàstic!!! jo ho havia fet amb Martini blanc!! M'encanta!! ptons
ResponEliminaA casa mai no hem deixat de fer vermut, i ens encanta. Sorprendria a tothom si el resento així! Què xulo queda!!
ResponEliminaMarta
A que hora dices que es mañana el vermut??? jejej
ResponEliminaBss
Molt bona idea!!! Ha de ser ben bo. Un peto!!
ResponEliminaJo també feia aquests vermuts a casa els pares i, de fet, m'he endut la tradició a caa nostra encara que sense el vermut.
ResponEliminam'encanta la,teva proposta, i com semore amb una presentació impecable.
Petonets bonica
Prenc nota d'aquest vermutillo!!!! M'agradat molt lo de "didalet"!!!!
ResponEliminaSalut!!
Olga
Me he reído mucho con tu post.
ResponEliminaMi madre es de las de vermut. ¡Hay cosas que no cambian!
Besitos
Hola bonica
ResponEliminaQuan vaig llegir el teu post molts records van venir a la meva ment...els vermuts dels diumenges eren molt esperats per molts de nosaltres. El sifó, el vermut, el bitter per les mamas, la Fanta per els més petits...patates...ufff quants records per aixo tenia clarisim que avui diumenge el faria a casa meva i aixi ha estat.
Moltes gràcies per la teva recepta i per compartir...
Un petonet i bon diumenge
Viva el vermut en veranito!!!! me encanta esta presentación ;) besitos
ResponEliminaDocs aquí era costum anar els diumenges a fer el vermut, els grans és clar, sempre en demanava quin gust tenia el vermut, però mai en vaig veure cap de tan bonic, molt bé, guapa, m'agradat molt
ResponEliminaPetons