El passat cap de setmana semblava que estava una mica nostàlgica. Primer amb les galetetes de formatge i les vacances, segon amb el suau -que ens ha fet florir vells records a més d’un-, i ara toca el clàssic pastís de poma i crema. Qui no ha tastat mai un pastís com aquest? Ja sigui en forma de pastís, cassoleta, banda o qualsevol altra format que ens puguem imaginar, el resultat és el mateix. Hi ha 3 premisses bàsiques que s’han de complir: utilitzar pasta de full, crema pastissera i poma, la resta dependrà del cuiner.
No patiu que Croàcia no ha eliminat la meva vena creativa, i espero poder-vos seguir proposant receptes amb combinacions una mica diferents. El que passa és que potser ha estat el relax i les ganes de jugar amb el Boletet el que m’ha fet recordar receptes de sempre.
El pastís d’avui us servirà com a base per fer una infinitat de propostes que podreu adaptar a la fruita de la temporada. És fàcil de preparar, ràpida de fer i millor de menjar... ¿Què més es pot demanar?
La recepta d'avui m'agradaria dedicar-li a l'Eri -la cuina de l'Eri- i a la seva família, que com molts de vosaltres ja sabeu estan passant per uns moments dolorosos… No fa falta que et diguem que a la blocosfera t'estarem esperant amb els braços oberts per quan et sentis preparada, molts ànims bonica…
Espero que tingueu molt bon cap de setmana i ens veiem el proper dilluns! Ah! espero que hi sigueu tots, perquè passaré llista... :-)
Ingredients:
1 base de pasta de full
2 pomes golden
500 ml de llet
125 g de sucre
1 pell de llimona
4 rovells d’ou
20 g de midó
1 ou
Canyella en pols
2 pomes golden
500 ml de llet
125 g de sucre
1 pell de llimona
4 rovells d’ou
20 g de midó
1 ou
Canyella en pols
Preparació:
Estenem la base de pasta de full a un motllo prèviament untat amb oli. Amb l'ajuda d'una forquilla punxem la base. Pintem la base amb ou batut i tirem un polsim de sucre i de canyella. La posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 5 minuts. Mentrestant preparem la crema. En una cassola posem la llet, la pell de llimona i una cullerada de postres de canyella i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem lentament i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia, ho posem a una cassola a foc lent. No parem de barrejar, i un cop estigui espès ho retirem del foc i ho posem a la base de pasta de full que hem preparat prèviament. Acabem decorant el pastís amb mitges llunes de poma, d'uns 2 mm, una mica de sucre i canyella en pols. Finalment, posem el pastís al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 35 minuts.
Deliciós!!! I és que els pastissos de poma m'encanten siguin com siguin. I aquest amb full i crema, dels meus preferits.
ResponEliminaPetonets guapa....
oooohhh judith!! Amb lo que m'agraden aquests pastissos, això no es fa eh?? Que ja me'l menjaria ara per esmorzar!! Per cert, bona dedicació, es mereixo això i més :)
ResponEliminaUn petó
Fantástica receta por muy clásica que sea, está diciendo cómeme! ahora soy yo la que necesita desconectar unos días, no se si volveré inspirada o me pasará como a ti (me refiero a traer recetas del viaje ¿eh?) Me llevo un poco de tu delicioso pastel para el camino.
ResponEliminaUn beso
La combinació de pasta de full, crema i poma ( o quasecol fruita) es dels millors i mes senzills postres de fer, oi?
ResponEliminaPetonets.
Tant se val que sigui una recepta clàssica; de tot hi ha d' haver en la vinya del senyor... Aquesta sempre triomfa. T´ha quedat fantàstica.
ResponEliminaT'ha quedat preciós, hi ha tantes receptes de pastissos de poma... que no sabria amb quina quedar-me.
ResponEliminaPetons guapa, i fins dilluns! ;)
Mira, ja pot ser clàssica... qeue tu li saps donar aquella personalitat tant teva, es podria reconéixer un juju entre mil pastissos (i fotos!)! ;) A mi m'encanta, un trosset per la Bordeta?
ResponEliminaMolt bonica la dedicatòria a l'Eri, s'ho mereix!!
Petonets carinyet!
Sandra
Un clàssic deliciós! aquestes receptes de tota la vida també s'han de tenir en compte, no t'excusis!!
ResponEliminaA viam si ens reenganxem nosaltres al bloc, que ja toca!!
Petonets bonica!
Bon dia bonica!! ja he tornat a arrancar el blog de nou! tenia moltes ganes de tornar a visitar-vos!!!
ResponEliminaAquest pastís, tot un clàssic més que temptador!molt i molt bo!!
Molts petonets bonica i el detall amb l'Eri ha estat gegant
Siempre me apunto a una tarta de manzana y a la tuya, aún más.
ResponEliminaBuenísima pinta, Judith, ¿a qué hora es el te?
besitos, linda
Pues sí es un clásico, pero delicioso. Y sí, lo hacemos todos, pero esas fotos sólo las haces tú.
ResponEliminaBesos querida nostálgica :)
A vagades no fa falta innovar, perquè el cos demana alguna cosa que ja coneixes, i si esta bo no cal inventar més! Com aquest pastís, clàssic i deliciós.
ResponEliminaUn petó i fins dilluns, aquí seré quan passis llista. jejeje
Me encanta este pastel Judith, es una combinación irresistible. Te quedó fantástico. Estaremos el Lunes para cuando pases lista.
ResponEliminaUn beso guapa
A que hora dices que tomamos café???Jajajaj
ResponEliminaDeliciosa, preciosa.... y es que es un clásico.
Besos y buen finde.
Hola Judith!!!, por supuesto que yo ya estoy, puedes pasar lista. Me gusta esta tarta a rabiar, es deliciosa, y te ha quedado tan doradita, es un gustazo!.
ResponEliminaVoy a ver que más cositas has preparado mientras he estado de vacaciones.
Un besazo guapa!
mmmm m'encanten tots els tipus de pastissos de poma, encara que els que porten crema no acostume a dir-me res, t'he de dir que t'ha quedat genial.
ResponEliminaPer cert, em sembla que tenim el mateix motlle i tot, jajaaj, em sona molt però que molt aquesta tartera blanca :P.
Petonets!!
Pasta de full, crema i poma, un clàssic sensacional! I el toc de la canyella queda molt bé amb la poma ;)
ResponEliminaSegur que l'Eri estarà encantada que li dediquis aquest post.
Doncs no se jo si he fet mai aquesta versió de la tarta de poma, aixi q la guardo i la tastarem!
ResponEliminaMira serà clàssic però és un dels meus preferits. Recordo que la mama hi posava essència de llimona i m'encantava acompanyar-la a comprar a l'herboristeria, ja saps que l'olor m'encanta.
ResponEliminaMolts petonets, no m'estranya que et despistis amb el teu boletet.
Hola Judith, como me gusta este pastel por mas que comes no té cansas, yo hace mucho tiempo que no lo hago pero me has dado una idea, besos guapa.
ResponEliminaÑaaaaaaam!!!Es lo único que puedo decir, jeje.
ResponEliminaMuchos besos!
Tot un clàssic, que sempre a casa cadascú té la seva versió... ara m'has fet venir gana de fer-ne un!!! ;-)
ResponEliminaPetonets
HOLAAA.nuevamente visitandote ...despues de mis largas vacaciones ..que pastel de manzana tan precioso se ve increible de apetitoso ..la foto me dice ñamñam ..jaja mmbsssMARIMI
ResponEliminaHola judith! amb crema no l'he fet mai, sempre posava la poma directament damunt la pasta de full!
ResponEliminaEm sobren ous la recepta, hi ha els 4 rovells que son per fer la crema ¿no? i després hi ha 3 ous més. Aquets perque son? perque per pintar la pasta de full em semblen molts! o hi ha alguna cosa que no he entés? (segur que es això, jeje)
Té una pinta boníssimaa!
Lucia, era un error! quin cap el meu! gràcies per avisar!!! ;P
ResponEliminaJuju,
ResponEliminaEl pastel se ya quedado un lujo... Se ya quedado con un aspecto delicioso : )
Besitos guapinha.
Ja saps que és un dels meus preferits. Felicitats. Estava boníssim!
ResponEliminamuy bueno este pastis me encantan los dos igredientes principales y como conozco a la Eri te aseguro que le habra gustado tu dedicatoria
ResponEliminabon cap de setmana
petons
miquel
Boníssim Judith! també és un dels meus preferits! encara que durant molts anys, el vaig menjar d'una altra manera el pastís de poma, m'has fet posar nostàlgica... aviat el faré ;) Molt bonica la dedicatòria per l'Eri, ets un sol!! petonets i bon cap de setmana.
ResponEliminaMmmmm.... aquí on hi hagi pastissos amb poma i crema que se'n vagin tots els altres!! Crec que és un dels meus pastissos preferits, juntament amb el de llimona i merenga. Per sort, amb això no coincidim l'Òscar i jo...com que només m'agraden a mi me'n faig poques vegades (bé, realment mai, només per dur quan anam convidats), val més així que m'ho menjaria tot sencer i això no pot ser bo pel "tipín".
ResponEliminaPetonets guapa!! Per cert, avui no havíem tengut encara notícies teves!!
Bonissim el pastis ¡¡¡ M'encanten els de poma així que amb el teu permís el copiaré.
ResponEliminaPetons
mmm, no, yo nunca probé este pastel, así que me lo apunto para cuando esté más "livianita" para prepararlo :)
ResponEliminales tartas de poma m'encantan.....
ResponEliminaHummmm, Juju está perfeita, linda, linda!
ResponEliminaBesitos e bom fim de semana.
Puc venir a berenar a casa teva??? jejejej
ResponEliminaNo pateixis la Martina cuidarà bé del teu bolet, mentres nosaltres xerren de blogs i receptes.
Petonets
Niña, que tarta mas rica ,con la de manzana nunca fallas es un clasico y alli donde va triunfa ( como la san miguel ;) )
ResponEliminate ha quedado genial.
besos Esther
Aquest és un pastís que no falla mai, boníssim!
ResponEliminaQuina pinta té aquest pastisset, llàstima que no m'agradi la crema, haure'm de reinventar una pastís de pome sense crema.
ResponEliminaUn petonet i bon cap de setmana
L'Eri estara molt agraida.
ResponEliminaEns portes un pastís deliciós per berenar en una tarde acompanyats de bons amics.
Petons i bon cap de setmana
Que linda linda perfeita...besos
ResponEliminaa mi este tipo de tarta me gustan muchísimo. De las que mas fijate. Y la tuya tiene una pinta estupenda. Bss y feliz fin de semana.
ResponEliminaQue no falti el pastís de crema, tota una tradició.
ResponEliminaPetons y bon cap de setmana.
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Ha d'estar fantàstic. El meu ni de bon troç fa aquesta pinta
ResponEliminaTe quedó muy rica!!! Tiene una pinta estupenda y la foto está preciosa. Besinos.
ResponEliminaMe apunto tu receta de tarta de manzanas. Es de las que más consumimos en casa porque no cansan, son frescas y a todos les cae bien. Con pastelera nunca probé, así que bienvenida la idea.
ResponEliminaCariños
Realment, la barreja de pasta de full, poma i crema pastisera és brutal!! i la pinta que té aquest pastís em deixa sense paraules!! m'encanta!! petons
ResponEliminaEls clàssics no fallen mai, i a tu t'ha quedat espectacular aquest pastís de poma... quina bona pinta!!!
ResponEliminaEl millors desitjos per l'Eri i la seva família.
Petons
Judith!!! Hola!!!
ResponEliminaUna recepta que em fa llepar els dits! una presentació preciosa!
Però no puc remediar preocupar-me per l'Eri.. fa tant de temps que no disposo de temps per comunicar-me en vosaltres que m'he perdut lo de l'Eri... malgrat la meva desconexió, espero i destijo que recuperi ben aviat el benestar.
Un petó ben fort!
Mglòria de Gourmenderies
Oh wow que bonita!! Me encanta ese molde... cada vez que lo veo lo quiero!!! Y tu tarta está perfectamente echa! Quiero un trozo... la guardaría para mi café después de comer... que pena no ser tu vecina jaja
ResponEliminaBesos
aquest pastisset te una pinta...ideal...i jo no se que te a pomma pero es que queda be en cual se vol joc...no?
ResponEliminamerci de venir a felicitrame....petons!
Todo un clásico, me encanta! de pequeña era mi trata predilecta, la de manzana y crema, tampoco había tanta variedad como ahora (brownies, cupcakes, muffins......) pero sin duda es una trata fantástica! te ha quedado de lujo ;) besos guapa
ResponEliminaVaya pintaza! Te ha quedado genial, quedo un trocito...me encanta la tarta de manzana...
ResponEliminapues sí, será un clásico pero ¡nunca falla! es una delicia!
ResponEliminaExquisito pastel, se ve una maravilla.
ResponEliminaUn beso.
Els clàssics sempre triomfen i a tu et queden igual de bé les novetats que les versions. Perquè aquest pastís és dels que pocs es resisteixen a dir que no i a mi particularment m'encanta. Ara que el que més m'ha agradat és la dedicació. Un detallàs!!! Ets un sol!!! Petonets
ResponEliminaMMm que delicioso se ve. Está divino
ResponEliminaManzana, manzanita, díme dónde estarás tú más bonita! en pastis, torta, tarta y pastel que se te mire por donde se te mire estás para comerte:-P
ResponEliminaBesos!
Wow, qué maravilla de tarta, Judith! Me encanta!!!!
ResponEliminaUna delícia de pastís clàssic que agrada a tothom. Aquest t'ha sortit brodat! És una combinació deliciosa i suau...Espero que l'estiu bé. Ja estem de tornada! Petonets!!
ResponEliminaCatieu: mai falla!
ResponEliminaAnniki: ;)
Heva: ya tardas en volver!! Queremos tus fotos
Gemma: sí, és tan senzill que sembla mentida que sigui tan bo! Jijijiji
Cristina: sí! A més tothom la fem diferent
ADF: jo tampoc!!!!
Sandra: sí? Que guai! T’acabes de guanyar un juju! ;)
Alnbota: ja esteu tardant nois!! On sou????
Ingrid: benvinguda al món blocaire
Isabel: a las 5? Jijiji
Pilar: siempre con tus piropos! Eres única
Sweet: sí, amb això del bloc intentem ser molt originals tots, però no ens hem d’oblidar dels clàssics.
Dadá: ;) gracias
Rosaleda: pues a las 5, ya veo que seremos unas cuantas!!! ;P
Chelo: oeeeeeeeeeeee, por fin de vuelta!
Nee: el motlle és de la meva sogre, però segur que és del Ikea! Són uns fans, jijijiji
Gemma: sí, personalment la canyella m’encanta!!! I l’acostumo a utilitzar molt
Sónia: impossible! ;)
Moni: ostres! Jo no ho recorbada. La propera vegada n’hi poso
Tere: pues ya espero tu versión!!!!
Alba: jajajajajajajaja
Ribereña. Sol passar, el món dels blocs és tan perillós! ;)
Garlutti: bienvenida guapa. Las vacaciones son necesarias
Lucia: sort de la teva correcció! Si es que haig d’estar més atenta! Jijiji
Catarina: obrigada
Yves: i el de formatge, i el de melmelada... ;)
Miquel: espero que torni ben aviat! S’enyora molt
Paula: ostres, doncs quan et vingui de gust ens truques i venim corrents! ;)
Quima: només faltaria! Ja em diràs si t’agrada
Sole: ;) jijijijijiji
Frederique: ;)
Artemisa’s: segur que la martina cuidarà genial al Boletet!!! Quan veniu?
Duxa: muito obrigada
Esther: sí! Si no quieres experimentar y asegurarte el éxito, la manzana le gusta a casi todo el mundo!
Mª Àngels: èxit assegurat!
MJ: segur que el pots farcir amb alguna altra cosa, com per exemple una crema de formatge o una compota
Neus: estan passant un mal moment! Espero que torni aviat
Belinda: benvinda!
Luisa: mis preferidas son las de chocolate, pero después, estas!
Ana: sí!
Núria: tenint al Narcís, impossible!!!
Labidú: muchas gracias
Erika: y és fácil y ligera! ,)
Roser: gràcies bonica
Carme: és molt fàcil de fer! Ja ho veuràs
Mª Glòria: gràcies bonica! Tu no pateixis, que ja ens va bé que de tant en tant sapiguem alguna coseta teva!
Valerie: pues diría que es del Ikea!
Manu: sí, és molt versàtil
Eva: per sort hem evolucionat! Però no oblidem els clàssics
Susan: aix, pues ya no
Antonia: síiiiiiiiiiiiiiiiiiii
Irmina: gracias
Laura: jajaja, gràcies bonica. És el mínim que puc fer per ella
Fran: ;)
Mai: sí! En dulce o salado! No importa, siempre queda bien.
Elena: gracias por la visita
Montse: benvinguda!!!!!
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris