Sembla mentida com les persones podem arribar a associar un gust amb una edat o unes persones determinades. Precisament, això és el que em passa amb el cafè. Quan us vaig presentar, ja fa un temps, la recepta del tiramisú, us vaig explicar que el cafè no m'agrada, però que hi ha dues excepcions on el tolero: el tiramisú i el Suau.
El Suau és una beguda a base de cafè que em fa viatjar en el temps. Recordo les sobretaules després d'un bon àpat de cap de setmana, els iaios, la padrina, els papes i la Moni tots a taula fent petar la xerrada i de sobte algú pregunta: qui vol un cafè?. La Moni i jo aixequem la mà i diem: nosaltres! Però és clar, és ben sabut per tothom que el cafè no es una beguda per a nens, igual que el cava. Però sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, i aquesta es produïa si era Festa Major. A casa hi havia unes copes molt i molt petites on amb prou feines hi cabia un ditet de cava, suficient per mullar-nos els llavis i sentir-nos una miqueta més importants. A l'hora de prendre cafè -per sort en cap moment se'ns va passar pel cap demanar un cigaló- demanàvem un suau. La padrina ens va ensenyar, que si al cafè amb sucre l'hi afegíem gasosa obtenim una escuma molt i molt llaminera, i era moment de ser una miqueta més grans…
El temps ha passat i, tot i tenir edat de prendre cafè, no en prenc mai; ja que no m'agrada el gust amarg que té. Fa temps que em rondava pel cap publicar aquesta recepta, però no ha estat fins aquest cap de setmana, mentre veia com el meu petit príncep feia la migdiada, que m'he animat a fer-la. Us recomano que si sou amants del cafè us animeu a tastar el Suau, una manera diferent de prendre'l.
Ingredients:
Cafè
Gasosa
Sucre
Canyella en pols
Glaçons de gel
Preparació:
En un got posem un cafè, a ser possible espresso, dues cullerades de sucre, remenem i afegim la gasosa. Veureu que l'escuma comença a pujar. Un cop haguem obtingut l'escuma desitjada, afegim uns glaçons -si voleu donar-li un toc més especial, aquests es poden fer amb el licor que més us agradi- i un polsim de canyella. És important que es begui immediatament.
Ves quina cosa, café amb gaseosa, no hagués imaginat mai aquesta convinació, m'encanten les històries sobre la infantessa i els seus records.
ResponEliminaPetonets
Me gustan las bebidas echas con café! Tu propuesta es genial!!
ResponEliminaMuchos besos!
Una recepta genial aquest "suau".
ResponEliminaUna abraçada
Osti... cafè i gasosa? no ho coneixia pas!! Jo si que bec café, encara que no gaire sovint. Però si t'haig d'explicar les meves etapes de begudes: recordo que de petita era aigua amb gas sempre, ara no soporto aquesta i només la bec sense gas. També hi va haver una temporada que se'm donava tot el dia per la coca-cola light i ara és la fanta 100%! Hauré de probar la teva a veure si em vicio a aquesta! jajajja
ResponEliminaUn petonet!!
A mi tampoc m'agrada el cafè, potser hauria de provar això del Suau...! :O :)
ResponEliminaPetons!
Ostres, em son aquesta beguda però no sé on l'he sentida... perquè jo no l'he provat mai! L'haurem de provar! A mi m'agrada el cafè, però "me estoy quitando"... ahir me'n vaig prendre un i fins vora les 3 amb els ulls com a plats... pppfffffff!
ResponEliminaSaps que un cop amb 2 anyets vaig pillar una bona trompa de cava? Es veu que em vaig anar prenent els culets que quedaven per totes les copes i després a dormir la mona! jajaja Apuntava maneres! :P
Petonets carinyo!
Sandra
Quins records, quan jo era petita també aixecava el dit i com a tu sempre era no, fins el dia q hi havia una celebració, aquell dia et posaven un rajolí.
ResponEliminaAlguna cosa semblant vaig tastar fa molts anys, a casa d'uns cosins.
Petonets maca
cafe i gasosa??? nomes per saber q te gust, l'haurem de tastar!
ResponEliminaOjiplática me dejas con esa mezcla, no se me habría ocurrido jamás, pero como me fío de tí plenamente y me gusta el café, lo probaré ;)
ResponEliminaBesossss
que cosa mas rara Judith!!!Hay que probar esto sin duda, despues te cuento porque ahora no me atrevo a decirte nada ;))
ResponEliminaCada dia me sorprendes mas
bss Esther
No coneixia el Suau, però a Grècia vam tastar el cafè frapé, escumós i amb un toc de canyella. I ens va encantar! Així que aquesta versió estic segura que també m'agradaria molt :)
ResponEliminaJo si que el conec i recordo, com tu , que de petita m´en donaven! Però li deiem Soldat!!
ResponEliminaPetonets
Para una cafeteraadicta como yo, es una bebida estupenda.
ResponEliminaBesos.
Jo sóc adicta al café, ho reconec. Però sol i sense sucre!així i tot em fa curiositat tastar aquest teu, no coneixía aquesta beguda! aquí Suau es una coneguda marca de licors, i al principi m'havía despistat el títol.
ResponEliminaQuina combinació! Mai l'havia sentit anomenar, pero si dius que està bo, et crec, jajaja, encara que això de barrejar cafè i gasosa s'em fa bastant extrany xD.
ResponEliminaA mi per cap d'any em deixaven veure champagne, era l'únic dia en que em deixaven, i una copeta minúscula, i sempre que ve cap d'any em fa gràcia recordar-ho.
Be, de fet tinc alguna altra anècdota de quan tenia 6 i una cata de vins, jajaja, però aquesta la guardo per a la intimitat, jajaja xD.
Molt petonets guapíssima!!
Yo soy cafetera a más no poder, lo siento, ¿será por eso que no conocía esta combinación? aunque me guste el café bien cargado no me pierdo hacer este experimento con los niños ¡se lo van a pasar genial! (ya sabía yo que ahora que tu trastito ha empezado a andar tienes que aprovechar sus siestas jajaja)Nuestra cena pendiente va ganando en expectativas, imagináte no podriamos sentarnos ni un momento con esos pequeñajos juntos!!!!
ResponEliminaHem sembla que no s'ha grabat el comentari.
ResponEliminaBé, et deia que a casa meva també es prenia, el susu. Just aquest estiu, en una sobretaula, hem comentaven que penjes la recepta al blog i tu t'has adelantat, jaja.
De tota manera, en tinc preparada una de recepta amb record d'infantesa, a veure si tu també en menjaves...
Petonets.
M'ha agradat molt la manera com ho has explicat, quins records! Jo no sabia què era el suau, avui després de dinar els hi preguntaré! i a veure si ho saben... El meu avi de vegades em deixava tastar una mini culleradeta de cafè, no m'agradava mai però sempre el volia tastar, no sé per què! I ara tampoc m'agrada, només en el tirmisú... provaré el suau! petonets!
ResponEliminaTinc ganes de provar aquest suau, mai l'havia escoltat a dir però si es tracta d'ua recepta de records familiars, estic segura que ha de ser bona per força!
ResponEliminaPetons! ;)
Jo sòc ben al contrari de tú ...m'encanta el café però pendre'l així no ho habia sentit mai.De ben segur que el probare:
ResponEliminaPetons
no conocía esta bebida, gracias por compartirlo. cuando pueda lo probaré, que estoy un poco acotada con el café últimamente... pero ya falta menos, jeje
ResponElimina¡saludos!
EXPLICÁNDOLO ASÍ ME HAN ENTRADO UNAS GANAS ENORMES DE PROBAR ESTE SUAU!!. LA FOTO PRECIOSA. UN BESO
ResponEliminaUy mi Juju yo sí que soy amante del café, sobre todo en "preparaciones" así que lo probaré sin duda y te contaré!
ResponEliminaBesos!
Ohhhhhhhhhh!!!
ResponEliminaYo también lo bebía cuando era pequeña, y alguna vez de mayor también lo hago, es delicioso.
Sabes.... Miguel también ha estado a Dubrovnik con los compañeros de trabajo, yo no quise ir, llevo mal lo de los aviones,je je a él le encantó,tengo las fotos en un blog, pero no se en cual, ya te las enseñaré a ver si coincide con alguna tuya, me alegro que te lo hayas pasado bien.
Besos
Ja veig que has revolucionat la blocosfera!! Demà tothom a beure suaus!!! No importa dir que no l'he tastat mai. Compraré gasosa i ho provaré. Ja te contaré. Petons!!
ResponEliminaAh!! Molt xula la foto!
Jo tampoc en prenc de café perquè no m'agrada. Només de sobre i descafeïnat (això no deu tenir categoria de café, oi? je,je...) però aquesta combinació potser m'animo a tastar-la per no ser la única de la blogosfera que es quedi sense saber a que sap aquest suau. Je,je Petonets maca!!!
ResponEliminaM'agraden tots els ingredients, el problema és que no sé com poden combinar junts! serà questió de provar-ho , així que guardada queda!! petons
ResponEliminaJudith,una delicia de beguda ja la probaré.
ResponEliminaUn peto molt gran.
Jo també el prenia de petita, la meva àvia era l'experta en preparar-lo.....De totes maneres jo com l'Anna el coneixia pel nom de soldat (potser es cosa de les terres gironines)
ResponEliminaA Gandesa el suau es diu un soldat, ignoro el perqué.
ResponEliminaHi ha una petita empresa familiar que a Benissanet (Ribera d'Ebre).Comercialitzen el sua
en botelles de litre i en un format de uns 33 cl.
Maria
cafe i gaseosa no lo habia visto nunca ni de peque, pero por separado me encantan.
ResponEliminapetons
miquel
M'has fet recordar el "cafè blanc" que em vaig inventar quan les meves filles eren petites,
ResponEliminaconsistent en emplenar una tasseta de cafè amb llet, amb el seu platet, la seva cullereta i el seu sobret de sucre. Elles jugaven a ser grans. Ara ja no el demanen, però a mi m'entendreix recordar-ho.
Petons
A mi em passa com a tu que m´agrada el cafè però "amagat"...Aquesta combinació amb gasosa no l´he sentida mai.
ResponEliminaQuin misteri pel meu paladar.
Com m'agrada el suau i fa tant de temps que no en bec, ai, quins records!
ResponEliminaAra mateix vaig a posar-me al dia!
Molts petonets.
I a mi que tampoc m'agrada el cafè.... Hauré de tastar aquest Suau.
ResponEliminaPetonets
No coneixia aquest "suau" ... amb canyella i aquest toc de conyac, ha de ser una mena de sangria del cafè. Què ric i refrescant.
ResponEliminaA mi també em porta a altres temps a casa dels avis.. una beguda retrovada. Molt bona sug.gerencia. Petons,
ResponEliminaPe mi Suau em recorda a Conesa, sempre que hi anem m'expliques la història del suau! :-)
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada el cafè. No en prenc mai, sóc més d'infusions. Però també tinc dues excepcions: el tiramisú, que és boníssim i el cigaló de bailys. Ja provaré un suau per si l'afegeixo a la llista.
ResponEliminaPetons
Juju,
ResponEliminaQue buena se ve lo suau... Me encanta las bebeidas con cafe. Se ya quedado con un aspecto fabuloso : ) Me gusta los ingredientes.
Besitos Guapa!
a mi me encanta el cafe , esta bebida me la hago ya. Bss
ResponEliminasin embargo un detalle no me gusta mucho el cafe en postre.
ResponEliminaMe resulta super curiosa esta bebida...pero como soy cafetera creo que me gustaria mucho!!!
ResponEliminamuchos besitos mi Juju!!!!!
Yo no soy cafetera pero a mi chico estoy segura de que le va a encantar esta bebida.
ResponEliminaUn besazo!
Tengo que probarlo nena, y una y otra vez porque me trae recuerdos increibles...a mi también!!
ResponEliminaBesotes :D
Aixó s'ha de provar, tot i que a mi el café m'encanta, peró aixó segur que no té que estar mal.lament.
ResponEliminaUn petonet
No havia sentit parlar mai del suau i m'ha entrat moolta curiositat! Jo no puc prendre cafè cafeinat, però suposo que amb un descafeinat estarà igual de bo!! M'ho apunto, ho trobo mooolt original!!
ResponEliminaMil petonets guapísimaaaaaaaa!! :)
Jo fa temps que vaig descobrir aquesta beguda i realment m'encanta, però amb una variació. Jo enlloc de gaseosa m'ho faig amb vichy catalan, que hi dóna un toc especial, i per compensar el sucre que té la gaseosa i que el vichy no té, li poso un sobre de sacarina. una beguda realment molt refrescant!
ResponEliminaArtemisa’s: doncs l’has de tastar! És molt refrescamt
ResponEliminaValerie: ya me contaràs si te animas
Josep: gràcies
Anniki: sembla molt estranya la combinació, però lliga perfectament
Anna: jajajajaja, potser sí
Sandra: doncs el teu que sigui descafeïnat! Ja t’imagino amb 2 anyets, jajajajajaja
Neus: sort dels pares!
Sónia: ja m’explicaràs
Pilar: parece muy raro, pero es una receta muy antigua!
Esther: espero tus comentarios guapa
Gemma: el frapé porta gel picat
Anna: quina gràcia, potser és per la provincia que té un nom diferent...
Rosaleda: ;)
Lucia: potser el pots fer sense sucre... No conec la marca Suau, ara investigaré!
Nee: és normal, sona molt estrany, però l’escuma és boníssima
Heva: los peques seguro que se lo pasan bomba con la espumita!!! Nuestra cenita va a ser la bomba! Jajajajaja
Gemma: quina coincidència!!! Ja espero la teva, a veure qué és, estic intrigada!
Bet: ;) gràcies bonica. Ho coneixien a casa teva?
ADF: és molt antiga, de fet en algun comentari veuràs que una marca ho va comercialitzar...
Quima: doncs segur que t’agrada
Sole: cuando nazca la peque tienes un montón de recetas pendientes!!!
Anna: ;)
Rosilet: espero tus noticias
Margot: crec que ja m’ho havíes dit al comentari del tiramisú!!! ;) Has de començar a superar la por per viatjar amb l’avió!!! A l’Yves li passava igual...
Paula: jijijiji, ja l’has tastat???
Laura: segur que val!!!!
Roser: el teu has de fer els glaçons amb Baileys
Anònim: quina gracia! El poble dels meus avis està a la Conca de Barberà
Maria: gràcies per la info!
Miquel: això espero!
Anna: m’alegro que hagis tingut aquests bells records!! ;)
Cristina: però molt amagat!
Moni: ;) quins temps...
Catieu: aix, a veure si ara us faré adictes al café a totes les que no us agrada! Jajajajaja
ODM: conyac?
Joaquima: a vegades tenim receptes oblidades a la memòria, veritat?
Yves: aix, pobre Boletet, haurà de crèixar amb aquesta història!!!
Silvia: ja m’explicaràs
Catarina: muito obrigada! E muito fresquinha
Luisa: ;), que raro lo del postre! Somos al revés!
Juana: a todo el mundo! es una mezcla curiosa
Zaida: espero su veredicto! ;P
Mayte: me alegro cariño
Mª José: jugues amb avantatge!!!;)
Alba: clar que val!!!!
Pere: ostres, quina opció la teva!!!!
Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris
Soc una cafetera adicte, el café m'encanta.
ResponEliminaPeró aquesta recepta del suau, m'ha fet vindre records de quan era petita.
Teniem una veina, que a les tardes, les mares anabem a cosir a casa seva i la Sra. Angeleta sempre el si oferia un suau....
Jo petita en pirraba per escurar el got.
Hum.... era bonissim.
Petonets