La proposta d'aquest mes a Memòries d'una cuinera, ha posat en un compromís al Monstre Culinari. Com us vaig comentar a l'entrada de la sopa de cloïsses, l'Yves no és gaire amant de les sopes, de fet mai les ha suportat; però suposo que viure amb una fan incondicional d'aquest tipus d'aliment al final obliga a canviar, ni que sigui una mica, d'opinió.
El Monstre Culinari ha estat uns quants dies rumiant la seva proposta. Trucades amunt i avall amb la Loles per veure quina opció presentava i no acabava de trobar cap que li convencés. En realitat la seva mare li va comentar que a casa mai feien moltes sopes, això sí, si algú es posava malalt feien un caldo que segons ella "ho cura tot". Es tracta d'un brou que es cou a foc lent durant un mínim de tres hores. Té un sabor molt concentrat, i és ideal per quan un està malalt i té poca gana. Com us haureu imaginat l'Yves va descartar aquesta opció perquè no tenia paciència per deixar al foc 3 hores el brou, així que finalment s'ha decidit per una sopa feta amb un brou de pollastre i botifarra acompanyat de pasta de blat en forma de lletres, no podia ser més perfecte per a ell.
Recordeu que el resum de Memòries d'una cuinera amb totes les receptes de sopa presentades el publicarem el proper dia 1. Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, és un plaer rebre totes les vostres propostes!
Ingredients:
5 pastanagues
2 patates
1 porro
1/2 api
1 nap
1 xirivia
1 botifarra negra
1 botifarra blanca
1 cuixa de pollastre
5 l d'aigua
1 c/s de sal
Pasta de lletres
Preparació:
A una cassola posem l'aigua amb la sal, quan aquesta arrenqui el bull afegim les pastanagues, les patates, el nap, la xirivia, el porro i l'api tot rentat i pelat, juntament amb les botifarres i el pollastre. Ho deixem a foc mig durant 1 hora i mitja. Transcorregut aquest temps separem les verdures i la carn del brou i ho colem. Per fer la sopa posem el brou en una cassola i quan arrenqui el bull afegim la sopa i la deixem el temps que el fabricant ens recomani -normalment amb 10 minuts és suficient-.
Jo sempre he sigut més de galets, però la veritat es que qui no ha menjat aquesta sopa? :) I ara mateix estic gelada... i un bon plat me'n menjava!! jejejje
ResponEliminaPetons
em recorda a quan era petita... mmmm! petons!
ResponEliminaHome, és que passar 3 hores esperant que es faci un plat que no t'agrada... i la sopa de lletres és tot un clàssic! jo encara compro pasta de lletres a vegades, tot i que ja no faig noms a la vora del plat. Per cert, ens estafen, hi falten lletres!
ResponEliminaPetonets amb regust de galeta
Estupenda sopa Judith, es de esas que levantan la moral para todo el día.
ResponEliminaBesos y buena semana, cielo.
No podia ser d'una altre manera, no?
ResponEliminaPetonets parella,
Esther
Ostres, el caldo que ho cura tot a casa també el feia la meva àvia i encara el fem!! És boníssim!!
ResponEliminaPerò la vostra versió més ràpida amb les lletres segur que també era ben bona!
Petons!
Aunque yo no soy de sopas, con esa presentación y esa foto, se hace muy apetecible!!
ResponEliminaMuchos besos.
Recordo que de petites, a la meva germana i a mi ens xiflava la sopa de lletres i intentàvem buscar les del nostre nom. Sempre guanyava jo, jeje (ella es diu Mariona). Ara prefereixo la pasta una mica més gran, però m'ha agradat recordar aquells moments d'infància.
ResponEliminaPetonets!
Anna
Era la meva prefe al cole!!jajaja!! recordo intentar fer el meu nom complert a la vora del plat!No se com estava fet el brou, però segur que el vostre és mil cops millor,que al meu cole es menjava bé però no tant!!jjj!!
ResponEliminaMoooooolts petoneeeets!!
Ami tambe me passa igual
EliminaJo empre buscava les lletres per fer el meu nom!!ajajjajaa
ResponEliminaAvui al vespre us presentaré la meva proposta... que vaig una mica tard!!
muaks
Yo sí que soy de sopas y de letras me encantan porque me recuerdan a mi niñez! Saludines
ResponEliminaAls meus fills els hi encantava, de petits, buscar el seu nom amb les lletres...
ResponEliminaA casa, les sopes ens encanten.
Petonets.
Pues una sopa bien rica, me recuerda a cuando era niña. Seguro que olía tan bien que los vecinos estaban muertitos de envidia ;)
ResponEliminabesos para tí y para el artista.
Ei, però no es veuen les lletres, com formarem les paraules...?? jaja és broma, segur que estava deliciosa - i més amb el toc de les botifarres, mmm! :D :D
ResponEliminaUn petonet guapíssimaa!!
Una sopa ideal per l'Ives, jeje! Ens alimenta el cos i la ment. Una forta abraçada i gràcies pel comentari, ja friso per veure les cròniques que prepareu.
ResponEliminaPetonets guapa!
Perfecta esta sopa de letras para él, ya que hay que tomar sopa por lo menos estará distraido intentando escribir con ellas :DDD
ResponEliminaOh!Judith a que aquesta sopa li va encantar al Boletet!!! aquestes sopes no han de faltar mai!!!petonets guapi!!
ResponEliminaQue bona ! la faig molt sovint per a les meves nenes peró sense xirivia ! te un gust masa fort!
ResponEliminaEstic d'aniversari si vols afegirte estás convidada! Ptnets maca!
¡Muy apetecible para el fresquito! De cría me encantaba la sopa de letras, una debilidad. Besos y feliz semana.
ResponEliminaDoncs a mi les sopes em fascinen, ja sigui cuita al foc 3 hores, o aquesta que segur que ha d'estar boníssima!!
ResponEliminaPetonets i feliç setmana!!
a mi me gusta toda la pasta de sopas, pero en especial, las de letras me traen fantásticos recuerdos: Cuando la hacía mi abuela, nos entreteniamos en ponerle mensajitos en el borde del plato. "la sopa esta fria" -Claro!! decía la abuela -Pués no va a estar fria, con el tiempo que llevais bobeando? anda trae, que la caliento. Era genial, la abuela....
ResponEliminaque lindos recuerdos, y que rica la sopa de letras.
bsts. maite
EM PORTA TANTS BONS RECORDS LA SOPETA DE LLETRES!
ResponEliminaFA TEMPS QUE NO EN FAIG i als meus diablillos els hi aniria molt bé!
petonets!
A mi ja me la pots donar de lletres, de fideus del que vulguis això si, que el brou no estigui fet amb molta carn, please!
ResponEliminaMolts petonets.
Oh! Quina gràcia m'ha fet veure aquesta recepta, al menjador de la meva escola en solien servir bastant sovint, quins records! M'en recordo que sempre li deia a la meva avia que comprés sopa de lletres i no els típics fideus, no ho vaig aconseguir mai jajaja, dels llacets i els fideus no en vam sortir xD.
ResponEliminaMolts petonets!!!
Realment ideal pel monstre la sopa de lletres! jejeje Segur que si és recepta de la Loles és una delícia!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Ha de quedar ben bona i estic segurq que també ha de curar tots els mals. Aquesta pasta de petits ens encantava :)
ResponEliminaa mi em passa el mateix, jo i la sopa no som gaire amics... a veure si m'animo, que ara no tinc excusa de falta de recepta... ;)
ResponEliminaJo ara mateix tinc fred, i si algú me la tingués apunt, me la cruspiria a cullerades! ;)
ResponEliminaA mi també m'encantava la pasta de lletres, i buscava la G, la E, la M...
Quina sopa més bona!!!!!
ResponEliminaEra la sopa preferida de m hija cuando era pequeña. Cuántos recuerdos!!!. además qué rica está. Besos
ResponEliminaLa meva prefe!! i pel que veig la de molts quan erem petits!! ara em fa una miqueta de cosa fer-la per mi sola, perque en Marc no ha cedit....a ell no li agraden gens, només en pren quan està a 40 de febre...jajajaaj
ResponEliminaEnhorabona monstre culinari!!!
petonetsss
Jo en sóc molt, moltíssim de sopes... a l'hivern gairebé cada dia!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Ayy Judith, sopa de letrasssss.
ResponEliminaCuántas horas delante de esta sopa cuando eramos pequeños buscando las palabras que decía mi hermana....
Genial.
Besos
Un clàssic deliciós. No cal ser petit per menjar-ne, je, je, je( se m´ha vist el llautó, oi?),
ResponEliminaA tu també t'agraden les sopes ehhh pillina...!! jaja!! aquesta ha de ser impresionant amb tots aquests ingredients que dur! bona i reconfortant! petons
ResponEliminaFa anys que no veig sopa de lletres, d´estrelletes si.... Quins records!!! a casa la mare sempre ens en feia....Encara sento l´oloreta. Petons,
ResponEliminaSi no la quiere para mi, con lo que me gustan las sopas estoy disfrutando de lo lindo. Una magnifica aportación!
ResponEliminaDiuen que qui menja sopes se les pensa totes. I si és de letres, imagina!
ResponEliminaBoníssima
Jo sóc molt sopera i feia anys que no n'havia fet de lletres i justament el dissabte en vaig fer per l'Èlia i ens ho vem passar molt bé posant el nom dels nens de la classe!
ResponEliminaLa meva mare sempre ens feia les sopes amb la pasta de lletres. Quan erem petits...
ResponEliminaNani
Sopa de lletres....quina nostàlgia!!! De totes formes hauries d'apretar per aconseguir la recepta del brou "que tot ho cura", la volem saber!!!
ResponEliminapetons gastronòmics.
Se me ha hecho imposible preparar la receta que tantas ganas me daba preparar para esta propuesta, pero estaré atenta para la próxima vez. No se porque empieza Diciembre y los días comienzan a volarse del calendario.
ResponEliminaTe ha quedado fantástica la presentación.
BESITOs
http://notasenmicocina.blogspot.com/
Segur que el Boletet es va menjar un bon plat!!! :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Aquesta sopa és un passatemps, de petita buscaba lletres per formar noms jejeje. Petons!
ResponEliminaAna de: 5 sentidos en la cocina
Doncs a mi m'ha semblat perfecta i molt semblant a la meva, a veure si la publico.
ResponEliminaPetonets
Mira que dedicandome a las letras y las sopa de letras nunca fue mi favorita! Jajajaja soy un caso....pero esta de tu Par, esta maravillosa, tengo que hacerla sin falta :D
ResponEliminaBesotes preciosa!!!
Yo tampoco soy de sopas, Judith, es más, mi madre dice que yo cuando era pequeña decía que "la sopa no me resultaba....", sin embargo ahora y desde la madurez, si tengo que comer alguna, prefiero la tradicional, la que espanta el frío y la gripe.
ResponEliminaLa de letras fue la única que comieron mis hijos, la verdad es que yo tampoco hacía muchas....
un besazo, guapa
No caduca mai, aquesta sopa de lletres! I diuen que fa intel·ligent ;-) Gràcies Juju! petonet
ResponEliminaSopa de lletres! Quins records de quan era petita i no m'agradava gens.. ara dono el que sigui per a una bona sopeta com aquesta. Petonets
ResponEliminaQue boa recordação Juju, deve ser a sopa preferida de todas as crianças.
ResponEliminaEstá estupenda:)
Besitos guapa.
pues a mí me encanta, y ésta más, la sopita de letras de toda la vida!!
ResponEliminaOhhh mi favorita, sin lugar a dudas. Fantástica. Bss guapa.
ResponEliminaAquesta és la sopa ideal per al monstre literari!!
ResponEliminaJo en menjava molta quan era petita de sopa de lletres, encara que sense botifarra. Sempre pescava lletres i escrivia als costats del plat dues paraules: "osito" y "espinete". Jajajajajaj!! Podeu riure, podeu riure!! He quedat traumatitzada amb els "ositos"!!
Petons!
Una sopa completísima, ahora que hace frío. Me encantan las sopas de letras, de vez en cuando se las echo a mis caldos en plan revival. Un besote.
ResponEliminaAquesta sopa a casa és un clàssic les meves filles els i encanta i si encanten fent paraules i el seu nom, jejej
ResponEliminaJuju,
ResponEliminaMe encanta las sopas... Quando mina no me gustava, mi madre hacia sempre la sopa de letras para yo la comer : ) Que buenos recuerdos, la tuya se ya quedado con un aspecto delicioso.
Besitos!
o meu filho adoro sopa de letras, essa ficou excelente.
ResponEliminabjs
Ostres, un altre de les favorites a casa, el problema és que l'Hugo sempre vol formar noms i no menja...jajajaja
ResponEliminaUn petonet
Que rica sopa, me trae recuerdos de mi niñez y yo la hago muy de vez en cuando.
ResponEliminaUn petonet.
las sopas de letras son muy buenas y siempre de pequeños nuestras madres nos han dado en algun momento,me encantan incluso ahora
ResponEliminapeto
Mira, yo ya sé que tu sopa está divinamente hecha, que huele genial, que sabe mejor, que la foto dice cómeme y todo eso ... pero después de cinco años en la residencia universitaria viendo la sopa de letras todas las noches, sólo ver las letras me produce escalofríos, ja, ja
ResponEliminaPero yo soy consciente de que está riquísima, eh?
Besazos
Si es tracta d'una sopa de brou de pollastre amb pasta de lletres, segur que és exqúisita. La mar de records que porta aquesta senzilla pasta, aixs.... A casa ara ens ha donat per les estrelletes, jejej
ResponEliminaPetó maca :)
La sopa se ve deliciosa, y también puede servir para curarlo todo, porque no? No se lo que es la butifarra, algún embutido?
ResponEliminaDebe oler exquisita!
Cariños
Mi abuela también es de las que dicen que una sopa lo cura todo! jeje. De pequeña me encantaba la sopa de letras, ahora ya hace años que no la compro. Bss
ResponEliminaErika, la butifarra es una salchicha cocida, es muy típica en Catalunya. . Hay muchas variantes pero la base es: carne de cerdo, sal y pimienta. La negra lleva sangre y por eso tiene el color oscuro.
ResponEliminaM'ha encantat llegir com molts de vosaltres posaveu el vostre nom amb les lletres de la sopa! si es que al final no som tan diferents uns dels altres, no?
Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris!
Qué sopita más entrañable.... me hubiese hecho una falta tremenda estos días que he estado malita.... ufffff... Me encanta, es un clásico que no pasa de moda :)
ResponEliminaMe he enamorado de la foto, guapa!!! Qué linda!!!!
Besos.
Que bona!!! fa temps que no em compro pasta de lletres... recordo que sempre anava buscant noms! :) petonets!!
ResponEliminaUmmmmmm una bona sopetaaaaa ;)
ResponEliminaJudith preciosa,quina sopeta més bona i quins records de les lletres a casa quant eram petits que jugavem a fer noms i a mare ens ranyaba,jajajjaja¡¡
ResponEliminaUna presentació exquisita¡¡
Un petonet molt gran guapa.
A mi hija Paty le encanta la sopa de letras desde siempre y se emociona cuando ve que está en la mesa "Sopa de Letraaaaasss" jaja que ilusión le hace!
ResponEliminaTe ha quedado fantástica.
Petonets
Oh Judith es la sopa preferida de mi peque, nunca me imagine verla en un blog, pero chica la pones tu y la veo divina. Eres un hacha!!
ResponEliminamuchoooos besos mi niña