Pastís de formatges, portobellos i pera

Un dia algú em va dir que la passió en una relació només dura 3 anys. Avui, després d’onze anys amb l’Yves, m’atreviria a mirar a la cara a aquella persona i dir-li que segurament ell  mai havia estat enamorat de debò. És evident que en una relació hi ha dies dolços i dies agres, dies feliços i dies tristos, dies blancs i dies negres... Però què seria d’una relació si cada dia fos igual? Potser sí que llavors no hi hauria ni passió, ni màgia i res no tindria sentit.

Doncs seguint amb les celebracions especials durant el mes de setembre... Avui dia 14 fa 11 anys que l’Yves i jo vàrem decidir que els petons eren millor en persona! Doncs sí, com ho esteu llegint. La nostra història és una mica especial, ja que sense les noves tecnologies no hagués estat possible. Ens va presentar un amic a la festa major del poble, i tot i que la primera impressió no va ser d’amor a primera vista, ell es va quedar amb la imatge d’una noia riallera amb una jaqueta, digna de les Spice girls, que no parava de ballar, i jo em vaig quedar amb una imatge molt irreal d’ell, estava convençuda que era un “pijo” -res més lluny de la realitat...-. Unes setmanes més tard ens vàrem retrobar, va ser una nit moguda, en la que el gel va jugar un paper important i el meu humor no era el millor. Uns dies més tard em va demanar disculpesr via sms -pels qui no em coneixeu personalment us puc assegurar que sóc molt tossuda i que costa molt fer-me canviar d'idea- i les vaig acceptar.

Així va ser com va començar tot, sms, mails i trucades a totes hores, i clar us podeu imaginar que l’economia d’un estudiant i la d’una becària no era gaire alta, així que vam decidir que millor quedar i xerrar en persona. Vam quedar per anar a veure una peli de nens a les 5 de la tarda -Chicken run-, jo tenia un sopar i no podia quedar més tard. Com que no volíem endarrerir la nostra cita vam pensar que seria divertit... Recordo que vaig estar hores i hores davant l’armari per trobar alguna cosa digna per la primera cita, i us puc assegurar que ell va fer el mateix!

Després d’aquell dia crec que han estat pocs els dies que no hem estat plegats, i espero i desitjo poder estar al seu costat durant molt i molt de temps, ja que és un pilar molt important per a mi. Sempre està al meu costat, faci sol o nevi... T’estimo!!!!

Avui us deixo una recepta d’un pastís salat amb una combinació de formatges, bolets i un toc sorprenent que li dóna la pera; us anirà molt bé per a qualsevol tipus de celebració. Tot i que ja sabeu que no sóc gens amant dels formatges forts, en aquest cas el formatge blau li dóna molta personalitat al pastís. Espero que us agradi!

Ingredients:

1 base de pizza fresca*

2 peres conference

3 ous

1 pot de llet evaporada ideal

250 g de mató

150 g de formatge blau

200 g de bolets portobello

Sal

Pebre

* per a la base també es pot utilitzar pasta de full.

Preparació:

Batem els ous en un bol, a continuació afegim la llet evaporada, un polsim de sal i de pebre, ho remenem bé, i afegim els formatges esmicolats, els bolets tallats a làmines i les peres tallades a trossets sense pell. Untem un motlle amb una mica d'oli –per evitar que se'ns enganxi la base-, estenem la base de pizza fresca, procurant que no quedi cap forat. A continuació, afegim la resta d'ingredients i ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar una mica i el posem a la nevera un mínim de dues hores, encara que si el feu el dia abans quallarà millor. Per servir-l’ho es pot optar entre fred o calent, això ja dependrà de vosaltres!