No en teníeu prou amb unes Gominoles de caipirinha, oi? Doncs avui us presento uns Tarzanitos de caipiroska de maduixa. Us en recordeu dels Tarzanitos? Pels que no sabeu què són us diré que eren unes simples llaminadures amb el cor de núvol de sucre, però cobertes amb xocolata. Crec que encara en podeu trobar a les botigues de llaminadures, però el que no estic tan segura és si mantenen el mateix nom comercial. Era la combinació perfecta per pecar de tant en tant, una textura flonja a l'interior recoberta d’una capa cruixent. Quants Tarzanitos m'hauré menjat? Què bons estaven.
El dia que em vaig animar a fer llaminadures tenia clar que volia fer: Gominoles i núvols, i què millor que fer-les dels meus còctels preferits? Si és que al final m’hauran de fer l'explotadora oficial d'aquestes dues begudes.
Com que estàvem de vacances vaig pensar que el Boletet podria ajudar-me amb les fotos, així que li vaig proposar si volia fer-me de model. Quan va veure la xocolata ho va tenir clar -o almenys és el que a mi em va semblar-, així que el vaig asseure a la seva cadira, li vaig donar un Tarzanito –no patiu que només va fer cas a la xocolata! No va tastar l'alcohol- i ja veieu el resultat! Va ser divertidíssim i vam riure molt, de fet la seva cara, les mans i la roba van acabar plenes de xocolata i el Tarzanito pels aires! Sí, va fer llançaments a veure si arribava molt lluny, i mentrestant jo anava tirant fotos. El resultat va ser el d'un matí fantàstic i molt divertit amb el meu petit príncep, mentre esperàvem l'Yves per anar a la Cavalcada de Reis a Can Llàbiro.
Ingredients:
1 bossa i una cullerada de gelatina de maduixa
2 bosses de gelatina neutra
300 g de sucre
1 llima
150 ml d'aigua mineral
50 ml de vodka
Sucre glacé
250 g de xocolata fondant
Preparació:
En una cassola posem l'aigua mineral i el suc de la llima, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue, ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, unteu el recipient que utilitzeu amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de tiretes i l'arrebossem amb el sucre glacé. Per acabar ho banyem amb xocolata -que prèviament haurem desfet al bany Maria o al microones- i ho deixem reposar fins que la xocolata solidifiqui.
No havia sentit mai el nom de Tarzanitos fins que ho has explicat tu. No sé com n'hi deia, però sí que havia provat aquells núvols recoberts de xocolata. Que bons!!! De fet, crec que encara en fan. No seré tan valenta com tu per fer-ne a casa però n'aniré a comprar!! Petons
ResponEliminaDoncs jo tampoc havia sentit mai a parlar dels tarzanitos!! em venen ganes de buscar-los i tot només per casualitat!! sino ja m'apunto la teva recepta i els faig a casa...que han de ser sensacionals!!petons
ResponEliminaDons jo si que els deia tarzanitos, m'agradaban moltíssim, aquella xocolata cruixent i el núvol tou era boníssim. Ja m'imagino com veu acabar tu i el teu boletet, mare meva!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaPetonets
Doncs jo si que se que son, però no els vaig comprar mai, perquè no soc gaire de llaminadures, ja de petita no m´agradaven gaire...si!! era rara!!no? ja ja!!! no se que m´agrada mes si la recepta o la "coseta" preciosa que surt a la foto, això si que és una llaminadura dolça dolça!!!Muaks guapi:)
ResponEliminaDoncs jo sí ho recorde, i suposo que les meves germanes tb. En casa "de la tia Doloretes" tenien tots tipus de llepolies!
ResponEliminaEixe nen és la mar de guapo!!
No recordo aquesta llaminadura, potser nosaltres en dèiem diferent... Però per la recepta, ja veig que ha de ser un vici, sobretot amb el toc del vodka, je je je...
ResponEliminaYo tampoco los comí nunca, se ve que soy muy mayor, jejeej!!! pero los ojos de tu principe lo dicen todo: están tremendos!!! Tienes unas ideas fenomenales!!! Besinos.
ResponEliminaJudith ja no recordava aquestes xuxes... quantes vaig arrivar a menjar... El toc cruxeint de la xocolata amb la suavitat del núvol...
ResponEliminaTens un bolet preciós...
un petonet
Mira judith, ja hem perdonaras que no et comenti les llaminadures , pero es que el model ................ es una ricura ..........està per menjar-s'el ....sembla tot un profesional.
ResponEliminaFelicitats tens un fill preciós:
Petons
Quin crack el petit, sembla que s'estigui fumant el Tarzanito!!!!!!!
ResponEliminaPer favoooooor!!! Això no és un model...és un top model!!!! Quin ullarros nena!!!! Guapoooo!!!
ResponEliminaSaps que no havia sentit mai això de tarzanitos??? xo la teva versió alchòlica m'encanta!!! Hips!!!! :))
Petuents,
Eva.
Jolín Judith, ¡lo que no se te ocurra a ti!, ya ni me acordaba de que habían existido los tanzanitos,jaja, El peque está precioso, ¡vaya ojazos que tiene!, ¡guapísimo!.
ResponEliminaUn besazo
Yo sí que me acuerdo!!!
ResponEliminaMadre mía, cómo ha crecido este enano!! ya es un hombrecito, y no se puede estar más guapo!!
Quin nen tan guapissim que tens!!! Ha quedat una foto maquissima! DEu estar molt content que últimament la mare no para de cuinar llaminadures!! Quina delicia de Trazanito, que per cert, no havia sentit mai aquest nom.
ResponEliminaPetons
Hola Juju, mais uma delicia que nos dás a conhecer, nunca ouvi falar em tarzanitos, que delicia devem ser.
ResponEliminabeijinhos guapa.
Mare meva, els tarzanitos!!! Jo sí que en menjava i després en varen sortir uns que eren roses per fora. Aquests ja per sempre més van ser els meus preferits. I et puc dir, com a membre d'una família enganxada a les xuxes, que encara existeixen. Jo encara me'n compro de tant en tant.
ResponEliminaQuin model tan guapo!!! Si podría sortir a la tele!!!Quins ullassos!!!No m'estranya qeu se't caigui la baba jejeje....
Petonets guapa i un pel model
Diga'm q vas tirar 200 fotos pq et sortis aquesta foto tan maca! pq el q jo pateixo quan li dic a la Judith q em faci de model...de fet, no tinc cap foto Judith-menjar....no s'esta quieta...
ResponEliminaQue nene más lindo y simpático que tenés. Me imagino que la pasaron genial, es tan lindo divertirse con los chicos, son tan naturales y se divierten un montón.
ResponEliminaEn Argentina no existe esa golosina, pero sin problema alguno podría probar como queda de rica , no? ;-P
Cariños
Quina foto més graciosa, quin nen tant fotogenic! Aquests tarzanitos tampoc no els coneixia però semblen molt bons!
ResponEliminaMarta
Yo si que los comí, así que se los prepararé a mi peque para que los pruebe, y se hara adicta....
ResponEliminaPreciosa foto. Es guapísimo.
Besos.
Ohhh quina preciositat de nen que tens!!!
ResponEliminaI quins tarzanitos tant bons!!
Jo si que recordo aquestes xuxes... I m'encanten. La veritat es que m'agraden quasi totes.
ResponEliminaNena, quins ullarros que te el teu fill !!!!!
Petonets.
Ai però quina cucada de nen!! jo et confeso que me'n recordo però no mai n'havia menjat, però veient aquesta baldufa com se'ls menja amb tanta afició potser que m'animi a tastar-los!
ResponEliminaPetons!! :)
Los tanzanitos!!!!!!! ummmmm deliciosos, ¿ y estos saben igual? .
ResponEliminaPero lo que mas me ha gustado ha sido como siempre la foto, menudo hijo mas guapo.
Un besete
Yo me quedo con la foto del niño... es tu mejor receta, que preciosidad! Besos
ResponEliminaTus chuches son una pasada pero ¿y ese niño??? pero si está para comerselo, si encima posa y todo :)
ResponEliminaUn besote, pero el de hoy es para él!
No se que me gusta más, si el tarzanito o esa carita de pillo tan linda de tu peque....!
ResponEliminaMuchos besos
No, si el que esta para comerselo a mimos es el peque!!! Su mirada lo dice absolutamente todo, deliciosos.
ResponEliminaMil besos Nenina y bonita semana!
Però qui és aquest nen tan guapooo!!!! Ai quin model que t'has buscat eh Judith!!! ;)
ResponEliminaLa foto es genial...que maco!!!!!! jo n'havia menjat, ja no els recordava...petons
ResponEliminajajajaj que mono el Boleteeeeeeeeet!! :D :D Jo no havia sentit mai a parlar dels Tarzanitos, però veient el bon record que en guardes, segur que eren boníssims!! jaja Ah, no et vaig comentar l'entrada anterior, però trobo GENIAL la idea de fer xuxes a casa, quina passada!! :D
ResponEliminaUn petonet guapíssima!! :)
Això sí que es gaudir de la vida, aquests petits moments ho són tot. El nen fa una cara de felicitat que ni diguem!!!!
ResponEliminaJudith, no sé si me comería antes la gominola o ese pequeñajo tan rico. Es una monada, jajajaja.
ResponEliminaBesos
Quin xiquet mes bonic!!!!! esta per a menjarse-lo, i el tanzanito m'el porte :-)
ResponEliminaM´encantaven! Amb vodka no sé jo si ho encertaria...Quina cura que té el teu fill menjant-se el tarzanito.
ResponEliminano me acuerdo tampoco de estos tarzanitos pero seguro que estan buenos,El teu bolet esta fantastico y feliz con su tarzanito solo de chocolate ja,ja
ResponEliminapeto
Juju,
ResponEliminaLos tarzanitos se ven buenissimos... La foto esta presiosa, que guapo se ya quedado el nino : )
Besitos!
Ohhhhhhhhhhhhhhhh!!!
ResponEliminaAvui m'agrada més la foto que la recepta. I això que la recepta m'agrada i molt. Ara vols acabar amb la índústria de les xuxes?? Ai, pobres!!
Què guapo, guapo, guapo, guapo que és!! Clar, ha sortit a la mamà!! ;DD
Que bons aquests tarzanitos!!! tot i que a qui em menjaria es el boletet!!!! i quina pose més xula, amb aquets ullarros que té!!!
ResponEliminaMolts petonets guapa!
ohhh el boletet! En quin bosc va sortir? Hi vull anar...
ResponEliminaNani
No vaig conèixer els tarzanitos però estic segura que la teva versió donava mil voltes a l'original! ;) i el Boletet?? ai que és bufó!! si mai necessites cangur, ja ho saps! :) ens ho passarem pipa! petonets guapos!
ResponEliminaEls tarzanitos segur que són boníssims... però el més bo de tot és el Boletet!! Com pot arribar a ser taaaaaan guapo?¿ Ah sí, amb els pares que té és ben normal!! :D M'encanta!!
ResponEliminaPetonets carinyet!
Sandra
Nena, avui ho sento però amb aquests ulls no he pogut llegir la recepta!!! M'ha cautivat, per cert, jo si que me recordo dels tarzanitos. Ummmmmmm que bons!!
ResponEliminaUn petonet
Quins ulls té el teu nen!! Quina passada. Està guapíssim nena. De debó què maco està. I pel que fa als tarzanitos no els recordava fins que he llegit el post...i m' ha recordat aquest sabor tan especial. Ets un geni reconstruint xuxes de la infantessa.
ResponEliminaLa veritat és que estaven molt bons, però jo no els anomenava així. Ni recordo el nom. Jo només els agafava o deia: "això!". La foto és molt bonica. Tirar fotos als petits és molt divertit. A casa també ens ho passem bomba. Són tan còmics!
ResponEliminaUna abraçada!
El vaig tastar de petita i no em va agradar la xocolata que duien. Imagino que ja era del "morro fi".
ResponEliminaAra els faré jo, amb una bona xocolata. Bona idea!
A banda, quin nino tens! És un amor. En els teus escrits ets capaç de transmetre'ns moltíssim, però aquesta foto diu tant!
Un petonet, maca. Que tinguis molt bon dia.
Que guapo!!!! no podía ni llegir la recepta, a soles mirar la imatge i els seus ulls, quina monada de nen!!!!
ResponEliminaJo no coneixía aquestes llamineries per el nom, segur que les teves serán una delicia.
UIn petonet
Nena, però que guapo i gran que està ja!!!!!! jo els recordo i m'agradaven molt. Una estupenda proposta!!
ResponEliminaPetons
Quina foto tan dolça!!! segur que eren boníssims els tarzanitos! jo que sóc tant llaminera....
ResponEliminapetonets
Me comería a tu principito, lo siento hoy solo tengo ojos para tu peque al tarzanito ni caso.
ResponEliminaUn beso guapa y otro para esa preciosidad de pequeño que tienes
Como era eso...¿ tu niño no tiene ojos? por dios que precioso!!!
ResponEliminaGracia por tus palabras guapa.
Te espero en el concurso de verduras eh!!!
Besos
Que bones eren aquestes xuxes!!!! de lea teves el que mès m'agrada es el model jje però que guapo!!!!!!
ResponEliminapetons
Super modeeeeeeeeeeeeeel!!!!! Que guapo que està!!
ResponEliminajo em pensava que es deien tanzanitos (de Tanzania), imagina't...
apa, me les piro a menjar makis i mirar vestits de núvia!!!!
petonets
Ho sento moltíssim per les teves xuxes, que estaven molt bones, però jo em menjo al meu ojazos. Mira que és preciós!
ResponEliminaMolts petonets.
Quina passada! He al.lucinat amb el Tanzanitos i amb les gominoles! Totes dues ben apuntades. Ara el que m´ha deixat mes flipada son els ulls del nen! Es preciós!
ResponEliminaPEtons
Cada vez son mejores las xuxes...ya no se cual elegir.
ResponEliminaBesos
Yo si que me acuerdo y ahora mismo se me esta haciendo la boca agüita!!!!! Que chuches mas ricas, bueno y el Boletet guapísimo, es que quedan muy bien y te ayuda con el decorado de las fotos, me imagino como se pondría, vamos para meterlo en la lavadora enterito, besitos.
ResponEliminaJo! qué recuerdos...y que niño tan guapo! Un beso
ResponEliminaAmb el que m'agraden a mi totes les "xuxes" las de sempre i les gourmet que fa tu, em pots possar un euro de les teves si us plau.
ResponEliminaQué gran i que maco el teu nen, i mira com lo dona a la xocolata, a la meva ha sigut una cosa que li ha costat molt, ara amb 4 anys menja una mica, però si es molt negra no la vol.
Petonets
Que delicia! y que peque tan guapo!!!
ResponEliminaMe encantan tus golosinas!
BESITOs
http://notasenmicocina.blogspot.com/
Els tanzanitos, fàntàstics, però el peque??? Es moníssim!!
ResponEliminaPetons
Mónica- Recetas de Mon
Qué guapo tu niño! Creo que nunca he oído hablar de estas chuches. Bss
ResponEliminaQUE DELICIA QUE DEVEM DE TER FICADO.
ResponEliminaTENS UM FILHOTE MUITO LINDO.
BJS
pero bueno! a este tronquito me lo comía yo a palo seco de requetemonazo que está! lo siento pero no hay tanzanito que me quite las ganas dar un mordisquito a este bombón:-D
ResponEliminaBesos
Tanzanita! no he dado ni una :-D
ResponEliminaPero qué requeteguapo el Botelet! Menos mal que no tomó el alcohol! No conocía esta golosina...pero creo que me comería toda la cosecha!!
ResponEliminaFeliz finde!!!
Eres una crack con estos dulces tan divertidos!!!! y ese modelo que te has buscado para la sesión de fotos.....que guapo!!!!!!que tengas un buen fin de semana, un beso
ResponEliminaNena. quins ullassos el teu boletet!!!! i que bon model que és!
ResponEliminaJo tampoc havia sentit a parlar mai dels Tarzanitos...jo sempre menjava Bonis o Panteras Rosas (algun dia en faré perquè per algun blog els he vist publicats...)
Petons a tota la família!!
QUE DULCE MAS DIVERTIDO ...nunca lo he probado ...pero tiene que se riquisimo pues el modelo tan precioso de la foto ...bien que lo saborea ..jaja besos MARIMI
ResponEliminaAy maja! Al paso que vamos, monto un chiringuito de chuches, con todas estas lambetadas que estoy aprendiendo a hacer, ja, ja
ResponEliminaBesotes
no me acuerdo de los "tarzanitos", el que está para comérselo es tu principito, es precioso!
ResponEliminaJudith avui s'emporta totes les meues mirades aquet model tan macú i dir-te tant sols que només vegent la seva careta la recepta ja ho dui tot.
ResponEliminaUn petonet molt gran als dos,mira que es de maco¡¡¡¡¡
M'encantaven els tarzatinoooos (també feien ositos de núvol i cobertura de xoco, encara en compro :P)!!
ResponEliminaAra, amb el model que tens, casi que no mi he ni fixat. Què bé ho vau fer, el boletet és guapíssim! :)
Molts petonets guapos!!