>

dilluns, 28 de novembre del 2011

Sopa de lletres

La proposta d'aquest mes a Memòries d'una cuinera, ha posat en un compromís al Monstre Culinari. Com us vaig comentar a l'entrada de la sopa de cloïsses, l'Yves no és gaire amant de les sopes, de fet mai les ha suportat; però suposo que viure amb una fan incondicional d'aquest tipus d'aliment al final obliga a canviar, ni que sigui una mica, d'opinió.

El Monstre Culinari ha estat uns quants dies rumiant la seva proposta. Trucades amunt i avall amb la Loles per veure quina opció presentava i no acabava de trobar cap que li convencés. En realitat la seva mare li va comentar que a casa mai feien moltes sopes, això sí, si algú es posava malalt feien un caldo que segons ella "ho cura tot". Es tracta d'un brou que es cou a foc lent durant un mínim de tres hores. Té un sabor molt concentrat, i és ideal per quan un està malalt i té poca gana. Com us haureu imaginat l'Yves va descartar aquesta opció perquè no tenia paciència per deixar al foc 3 hores el brou, així que finalment s'ha decidit per una sopa feta amb un brou de pollastre i botifarra acompanyat de pasta de blat en forma de lletres, no podia ser més perfecte per a ell.

Recordeu que el resum de Memòries d'una cuinera amb totes les receptes de sopa presentades el publicarem el proper dia 1. Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, és un plaer rebre totes les vostres propostes!


Ingredients:

 
5 pastanagues
2 patates
1 porro
1/2 api
1 nap
1 xirivia
1 botifarra negra
1 botifarra blanca
1 cuixa de pollastre
5 l d'aigua
1 c/s de sal
Pasta de lletres
 

Preparació:

A una cassola posem l'aigua amb la sal, quan aquesta arrenqui el bull afegim les pastanagues, les patates, el nap, la xirivia, el porro i l'api tot rentat i pelat, juntament amb les botifarres i el pollastre. Ho deixem a foc mig durant 1 hora i mitja. Transcorregut aquest temps separem les verdures i la carn del brou i ho colem. Per fer la sopa posem el brou en una cassola i quan arrenqui el bull afegim la sopa i la deixem el temps que el fabricant ens recomani -normalment amb 10 minuts és suficient-.



72 comentaris:

  1. Jo sempre he sigut més de galets, però la veritat es que qui no ha menjat aquesta sopa? :) I ara mateix estic gelada... i un bon plat me'n menjava!! jejejje
    Petons

    ResponElimina
  2. em recorda a quan era petita... mmmm! petons!

    ResponElimina
  3. Home, és que passar 3 hores esperant que es faci un plat que no t'agrada... i la sopa de lletres és tot un clàssic! jo encara compro pasta de lletres a vegades, tot i que ja no faig noms a la vora del plat. Per cert, ens estafen, hi falten lletres!
    Petonets amb regust de galeta

    ResponElimina
  4. Estupenda sopa Judith, es de esas que levantan la moral para todo el día.

    Besos y buena semana, cielo.

    ResponElimina
  5. No podia ser d'una altre manera, no?
    Petonets parella,
    Esther

    ResponElimina
  6. Ostres, el caldo que ho cura tot a casa també el feia la meva àvia i encara el fem!! És boníssim!!
    Però la vostra versió més ràpida amb les lletres segur que també era ben bona!
    Petons!

    ResponElimina
  7. Aunque yo no soy de sopas, con esa presentación y esa foto, se hace muy apetecible!!
    Muchos besos.

    ResponElimina
  8. Recordo que de petites, a la meva germana i a mi ens xiflava la sopa de lletres i intentàvem buscar les del nostre nom. Sempre guanyava jo, jeje (ella es diu Mariona). Ara prefereixo la pasta una mica més gran, però m'ha agradat recordar aquells moments d'infància.

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  9. Era la meva prefe al cole!!jajaja!! recordo intentar fer el meu nom complert a la vora del plat!No se com estava fet el brou, però segur que el vostre és mil cops millor,que al meu cole es menjava bé però no tant!!jjj!!

    Moooooolts petoneeeets!!

    ResponElimina
  10. Jo empre buscava les lletres per fer el meu nom!!ajajjajaa
    Avui al vespre us presentaré la meva proposta... que vaig una mica tard!!

    muaks

    ResponElimina
  11. Yo sí que soy de sopas y de letras me encantan porque me recuerdan a mi niñez! Saludines

    ResponElimina
  12. Als meus fills els hi encantava, de petits, buscar el seu nom amb les lletres...
    A casa, les sopes ens encanten.
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Pues una sopa bien rica, me recuerda a cuando era niña. Seguro que olía tan bien que los vecinos estaban muertitos de envidia ;)
    besos para tí y para el artista.

    ResponElimina
  14. Ei, però no es veuen les lletres, com formarem les paraules...?? jaja és broma, segur que estava deliciosa - i més amb el toc de les botifarres, mmm! :D :D

    Un petonet guapíssimaa!!

    ResponElimina
  15. Una sopa ideal per l'Ives, jeje! Ens alimenta el cos i la ment. Una forta abraçada i gràcies pel comentari, ja friso per veure les cròniques que prepareu.
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  16. Perfecta esta sopa de letras para él, ya que hay que tomar sopa por lo menos estará distraido intentando escribir con ellas :DDD

    ResponElimina
  17. Oh!Judith a que aquesta sopa li va encantar al Boletet!!! aquestes sopes no han de faltar mai!!!petonets guapi!!

    ResponElimina
  18. Que bona ! la faig molt sovint per a les meves nenes peró sense xirivia ! te un gust masa fort!
    Estic d'aniversari si vols afegirte estás convidada! Ptnets maca!

    ResponElimina
  19. ¡Muy apetecible para el fresquito! De cría me encantaba la sopa de letras, una debilidad. Besos y feliz semana.

    ResponElimina
  20. Doncs a mi les sopes em fascinen, ja sigui cuita al foc 3 hores, o aquesta que segur que ha d'estar boníssima!!

    Petonets i feliç setmana!!

    ResponElimina
  21. a mi me gusta toda la pasta de sopas, pero en especial, las de letras me traen fantásticos recuerdos: Cuando la hacía mi abuela, nos entreteniamos en ponerle mensajitos en el borde del plato. "la sopa esta fria" -Claro!! decía la abuela -Pués no va a estar fria, con el tiempo que llevais bobeando? anda trae, que la caliento. Era genial, la abuela....
    que lindos recuerdos, y que rica la sopa de letras.
    bsts. maite

    ResponElimina
  22. EM PORTA TANTS BONS RECORDS LA SOPETA DE LLETRES!
    FA TEMPS QUE NO EN FAIG i als meus diablillos els hi aniria molt bé!
    petonets!

    ResponElimina
  23. A mi ja me la pots donar de lletres, de fideus del que vulguis això si, que el brou no estigui fet amb molta carn, please!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  24. Oh! Quina gràcia m'ha fet veure aquesta recepta, al menjador de la meva escola en solien servir bastant sovint, quins records! M'en recordo que sempre li deia a la meva avia que comprés sopa de lletres i no els típics fideus, no ho vaig aconseguir mai jajaja, dels llacets i els fideus no en vam sortir xD.

    Molts petonets!!!

    ResponElimina
  25. Realment ideal pel monstre la sopa de lletres! jejeje Segur que si és recepta de la Loles és una delícia!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  26. Ha de quedar ben bona i estic segurq que també ha de curar tots els mals. Aquesta pasta de petits ens encantava :)

    ResponElimina
  27. a mi em passa el mateix, jo i la sopa no som gaire amics... a veure si m'animo, que ara no tinc excusa de falta de recepta... ;)

    ResponElimina
  28. Jo ara mateix tinc fred, i si algú me la tingués apunt, me la cruspiria a cullerades! ;)
    A mi també m'encantava la pasta de lletres, i buscava la G, la E, la M...

    ResponElimina
  29. Era la sopa preferida de m hija cuando era pequeña. Cuántos recuerdos!!!. además qué rica está. Besos

    ResponElimina
  30. La meva prefe!! i pel que veig la de molts quan erem petits!! ara em fa una miqueta de cosa fer-la per mi sola, perque en Marc no ha cedit....a ell no li agraden gens, només en pren quan està a 40 de febre...jajajaaj
    Enhorabona monstre culinari!!!
    petonetsss

    ResponElimina
  31. Jo en sóc molt, moltíssim de sopes... a l'hivern gairebé cada dia!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  32. Ayy Judith, sopa de letrasssss.
    Cuántas horas delante de esta sopa cuando eramos pequeños buscando las palabras que decía mi hermana....
    Genial.
    Besos

    ResponElimina
  33. Un clàssic deliciós. No cal ser petit per menjar-ne, je, je, je( se m´ha vist el llautó, oi?),

    ResponElimina
  34. A tu també t'agraden les sopes ehhh pillina...!! jaja!! aquesta ha de ser impresionant amb tots aquests ingredients que dur! bona i reconfortant! petons

    ResponElimina
  35. Fa anys que no veig sopa de lletres, d´estrelletes si.... Quins records!!! a casa la mare sempre ens en feia....Encara sento l´oloreta. Petons,

    ResponElimina
  36. Si no la quiere para mi, con lo que me gustan las sopas estoy disfrutando de lo lindo. Una magnifica aportación!

    ResponElimina
  37. Diuen que qui menja sopes se les pensa totes. I si és de letres, imagina!
    Boníssima

    ResponElimina
  38. Jo sóc molt sopera i feia anys que no n'havia fet de lletres i justament el dissabte en vaig fer per l'Èlia i ens ho vem passar molt bé posant el nom dels nens de la classe!

    ResponElimina
  39. La meva mare sempre ens feia les sopes amb la pasta de lletres. Quan erem petits...
    Nani

    ResponElimina
  40. Sopa de lletres....quina nostàlgia!!! De totes formes hauries d'apretar per aconseguir la recepta del brou "que tot ho cura", la volem saber!!!
    petons gastronòmics.

    ResponElimina
  41. Se me ha hecho imposible preparar la receta que tantas ganas me daba preparar para esta propuesta, pero estaré atenta para la próxima vez. No se porque empieza Diciembre y los días comienzan a volarse del calendario.
    Te ha quedado fantástica la presentación.
    BESITOs
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  42. Segur que el Boletet es va menjar un bon plat!!! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  43. Aquesta sopa és un passatemps, de petita buscaba lletres per formar noms jejeje. Petons!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  44. Doncs a mi m'ha semblat perfecta i molt semblant a la meva, a veure si la publico.

    Petonets

    ResponElimina
  45. Mira que dedicandome a las letras y las sopa de letras nunca fue mi favorita! Jajajaja soy un caso....pero esta de tu Par, esta maravillosa, tengo que hacerla sin falta :D

    Besotes preciosa!!!

    ResponElimina
  46. Yo tampoco soy de sopas, Judith, es más, mi madre dice que yo cuando era pequeña decía que "la sopa no me resultaba....", sin embargo ahora y desde la madurez, si tengo que comer alguna, prefiero la tradicional, la que espanta el frío y la gripe.

    La de letras fue la única que comieron mis hijos, la verdad es que yo tampoco hacía muchas....

    un besazo, guapa

    ResponElimina
  47. No caduca mai, aquesta sopa de lletres! I diuen que fa intel·ligent ;-) Gràcies Juju! petonet

    ResponElimina
  48. Sopa de lletres! Quins records de quan era petita i no m'agradava gens.. ara dono el que sigui per a una bona sopeta com aquesta. Petonets

    ResponElimina
  49. Que boa recordação Juju, deve ser a sopa preferida de todas as crianças.
    Está estupenda:)
    Besitos guapa.

    ResponElimina
  50. pues a mí me encanta, y ésta más, la sopita de letras de toda la vida!!

    ResponElimina
  51. Ohhh mi favorita, sin lugar a dudas. Fantástica. Bss guapa.

    ResponElimina
  52. Aquesta és la sopa ideal per al monstre literari!!
    Jo en menjava molta quan era petita de sopa de lletres, encara que sense botifarra. Sempre pescava lletres i escrivia als costats del plat dues paraules: "osito" y "espinete". Jajajajajaj!! Podeu riure, podeu riure!! He quedat traumatitzada amb els "ositos"!!
    Petons!

    ResponElimina
  53. Una sopa completísima, ahora que hace frío. Me encantan las sopas de letras, de vez en cuando se las echo a mis caldos en plan revival. Un besote.

    ResponElimina
  54. Aquesta sopa a casa és un clàssic les meves filles els i encanta i si encanten fent paraules i el seu nom, jejej

    ResponElimina
  55. Juju,
    Me encanta las sopas... Quando mina no me gustava, mi madre hacia sempre la sopa de letras para yo la comer : ) Que buenos recuerdos, la tuya se ya quedado con un aspecto delicioso.

    Besitos!

    ResponElimina
  56. o meu filho adoro sopa de letras, essa ficou excelente.
    bjs

    ResponElimina
  57. Ostres, un altre de les favorites a casa, el problema és que l'Hugo sempre vol formar noms i no menja...jajajaja

    Un petonet

    ResponElimina
  58. Que rica sopa, me trae recuerdos de mi niñez y yo la hago muy de vez en cuando.
    Un petonet.

    ResponElimina
  59. las sopas de letras son muy buenas y siempre de pequeños nuestras madres nos han dado en algun momento,me encantan incluso ahora
    peto

    ResponElimina
  60. Mira, yo ya sé que tu sopa está divinamente hecha, que huele genial, que sabe mejor, que la foto dice cómeme y todo eso ... pero después de cinco años en la residencia universitaria viendo la sopa de letras todas las noches, sólo ver las letras me produce escalofríos, ja, ja
    Pero yo soy consciente de que está riquísima, eh?
    Besazos

    ResponElimina
  61. Si es tracta d'una sopa de brou de pollastre amb pasta de lletres, segur que és exqúisita. La mar de records que porta aquesta senzilla pasta, aixs.... A casa ara ens ha donat per les estrelletes, jejej
    Petó maca :)

    ResponElimina
  62. La sopa se ve deliciosa, y también puede servir para curarlo todo, porque no? No se lo que es la butifarra, algún embutido?
    Debe oler exquisita!
    Cariños

    ResponElimina
  63. Mi abuela también es de las que dicen que una sopa lo cura todo! jeje. De pequeña me encantaba la sopa de letras, ahora ya hace años que no la compro. Bss

    ResponElimina
  64. Erika, la butifarra es una salchicha cocida, es muy típica en Catalunya. . Hay muchas variantes pero la base es: carne de cerdo, sal y pimienta. La negra lleva sangre y por eso tiene el color oscuro.

    M'ha encantat llegir com molts de vosaltres posaveu el vostre nom amb les lletres de la sopa! si es que al final no som tan diferents uns dels altres, no?

    Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  65. Qué sopita más entrañable.... me hubiese hecho una falta tremenda estos días que he estado malita.... ufffff... Me encanta, es un clásico que no pasa de moda :)
    Me he enamorado de la foto, guapa!!! Qué linda!!!!
    Besos.

    ResponElimina
  66. Que bona!!! fa temps que no em compro pasta de lletres... recordo que sempre anava buscant noms! :) petonets!!

    ResponElimina
  67. Judith preciosa,quina sopeta més bona i quins records de les lletres a casa quant eram petits que jugavem a fer noms i a mare ens ranyaba,jajajjaja¡¡
    Una presentació exquisita¡¡
    Un petonet molt gran guapa.

    ResponElimina
  68. A mi hija Paty le encanta la sopa de letras desde siempre y se emociona cuando ve que está en la mesa "Sopa de Letraaaaasss" jaja que ilusión le hace!
    Te ha quedado fantástica.
    Petonets

    ResponElimina
  69. Oh Judith es la sopa preferida de mi peque, nunca me imagine verla en un blog, pero chica la pones tu y la veo divina. Eres un hacha!!
    muchoooos besos mi niña

    ResponElimina