La nit de Sant Joan és una de les més curtes de l’any. Recordo amb certa enyorança que quan era petita significava l’inici de les vacances d’estiu. A casa fèiem les maletes i marxàvem al poble amb els avis i la nostra mare, mentrestant el meu pare treballava i, en acabat, venia a sopar. El dia 23 era un dia on tots els nens treballàvem de valent. Anàvem de casa en casa demanant els mobles vells per poder cremar a la foguera. Quina il·lusió! Tots carregant cadires, taules, o qualsevol trasto de fusta que servís per cremar. Això sí, l’hora de berenar no se la saltava ningú! Un cop preparada la foguera, amb l’ajuda d’alguns grans, anàvem a sopar i ens preparàvem amb roba còmoda per poder anar a tirar petards. Mai m’han agradat massa els que fan soroll, més aviat m’espanten, però els nostres pares acostumaven a firar-se amb coets que duien regals i sortidors de llums de colors. Els nens jugàvem al voltant de la foguera, i sempre hi havia alguna àvia que ens explicava alguna història de por. La coca l’acostumàvem a menjar al carrer on tots compartíem bon humor i rialles.
Diuen que la nit de Sant Joan és màgica, que és la nit de les bruixes, i no precisament les bones, però a mi sempre m’ha agradat pensar que és una nit màgica on l’amor destaca per damunt de totes les coses. Qui no s’ha enamorat una nit de Sant Joan? Amb l’Yves sempre hem cregut que té quelcom especial, és veritat que tots els dies són especials, però aquesta nit no deixa de ser màgica, per això avui, juntament amb una colla d’amics, ho celebrarem com cal. Un bon sopar a la fresca, amb bon vi i cava i per postres la coca que no falti! Aquest cop he fet la meva primera coca de brioix! I haig de dir que he quedat bastant contenta! La recepta l’he tret del Narcís del bloc La lionesa, i no m’ha decebut gens. Ha estat el meu primer contacte amb el brioix, i tot i fer unes petites modificacions crec que el resultat es satisfactori. Pels que no us animeu a fer-la us recomano que, si viviu a Barcelona, aneu a comprar-la a la Valenciana, una botiga especialitzada en coques que obra especialment uns dies abans de les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume! Està al carrer Parlament amb Viladomat i us asseguro que, si us agrada la coca de brioix, us encantarà, perquè en aquest lloc la fan boníssima!
Us desitjo una bona revetlla de Sant Joan a tots, i vigileu, que les bruixes estan a prop... Mentrestant recordeu que aquest mes a Memòries d’una cuinera estem recollint coques de Sant Joan, teniu de temps fins el dia 28 per deixar-nos les vostres receptes... Fins dilluns!
Ingredients massa mare:
200 g de farina de rebosteria
25 g de llevat fresc
Llet tèbia (més o menys un got)
8 g de sal
200 g de farina de rebosteria
25 g de llevat fresc
Llet tèbia (més o menys un got)
8 g de sal
Ingredients brioix:
200 g de farina de rebosteria
1 ou
100 g de sucre
20 g de mantega pomada
Llet tèbia
1 llimona
Canyella en pols
200 g de farina de rebosteria
1 ou
100 g de sucre
20 g de mantega pomada
Llet tèbia
1 llimona
Canyella en pols
Ingredients crema:
500 ml de llet descremada
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
150 g de sucre
20 g de Maicena
4 rovells d’ou
500 ml de llet descremada
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
150 g de sucre
20 g de Maicena
4 rovells d’ou
Ingredients decoració:
Pinyons
1 ou
Sucre
Anís
1 ou
Sucre
Anís
Preparació:
Primer de tot farem la massa mare. En un bol desfem el llevat amb una mica de llet. A continuació posem la farina, la sal i anem incorporant la llet a poc a poc -més o menys un got- fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem la posem a dins del forn, sense temperatura, i tapada amb un drap, i l’ha deixem llevar uns 30 minuts. Mentrestant podem anar fent la crema. En un cassó posem la llet, la branca de canyella i la pell de llimona i ens esperem a que arrenqui el bull. En aquest moment afegim els rovells d’ous, barrejats prèviament amb el sucre i la Maicena i ho incorporem a la llet. Remenem a poc a poc fins que obtinguem la textura desitjada. Un cop tinguem la massa mare podem preparar la massa de brioix. En un bol l’ou, la mantega i el sucre i ho batem tot. A continuació posem la pell de llimona ratllada i un polsim de canyella. Ho remenem i incorporem la farina i la llet fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem incorporem la massa mare i les barregem bé. La deixem reposar 15 minuts, i partim la massa obtinguda en dues parts. Amb l’ajuda d’un corró estenem la massa i li donem la forma que vulguem. La col·loquem en una safata del forn, amb paper especial. Per acabar la pintem amb ou, disposem la crema com més ens agradi, tirem uns quants pinyons i un bon polsim de sucre. Ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 20 minuts, o fins que estigui rossa.
Primer de tot farem la massa mare. En un bol desfem el llevat amb una mica de llet. A continuació posem la farina, la sal i anem incorporant la llet a poc a poc -més o menys un got- fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem la posem a dins del forn, sense temperatura, i tapada amb un drap, i l’ha deixem llevar uns 30 minuts. Mentrestant podem anar fent la crema. En un cassó posem la llet, la branca de canyella i la pell de llimona i ens esperem a que arrenqui el bull. En aquest moment afegim els rovells d’ous, barrejats prèviament amb el sucre i la Maicena i ho incorporem a la llet. Remenem a poc a poc fins que obtinguem la textura desitjada. Un cop tinguem la massa mare podem preparar la massa de brioix. En un bol l’ou, la mantega i el sucre i ho batem tot. A continuació posem la pell de llimona ratllada i un polsim de canyella. Ho remenem i incorporem la farina i la llet fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem incorporem la massa mare i les barregem bé. La deixem reposar 15 minuts, i partim la massa obtinguda en dues parts. Amb l’ajuda d’un corró estenem la massa i li donem la forma que vulguem. La col·loquem en una safata del forn, amb paper especial. Per acabar la pintem amb ou, disposem la crema com més ens agradi, tirem uns quants pinyons i un bon polsim de sucre. Ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 20 minuts, o fins que estigui rossa.
Bon Sant Joan, preciosa!!!!!!!!
ResponEliminaHola Judith!! Jo ara em posaré a fer la meva coca jejjee pero de moment vaig obrint la gana mirant la teva que es veu preciosa!! Espero que em quedi tan bé com a tu :)
ResponEliminaUn petó maca!
Ohhh i ohhhhh i mes ohhhh!!!quina passada vull un trosset!!! la faré per la tarda espero que em surti tan maca o semblant a la teva!!!petonets i bon Sant Joan!!!
ResponEliminaOhhhhhhhh....quina coca més bona. Jo també en vull. Ahira vaig fer un experiment, però avui haig de fer la de veritat, avuere com queda:
ResponEliminaT'ha quedat fantastica.
Bona revetlla ¡¡¡¡
Una coca tan maca com els teus records i la teva foto!! M'encanta artista!! :D
ResponEliminaFeliç revetlla preciosa!!
Petonets
Sandra
Visca, visca! M'encanta la coca de crema! De fet la única que no m'agrada és la de fruita!
ResponEliminaAvui no et demano un troç, vull mitja coca, tota seria demanar molt! ja,ja,ja
Quins records.
Molts petonets.
Jo també l'he fet amb la recepta de La Lionesa. Aquesta tarda la penjo. Queda bona, eh?
ResponEliminaPetonets i que passeu una gran revetlla bolets!!
Ésta tengo que probarla... la que hice fue un descubrimiento, nos encantó, pero esta tuya... qué delicia...
ResponEliminaQuina feinada noia, jo no em veig en cor de tanta feina, ara que veient el resultat segur que desapareix ràpid!! a veure què em surt a mi!! jajaj petonets i bona revetlla!!!
ResponEliminaQuina coca més bona super Ju! M’encanta l’acabat amb força sucre, crema i pinyons.
ResponEliminaQuins record mé sbonics, jo mai he fet cap foguera...anava a veure les dels voltants i sí llençava algun coet (bé, els meus pares jo sobretot llençava llufes al terra i aguantava bengaletes, jeje), però fogueres cap.
Molts petoents bonic ai feliç revetlla!! :)
Me coge un poco lejos la Valenciana asíque me tendré que animar a hacerla en casa jeje me encantaría poder disfrutar de la noche de San Juan, por aquí no se celebra y a mi tambien me parece una noche mágica.
ResponElimina¡Pasadlo bien!!!!
Aquesta crema, aquests pinyons ... ¡Aquesta coca!, Que tant me fa que sigui de Sant Joan o de Sant Pere, però que no deixaria ni un bocí.
ResponEliminaAvui hem de reservar-nos per aquestes coques tan bones que fem!!! La de crema m'encanta!!! i la de llardons!! bé, totes! Bona revetlla1
ResponEliminaTiene una pinta que me da algo! Ay este mes que me quedo fuera de Memories...no creo que llegue ya a San Juan ni siquiera al 28! Besitos y a disfrutar de la noche!
ResponEliminaJust igual que la que acabo de treure del forn!!!! jajajajajajaja
ResponEliminaBona revetlla!
Sònia
super rica. Ya pensaba que no me daba tiempo. bss
ResponEliminaQue magica es la noche de San Juan pero acompañada con una coca como esta...mejora muchisimo!!!
ResponEliminaDeliciosa Judith.besos guapa y que saltes muchas hogueras esta noche.
Esther
Molt bona revetlla bonica! t'ha quedat boníssima amb la cremeta.
ResponEliminala meva coqueta la tinc pujant però sembla que no vol! :)
Molts petons i gaudiu molt d'aquesta nit màgica!
Jo també estic fent la coca farcida de crema! és la que més ens agrada!
ResponEliminaPer ser el primer cop t'ha quedat GENIAL!!!
Que passeu una bona revetlla i que els peques no se'ns despertin amb els petardo! ;)
Petunets,
Eva.
Por favooooor! Otra coca fabulosa y yo con cuatro días libres... y a dieta estricta! Si tengo fuerzas para no salir corriendo a la cocina a hacer una es que no soy humana. Cada coca que veo mi voluntad flaquea.................
ResponEliminaDoncs t'ha quedat genial Judith!!!! té una pinta excelent!!!
ResponEliminaMolts bona revetlla bonica i a disfrutar d'aquesta nit tant mágica!!!! petonetss
Me encantó la historia que contaste. Para mí también las noches de fiesta son muy especiales. Me llamó la atención eso de los muebles. No creo que la gente los queme ahora con lo caros que están. Seguro que habrá madera disponible para la fogata. Tu coca, divina!
ResponEliminaCariños
Muy bien te ha salido Judith la mia esta en estos momentos acabando la fermentaqcion y a punto de entrar al horno y tambien es la receta del Narcis y veo que el fongons tambien hoy el Narcis triunfa
ResponEliminabona revetlla
miquel
Deliciosa y con mucho sabor Neni, mis recuerdos de la noche de san Juan son muy especiales, y ha sido maravilloso porder disfrutar de tantas maravillosas cocas, esta tuya yo me la comía solita eh!
ResponEliminaBesiños :D
Pel canvi d'hora sempre vaig tard, jejeje!!!!!! Bon San Joan a tots!!!!!!
ResponEliminaT'ha quedat fantàstica!
ResponEliminaMi Juju!!, para mki es especial porque es mi santo, y sabes que?, a mi tambien me aterrorizan los petardos!!!
ResponEliminaMañana publicare mi coca de San Juan y os la enlazare..que ya tenia ganas de participar en Memories de una vez!!!!
Feliz noche amiga y cuidado con las brujas!!! :)))))
Hola Judith!, mañana hago la mia y ojala y se parezca a la tuya, que buena pinta tiene, y tengo hambre, sabes?.
ResponEliminaEN el fin de semana tendrás la mia para Memorias.
Un beso y disfruta de la verbena, la fiesta y cuidado con el fuego que a las brujitas no nos sienta bien.
Olé, olé!! Quina super pinta que té la coca boletaire!! Si n'he d'elegir una em quedo amb la de crema, o sigui que la teva...ufff...la panxa em comença a fer renou!
ResponEliminaGaudiu de la revetlla i alerta amb els petards, no sigui cosa que el Boletet s'assusti!
Petons!
Jo encara no m'he atrevit amb la coca de sant joan, però per ser la primera a tu t'ha quedat ben maca i sembla molt esponjosa.
ResponEliminaEspero que la disfrutis aquesta nit amb els amics i un bon cava ;)
Petons!
Rica!!
ResponEliminaFeliz noche.
Quina coca més bona, Judith! Té una pinta fantàstica, amb la crema i els pinyons; a més t'ha quedat pel que es veu, molt cruixent. Esteu fent unes coques boníssimes entre tots els blocs que he vist. Jo, ja fa uns anys que no vaig a la platja per Sant Joan, des que tinc les xiquetes, però ara ja no em fa res. Quan era més xicoteta sí que ho vivia amb més il·lusió i m'ho passava molt bé. Que tingueu una bona nit. Besets.
ResponEliminaOleeee, per fi veig la teva coca. Doncs fa una pinta sensacional i m' ha agradat molt llegir els teus records d' infantessa i el fet de que St Joan et recordés l' inici de les superrrrrvacances. A mi també em passava!. Quins records. Res que bona diada de Sant Joan i que aprofiti la supercoca!!!
ResponEliminaL'any que ve provaré això de la massa mare, a veure si aconsegueixo que la massa quedi més flonja. T'ha quedat una coca estupenda!
ResponEliminaFins aviat!
Anna
De la mía casi no queda nada jaja Si me gusto la mía, no quiero imaginarme la tuya!!
ResponEliminaBesos
Qué tradición más bonita! Te ha quedado estupneda tu coca!Beso
ResponEliminamagnifica aquesta coca!! .. i magnífic el relat de la nit més màgica de l'any ... jo també enyoro el buidar les golfes de trastos vells i llençar-los a la foguera ... que hi farem...!
ResponEliminauna abraçada
Et " va quedar" molt bé...aquestes hores és millor parlar en passat, oi?
ResponEliminaJudith; gràcies per el teu comentari en el meu blog, sobre la coca de Sabores... encara que la teva tampoc queda enrrera eh...? :-D ;-D
ResponEliminaQue vagi de gust Judith¡¡
Que bien te a quedado, yo también la e echo así, espero que pases una buena noche de San Joan, besos.
ResponEliminaHola guapa jo encara no he pujat la meva, avui he estat tot el dia de parranda. Tot i que a mi la crema no em va molt.
ResponEliminaUn petonet guapísima!!!!
Hola judith, que bueno lo que nos cuentas, yo no tenía ni idea de esa festividad.
ResponEliminaLa coca més clàssica de totes! I la que sempre té més èxit. Fer el brioix a casa és super complicat, oi?
ResponEliminaAra n'agafaria un trosset!!! què bona deu estar. Jo m'he oblidat de posar-hi els pinyons :-(
ResponEliminaPetons
Quin goig que fa aquesta coca!!!!!! Ben farcida de crema, i per ser la primera de brioix, espléndida. A casa ja no en queda i ja en tornaria a fer,ja, peró no... ara toca fruita per alleugerir els excesos. Petons,
ResponEliminaCoca no, cocassa! qina pinta!
ResponEliminaPetons
Quin goig veure aquests dies tants blogs plens de coques!!!
ResponEliminaAl taulell de la cuina m'han quedat els ingredients per fer una coca de Sant Joan.. potser més endavant trobo temps per posar-m'hi!
Juju!! quina bona pinta aquesta coca....!!
ResponEliminaenhorabona pel resultat!
petonets
Hola,
ResponEliminaQuina passada....Segur que sent del Narcís èxit assegurat.
He estat uns dies desapareguda però ja torno a ser per aquí..
Les de La Valenciana són bonissimes i les de la Mistral?? Però em quedo amb la teva! Petons maca
Yves: gràcies amor
ResponEliminaAnniki: al final què tal la coca?
Silvia: t’ha quedat genial!!!! ;)
Quima: queden boníssimes fetes a casa, veritat?
Sandra: gràcies bonica, tu sempre tirant-me floretes…
Moni: tu demana el que vulguis!
Albota: estava boníssima! El Narcís és un crack
Isabel: ya espero tus versiones de coca! Jijijiji
Roser: tot es posar-s’hi
Alba: no has fet mai foguera??? Això ho haurem de sol•lucionar!
Heva: la próxima berbena me la pides y te la mando por Seur ! ;)
EODLM: i qui es pot resistir a una coca??? ;P
Teresa: doncs a mi em passa el mateix
Rosilet: no te preocupes guapa! el próximo mes…
Sònia: jajajajajaaja! Genial, oi?
Luisa: gracias guapa
Esther: pues sí! y una copita de cava fresquito! Jijijiji
Ana: gràcies solet! al final ha ben pujat la teva! Oeeeeeeee
Eva: visca la crema!!!! I els nostres nens!
Salomé: en serio que estás a dieta??? 8(
Ingrid: moltíssimes gràcies!!!!
Erika: pues te quedarías sorprendida del montón de muebles que siguen dejando en la calle…
Miquel: sort del Narcís que ens l’ha donat!
Mayte: gracias guapi, la tuya tiene el premio a la forma más original! ;P
Sandra: igualment bonica, gaudeix molt del teu paraís!
Núria: gràcies
Juana: jajajaja, es que hay petardos que parecen bombas!
Chelo: al final salí airosa de tanta hoguera! ;)
Paula: nena, quan vinguis a sopar a casa no se que et faré!!! T’agrada tot! ;)
ADF: tot és intentar-ho!!!
Miren: gracias guapa
Asela: sempre hi ha un moment per cada cosa, però hem de gaudir cada dia!!!! Que el temps passa volant
Laura: jajajajaja, espero que no t’hagi decepcionat
Aarthi: welcome!
Anna: segur que et queda genial
Valerie: ahora a seguir probando nuevas recetas!
Susan: muchas gracias guapa
Alfons: qui sap, potser algun dia ho tornem a fer…
Cristina: doncs sí! Va volar!
MB: aquest llibre el tenia la meva mare! L’hauré de buscar
Tere: moltíssimes gràcies bonica!!!
Mª José: ben fet!!!! ;)
Blo: cada día aprendemos algo nuevo, verdad?
Gemma: doncs sí, és molt complicat i hauré de seguir millorant! Però per ser la primera estic molt contenta
Carme: la propera vegada en poses! Segur que estava igual de bona
Quima: doncs no estaria malament, però són tan bones les coques...
Anna: jajajajajaj, gràcies guapa
Mª Glòria: doncs no dubtis en fer-ne!!!!
Lídia: moltíssimes gràcies bonica
Eri: al forn Mistral m’encanten els croissants!!! Que bons!!!
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris