Aquests dies m'està sorprenent que hi hagi tantíssima gent que no li agrada l'arròs amb llet, i nosaltres que pensàvem que eren unes postres estrella! Per sort els blocaires teniu moltíssima imaginació, i esteu presentant unes receptes fantàstiques.
Avui li toca al monstre culinari: l'Yves. Quan us vaig presentar els bombons d'arròs amb llet us comentava que ell faria la recepta tradicional, i aquí la teniu. Ell no és gaire amant d'aquestes postres, però tot i això no s'ha volgut perdre participar a Memòries d'una cuinera, potser ha ajudat que a mi m'agrada moltíssim, no? De fet si anem a algun restaurant on fan cuina casolana, si n'hi ha a la carta, en demano.
De moment el Boletet no l'ha tastat -la mama havia de fer les fotos-, però espereu que li deixi una cullereta i un vas. M'atreviria a endevinar la seva reacció, voleu saber-la? "Ooooooh….". És un nen molt expressiu, així que quan una cosa li agrada ens ho fa saber ràpid, però allò que no li agradada també. De fet ahir vam anar al pediatre i la reacció que va tenir no era la que ens esperàvem. Vam anar a l'escola bressol a buscar-lo. Estava feliç de veure'ns. De camí li vam comprar berenar, i encara estava més feliç, fins que vam entrar a la consulta del pediatre. Només obrir la porta i veure a la doctora va començar a plorar! I això és ben estrany amb ell. Suposo que recordava que feia poc més d'un més que li havia posat una vacuna, i ho va relacionar, quin disgust més gran! Estic segura que si hagués tingut aprop un vas d'aquest arròs amb llet, tot això no hagués passat!
El proper dia 1 publicarem el resum a Memòries d'una cuinera, i aquest més us recomano que no us el perdeu, perquè el nivell és molt alt! Moltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions!
Ingredients per a 4 persones:
600 ml de llet
150 g d’arròs
50 g de sucre
1 branca de canyella
La pell d’una llimona
Canyella en pols
Preparació:
En un cassó posem aigua, quan arrenqui el bull afegim l'arrós i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Al cap de 10 minuts en un altre cassó afegim la llet, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona a foc baix. Quan tinguem l'arròs mig bullit, el colem i l'afegim a la llet. El deixem a foc baix fins que ens quedi cremós, i de tant en tant l'anem remenant amb una cullera de fusta. Quan el tinguem el deixem refredar a temperatura ambient en una font o uns vasets de vidre, i després el posem a la nevera. Abans de servir tirem un polsim de canyella per sobre. És aconsellable fer-ho el dia abans de consumir-lo.
Qué pintón!!! arroz con leche asturiano a la catalana! así se hace, ampliemos fronteras!! ;)
ResponEliminaTe ha quedado precioso en esos vasitos. Yo apenas hago arroz con leche. A mi marido no le gusta, pero a mi hijo sí, y yo no suelo tomar nada de dulces, pero la verdad es que es un postre tradicional y que cada vez que lo veo se me hace la boca agua. Un beso.
ResponEliminaAixò de l'arròs amb llet deu ser, teoria meva, fruit d'algun trauma infantil perquè, fins fa poc, jo tampoc no en podia menjar. Potser ens el donaven quan estavem malalts... he de consultar aquest tema amb la meva súper mare, que segur que té una teoria per explicar-ho.
ResponEliminaDeixant això de banda, aquest de les fotos no es pot aguantar de la bona pinta que fa. Segur que al teu petitonet li haurien passat tot els mals amb un got d'aquest arròs!
Una abraçada molt gran ; )
Doncs mira aqui tens un altre que el arrós amb llet no es el seu plat predilecte... de petita no ho suportava i me'l feien menjar... avorria l'olor a llet bullida...puagss..jajaja
ResponEliminaPero ara el faig de vegades quan vaig a casa dels meus pares a la meva germana li encanta i la meva mare ja no el pot fer. I llavors menjo un gotet.
Un petonet
jeje És veritat, a mi l'arròs amb llet no m'agrada gens i per això no he participat a la proposta... Però t'ha quedat moníssim, m'encanta la presentació en vasets de iogurt!! :D
ResponEliminaUn petonet guapa!!!
Acabo D'adonar-me, no tinc temps per fer el arrós amb llet ,AHHHH! no pot ser... quina ràbia!
ResponEliminaHo publicaré en algun moment perquè no pot ser, semblo una boixa tot el dia i el cap no pot amb tant.
A més, les teves versions són magnífiques... petons guapíssima
Ooooh! jo també el volia presentar en aquests potets... això em passa per tardona!! però t'informo que l'arròs ja és a la cassola!!
ResponEliminapetonets
I digues al boletet que els metges no punxem mai!! són les infermeres les dolentotes!!
Quina presentació més bonica! Aquesta l'ha triat l'Yves o tu?
ResponEliminaM'ha sorprès que bulliu primer l'arròs en aigua. Jo no havia fet mai arròs amb llet però la recepta que vaig fer servir el bull directament a la llet. hauré de rpovar la vostra tècnica que té molt bona pinta!! :)
Pobret boletet, jeje!! però si aquest cop no l'han punxat potser ja se li oblidarà i no tornarà a plorar!
Molts petonets guapos!
Le ha quedado genial.
ResponEliminaMañana publico yo el mío, que hoy he dejado ya la sorpresita de la que os hablé, jajaja.
Besos, guapa
Guapi em quedo amb la presentació, les boletes i els gotets...l´arròs aixxx!!! ja ho saps no m´agrada:(, petonets!!!!
ResponEliminaPues a mi me encanta el arroz con leche! Uno de mis postres favoritos. Me gusta mucho la presentación :)
ResponEliminaA mi m'encanta l'arros amb llet!! Últimament és un dels meus postres preferits!
ResponEliminaT'ha quedat molt bonic!!
Petons
Una receta estupenda.
ResponEliminaYo no lo he intentado siquiera, porque mi arroz con leche es un desastre, a ver si de esta propuesta vuestra saco algo bueno.....
Besos.
Que bó tot el que li has posat per sobre, deu fer un contrast molt bó!
ResponEliminaPetons
Este arroz con leche tiene una pinta riquisima!!! Un beso para tu chiquitín, espero que este postre tan rico le quitara el disgusto de ir al pediatra.
ResponEliminabsts. maite
He estado viendo unos arroces con leche estupendos últimamente... qué maravilla de postre. Un clásico pero infalible!!! Tus tarritos se ven deliciosos!
ResponEliminaBesos.
Felicita al monstre culinari de part meva perquè li ha quedat un arrós amb llet genial. I la presentació fantàstica com sempre. Pobre, el teu petit. Això ho fan molt els petits. El meu cada vegada que hi anem m'agafa a coll com un koala i sense mans el puc sostenir perquè no em deixa ni que l'estiri a la llitera... je,je sort que també se'ls passa de seguida. Petonets a tota la family!!!
ResponEliminaPobret meu, que maco. És dur fer-se gran i tenir memòria!ja,ja,ja
ResponEliminaSi us en queden vinc, que el meu arròs amb llet és una miqueta diferent!;)
Molts petonets.
Noia, que bé que el teu monstre et faci totes aquestes delícies!! I el boletet, pobret, jo estic amb tu que si hagués tingut un gotet d'aquests no hauria plorat! ;)
ResponEliminaPetons!
Jo no n'he fet mai, pero ja ting la recepta preparada per enviar-vos. La teva es veu molt bona,
ResponEliminamolts petons
Juju,
ResponEliminaSe quedo con un aspecto delicioso el arros... Y que buena pinta que tien : )
Besitos Guapa!
Ja et vaig dir que no participaria perque no m'agrada... pero el vostre a quedat molt be. Els bombons que vas fer hem semblem una bona presentació per una celebració.
ResponEliminaAvui els petonets son, exclusivament, per el boletet, que ho passen molt malament quan van al pediatre i es recorden de les vacunes....
Oooooh, pobret el meu "nebodet"!! Dóna-li ja un gotet perquè estigui content, eh?
ResponEliminaAquest arròs és tal qual com el feia la meva iaia, primer amb aigua i després a la llet!! O sigui que Yves, un 10!! T'han quedat espectaculars!!
Petonets
Sandra
En l'acabat li has donat el toc de gràcia!
ResponEliminaNiña, que tu chico te pisa los talones ¡no te dejes! Vaya pinta tan rica tiene.
ResponEliminaCuando era pequeña no me gustaba, pero ahora me dejo mimar por él a menudo :)
Besos
Yo tambien pensaba que le gustaba a todo el mundo... ya ves que cada uno tira para un lado. Ese frasquito de arroz me lo como ahora de postre y me quedo tan contenta! y por cierto, la harina de centeno para un bizcocho como que no, mejor usa la harina integral de repostería... eso es otra cosa, dentro de poco publicaré un Bizcocho Genovés integral y ya verás que bueno! Besos
ResponEliminaPero que buena pinta, es una tentación.
ResponEliminabss
M'encanta com li ha quedat en els gots de iogurt i amb les boletes de xocolates. Ja voldria jo un xef així a casa....
ResponEliminaPetonets guapos
El pròxim mes participo segur, jo és que l'arròs amb llet... no puc amb ell, he intentat pensar alguna manera de fer-lo i que m'agradés però no n'he trobat cap, i com que si no m'ho menjo jo, a la nevera es quedarà, cuinar per cuinar, com que no, jeje.
ResponEliminaAmb ganes de saber ja quina serà la proposta del Novembre!!
Molts petonets!!
Pobriçò!!! Segur que va ser el record de la vacuna!!! jo encara me'n recordo!!! jajaja
ResponEliminaEstic la grup dels que no ens agrada l'arroç i no sé per on tirar, i no sòc tan creativa!!! però encara que no participi no em perderè totes les propostes..que estàn siguent molt bones!!!!
El del Ives, supergolós...quasi el prepararía.
Petons
tampoco soy mucho de arroz con leche pero en cuando en cuando todavia me va,y este tuyo esta muy provocativo y bueno
ResponEliminapetons
Òstres Judit, jo sóc del grup "no em va l'arròs amb llet", però m'ha encantat que proposéssiu aquestes postres perquè se n'han fet versions molt interessants, començant pels teus bombons.
ResponEliminaLa recepta de l'Yves, amb la presentació en els gotets de vidre, té molt bona pinta...
Petons!
Anna
Crec que la meva ávia gallega el fa exactament igual que l'Yves!!
ResponEliminaEncara m'en vol fer menjar cada vegada que la vaig a veure!!
No entenc com a la gent no li agrada l'arròs amb llet. A mi m'encanta!! A veure si és que som un poc golafre!! ;PP
ResponEliminaAixí m'agrada que el "monstre del Bolet" faci fins i tot els plats que no li acaben d'agradar del tot! Un 10!!
Ai, pobret el meu nebodet! Com ha dit la Moni: és dur fer-se gran!
Petons!!
M´encanta! i la presentació també.
ResponEliminaUn deixo l' enllaç de la tradicional, d'acord?
Neni, es que hay para todo, yo te digo que a mi el arroz con leche me fascina desde que tengo edad para decir "arroz lete" ;)
ResponEliminaBesotes!!!
Primer el bulliu en aigua? jo sempre ho faig en la llet directament...probaré aquesta versió sense falta!!! Felicitats a l'Yves! :)
ResponEliminaNenaaaaaa, el Jan fa igual! Mai plora, xo és entrar a la consulta del pediatre i li cauen unes llàgrimes de cocodril! Pobrets...kina peneta...
Petunets,
Eva.
M'agrada molt l'arros en llet i els potets son molt xulos!!
ResponEliminaJo no puc aguantar-me esperar el dia seguent a menjar-me'l, impossible, en realitat, no m'espero ni a que es refredi, tal qual surt del foc, va al meu estòmac!! jajaj! petons
ResponEliminaA Yves li ha quedat de luxe l'arròs!!!
ResponEliminaposar-los amb aquests potets de vidre queden una monada!
petonets
Que rico, Judith, así hechito de modo tradicional adquiere más cotización en bolsa, me encanta la presentación.
ResponEliminaMe alegra que te haya gustado el mío, eres un sol.
un besazo, hermosa
Ahhhh, y el membrillo, sencillamente ESPECTACULAR, impresionante. Yo algún año también lo he hecho y la verdad es que no es nada difícil para un resultado tan fantástico.
ResponEliminaun besazo
Doncs a mi l'arròs amb llet, no m'agrada, m'encantaaaa, ara, el casolà. A mes de fàcil es deliciòs.
ResponEliminapetons
Ara
Acabo de descobrir el teu blog i ja en sóc fan! M'encanta!!!!! Em quedo per aquí i així tasto una kica aquests vasets d'arròs amb llet, que tenen una pinta..... mmmmm
ResponEliminaJudit ....he vist el teu comentari i hem sembla que ús queradereu sense l'arrós amb llet ...........t'he d econfesar un secret ...no n'he fet mai .de fet no m'agrada ......jejejeje.. encara que veien la bona pinta que té el que has ft m'animaria a tastar-lo.
ResponEliminaPetons
¡Perfecto Judith! ¿Me invitas a un tarrito?,¿he dicho uno?, ¡en qué estaría yo pensando!, ¿pueden ser dos? ;-)
ResponEliminaUn besote
Quins gotets!
ResponEliminaJo també ploraria si em duguessis al pediatre sense vaset, hehe
Una abraçada
Que rico arroz con leche, un poste de antaño. te quedaron muy lindos en esos frasquitos.
ResponEliminaBss
tita
Que tarritos tan lindos han salido!!! Asi es como lo hace mi mami!
ResponEliminaPobrecito tu niño, el pobre debe haber cogido un trauma con el pinchazo. Seguro que cuando vuelva de nuevo ya ni se acuerda....
Besos!!!
L'hauria de fer, ja meva aiai ja no hi es, així que ningú me'l farà.
ResponEliminaPetonets guapa
Aquest arròs amb llet em recorda el buffet de casa de l'avia. Amb una olor especial, canyella, llimona..?
ResponEliminaAquesta vegada em sembla que no participaré, no m'agrada gaire i quasi mai faig.
Felicitats a l'Yves i un petonet per a tu i el nen.
Pobrecito mío ¿como no va a llorar? si es que afortunadamente al pediatra solo los llevamos a ponerles las vacunas (y que siga siendo solo para eso), me lo estoy imaginando con su cuchara y su vasito comiendo arroz, bueno si se parece a mi trasto la que come el arroz es la mesa, la silla, el suelo ¿sigo? ;P
ResponEliminaUn besote
Uno de mis sabores preferidos, super bonito en los vasitos. Un beso
ResponEliminaNena, la foto fantàstica, ja coneixes la meva opinió al respecte de l'arrós amb llet.
ResponEliminaUn petonet
Hola Juju, os teus vasinhos estão fantásticos, linda apresentação que lhes deste, a foto está linda, parabéns!
ResponEliminaBeijinhos guapa.
Crec que entre tots estem creant un Monstre Culinari que cada dia es creix més!!! ajajaja, l'haurieu de veure en acció, no té desperdici!!! però no patiu, no deixaré que em faci competència!!! ;P
ResponEliminaMolts petonets i gràcies epls vostres comentaris
Doncs a mi sí que m'agrada l'arròs amb llet, i al meu marit li apassiona. Jo faig moltes vegades versions d'arròs amb llet (amb flocs d'avena i llet d'arròs, o amb altres cereals i llets vegetals) per a desdejunar o berenar, si li poses també canyella fa quasi el mateix gust i així vaig variant. Ah! No et preocupes per què el Boletet plore al pediatra, és una etapa que passen tots els xiquets, arriba un dia que no els agrada anar al pediatra, però després els passa. Besets.
ResponElimina