El gaspatxo de la Loles

Aquest cap de setmana l’Yves ha aprofitat per preparar el gaspatxo que sempre fa la Loles, la seva mare. Us haig de confessar que un cop l’ha tastat ha dit: “oh! No té el mateix gust”... pobret, quina carona se li ha quedat! Però que consti que estava boníssim. Recordeu el que comentàvem l'altre dia veritat? La mateixa recepta feta per dues persones diferents no queda mai igual! Això sí, us puc assegurar que el monstre culinari cada cop es creix més, i no sé jo si un dia d'aquests li proposarà un repte a la Carme Ruscalleda o al Ferran Adrià...
 

Gràcies a tots vosaltres la blocosfera aquest mes va plena de gaspatxos i salmorejos. Un cop més esteu fent possible que a Memòries d’una cuinera estiguem fent una recopilació molt colorista d’aquests plats tan típics durant els mesos d’estiu. Hi ha molts de vosaltres que, tot i no agradar-vos el gaspatxo o el salmorejo, us les heu enginyat per proposar una recepta que us agradés. Només us puc dir, gràcies, gràcies i gràcies per la vostra col·laboració, crec que ho he dit molts cops, però sense vosaltres aquest bloc no seria possible.

Durant el mes d'agost Memòries d'una cuinera no farà vacances, som realistes que hi ha molta gent de vacances, però estem convençuts que algú o altre podrà participar! El proper dia 5 publicarem la nova proposta, que us avanço que serà molt i molt fresqueta… Molts petonets i bon cap de setmana.


Ingredients:

7 tomàquets vermells
1 ceba tendre
1 punta de gra d’all
200 g de rostes
1 cogombre
1 ou dur
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
Vinagre
Oli d’oliva
Sal
Pebre
 

Preparació: 

Rentem, pelem els tomàquets i els posem en un bol juntament amb ½ cogombre, la punta d’all, un bon raig d’oli d’oliva, un rajolí de vinagre i una mica de sal i pebre recent molt. Ho triturem tot i ho posem a la nevera un parell d’hores. Quan el servim, posem en un bol una mica de gaspatxo, ratllem ou dur per sobre i col·loquem unes rostes per decorar. A part, servim cogombre, els pebrots vermell i verd i la ceba tot tallat a trossets petits perquè els comensals s’acabin de servir al gust.