Pollastre amb escamarlans (mar i muntanya)

Seguint amb les celebracions especials del mes de setembre, avui em toca a mi: és el meu aniversari. Molts de vosaltres ja ho sabeu perquè les Rul·leres -la Moni, la Sandra i la Paula- ahir a les 12 de la nit, van publicar una entrada molt especial versionant una de les meves receptes: el pastís de mascarpone i fruits vermells. A aquella hora estava mirant alguns blocs i la meva sorpresa va ser que al panell d’actualitzacions vaig veure una entrada que s’anomenava Judith’s cheescake. Crec que només obrir la primera entrada ja van començar a brotar les llàgrimes per la meva cara. En alguna ocasió us he comentat que al Bolet som molt ploraners, ens emocionem fàcilment... Les tres han fet unes entrades fantàstiques on m’han deixat pels núvols, es nota que són les meves amigues, oi?
 

Això només va ser l’inici d’un dia meravellós, ja que des de les 12 -l’hora de la ventafocs- els meus perfils de facebook, l'e-mail, el telèfon i el bloc no han parat de rebre felicitacions per part vostra, i hi ha hagut algunes blocaires que m’heu felicitat en les vostres entrades...Sou molts els que m’heu fet sentir afortunada i estimada, crec que si fos per mi no hi hauria sequera al món!
 

Com no podia ser d’una altra manera, quan m’he llevat els meus dos amors m’han rebut amb els braços oberts cantant “moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem mama, moltes felicitats”. L’Yves tenia un somriure radiant i els seus ulls brillaven d’emoció per poder compartir amb l’Àitor aquest moment. I l’Àitor estava pletòric de poder ballar i acompanyar amb palmes al seu papa, m’hagués encantat ensenyar-vos-ho per una petita finestra, però haureu de conformar-vos amb la meva crònica.
 

Com que aquest és un bloc culinari i l’ocasió s’ho val, ahir a la nit vaig decidir preparar la meva versió de mar i muntanya per a Memòries d’una cuinera. Com haureu vist, finalment, m’he decantat per la recepta més típica de pollastre i escamarlans. Vaig estar rumiant moltíssimes propostes, però l’Yves em va ajudar a decidir. Ara, guarnirem la taula amb les millors gales, i degustarem aquest plat típic de la gastronomia catalana amb un vi ben fred, i com no, bufaré ben fort les espelmes, amb els ulls tancats i demanaré 3 desitjos -així m’ho van ensenyar a casa-, ja explicaré si se m’han complert...
 

Moltíssimes gràcies a tots per fer que aquest dia fos tan especial!!! heu aconseguit que no hagi perdut el somriure en tot el dia...
 

Ingredients per a 4 persones: 

8 cuixes de pollastre
16 escamarlans
500 ml de caldo de pollastre
1 ceba petita
2 grans d’all
200 g de tomàquet fregit
5 avellanes torrades
5 ametlles torrades
5 pinyons
2 bastonets de pa
2 fulles de llorer
Orenga
Farigola
Sal
Pebre
Oli d’oliva
 

Preparació:

Agafem les cuixes de pollastre, les netegem i les salpebrem. A continuació les posem en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva i les rossegem durant uns minuts. Les retirem i les posem en una safata per anar al forn. A la mateixa paella on hem fregit el pollastre, posem la ceba i els grans d’all tallats a trossets. Ho deixem un parell de minuts i, mentrestant, preparem la picada. Posem ametlles, avellanes, pinyons i bastonets al morter i ho piquem tot. Ho afegim a la paella, ho incorporem bé i ho deixem 1 minut. Per últim, afegim el tomàquet fregit i un polsim d’orenga i ho deixem sofregir un parell de minuts. A continuació barregem aquest sofregit amb el caldo de pollastre, ho avoquem a la safata on tenim reservades les cuixes i afegim els escamarlans juntament amb les fulles de llorer i la farigola. Ho deixem durant 30 minuts a 180º remenant de tant en tant. Després baixem la temperatura del forn a 100º i ho deixem 20 minuts més. Abans de servir separem la salsa obtinguda i la passem pel minipimer per obtenir una salsa més cremosa -si fos necessari la reduïm en una cassola-  A l’hora de servir posem en un plat dues cuixes de pollastre i 4 escamarlans, i ho banyem amb la salsa.