Fins fa ben poc, les albergínies només les cuinava per fer escalivada, però a poc a poc les he anat introduint dins de la nostra dieta. És un aliment que té molt de joc. Les verdures farcides, en general, són una bona proposta per fer un àpat equilibrat. A vegades pot ser un primer plat, si les acompanyem d'altres verdures, o un segon plat, si afegim algun tipus de carn. El color de l'albergínia sempre m'ha agradat, trobo que és molt elegant, però fa molt poc que he descobert que hi han diverses varietats. Només coneixia la que són d'un color fosc gairebé negre. Fa un parell d'anys que el meu sogre va plantar al seu hort una varietat que, per fora, té unes vetes violetes i blanques. Trobo que aquesta varietat és de les millors per cuinar, ja que té poques llavors a l'interior, a diferència de les negres, i el seu sabor és més suau. L'últim descobriment, en quan a albergínies es refereix, ha estat una varietat de color blanc; sí, sí; de color blanc! Les vaig veure en una fruiteria de Vilafranca i em van cridar molt l'atenció, això sí, us haig de confessar que no vaig ser capaç de comprar-ne, ja que la meva vista va anar directe a uns rovellons i uns camagrocs que em van robar el cor. Però segur que un altre dia no deixo escapar l'oportunitat de comprar-ne! Ja que em vaig quedar amb les ganes de tastar-les!
Ingredients (per a 2 persones):
1 albergínia
1 botifarra amb trufa
1/2 ceba
Oli d'oliva
Mozzarella
100 g de tomàquet fregit
Orenga
Sal
Pebre
Preparació:
Agafarem l'albergínia, la netejarem, la partirem en dues parts, la buidarem i ho reservarem. Posarem les dues meitats amb una mica de sal, pebre i un bon raig d'oli d'oliva en una safata al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 15 minuts. Mentrestant en una paella amb una mica d'oli posarem la ceba i la carn de l'albergínia tallades a daus petitons i ho deixarem sofregir durant 10 minuts. Aleshores afegirem la carn de la botifarra i ho remenarem durant 10 minuts més. Per últim afegirem el tomàquet, un polsim de sal i una mica d'orenga. Agafarem les dues parts d'albergínia del forn i les farcirem. Posarem un grapat de mozarella i ho posarem a gratinar durant 5 minuts.
Verdura i carn; gran combinació per tenir un àpat complert!
ResponEliminaAlbergínia i botifarra amb trufa????? Boníssim.
ResponEliminaVistosa al primer impacto. Ingredientes combinables 100%.Me parece una recta muy tentadora, original y rica a rabiar.
ResponEliminaBesos.
Genial,
ResponEliminaUn beso, isabel
www.aliterdulcia.com
Qué original! Mai se m'hagués acudit fer albergínies farcides amb botifarra, segur que de gust t'han quedat genial i la presentació molt colorida i vistosa!
ResponEliminaPer cert, aquests tipos de botifarres menys comuns on els trobes habitualment? No n'hi haurá de pollastre per casualitat? (per preguntar que no quedi, encara que ja se que és difícil).
Petonets!!
Judith, són taaan bones les albergínies farcides i aquesta que ens presentes quina bona pinta que fa!
ResponEliminaJo a vegades, només la farceixo amb les verdures que tingui a la nevera o en comptes de botifarra, hi poso pollastre. Deliciosa de totes les maneres! :p
La varietat blanca no la conec.
Petons!
Quin plat més vistós!!! aquesta alberginia està tremenda!!! amb aquests ingredients ha d'estar per llepar-se els dits!!
ResponEliminaPetons!
Les cupcakes de sota, t'han quedat de meravellla...son exquisites!
Yves: doncs si!
ResponEliminaMoni: ja saps que soc fan de les botifarres amb sabors!
Silvia: muchas gracias!
Isabel: gracias!
Nee: la botiga la pensava desvetllar en un altre post, però te l'adelanto per si no la coneixes: és " la botifarreria", està al born, davant de Santa Mª del Mar, una temptació!!!! de pollastre no hi han, però has probat d'anar a la Manolita? està al c/ Enric Granados amb París!
Mercé: la veritat es que de totes maneres son bones
Ingrid: moltes gràcies!
Petonets a tots!
M'encanaten les alberginies i aquesta fa una pinta fantàstica.
ResponEliminaPetonets
A mi la que mes m'agrada es la negreta... i sempre la faig per al esgarraet... la teua es molt tentadora. Besets!
ResponEliminam'encanten les alberginies, de tots els color i maneres! simplement fregides ja són boníssimes.
ResponEliminaFa temps que no faig farcides, m'apunto la teva recepta, clar que hauré d'aconsseguir botifarres!
petons
Carmen: moltes gràcies! a mi també m'agraden molt!
ResponEliminaLola: aquesta varietat és molt bona!
Ana: a veure si t'agrada!
petonets a totes!!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVAya propuesta mas suculenta, con butifarra de trufa, nam!!!!! Me encantan las berenjenas de mil formas, pero nunca he probado la blanca, habrá que hacerlo.
ResponEliminaUn beso
Aquest farcit de l'alberginia és de luxe, eh! Botifarra amb trufa! què bona deu ser. M'encanta la recepta Judith!!
ResponEliminaPer cert, els cupcakes de l'anterior entrada són molt semblants a uns que vaig fer. Bé, la combinació, les bases són una mica diferents. Estan bons, oi? T'han quedat sensacionals!
Molts petonets!!
Molt bona combinació d'ingredients!!!... nosaltres la fem però amb un altre farcit!, potser ens haurem de replantejar de fer algun canvi... jejeje.. ;)
ResponEliminaPetonets
El D+D: tendremos que experimentar con la blanca! jajajaj
ResponEliminaAlba: moltes gràcies guapa
T d C: sempre es bo veure altres versions!
petonets a totes!
A mí me encanta la berenjena y es verdad que el color entra por los ojos... Yo las cocino mucho y encima son del huerto de mis padres... riquísimas!
ResponEliminaUn besote
Al Jordi el faries el home més feliç del món jejeje, com a mi les alberginees no m'agradem no en faig mai jejejeje
ResponElimina