Pastís d'aniversari...

El temps passa més ràpid del que voldríem, però tinc la teoria que això passa perquè som feliços i les coses ens van bé. Quan sento que la gent es queixa perquè és un any més vella sempre els hi comento el mateix: “En aquesta vida és molt important fer anys, això significa que estem vius i que podem gaudir de la vida”. Tots sabem que al llarg de la vida ens podem trobar amb coses molt bones i coses que seria millor no haver viscut, però de tot hem d’aprendre, hem de seguir lluitant i gaudir de les coses meravelloses que ens envolten.
 
No tinc el record clar de quan va ser el primer cop que vaig entrar a la cuina per ajudar a la meva mare a fer el dinar... però el que si recordo és que era una excel·lent cuinera amb un somriure meravellós. Li agradava cuinar i del que més se sentia orgullosa era de que s’havia convertit en una gran cuinera autodidacte. Quan es va casar amb prou feines sabia fer un parell d’ous ferrats, però amb el temps i amor va anar aprenent i millorant les seves receptes.


Una de les meves pel·lícules preferides és Como agua para chocolate, una historia d’amor prohibit per culpa d'una costum tradicional absurda -en la que la filla petita ha de cuidar de la mare fins que mori-, com tantes altres que hi havia antigament. Una de les escenes que més em va marcar va ser quan la Tita, la protagonista, ajuda a preparar el menjar per a la boda de la seva germana amb el seu amor. Ella està tan infeliç que no para de plorar i les llàgrimes cauen al menjar. A l’hora del banquet quan la gent menja les exquisides coses que ha preparat la Tita comencen a plorar. Els sentiments es poden transmetre de moltes maneres, i la gastronomia n'és un bon exemple.
 
Avui fa un any que vaig publicar la meva primera recepta en aquest bloc. Us he comentat en alguna ocasió que no sabia amb què em trobaria, però després d’un any us puc dir que només em dóna alegries. Tinc  la sort de tenir una família meravellosa que sempre està disposada a fer de conillets d’índies -fins i tot els membres més petits-. També tinc la sort de tenir un munt d’amics que sempre estan disposats a que preparem trobades perquè segueixi practicant, i, com no, tinc la sort d’haver conegut a molta gent -ni que sigui de manera virtual-, que amb els seus comentaris em fan sentir especial. Quan vaig començar el bloc els primers comentaris eren d’amics i familiars, però a poc a poc, no sé ben bé com, van aparèixer comentaris de gent que aleshores era desconeguda per a mi i, en canvi ara, s’han convertit en part del meu dia a dia. Hi ha rul·leres, bruixetes, seguidors de Salamanca, de Granada, de Sevilla, de Madrid, d’Argentina, molts de Catalunya i alguns de llocs molt llunyans i d'altres més propers. Alguns sou seguidors incondicionals, d’altres ho feu des de l’anonimat o des de les xarxes socials com Facebook o Twitter, però les estadístiques no fallen i ja portem quasi 90.000 visites. Moltíssimes gràcies per haver fet possible que aquest any fos tan especial. Espero i desitjo que pugueu seguir gaudint d’aquest bloc durant molt de temps, per la meva part prometo seguir experimentant!
 
M’agradaria celebrar-ho d’una manera especial, per això he decidit preparar aquest pastís de xocolata, mascarpone i fruites del bosc perquè, ni que sigui de manera virtual, puguem compartir amb tots vosaltres aquest aniversari. Espero que us agradi! Molts petonets a tots i gràcies per estar aquí.
 

Ingredients base:

1 iogurt de llimona
300 g de farina
175 g de sucre
1 sobre llevat Royal
200 g de xocolata per postres
50 ml d’oli d’oliva
3 ous
Limoncello


Ingredients cobertura:

200 g de mascarpone
150 g de creme fraiche
Limoncello
Mel de romaní
150 g de mores
150 g de groselles
150 g de nabius
 

Preparació :

Escalfem el forn prèviament a 180º. En un bol posem els ous i el sucre i ho barregem fins que comenci a blanquejar. Seguidament afegim a poc a poc la farina amb el llevat. Quan tinguem una barreja homogènia tirem la xocolata desfeta, l’oli i un bon raig de limoncello i tornem a barrejar-ho. Ho posem al forn en un motllo rodó d’uns 20 centímetres de diàmetre, prèviament pintat amb oli, durant 40 minuts. Un cop punxem amb un ganivet i surti net, el pastís estarà llest. El deixem refredar a temperatura ambient abans de desemmotllar-l’ho. Mentrestant podem fer  la cobertura del pastís. En un bol posem el mascarpone, la creme fraiche, una cullerada gran de mel de romaní i un raig de limoncello. Ho remenem amb compte i deixem reposar la crema a la nevera durant 1 hora. Per fer el muntatge tirem la cobertura per sobre del pastís i, amb l’ajuda d’una cullera, fem que la superfície ens quedi el més homogènia possible. Per últim posem les fruites del bosc a sobre. És aconsellable deixar el pastís a la nevera perquè la crema no es desfaci. El traiem 10 minuts abans de servir.