Fa uns dies, mentre preparava el dinar, el Boletet i l'Yves estaven mirant la televisió: Bé, segurament hauria de dir que ho intentaven, ja que no es posaven d'acord sobre el que volien veure, si les notícies o els dibuixos animats. En un moment de la discussió van decidir canviar de canal i veure què feien. Era dissabte i a un dels canals sortia un cuiner que estava fent un pastís enorme amb forma d'entrepà de cacauet, o alguna cosa similar, els hi va fer gràcia i ho van deixar. De tant en tant m'anaven cridant i em deien: "mirà això, no t'agrada?". Doncs, la veritat, us haig de confessar que no sóc massa fan dels pastissos amb fondant, tot i que trobo que hi ha veritables obres d'art. En un moment del programa, va sortir una senyora explicant que, per no perdre la seva casa, va fer un munt de pastissos de poma i els va vendre als seus amics, d'aquesta manera va poder recaptar diners perquè no la desnonessin. Ella va acudir al taller d'aquest mestre pastisser per demanar-li si li podia ensenyar a fer un altre tipus de pastís de poma i ell va accedir-hi de bon grat, ja que tots els beneficis de la venda d'aquest pastís anirien destinats a ajudar gent amb la mateixa situació.
Però… per què us explico tot això? Doncs perquè després de veure aquest programa -en realitat només vaig veure 5 minuts- em va semblar que el pastís de poma que havia fet era espectacular i tenia la pinta de ser el pastís més bo del món. Resumint -que ja m'estic enrotllant massa, oi?- a la tarda el Boletet i jo vam decidir que havíem de fer la nostra versió del millor pastís de poma que mai havíem tastat. Vam deduir més o menys els ingredients que podia portar aquell pastís -segurament al programa ho explicaven, però com estava fent el dinar no vaig estar massa atenta- i el resultat va ser fantàstic!!!! Tant és així que aquest superpastís que veieu a la foto ens el vàrem acabar en un parell de dies, i això que només som 3 al Bolet.
Espero que tots us animeu a fer-lo ben aviat, i si es així ja m'explicareu si estic exagerant o no!
Ingredients:
300 g de farina per rebosteria
250 g de sucre
100 ml d'oli de gira-sol
50 g de mantega
3 ous
150 ml de llet
4 pomes golden
Canyella en pols
1 sobre de llevat Royal
Sucre vainillat
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim l'oli de gira-sol i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa, afegim la llet i una mica de canyella en pols i ho incorporem. Posem les pomes tallades a un bol amb 100 ml d'aigua al microones durant 2 minuts, les traiem i les colem. Posem la massa en 1 motllo, prèviament untat amb oli, a continuació afegim els trossos de poma, posem la mantega tallada a daus i empolsem generosament am sucre vainillat i una mica de canyella en pols i ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient.
Ole olee!!! Em declaro molt fan del vostre pastís de poma! M'encanten!! potser perquè és el que em feia sempre la meva mare... M'has portat molts records llegint aquesta entrada!
ResponEliminaUs ha quedat espectacular!! I m'agraden molt les banderetes ;) Petons!!
Molt bon pastís de poma!!!! fa molt de goig, amb aquests ingredients irresistible!! petons,
ResponEliminasensacional y esta claro que es muy buena esta tarta de manzana¡¡
ResponEliminapeto
Si como dices es tan bueno este pastel de manzana será cuestión de hacerte caso. Ya te contaré
ResponEliminaBlanca de JUEGO DE SABORES
Un pastel fantástico, de mis favoritos.
ResponEliminaUn besazo
A casa tampoc duraria aqst pastís!!! Ptnts
ResponEliminaEls pastissos de poma m'agraden molt i aquest realment es veu un superpaatís!!! Així que ja el provaré!!! ;P
ResponEliminaPetons i bona setmana!
mmm m'encanten els dolços amb poma queden tan bons i aromàtics que són una delícia, sobretot si porten canyella també.
ResponEliminaAquest te una pinta espectacular, i que bonica que t'ha quedat la decoració!!
Em sembla que se de quin programa parles, pot ser que el facin a divinity? a vegades al cap de setmana al matí els tinc posats de "fons" mentre faig coses per casa.
Petonets!!!
uyy me encanta tu pastel de manzana!!! :) creo que sé el programa que dices...
ResponEliminaun besoteeeeee
Ara mateix agafaria un trosset de coca per esmorzar ;)
ResponEliminaquina pinta de rustic que té....estic per fer-lo igual amb albercocs, que en tinc molts! petons
ResponEliminaAixò vol dir que la tele, de vegades, també és instructiva...? Sense dubte, si del programa mirat cinc minuts i prou ja no vull pensar què hauria passat amb més estona...!!! ha ha ha. Judith, aquest pastís és preciós! I molt temptador... petons!
ResponEliminaMolt bon pastís, déu n'hi do la pinta. Jo també he vist el programa que miraven i tot i que són obres d'art, no estic segura que el gust sigui el millor... No m'acabava de desagradar el fondant, però en simple mesura... Petons!
ResponEliminajajaja, és en Budy, el rei de las tartas. a casa també el veiem, ens encanta!!! encara que és tot molt americà, com tot el que fan en aquest canal, que ara no recordo quin és.
ResponEliminael que també m'agrada molt és el teu pastís de poma, té una pinta espectacular!!! Una forta abraçada, bonica!
Judirh la meva filla també s'el mira aquest canal I com a tú quan veu alguna cosa interesant hem crida.... encara que jo com tú els pastisson amb fondant no hem caben de convencer ....com a decoració pero a l'hora de menjar ....
ResponEliminaBé al que anava ...........no m'extranya que només hagi durat dos dies ..t'ha quedat espectacular.
Petons
Doncs per la pinta que fa, jo diria que si que ha d'estar bo, i no m'estranya que volés!!
ResponEliminaPetons!
Amb el que m'agraden els pastissos de poma, dius que és el millor del món i no l'he tastat?Buaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
ResponEliminaPetonets.
Els pastissos de poma estan fets per a mi... I'm the best apple tester! hahahaha Visca el Bolet!
ResponEliminaque bo aquest pastís de poma!!! Els de poma i formatge són els meus preferits, m'emporto un trosset ;)
ResponEliminaMil petons pel bolet.
¡Ummmm qué pinta!, te quedó fantástica.
ResponEliminabesitos
Que historia mas bonita. Y el pastel debe de estar buenisimo!!!! me lo llevo
ResponEliminaSi és el millor pastís el tindrem que provar!!! Petons
ResponEliminaSi he d'escollir entre un pastis d'aquests de la tele i un trosset del teu pastis de poma... saps que que mquedo amb el teu, oi? A casa ens encanten!! Provare la teva versio!!!
ResponEliminaUn petonas
Adoro bolos de maça e esse ficou lindo e com certeza que uma delicia.
ResponEliminabjs
Me encanta leer como surge la idea de hacer un nuevo experimento culinario en la casa Bolet, me siento taaaaaaaaaaaan identificada jajaja y el pastel, si lo habeis ideado entre todos no puede más que estar buenísimo ¡seguro!!!
ResponEliminaAquest el faig segur! Els pastissos de poma m'encanten i fa temps que busco alguna bona recepta! I a més amb la història que té al darrera....
ResponEliminaQué estupendo pastel. Dentro de nada el peque te retira de los fogones.
ResponEliminaBesos
M'encanten els pastissos de poma i aquest té una fila deliciosa!!!!
ResponEliminaM'ha encantat aquest pastís de poma i l'història. Prenc nota per ficar-lo en marcha. Salutacions!
ResponEliminaPintorra de la bona!!! A casa fariem feina de la bona! Petonets maca!
ResponEliminaEs que son todo un acierto las tartas de manzana, y que pinta que tiene!!!
ResponEliminaBss
Un pastís de poma per una bona causa, em sembla una idea genial, tot com aquest pastís vostre, no em sorprèn que hagi durat tan poc!!!
ResponEliminaEspectacular,
Petonets,
Palmira
Amb el que m'agraden els pastissos de poma!! quina maravella Judith, i doncs no m'extranya que durés poc :D
ResponEliminapetons
Realmente tiene una pintaza!
ResponElimina
ResponEliminaJudith; Acabo d'arribar, i és clar...¡¡ ja no queda res de res...¡¡¡ bé si, la recepta per poder-ho fer¡¡
Salutacions Judith¡¡ :O) :O)
esta semana quería hacer yo uno...voy a leerme bien la receta. GRACIAS.
ResponEliminaSegur que si que és un gran pastís!! A casa el farem, perquè tots els pastissos, cocs, i tot el que porti poma ens encanta!! Segur que va volar!!
ResponEliminaPetonets guapa. MAR, de EQNME
Mándame un trozo pero ya mi Neni!!! Sabes que la manzana me mata, me alucina y ahora te marcas esta cosa tan buena, nada me lo llevo pa mi FB, esta de arranque mortal, estoy emocionada! Quiero hacerlo y sabes, me acaban de traer un kilito de manzanas surtidas de una granjita...:D!! Esta tarde cae y te cuento.
ResponEliminaUn abrazo preciosa!
Que monada de tarta de manzana, y que linda la banderola ;) besitos
ResponEliminaSempre dic l mateix xo és que els pastissos de poma i de formatge hi ha tantes varietats i taaan bons totes!! Quin joc que donen!!! nyaaam
ResponEliminaPetunets
Eva
Jo estic amb tu, m'agraden molt mes els pastisos tradicionals que els de fondant... Aquest te una pinta impresionant. Petons i bon cap de setmana!
ResponEliminaSegur que no en va quedar!
ResponEliminaNani
Tiene un aspecto rústico maravilloso! Me encantan las tartas de manzana!
ResponEliminaBesotes y feliz semana!
Qué pasada! qué aspecto más apetecible tiene esta tarta, dan ganas de meter el cuchillo y partirse un buen pedazo. Con tu permiso, me llevo la receta, me encanta este tipo de tartas, así tan "rústicas"
ResponEliminaBesos guapa!
Com m'agraden els pastissos de poma!!!!!!!!!! I dius que volieu fer el millor pastís de poma?! A pendents!!!!!!!! Ai, qui tengués temps per cuinar...
ResponEliminaI la decoració fantàstica!!!!!
Petons!
Doncs si que te una pinta extraordinaria aquest pastís!!!! a mès es veu fondo i com diueu que us el veu menjar en 3 diez devia ser molt esponjós.
ResponEliminaA mi tampoc m'agraden els pastissos de fondant, tot i que, espectaculars son.
Aquest mes no he arribat a temps a Memòries, masses coses a fer, però no s'em tornará a escapar...
Un petò i que la setmana et sigui profitosa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
et puc assegurar que el pastisser no va donar la recepta del pastís de poma, ja vaig veure aquest programa un cop i encara que va ajudar de bon gust a la dona es va negar a donar-li la recepta ja que és de la família i el negoci és el negoci, jeje
ResponEliminaJo crec que la que van fer vosaltres es veu molt millor que la del pastisser americà.
Un petó