El Boletet es va fent gran i ja va tenint opinió pròpia. Alguns de vosaltres ja el coneixeu i sabeu que és un nen molt rialler i expressiu. Els que no teniu aquesta sort, a través del bloc, crec que ja us heu pogut fer una petita idea de com és.
Normalment m’agrada cuinar alguna cosa dolça per esmorzar o berenar, encara que per raons obvies aquests dolços han de ser cuinats amb prudència, ja que tant el Boletet com l’Yves són dues llimes.
A la cuina de casa tenim una base de pastissos que és on guardem el que hem fet. Això el Boletet ho té molt clar. Cada cop que veu que hi ha alguna cosa comença a emocionar-se i a cridar que ell en vol! És molt petit i -per sort- no arriba a veure què hi ha ni a agafar-ho, però sap que és alguna cosa dolça i quasi segur que li agradarà. Això és, precisament, el que va passar quan va veure una safata plena amb aquestes magdalenes que avui us presento. Els seu ulls semblaven dos plats! Estava tan emocionat que no m’escoltava quan li deia que s’havia d’esperar perquè estaven calentes. L’espera se li va fer molt llarga, però gràcies al Mic ho va portar bastant bé.
L’altra gran passió del Boletet és el Barça. Us podeu creure que un nen que no té ni dos anys només veu pilotes i Barça. L’Yves és un gran aficionat, i li encanta jugar a pilota amb ell, però us asseguro que mai es podria arribar a imaginar que a casa tindríem un culé tan fanàtic com el Boletet.
Quan anem pel carrer té un sensor especial per les coses del Barça -tant se val si són banderes, samarretes o qualsevol article a una botiga-, ell les veu des d’una hora lluny i, tot i no parlar quasi, sap dir Barça! Ai mare, jo que volia una nena per jugar a nines, i resulta que al Bolet només existeixen les pilotes i el futbol. Sort que ho compagina amb els contes i les cuinetes de la mama. Això sí, el seu uniforme és la samarreta del Barça, a la que la veu no hi ha manera de fer-lo canviar d'opinió perquè se’n posi una altra. Fins i tot va a casa del iaio -que és del Espanyol- amb la samarreta blaugrana!
Així doncs, us deixo unes magdalenes ideals per berenar. Si no us ho creieu, li podeu demanar al Boletet si són bones, a veure què us diu! O a Can Llàbiro, que les menjaven de dues en dues.
Ingredients (12 uts):
125 g de mascarpone
375 g de farina
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
50 ml de llet
1 sobre de llevat Royal
1 llimona
3 ous
1 llimona
Limoncello
30 g de nous
50 g de gerds
50 g de nabius
Preparació:
Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins que ens quedi una barreja un xic escumosa. A continuació, afegim la farina i el llevat tamisats i barregem, llavors afegim la llet, el mascarpone, el suc de mitja llimona i un raig de limoncello -opcional- ho remenem i afegim les nous esmicolades, els gerds i els nabius amb molt de compte i barrejant-ho a poc a poc. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts.
Normalment m’agrada cuinar alguna cosa dolça per esmorzar o berenar, encara que per raons obvies aquests dolços han de ser cuinats amb prudència, ja que tant el Boletet com l’Yves són dues llimes.
A la cuina de casa tenim una base de pastissos que és on guardem el que hem fet. Això el Boletet ho té molt clar. Cada cop que veu que hi ha alguna cosa comença a emocionar-se i a cridar que ell en vol! És molt petit i -per sort- no arriba a veure què hi ha ni a agafar-ho, però sap que és alguna cosa dolça i quasi segur que li agradarà. Això és, precisament, el que va passar quan va veure una safata plena amb aquestes magdalenes que avui us presento. Els seu ulls semblaven dos plats! Estava tan emocionat que no m’escoltava quan li deia que s’havia d’esperar perquè estaven calentes. L’espera se li va fer molt llarga, però gràcies al Mic ho va portar bastant bé.
L’altra gran passió del Boletet és el Barça. Us podeu creure que un nen que no té ni dos anys només veu pilotes i Barça. L’Yves és un gran aficionat, i li encanta jugar a pilota amb ell, però us asseguro que mai es podria arribar a imaginar que a casa tindríem un culé tan fanàtic com el Boletet.
Quan anem pel carrer té un sensor especial per les coses del Barça -tant se val si són banderes, samarretes o qualsevol article a una botiga-, ell les veu des d’una hora lluny i, tot i no parlar quasi, sap dir Barça! Ai mare, jo que volia una nena per jugar a nines, i resulta que al Bolet només existeixen les pilotes i el futbol. Sort que ho compagina amb els contes i les cuinetes de la mama. Això sí, el seu uniforme és la samarreta del Barça, a la que la veu no hi ha manera de fer-lo canviar d'opinió perquè se’n posi una altra. Fins i tot va a casa del iaio -que és del Espanyol- amb la samarreta blaugrana!
Així doncs, us deixo unes magdalenes ideals per berenar. Si no us ho creieu, li podeu demanar al Boletet si són bones, a veure què us diu! O a Can Llàbiro, que les menjaven de dues en dues.
Ingredients (12 uts):
125 g de mascarpone
375 g de farina
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
50 ml de llet
1 sobre de llevat Royal
1 llimona
3 ous
1 llimona
Limoncello
30 g de nous
50 g de gerds
50 g de nabius
Preparació:
Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins que ens quedi una barreja un xic escumosa. A continuació, afegim la farina i el llevat tamisats i barregem, llavors afegim la llet, el mascarpone, el suc de mitja llimona i un raig de limoncello -opcional- ho remenem i afegim les nous esmicolades, els gerds i els nabius amb molt de compte i barrejant-ho a poc a poc. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts.
Unes magdalenes precioses i ben bones!!! No he cuinat mai amb nabius i veig molts de blogs amb receptes. Ho hauré de provar!
ResponEliminaEls nens són fantàstics, cada dia et sorprenen. M'agrada perquè venen a aquest món buits i hi posen molta il·lusió a cada descoberta que fan, cada petita cosa per ells és un món fantàstic, magestuós que cal explorar, i amb el cuina passa el mateix. Amb el temps anem perdent aquesta capacitat de meravellar-nos davant les coses petites, però a casa els meus fills amb la cuina sembla que tampoc la perden aquesta il·lusió, quan em veuen rondà per la cuina amb coses noves ja treuen el nas a veure què faig de nou. Els hi encanta! i jo sóc feliç!
Petons, guapa, i no canvieu mai!
Unes madalenes boníssimes,segur.
ResponEliminaUna recomanació....jeje. Si t'ha sortit un culé amb sang blaugrana...prento amb calma, que aixó va en augment. T'ho dic per experiencia, no ho poden evitar, i quan mes grans pitxor. El meu "petit" crec que TOT el que es pot tenir del Barça...jaja
Petonets.
No he fet mai magadalenes amb mascarpone... han de quedar molt suaus i gustoses. I el toc àcid dels gerds i els nabius ha de ser molt bo, no m'estranya que tinguin tan èxit ;)
ResponEliminaRicas ricas.... estoy segura de que sabían a gloria. Con lo que me gustan este tipo de magdalenas!!!!
ResponEliminaBesos.
FICARAM LINDOS E COM FRUTOS NO MEIO FICAM UMA DELICIA.
ResponEliminaJÁ LEVAVA ESSE PARA O PEQUENO ALMOÇO.
BJS
A casa als meus són les més li agraden les que porten gerds o nabius. Pero mai les he barrejat amb nous.
ResponEliminaUn petonet
Qué monu l'Aitor, està fet tot un gourmet!! Crec que amb això del fútbol tots els peques es tornen bojos, els de ma cosina, mira que viuen a França, doncs se saben de memòria l'hinme del barça, l'alineació dels jugadors de l'actual plantilla i la de fa varios anys, i lo fort és que el més gran dels dos no te ni 5 anys xD.
ResponEliminaLes magdalenes tenen molt bona pinta, joo jo en vull, no hauria però tinc molt de mono de dolç :P.
Molts petonets!!
Me encanta la magdalena, pero me el que me mola de verdad es el pitufo. Barrufet, no??? Besos.
ResponEliminaMe encantan los frutos rojos y metidos en galletas o magdalenas más. Que gran delicia nos traes hoy.
ResponEliminaBesos.
Ha ha ha! M'ha fet molta gràcia com descrius el Boletet, ja me l'imagino! Com una llima i més llest que una guilla, oi? Aquest berenar / esmorzar que li has preparat és boníssim! Jo també seria boletet així, i tant! he he. petonet!
ResponEliminaHace tiempo que quiero hacer algo parecido, me la llevo. Besos.
ResponEliminaNO tinc cap mena de dubte que segur que eren boníssimes!!!!!! quina foto més divertida! petonets**
ResponEliminajajaja!! quin boletet més rebufó que us ha sortit! segur que us feu uns tips de riure amb ell... i no m'estranya que l'espera se li fes llargaaaa... qui s'hauria pogut resistir?! :)
ResponEliminaAmb el toc de limoncello han de ser deliciosees!
Un petonet guapa!!!
Quina monada de nen!!!Per sort jo també tinc una filla molt riallera, sempre està contenta. Encara la recordo de bebe quan l'anava a buscar al llitet ja començava el dia amb un gran somriure. I ara, que ben aviat en farà onze, encara és igual. Quanta vida donen aquest tipus de nens!!! són l'alegria feta persones..... I a sobre culers!!! No podem demanar més...jejeje...
ResponEliminaLes magadalenes, delicioses i amb el mascarpone han de ser molt suaus.
Petonets maca!!!
De dos en dos i mira que eren XXL però es que estaven tan bones!
ResponEliminaMolts petonets.
El otro dia compre una botella de limoncello, asique las probaremos seguro, nos gustan los arandanos, las nueces, todo!!!!
ResponEliminaUn besote!!!
Jo també en vuuuuuull!!!!!!!! mascarpone i limoncello, què més es pot demanar???
ResponEliminapetonets
Que pinta mas buena!!!!!! Nosotros tb tenemos un rinconcito de dulce!!!!
ResponEliminaUn besete
qué monada de foto Judith, es una delicia, igual que las madalenas. Me encantan con frutos rojos. ¡Anda que no es listo el peque!
ResponEliminaPor cierto, tengo una amiga que la mayor ilusión que tenía era una niña para jugar a muñecas. Pues bien, no he visto niña más "niño", sólo le gusta el fútbol y hacer el bruto ;)
Besos
Mira que fa temps que no faig magdalenes però me n'has fet venir ganes de preparar-ne! Em penso que tinc la mateixa costum que el Boletet, me les menjaria totes! jeje
ResponEliminaPetons!! :)
Pues ya sabes.... magdalenas para desayunar y nada de bollería de esa horrible! Anda que no desayuno mi hijo magdalenas caseritas durante años y ahora si las pilla no deja ni una! Que edad tan linda la de tu niño, que gusto poder disfrutarlos... Que no te he dicho nada de esas monadas, que es martes y hasta el sabado no quiero ni mirarlas! Besos
ResponEliminaUnas magdalenas bien buenas, naturales y ricas. Me encanta la foto con las setitas de fondo. Un besote!
ResponEliminaCon esa edad están para comérselos ( porqué no se los comería una, verdad??)Son tremendos. Yo tengo una princesita, y estoy de rosa y las princesas hasta el gorro. Las hadas tienen un pase, pero que cursi es la criaturita.
ResponEliminaDeliciosas esas magdalenas!
Que alegría de limas que tienes.
Besos.
Quina pinta més bona, el bolet ja sap es que és bo.... res com els nens per comprobar les coses!
ResponEliminaA mes t'han quedat preciosos!!!!!
estas magdalenas le gustan al teu Bolet,Yves,a Can Llàbiro y a mi casa tambien,buenas,buenas
ResponEliminapeto
Deliciosos muffins, me quedo siguiente y te invito a visitarme un beso
ResponEliminaÉs que havien de fer una oloreta aquestes magdalenes!!! m'encanten tots els ingredients que porten! mascarpone, fruites vermelles, limoncello, nous... me n'envies unes quantes per menjar entre examen i examen? (segur que ja no us en queden jejejej) Que mono el boletet, ja me l'imagino amb la samarreta del barça! petoneeeeets :)
ResponEliminaQuina bona pinta aquestes magdalenes no?? El petit de cas ja sap escollir, ja. Els nens i el Barça sembla que és una parella inseparable, el meu germà és molt molt culé, desde ben petit ;)
ResponEliminaPetonets i que acabeu de passar un feliç dimarts.
Visca el Boletet, si és que és més espavilat el meu "nebodet"... sap el que és bo: els dolços de la mama i el Barça!!!! Ole ell!! :D
ResponEliminaAquestes magdalenes tenen una una pinta genial, que bones i esponjoses!!
Petonets
Sandra
A mis peques les pasa igual, lo "malo" es que ellos ya llegan a ver lo que hay......, pero no me extraña lo del Boletet, esas magdalenas tenían que estar riquísimas......
ResponEliminaUn besazo
Ja m'ho crec ja que tenien que estar bonissimes!!! I quina gràcia l'afició del teu fill amb el Barça jejejejj petons
ResponEliminaM'agrada la història, m'agrada la recepta, però m'enamora la foto!
ResponEliminaEls nens sempre diuen la veritat aixi que el Bolet te tota la raó unes magdalenes delicioses i visca el barça Bolet,jajaja¡¡
ResponEliminaJudith guapa son una delicia.
Un petonet bem gran guapa.
quina pintassa aquestes magdalenes!! m'encanta que t'encanti el mascarpone, el sols posar moltes vegades!!! petonets
ResponEliminaA casa les magdalenas també desaparèixen, però haig de confessar que jo en sóc una de les culpables. No n'he provat mai amb mascarpone però m'agrada molt i és el que utilitzo per fer el pastís de formatge que per mi és sagrat, pertant les properes les faré així
ResponEliminaPetonets a la família culé-bolet
jajaja, ya me estoy imaginando al pequeño dando saltitos y pidiendo las magdalenas. te salieron hermosas!
ResponEliminaTe han quedado genial con esta mezcla...Besitos
ResponEliminaJudit, m'imagino els ulls com a plats del boletet...
ResponEliminaNani
M'encanta la idea del mascarpone a les magdalenes... I la foto amb el barrufet i el "boletet", boníssim!
ResponEliminaMarta
Que boniiiiiiissimes!!!!!!!!!!!!Han de estar molt esponjoses!!!!!!muaaaaaak
ResponEliminaSegur que han de ser delicioses, i el teu noiet no té gens de mal gust, visca les magdalenes i visca el Barça!
ResponEliminaTienes súper mogollón de gusto ;) (que preadoles me ha quedado, eh?)
ResponEliminaSon preciosas que te mueres
Oh...que lindos Juju, pelo que li da receta, devem ser muito saborosos!
ResponEliminaBeijinhos querida.
Però quina pinta tenen!!
ResponEliminaEl boletet té una sort amb la mama....!!
Ptns!!
Deliciosos Juju!!
ResponEliminaYa veo pronto a tu "bolet" subirse a una escalera para pispar los dulces.
Besos
Estas magdalenas son una delicia ..se ven estupendas y me encanta la decoración pitufa ...besos MARIMI
ResponEliminaAy el barrufet!!! que monos!!!. Mira han de ser una passada, però m´haig d´estrenar fer amb mascarpone, he vist moltes receptes de madalenes que en porten:) han de ser bones!!!!! Muakas
ResponEliminaUn nen 10! del Barça i llaminer! D'aqui uns anys li aniran totes al darrera, je, je, je...No he provat mai les magdalenes amb mascarpone però deuen ser delicioses. A mi m´encanta aquest formatge.
ResponEliminaTe han quedado perfectas!
ResponEliminaDivinas, ya sabes que yo soy fan nenina de tus magdalenas!!! Perfectassss!
ResponEliminaBesos mil :D
Que rico tu niño, Judith, me mondo de risa, es que ya de bien peques tienen su propia personalidad y saben lo que quieren, son fantásticos, el tuyo ya sabe cual es su equipo de fútbol, claro que viviendo ahí.... lo raro es que fuese del Madrid, jajajja.
ResponEliminaPues chiqui, cuando hagas masas, déjale jugar con la masa, que se manche de harina hasta el pelo, da lo mismo, te digo que mis dos hijos que ya son hombres cuentan que uno de sus mejores recuerdos de infancia pasan por la cocina y por cuando amasaban conmigo ¿que bonito, no?
Bueno, al grano, que tus madalenas me gustan mucho Judith, es más, me llevaré la receta para hacerlas la próxima semana ya que todas las semanas hago algo tipo bizcocho para desayunar.
un besazo, hermosa y buen día
Boníssimes! Ens han encantat, ens les apuntem a pendents!
ResponEliminaAvui al bloc d'ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat, us proposem uns canelons d'espinacs! Ja podeu entrar-hi i dir-hi la vosta! www.esfruita.com/assessorem/canelons-despinacs
Felicitats per el premi de Terecetario.
ResponEliminaPetonets
Estoy en busca de las magdalenas perfectas a ver si estas me salen bien!!
ResponEliminaDile a ti hijo de mi parte Visca el Barça!!!
Besos!!
Holaaaaaaaaaaaaa guapa, que no t'ho he dit, moltes felicitats pel premi...No em pots possar aquest barrufet tan xulo a la foto, tinc dubtes de que m'agrada més si el barrufet o la magdalena.
ResponEliminaUn petonet
No m'extranya que el Boletet no és volgués esperar a que les magdalenes es refredessin, jo tampoc podria, t'han quedat genials. Per no parlar de la foto que és una xulada.
ResponEliminaPetons
Este tipo de magdalenas me gusta mucho así que me llevo la receto. Bss guapetona.
ResponEliminaOlé el meu nebodet!!! Això és un nen amb les idees clares.
ResponEliminaDi-li a l'Yves que ara li ha d'"inculcar" la vena springsteeniana. :D
Aquestes magdalenes tenen mooolt bona pinta. Si dijous n'hagués tengut unes quantes me les hauria menjades totes!!! Segur que m'hauria animat ben aviat!!
Petons guapa!
Judith, no me extraña que el chiquillo pusiera ojos de plato... es que es preciosa la magdalena y si encima hiciste muchas... Pudo esperar a que enfriasen ?.
ResponEliminaBesitos y besotes