>

dimarts, 13 de març del 2012

Quallada de foie amb nabius i poma

Aquest cap de setmana ha estat molt especial. La família Bolet hem anat a Sevilla a passar un parell de dies per celebrar l'aniversari de l'Yves. L'any passat, per culpa d'un virus, ens va ser impossible anar a Copenhague, però aquest cop ens hem blindat amb molta vitamina C i no hem tingut cap imprevist d'última hora. 
He tingut la sort d'haver estat uns quants cops a Sevilla, tant per feina com per plaer, però aquest cop ha estat diferent; ja que vam anar amb el nostre petit príncep! Reconec que no és el mateix viatjar amb nens que fer-ho sense, perquè t'has d'adaptar als seus horaris i una mica a les seves necessitats, però no hi ha excusa que valgui per no fer-ho! De fet, crec que és molt més divertit. Sé que ho he comentat moltes vegades, però el Boletet és un nen que li va bé tot. S'adapta a qualsevol tipus de situació i de menjar -evidentment no li fem tastar res que no menjaríem nosaltres-. Aquest cap de setmana, hagués acabat amb les existències del "pescadito frito", haguéssiu d'haver vist com aplaudia cada cop que veia un plat!
 
Aquest cop, amb l'excusa del bloc, us vaig demanar consell a través de la pàgina del Facebook. Molts de vosaltres em vau anar donant recomanacions que em vaig apuntar per no perdre'm detall. A més, la Rosaleda i la Cósima em van enviar uns llistats molt complerts de llocs imprescindibles que havíem de visitar i tapes per tastar. Us asseguro que ens han encantat, moltíssimes gràcies noies! Hem gaudit al màxim de la gastronomia d'aquesta ciutat meravellosa.
 
Sevilla és una ciutat preciosa per passejar, per això vam decidir perdre'ns pels seus lluminosos i coloristes carrers. M'agrada el tipus d'arquitectura que destaca al centre de la ciutat. Façanes de dos pisos decorades amb colors vius i on el ferro forjat pren importància a balcons i finestres, alguns dels quals estaven engalanats per flors, tot i no ser l'època de major esplendor.
 
El bon temps ens va acompanyar i vam arribar a temperatures màximes de 24°. És un luxe poder anar a aquesta època de l'any en màniga curta, és ideal seure a una terrasseta a fer un aperitiu, passejar pel parc de MªLuisa, l'Alhambra o pujar al campanar de la Giralda a gaudir de les magnífiques vistes que ens regala.
 
Després d'haver-vos fet 5 cèntims del viatge a Sevilla, us deixo amb una de les receptes que també estaven dins del menú del Sant de l'Àitor, un aperitiu molt fi i fàcil de fer que espero que us animeu ben aviat a tastar-lo. Molt bona setmana a tothom.
 

Ingredients per a 10 uts.: 

2 sobres de quallada Royal
1 l de llet descremada
100 g de foie
1 poma golden
100 g de nabius
Melmelada de nabius
1/2 ceba de Figueres
Pedro Ximenez
Oli d'oliva
Sal
 

Preparació: 

Dissolem el contingut dels sobres de quallada en un recipient amb 500 ml de llet. Calentem la resta de llet en una cassola i, quan arrenqui el bull, afegim la dissolució anterior, juntament amb el foie, fins que torni a bullir. Retirem del foc uns segons, sense deixar de remenar, i tornem a posar la cassola al foc fins que torni a arrencar el bull. Mentrestant podem anar sofregint la ceba i la poma tallades a trossets en una paella amb un raig d'oli d'oliva, quan aquestes comencin a estar rosses tirem un raig de Pedro Ximenez, un polsim de sal, un grapat de nabius i ho deixem reduir a foc lent. Afegim el sofregit a la quallada i ho posem als recipients on ho vulguem servir. Ho deixem refredar durant un mínim de 4 hores a la nevera. Un cop transcorregut aquest temps, afegim la melmelada de nabius i uns quants nabius per decorar.
 


56 comentaris:

  1. Sevilla es preciosa y en este tiempo mucho más. me alegra que os gustara.
    Tu postre una verdadera delicia.
    Un beso

    ResponElimina
  2. Quina recepta tan original! No saps si sera dolç o salat...o les dues coses jejjej
    Espero que hagueu tingut molt bon viatge, amb el que has explicat m'has fet dentetes, i m'han agafat unes ganes d'anar-hi...
    petonets

    ResponElimina
  3. Ui, Judith, Sevilla, que bonic! Jo ja hi he estat tres vegades, una sola amb el meu marit, una amb marit i nenes i una sola amb nens, jeje, de tot una mica. És una ciutat fantàstica per anar amb nens, sempre en tindré molts bons records. Últimament tinc més tirada pel nord, però segur que algun dia hi tornarem. Saps que potser el juny anem uns dies a Donostia? Uf, després de 4 anys sense vacances és tot un regal. Creuem els dits i que res s'espatlli, perquè amb la retallada que ens vol fer el Sr. Mas (-20% en el meu cas)potser no em podré ni moure de casa. El blog s'acabarà convertint en un blog de cuina salvavides (igual que el llibre de la Mireia Carbó).
    Bé, la recepta, boníssima!!! Són bons aquests sobres de quallada Royal? no els he provat mai i ara m'hi has fet prendre atenció.
    Una forta abraçada i felicitats pel viatge!

    ResponElimina
  4. Deliciós recuit, Judith. I quin viatge més ben aprofitat! Passejar pels carrers de Sevilla és fantàstic, jo només hi he estat una vegada i em va encantar. A nosaltres ens va fer una mica de fred, així que a vosaltres amb solet i terrasseta... una meravella, oi? Petonet

    ResponElimina
  5. Sevilla siempre enamora,una gran ciudad ahora todavia se puede aguantar el calor,me alegro que pudierais disfrutar la familia al completo.
    buen aperitivo y la combinacion de ingredeintes me gusta.
    petons

    ResponElimina
  6. Que combinação estupenda Juju, imagino-os deliciosos!
    Besitos guapa.

    ResponElimina
  7. Sevilla es diferent, t'atrapa...llastima q aviat la calor es infernal...al menys per a mi.

    Una foto magnifica i una combinació, q per enganyar-te ni me la imagino...jajaja
    Petons bonica

    ResponElimina
  8. Realment, Sevilla es especial. A mi em va fascinar!!! El barri de Santa Cruz, espectacular!!!
    Aquesta cuallada te una pinta magnífica...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Anda q no fa anys q no vaig a Sevilla! q maca es...

    avui ens portes una recepta ben rara...pero com sempre, guardadeta queda per tastar-la

    ResponElimina
  10. Tens raó : Sevilla és una ciutat molt maca i té alguna cosa a l'aire que la fa especial...
    Aquesta recepta té un aspecte deliciosos i estan perfectes.
    Felicitats.
    Laura (Cocina Homemade)

    ResponElimina
  11. Oi que enamora Sevilla, té alguna cosa que fa que vulguis tornar-hi és espectacular! Jo hi vaig anar un juny i gairebé rondavem els 38 graus i era realment sufridor passejar per allà.
    Com sempre prepares uns aperitius de gotet preciosos i la mar de novedosos, un altre que va cap al receptari!

    ResponElimina
  12. Tinc pendent anar a Sevilla però de moment avui m'ha encantat la imatge del nen amb el plat de "pescadito frito"!
    Fas receptes molt originals tot i que no sóc gens de foie. Molt bona presentació com sempre

    ResponElimina
  13. Ai, Sevilla! Si ja té un color especial per si sola... amb la família Bolet encara deuria ser més colorista!!

    Aquesta quallada me l'enduc, que saps que m'encanten aquests aperitius que fas tan xulos

    Petonets reina
    Sandra

    ResponElimina
  14. Si es que el meu nen val un imperi!;)
    Boníssima la quallada i els muffins, i no ho dic per dir, que els he tastat!
    Ole tu!:DDD
    Molts petonets.

    ResponElimina
  15. Viatjar amb nens es genial!!! A nosaltres ens encanta!!!
    Sevilla es un lloc meravellos... alla la Ju tambe va descobrir el pescaito frito i encara el demana sempre que hi anem (hi viu el meu germa!).
    I, aquest aperitiu, de 10!!! No tindre mes remei que fer-lo, que a casa el foie ens apassiona!!!
    Un petonas preciosa
    Sònia

    ResponElimina
  16. Puff!!! Qué buena pinta tiene esta receta. Me encanta, de verdad. Me he vuelto verdaderamente adicta a determinados blogs, y entre ellos está el tuyo. Siempre me apetece hacer lo que nos propones. Es una gozada. Me alegro que lo pasarais bien y que te sirviera la lista. Un beso.

    ResponElimina
  17. Nosaltres la vam fer per nadal la wuallada de foie (amb pera i pernil d anec) és boníssima!
    Sevilla m agrada, tot i q encara mes m agrada Cádiz!
    petonets

    ResponElimina
  18. Como te envídio! Me encanta Sevilla.... creo que me iría a vivir allí si pudiese, claro que en verano me trastalaría al norte! Tu propuesta me encanta, no porque la haya probado sino porque me gustan mucho sus ingredientes y es de esas comidas que apetece mucho probar.Besos

    ResponElimina
  19. Genial!!!! Una idea fantàstica per aperitiu!! Me l'apunto!! Sento no haver arribat a temps per proposar-te llocs a Sevilla, pero segur que ho vareu passar genial i vareu menjar de marevella.
    Petonets. MAR, de El que no mata engreixa

    ResponElimina
  20. me encanta Sevilla, es especial! la foto de la receta, como siempre, es simplemente perfecta, pero de la receta en esta ocasión paso un poco por el foie, no me va nada!

    ResponElimina
  21. Guau Judith todo tan sofisticado, tan gourmet pero con ese toque sencillo de casa ¡me ha encantado! eres una artista.
    Me alegro que hayas disfrutado mogollón con tu familia en Sevilla ¡bellísima ciudad!.
    Bsos

    ResponElimina
  22. Quines fotos més maques. Petons!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  23. Sevilla es una ciudad con mucho encanto....
    Que aperitivo tan apetecible... ideal para los días de calor!
    Besos

    ResponElimina
  24. Quines coses que se t'acudeixen Judith!! ha d'estar realment boníssim, m'encanten els contrastos de sabors! Tenia moltes ganes d'anar a Sevilla, i després de llegir el que ens expliques encara en tinc més. Un petonàs!

    ResponElimina
  25. Si, si, viatjar amb nens pq el Boletet és un bon nen, la meva princessa és tremenda impossible viatjar amb ella...jajaja, estem esperant que és fagi gran.

    Un petonet

    ResponElimina
  26. Sevilla me encanta, pero no sé si no me gusta más tu postre, es una delicia :D
    Besazos

    ResponElimina
  27. les quallades són el meu pstre preferit, pero aquesta com a entrant es insuperable!!! super original!! petonets

    ResponElimina
  28. Ayyy, que yo no sabía nada de que os ibais a Sevilla, me alegro que lo hayais pasado tan bien, el parque de Mª Luisa es impresionante, yo fuí hace un par de meses y me quedé alucinada. Y este postre es espectacular, original como a mi me gusta.
    Un besazo

    ResponElimina
  29. Qué suerte, yo he estado dos veces en Sevilla y la verdad es que disfruté mucho, sus tapas geniales y tu receta ni te cuento¡qué mezcla más curiosa! tiene que estar muy bueno, besitos.

    ResponElimina
  30. Lleva foie! no puedorrrr... ;) ya llegó la rara a tocar las narices ;;))

    ResponElimina
  31. Muy original la receta!!! y las fotos geniales
    Un besito

    ResponElimina
  32. Oh! que bo, congela el meu!!!:))))) i Sevilla tiene un color espcialllllll!!!!! que maco ,fa anys que vaig estar, amb un sol radiant de primavera!!!! vull tornar! Muaks

    ResponElimina
  33. Jo no he estat mai a Sevilla però m´han parlat meravelles. M´agrada la recepta i em té encuriosida per la ceba que hi has posat entre la melmelada i la quallada.

    ResponElimina
  34. Juju,
    Me encanta Sevilla es muy bonita... La receta se ve buenissima y te ya quedado con una pinta estupenda : )

    Besitos Grandessss

    ResponElimina
  35. JUdith, m'has fet venir ganes d'anar a Sevilla ............ aquest apreitiu ha de ser molt bo ..d'aquells que passen sense adonarten.
    petons

    ResponElimina
  36. Hola,
    He estat dos cops a Sevilla i m'encanta!!!!!!!!! Aquest aperitiu ja està a pendents que em semlba meravellós!!! Petonets

    ResponElimina
  37. Que maco que es Sevilla... jo vaig estar fa cuatre anys, i tinc ganes de tornar... Ains... La recepta de la quallada, molt bona!! Un gran aperitiu! Petons

    ResponElimina
  38. Que maravilla....viaje a Sevilla...me alegro lo hayan pasado bien....nosotros salimos con nuestra hija desde que tenia 4 meses....y nunca un problema....me alegro que a tu Principito le haya gustado el viaje.....esta vez paso....mira que con el foie no puedo!!..........Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  39. Aquests aperitius servits en gotets i que combinen el dolç amb el salat queden molt bons i molt visotsos!
    Quina sort aquest viatge a Sevilla, i quina enveja! ;)

    ResponElimina
  40. juju, m'ha fet tanta gràcia aquest aperitiu.... perquè jo aquest cap de setmana a casa he fet sopar de nenes i els hi vaig fer, el vaig sentir per la ràdio, tu veig que has fet alguna adaptació de la fruita, però la base vaig utilitzar la mateixa i jo hi vaig posar pera. Va ser un èxit!! i la veritat és que és super senzill!! Si has vist la foto del face de cuina útil és aquest aperitiu!! ;)
    mua reina****

    ResponElimina
  41. Quina bona combinació!!! M'agrada molt servit en aquests gotets!!

    Jo tinc moltes ganes d'anar a Sevilla!!!

    Petonets

    ResponElimina
  42. Una delicatessen molt de l'estil el món de juju. Exquisit!

    ResponElimina
  43. Ala !! Que viaje más chulo os habéis pegado!! Me alegro de que lo pasarais bien, yo hace mil años que no voy al Sur y me apetece muchísimo.
    Y de la receta que te voy a decir, que porque la has metido en los vasitos más caseros que sino es un plato gourmet de restaurante caro. Me encanta
    Besos

    ResponElimina
  44. M'encanta Sevilla i jo, com el teu Boletet, també aplaudiria al pescaíto frito.
    El foie m'agrada com sigui, així que aquesta quallada la tastarem.
    Petonets

    ResponElimina
  45. jejeje, què graciós el boletet!
    Només he estat a l'aeroport (i damunt em vaig trobar amb "el bigotes", el "amiguito del alma") i tinc una gana d'anar-hi...uufff...la meua cosina s'ha fet un xicon d'allà, a vore si tenim sort a la fira d'abril ;)
    Guapa, com pots fer aquestes fotos tan boniques?
    un petonet

    ResponElimina
  46. Quin plat tan original, i quina foto! Té una pinta boníssima. No he anat mai a Sevilla... Pot ser una escapada de Setmana Santa, que deu ser preciosa!
    Marta

    ResponElimina
  47. NO he tastat la quallada, peró aquesta amb el foie sembla extraordinària.
    Sevilla m'encanta i estic destjant tornar quina enveja em feu!!!
    PEtonets,
    Esther

    ResponElimina
  48. Hay algo que no entendí en la receta y puede ser el traductor. Le pusiste hígado? Por el color me parece que no, pero no se me ocurre sino que será.
    Que lindo el hierro forjado, quisiera ver algunas fotos! Debe de haber sido un viaje inolvidable!
    Cariños

    ResponElimina
  49. Dolç, salat.......
    Tan olriginal com sempre.
    M'encanta aquesta recepta.
    Petonets

    ResponElimina
  50. Pero que original eres siempre Juju, esta me quedo sin probarla pero me encanta la combinación de ingredientes y la presentación :) Es divertido viajar con niños, diferente pero divertido.
    Un besote!

    ResponElimina
  51. Muy original aunque yo no soy muy de cuajadas pero me parece una receta con una combinación excelente. Un beso

    ResponElimina
  52. Que bò! Ha d'estar impresionant aquesta recepta, dolç i salat, m'encanta. Quina enveja m'has donat amb el viatge a sevilla, tots necessitem una mica de sud (ja ho diu la cançó)

    Petons

    ResponElimina
  53. Quin viatge, que bé!!! A casa diuen q jo ja porto unes aletes incorporades pq sempre estic a punt per vaitjar.....
    La recepta em sembla molt original, me l'enduc q això s'ha de tastar...
    Ptns

    ResponElimina
  54. A sevilla???? i el Boletet menjant pescaito frito??? Volem foto!!!! Segur que heu disfrutat moltíssim!!!!! Kina envejaaaaaaaaaaa!!! :)
    Aquesta quallada li passo ara mateix a la meva sister que li està preparant una festa sorpresa pel seu maridet que en fa 40! El trobo ideal nena!!! Que boooo!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  55. ADORO MIRTILOS E ADOREI A TUA SUGESTÃO A COMBINAÇÃO DE SABOR É UMA MARAVILHA.
    BJS

    ResponElimina
  56. Me alegra mucho que hayan disfrutado tanto del viaje a Sevilla, que lo compartan, pero sobre todo esta deliciosa cuajada...que ricura!!!!!

    Mil besos nenina y disfruta muchisimo del fin de semana!!!

    ResponElimina