Amanida tèbia de mongeta

Des de ben petita que sempre m'ha agradat molt la verdura. En realitat, quan dic verdura em refereixo a la combinació de mongeta verda, o bledes, amb patata. Ja sé que és erroni anomenar així aquest plat, però com a casa sempre li hem dit d'aquesta manera… Així doncs, sovint en mengem, només cal afegir una mica de sal i un bon rajolí d'oli i ja està! Però ara que comença el fred i hem deixat enrere tantes receptes d'amanides fresquetes, ve de gust començar a degustar la gran varietat d'amanides tèbies que podem arribar a fer, afegint els nous productes de temporada. Com ja he comentat en algun altre post, al migdia no tenim massa temps per menjar (encara que ara durant la baixa per maternitat això no és ben bé així), d'aquesta manera ens agrada menjar amanides o plats que siguin ràpids de fer. La d'avui és una bona opció, la mongeta es pot haver cuit la nit abans i així ja tenim feina avançada.

 

Ingredients:

1 ceba petita

250 g de mongeta verda fina

3 talls fins de bacó

Formatge de cabra de rulo

1 tros  de pa de pagès

Pinyons

Oli d'oliva

Preparació:

Agafarem la mongeta, la netejarem i la partirem en trossos petits eliminant les puntes. En una cassola, posarem a bullir-la durant 25 minuts, un cop estigui al punt la deixarem refredar a temperatura ambient. En una paella amb un rajolí d'oli fregirem els talls de bacó, el pa -que haurem tallat a cubs prèviament-, els pinyons i la ceba tallada molt petita. A continuació, ho emplatarem tot; posarem la mongeta, la combinació d'ingredients que tenim a la paella, ho barrejarem tot i afegirem un rajolí d'oli d'oliva.  Per acabar la presentació esmicolarem el formatge de cabra.

Gelatina de maduixa amb llima i magrana

La gelatina és un aliment molt bo pels ossos, per això s'introdueix sovint a la dieta dels avis, dels nens o dels esportistes. Personalment trobo que és un aliment molt divertit! I crec que té moltes possibilitats, però hem de saber aprofitar-les. Doncs bé, la recepta d'avui és una gelatina ben refrescant que és perfecte com a postres d'un menjar ben copiós. Normalment feia la gelatina sense afegir-hi res, però aquest cop vaig pensar que la gelatina de maduixa podia combinar-la amb molts ingredients, així que vaig pensar amb la llima (és una combinació molt utilitzada en els xiclets). Aprofitant que estem a la tardor i hi han magranes, juntament amb les llimes, tenim una combinació molt especial, que espero que us agradi tant com a nosaltres.

Ingredients:

1 sobre de gelatina de maduixa Royal

250 ml d'aigua mineral

250 ml d'aigua mineral freda

2 llimes

1 magrana

Preparació:

Agafarem una de les llimes, exprimirem el suc i el reservarem. Agafarem l'altra llima, la netejarem i rasparem la pell. A continuació, en una cassola petita, posarem 250 ml d'aigua durant uns minuts, fins que arrenqui el bull, llavors la retirarem del foc i afegirem el sobre de gelatina. Un cop ho tinguem ben barrejat afegirem l'aigua freda. Per finalitzar afegirem el suc i la pell de la llima, que prèviament hem preparat, i els grans de la magrana (ens assegurarem de què no quedi cap pell, ja que li donaria un gust amarg), i ho deixarem quallar durant un parell d'hores a la nevera.

Arròs amb cloïsses

Quan arriba el fred sempre ve de gust menjar alguna cosa calenta. Em considero una persona fredolica i necessito vestir-me amb capes i capes de roba. Gràcies al menjar calent el cos guanya uns graus més i sembla que la tardor i l'hivern passin una mica millor. No tot és dolent, en aquestes estacions també tenim pluges. M'encanta estar a casa estirada al sofà amb una manta, mentre miro per la finestra i veig com plou, és molt relaxant; tant se val si llegeixo un bon llibre, escolto música o xerro amb algú. Per mi és una teràpia anti-estrés. També m'agrada, d'una banda, passejar pel carrer i parar-me davant d'una castanyera per comprar mitja dotzena i menjar-me-les mentre vaig caminant o, d'altra banda, simplement canviar la roba de l'armari. Sempre trobo alguna cosa positiva a les diverses estacions de l'any, igual que a la resta de les coses.

Ingredients:

1 paquet d'arròs salvatge i llarg amb verdures Nomen

500 g de cloïsses

1/2 ceba

1 gra d'all

1l d'aigua

1/2 got de vi blanc 

Julivert

Pebre

Sal

Preparació:

Posarem en una cassola l'aigua. Quan comenci a bullir hi afegirem el preparat d'arròs de Nomen, ho deixarem a foc mig durant 20 minuts. A part, en una paella posarem les cloïsses amb un raig d'oli i deixarem que s'obrin. Un cop estiguin obertes afegirem una mica de sal i pebre i el vi. Ho deixarem durant 10 minuts més. A continuació, les passarem a la cassola amb l'arrós. Amb la reducció de vi de les cloïsses, afegirem la ceba i l'all tallats a daus petits i ho deixarem durant 5 minuts; ho posarem a la cassola amb l'arrós de 5 a 10 minuts més, segons la quantitat de suc que ens vingui de gust.

Amanida de ruca i magrana

La magrana és un fruit que, fins fa ben poc, no atreia per res la meva atenció. Però l'any passat vaig llegir que, segons el Feng Shui, és un símbol que representa la fertilitat (la traducció al llatí és fruit de múltiples llavors). Doncs bé, a casa dels meus sogres, entre d'altres arbres fruiters, tenen un magraner. Com que l'any passat vam decidir ser pares vaig introduir a la decoració de casa alguns elements que simbolitzaven la fertilitat, com per exemple les orquídies, una flor que personalment m'agrada molt, plantes de color vermell… i, com no, magranes; que em donava la Loles recent collides de l'arbre. Potser va ser  només bona sort, però sempre que necessito bona sort reviso el plànol de casa segons el Feng shui -per si de cas, quan vaig dissenyar el nostre pis, vaig fer un estudi-. El que sí puc dir és que ara tenim un nen preciós i un nou aliment que ja forma part de la nostra dieta de tardor. 

Ingredients:

Ruca

Pernil d'ànec

Formatge brie

Nous

1/2 magrana

Vinagre de Mòdena caramel·litzat

Oli d'oliva

Preparació:

En un plat, afegirem la ruca prèviament rentada, a continuació posarem el formatge brie tallat trossos petits, les nous i les grans de les magranes, ho barrejarem tot i afegirem un rajolí d'oli d'oliva i vinagre de Mòdena. Per finalitzar afegirem els talls de pernil d'ànec.

Ous estrellats

A casa tenim uns quants restaurants que ens agraden tant que repetim però, de tant en tant, volem provar-ne de nous. A vegades els escollim pel seu interiorisme, sempre i quan tinguin una carta atractiva, però d'altres vegades triem restaurants que ens han recomanat, potser ha estat algun amic, el meu pare o els meus sogres; que són uns cracks -crec que es coneixen tots els restaurants de Catalunya, tant se val on anem, ells sempre ens poden aconsellar bé-, o algun que hem vist en alguna guia, diari, etc. Doncs bé, Can Lluís (c/ de la Cera nº 49) és un restaurant que està molt a prop del Bolet, és un clàssic de tota la vida, molts bohemis i escriptors han freqüentat aquest local per degustar els seus plats, entre d'altres Vázquez Montalban. Una nit vam anar a sopar i tot el que vam demanar era boníssim. El primer plat van ser ous estrellats amb xips de lluca i gules. Com ja he comentat en algun altre post, quan faig una recepte acostumo a fer una lliure interpretació, i com veureu a continuació al bolet hem decidit fer uns ous estrellats una mica diferents als de Can Lluís, això sí, estan molt i molt bons!

Ingredients:

1 ou

250 g d'angulinyes

1 dent d'all

2 guindilles seques

1 paquet de patates xips gurmet

Oli d'oliva

Sal Maldon

 

Preparació:

En una paella posarem oli d'oliva, la dent d'all tallada a làmines i les dues guindilles. Quan hagin passat un parell de minuts afegirem les angulinyes i ho cuinarem a foc mig durant 10 minuts. En un plat posarem un llit de patates xips gurmet i, a sobre, posarem les angulinyes ja cuinades. Per últim, farem un ou ferrat, l'afegirem a la resta d'ingredients que hem col·locat en un plat i tirarem un polsim de sal Maldon sobre el rovell de l'ou. Per presentar-lo a taula és molt millor no barrejar els ingredients, ja que té millor aspecte, però per menjar-lo haurem "d'estrellar" l'ou i barrejar-ho tot.