Com ja va sent habitual en aquest bloc, un cop al mes tenim la col·laboració d'un cuiner fugaç: l'Yves. Des de què la Moni i jo li vàrem proposar formalment col·laborar al Memòries d'una cuinera que s'ho ha pres al peu de la lletra. No només és l'encarregat d'escriure les introduccions cada mes amb la nova proposta, sinó que a més vol compartir una recepta feta per ell. Aquest cop amb el tema de la coca no ha estat una excepció. A l'hora de fer-la li vaig proposar que podia fer una recepta que la Moni havia fet l'any passat i que jo ja he repetit alguns cops i és boníssima. Es va animar i el resultat va ser fantàstic. Us animo a tots a fer-la, ja que la seva elaboració no ens robarà més de 5 minuts -sempre i quan no ens animem a fer la massa de full a casa- i quedarem encantats. Us cito paraules textuals seves "és la millor coca que he menjat mai". Ja veieu, al Bolet no fa falta que tinguem àvia...
Després de la revetlla de Sant Joan, avui ens toca la de Sant Pere i, tot i que a la primera segurament hem fet algun excés, avui no podem deixar de celebrar-la com toca, amb un bon tall de coca i cava ben fred. Com haureu pogut veure aquests dies a la blocosfera, hi ha un munt de receptes de coques, i si us sóc sincera crec que seria capaç de menjar-me un tallet de cada una! Si encara no sabeu quina triar us recomano que mireu els enllaços que ens estan deixant a Memòries d'una cuinera, són totes fantàstiques! Bona revetlla a tothom.
Ingredients:
1 làmina de massa de full
50 g de llardons
Sucre
Canyella en pols
Pinyons
1 ou
Anís
Preparació:
Agafem la làmina de massa de full i l’estenem a la safata del forn, folrada amb paper. La dividim, imaginàriament, en 3 parts i a la part del mig posem uns quants llardons, un polsim de canyella, una mica de sucre i unes gotes d'anís. Pleguem una de les parts de la massa de full i ho tornem a repetir. Per últim ho tanquem pels dos costats, ens assegurem que no hi hagi cap forat i, amb l'ajuda d'una forquilla, segellem els 4 cantons. Pintem la superfície amb ou batut i tirem per sobre un polsim de sucre, una mica de canyella i els pinyons. La posem al forn, prescalfat a 180º, durant 25 minuts o fins que estigui enrossit.
Agafem la làmina de massa de full i l’estenem a la safata del forn, folrada amb paper. La dividim, imaginàriament, en 3 parts i a la part del mig posem uns quants llardons, un polsim de canyella, una mica de sucre i unes gotes d'anís. Pleguem una de les parts de la massa de full i ho tornem a repetir. Per últim ho tanquem pels dos costats, ens assegurem que no hi hagi cap forat i, amb l'ajuda d'una forquilla, segellem els 4 cantons. Pintem la superfície amb ou batut i tirem per sobre un polsim de sucre, una mica de canyella i els pinyons. La posem al forn, prescalfat a 180º, durant 25 minuts o fins que estigui enrossit.
Quina bona idea això de plegar-la en tres! Jo la faig en dos i passant el corró per damunt. I tampoc no li poso canyella que trobo que li ha de donar un toc interessant! Ja veig que l'Yves està fet tot un mestre pastisser. Si és que aquests homes només és deixar-los que facin de les seves...En Cesc també cuina, perquè a casa sovint hem de fer dos menús. Ara bé, no sé si voldrà que ho ensenyi... Molts petons Judith i celebro l'èxit de la convocatòria de Memòries d'una cuinera!!
ResponEliminaBonissima la coca de llardons. Una consulta, els llardons els esmicoles fins a tenir pols o els deixes a trossets?? és que la meva cunyada ja és el segon any que fa la coca de llardons incomestible, perquè es noten els trossets i costa molt de rosegar! com ho fas tu? mercii i petonets
ResponEliminaMe he hecho con chicharrones!! yupi!! esta semana cae...
ResponEliminaLa millor coca! Sens dubte!
ResponEliminaBé per l'Yves!!! Ja el pots deixar entrar a la cuina sovint ja. Aquesta coca té una pinta boníssima. L'haig de provar.....
ResponEliminaTiene una pinta deliciosa... y yo que no me atrevo con esta masa....
ResponEliminaTendré que decidirme.
Besos
Quina pinta!!!! i mira que és va encantar fer-la!!!! felicitats Yves! una coca de luxe! Bona revetlla!!
ResponEliminaPetonetss
Visca la modèstia!
ResponEliminaSegur que estava molt bona.
Petons.
Volia fer-la també de llardons peró no tenia temps de buscar receptes. Aquesta es espectacular i súper fàcil!
ResponEliminaUn petonet maca,
Esther
molt bé aquesta aprotació de l'Yves!!! aquest divendres tinc gent a sopar a casa i em sembla que la faré... és molt senzilla i ràpida!
ResponEliminapetonets
Bonissima!!! Llàstima que jo no sé on trobar llardons!
ResponEliminaPetonets reina!
Tan fácil que es i que bona que queda
ResponEliminaPetons
És una coca deliciosa.
ResponEliminaAquesta encara la tenim pendent, ara que amb la de coca que hem arribat a menjar aquests dies... potser la reservem per dijous gras!!
ResponEliminaBona revetlla!
Me gustan tanto los chicharrones juju!!!..y segun tu Ives es la mejor de todas porque la ha hecho el, jijiji!!!!!
ResponEliminaAsi que sin duda habra que hacerla..aunque no sea ni san juan, ni san nada!!!!
Mil besitos mi linda Juju!!!!!!!
No hem fet mai coca de llardons, i aquesta sembla molt bona i realment de 5 minuts! Aquesta revetlla jo no vaig ser a casa i les mini coques les vaig fer més tard, per això el meu pare en va comprar una de llardons a una pastisseria d'Igualada que se suposo que és la més bona... però aquesta vegada en vam sortir decepcionats. Així que la propera vegada provarem de fer aquesta, ja t'ho explicaré! :D petonets
ResponEliminaJjajaja m'has fet molta gràcia amb les paraules de l'Yves, és ben bé que quan els homes cuinen no els fa falta que els afalaguin gaire, ja ho fan ells mateixos! De totes formes.... no ho diguis però té una pinta...boníssima! és una de els coques preferides de casa, i que senzilla de fer oi?
ResponEliminaPetons guapa ;)
Es molt fàcil de fer.....va tu poses la coca i jo la xocolata ok???? :)))petons
ResponEliminaEsta de chicharrones nunca la he comido y tengo unas ganas... hice una promesa de no estropear mi dieta así que me contendré por un rato...
ResponEliminaPues el aspecto es de "profesional", aunque te digo la verdad, los chicharrones no me van mucho...
ResponEliminaPensaba hacerla este año para el santo de mi hijo,pero al final me pidio que le hiciera la clasica de crema.... otra vez sera,tengo muchas ganas de probarla,me llama mucho esta coca.
ResponEliminaBesets.
Quina coca més genial!!!! m'apunt la recepta sense falta!!!!!
ResponEliminaSi la receta la habías hecho Mónica y tu antes ya contaba con ventaja, ¡que estupendo colaborador te has buscado!
ResponEliminaUn besote
Esta de chicharrones la tengo que probar que se ve deliciosa!!
ResponEliminaMil besiños y felicidades a Yves que cada mes se luce :D
Haurem de provar de fer-la pq si l'Yves ho diu segur que és la millor coca!! jejejeje
ResponEliminaLi ha quedat genial... i acompanyada d'aquesta caipi que veig darrere deu entrar sola!!! :P
Petonets
Sandra
TEM UM ASPECTO SUPER DELICIOSO....JÁ COMI E SE COMIA!!!!
ResponEliminaBJS
que puñetera y me vas hacer encender el horno con la que está callendo, pero esta me la hago, vaya si me la hago!
ResponEliminaUn troçet de la coca i una clareta i estic als teus peus! ;-)) muaa
ResponEliminaHola!! Si l'Yves diu que és la millor que ha menjat mai, l'haurem de provar de manera urgent. No sé on puc aconseguir llardons, però si no en trobo ja l'adaptaré al my way...no problem...
ResponEliminaQuè estic veient al fons de la foto a l'esquerra??? és el que crec que estic veient??!!
Ara entenc perquè sempre tens llimes a casa ;DD
Petons guapaaa!!
Felicitats a l'Yves per aquesta coca, feta a casa és molt més bona! Jo tinc la coca de Sant Pere al forn per demà a la feina, estan totes tan bones!
ResponEliminaUna coca ben adient per a una revetlla com la d'avui!
ResponEliminaQué maravilla lo de la verbena y todas esas tradiciones. yo he probado una torta de chicharrones que hacen por Córdoba...supongo que será algo parecido. Un beso
ResponEliminaQue bona la coca de llardons.....
ResponEliminaAvui no hi fet coques encara que sigui revetlla de Sant Pere.
Vaig tindre prou amb les de San Joan, no per fer les, però es que com son tan bones....
Qui es resisteix?
Petons
¡Vaya pinta que tiene!, fantástica.
ResponEliminabesos
Aquesta coca no l'he provat mai, encara que havia sentit el seu nom, però no savia com era. Tampoc savia que eren els llardons, m'acabe d'informar a Internet i ja ho sé. Té molt bona pinta, sou uns artistes. Besets.
ResponEliminaTé un aspecte deliciós. A més, és molt fàcil de fer. Jo també l'he fet en més d'una ocasió i té molt èxit. Enhorabona pel cuiner.
ResponEliminaUna abraçada!
Judith,que suerte tener ese ayudante!mis felicitaciones para el chef,pero claro el tio ya va con ventaja...solo hace recetas probadas!!!;))
ResponEliminaBesitos guapetona
Hip, hip, HURRA!!! Yves, ets un campió.........l'hi diré al meu home que fagi una coca......jajaajajajaja
ResponEliminaUn petonet
Anda que el Yves se las trae! Es una receta deliciosa, y tan facilita...y yo que no hice...será el año que viene, me quedaré con la recopilación de Memòries!
ResponEliminaBesitos!
Fa poc la vaig fer semblant. Farcida de cabell d'àngel. Espectacular. Els pinyons li donen el toc.
ResponEliminaPetons
Doncs segur que és veritat i és la millor coca!! A mi m'encanta així que la propera vegada em guardeu una mica que passo a buscar-la!
ResponEliminaNota: Als ingredients falten els pinyonets.
Petonets!!!
La coca de llardons és la meva prefe de les típiques de Sant Joan i aquesta diria que és la mateixa que vaig preparar l’any passat. Jo, com l’Yves, acostumada a les coques de pastisseria sense gaire llardons, vaig dir el mateix, era la millor coca de llardons que havia tastat mai! Felicitats Yves, la coca t’ha quedat molt bé. Hauries de començar un bloc!
ResponEliminaPetoents a tots 3!!
Ala nena que guay!!! un marit cocinillas, el meu sempre em promet fer-me el millor sopar del món, i el dia no arriba mai.
ResponEliminaDoncs si es tan fácil haure de probarla, la masa ja la tinc a la nevera esperant.
Petonets guapa
Montse: la canyella li dona un toc molt dolç. A veure si s’anima en Cesc!
ResponEliminaRoser: el llardons son en trossents. Compra’ls a una tocineria, i els que siguin durs com un roc no els utilitzis. S’han de trencar amb les mans.
Isabel: oeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Yves: que modest és ;)
Catieu: és molt fàcil, ideal per l’Anie
Rosaleda: la masa és comprada, pero algún día caerá
Ingrid: és senzilla i queda boníssima!
Moni: ja saps que al Bolet som poc modests... ;P
Esther: la propera vegada no et passarà! Mira’t el resum de Memòries d’una cuinera! ;)
Lídia: doncs al final l’has fet !
Ribereña: no en tenen on vius?
Neus: i ràpida de fer!
Cristina: doncs sí! Jijiji
Albota: vols dir? Sempre podem fer un espai a la panxa...
Juana: pues si te gustan los chicharrones te encantarà esta coca!
Bet: el proper any la prepares tu i segur que queden encantats!
ADF: ja ho dius tu ja! El proper repte li hauré de tirar floretes! ;P
Silvia: fet! Però quan tornis de vacances...
Salomé: cuando termines la dieta cae seguro!
Antonia: esto va a gustos
Mesilda: la puedes hacer un día que no sea su santo! ;)
Vadepan: ja ens direu si us ha agradat
Heva: sí! Pero sólo hace la excepción para Memòries!
Mayte: gracias guapa
Sandra: doncs sí! Ens hem delatat amb les caipis! ;)
Saô: muito obrigada linda
Chelo: no! Esta que te la haga tu marido! Jajajajajajaja
Lola: serà als de l’Yves, que la fet ell! Jijijiji
Paula: a veure si al final l’Òscar te la deixa fer... i sí! És una caipirinha, ummmmmmmmmmmmmm
Cristina: quina sort els teus companys!
Mª Àngels: doncs sí
Susan: buscaré por la red a ver si encuentro esta receta que me cuentas!
Isabel: no m’estranya! Vas fer una superproducció!!! :)
Dadá: gracias guapa
Asela: és molt típica aquí. Ja veus que és senzilla, a veure si t’animes
Nyanyels: moltes gràcuies bonica
Anna: segur que estava boníssima!
Eri: no li diguis això nena! Que no el podré aguantar! Jajajajaja
Alba: no animis a l’Yves, que ja té prou amb el futbol i el bloc literari! ;)
Artemisa’s: no es cocinillas, però li van els reptes!!! ;) si la fas m’ho dius, ok????
Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris
Anna Hallado
Deliciosa coca, Judith! Tant pocs ingredients que porta i tant bona que és, oi??? Bon Dijous Gras!!!
ResponEliminaJo la faig sense massa de full, amb massa de coca... i també ens encanta!
ResponEliminaAixí amb pasta de full també fa molta patxoca!
PTNTS
Dolça
Molt bona i molt senzilla! I el toc del núvol de canyella i la pluja d'anís deliciós!
ResponEliminaAcabo de descobrir la teva página, quan he vist aquesta recepta he recordat quan li agradaba a la meva mare aquesta coca. Quant pugui la faré, té molt bona pinta.Gràcies.
ResponElimina