Després de dos mesos sense publicar el nostre repte d'Els Rul·los de la Fletxer, hem decidit tornar i amb moltes ganes, a partir d'ara intentarem no fallar a la nostra cita mensual, així que estigueu atents.
Aquest cop la protagonista del repte és la nostra estimada Lupita. Ella és una gavina que va néixer a Mèxic i, per coses de l'atzar, va acabar a Inca, d'on és la Paula -Bon Tiberi-. Allà es van fer bones amigues i, des de llavors, no s'han separat. En realitat sí que s'han separat en alguna ocasió, però ha sigut per motius de força major. Aquests motius són els nostres intercanvis de tupers. La Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Moni -Coses de Llàbiro- i jo, al viure a Barcelona, ens és més fàcil quedar i fer intercanvis de cuinetes. La Paula s'ha encarregat des de fa molt temps de la Lupita, la cuida, l'alimenta i, sobretot, la mima molt, per això cada cop que li demanem que faci un viatge de les illes a Barcelona no posa cap inconvenient.
Ja fa uns quants mesos que les rul·leres estàvem dient que no podia ser que no seguíssim amb el nostre repte, així que aquest cop hem decidit tornar amb una festa ben gran. Voleu saber de què es tracta? Doncs aquest cop hem decidit fer unes bones receptes pel bateig de la Lupita. Ella s'ha adaptat perfectament a la gastronomia de ses illes, però aquest cop nosaltres hem decidit retre-li un petit homenatge fent, cada una, una recepta mexicana. Estic segura que la nostra Lupita quedarà encantada o, com a mínim, així ho esperem. Com no podria ser d'una altra manera, hem escollit dos padrins -tot i que us haig de confessar que ens ha costat molt-: la Blancaneus i el Nan Roig. Estem convençudes que ells sabran cuidar de la Lupita si algun dia les rul·leres no ens podem fer càrrec d'ella.
Sense allargar més aquest post, us deixo amb la recepta, un estofat de vedella amb chili, un plat que, si us agrada el picant, us aconsello que no us el perdeu! Espero que us agradi i, sobretot, no us perdeu la resta de receptes...
Ingredients per a 2-3 persones:
500 g de carn de vedella a daus
2 pastanagues
100 g de concentrat de tomàquet
1 gra d’all picat
15 cebetes franceses
1/2 pebrot escalivat
800 ml de brou de carn
2 chilis
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Farina
Preparació:
Assequem la carn amb paper de cuina, la tallem a daus, la salpebrem, l'enfarinem i, a poc a poc, saltegem els trossos fins que ens quedin rossos per tots els costats. A continuació, aprofitant l’oli, saltegem la pastanaga i les cebes durant 5 minuts. A continuació afegim el pebrot escalivat tallat a tiretes petites, igual que els chilis -si voleu que piqui menys no poseu les llavors- i el gra d'all, ho saltegem 5 minuts i afegim el concentrat de tomàquet. Ho deixem coure a foc mig durant 5 minuts més. Per últim afegim la carn, ho barregem i afegim el brou. Ho deixem coure a foc mig-baix durant 1 hora i ho deixem reposar a la cassola durant un mínim de dues hores -és aconsellable fer-ho el dia abans-. Per presentar agafem un pa de pagès rodó, tallem la part de sobre, el buidem una miqueta de molla i posem la carn calenta.
JÚ ADOREI , FICA LINDA SERVIDA NO PÃO E QUE DELICIA QUE DEVE SER.
ResponEliminaBJS
Ah, quina bona idea, dins d'un pa! Segur que no et va costar gaire trobar-lo, no? juas,juas,juas.
ResponEliminaDoncs a mi ja em perdonaràs però jo tinc els meus dubtes amb els padrins, ja ens la cuidaran bé?
Ole tú!
Molts petonets!
Avui tinc ració extra del món de juju!! m'encanta!! :)
ResponEliminaQuina presentació més xula i quina recepta més bona. Tot i que no menjo molta carn, m'encanta el picant i així amb salseta me la menjaria molt a gust!!
Més petonets!! que no faltin avui!! jajaaj!!
Quina bona pinta dins d'aquest pa, m'eeeeeencaanta!!!
ResponEliminaJa li has guardat la seva ració a la Lupita, no?
Estic molt trista (i ella també, que m'ha trucat!) perquè no hi has posat la seva foto, jajajajaja!
Petonets rul·lera del meu cor!
Sandra
Y que bien presentado, la miguita del pan para mojar, verdad?, tiene que estar riquisimo, además picantita, una delicia.
ResponEliminaUn beso
Quina presentació tan espectacular .....dins un pa. Encara que el picant no es el meu ,pero deu ser bonissim.
ResponEliminapetons
Jajajajajajaja!!
ResponEliminaM'estic tronxant tota sola!!
Boníssima l'entrada!! Jo no m'acabaria de fiar dels padrins de la Lupita, millor la continuarem cuidant nosaltres que la criatura ens pot sortir malament...;DDD
Avui encara no ho he dit: olé la tieta Ju!! Ara l'envio amb els tuppers
;DDD
Impressionant Judith!!! M'encanta la idea de servir-ho dins un pa!!! nomes ho havia vist a Praga... Ets la canya!!!
ResponEliminaVisca les rul·leres!!!
Un petonas
Sònia
Mmmm!!! qué buena pinta!!! :) Sé ha abierto el apetito de nuevo!!!
ResponEliminaSi te apetece visitar mi blog y beber un sorbo de ABSOstyle, podríamos seguirnos por GFC… :)
KISSES!
Estefanía J. ABSOstyle
Li estava diguent a na Paula que na Lupita podría deixar algún tupper a casa meva no? Tanmateix li agafa de camí...
ResponEliminaCarai, que bo, et pots mejar el plat i tot!! M'encanta...
ResponEliminaEse guisito tan alegre dentro del pan tiene que estar delicioso. Me encanta niña, lo has bordado
ResponEliminaBesos
Wow, que contenta estará la Lupita!!! quin estofat mare de Deuuuuu, felicitats eres una crack total Judith!
ResponEliminaPetonets
m'agrada molt la manera de presentar aquest plat !!,
ResponEliminales ruleres sou.... La ostia ( amb perdó per l'expresió ) jaja
petonets.
Qué chulada de presentación Judit. Me encanta cómo queda y seguro que me encanta cómo sabe. Un beso.
ResponEliminaM'agrada veure els rulos de la Flexer de nou per aquí, com dius feia molt que no apareixia. La Lupita té una entrada fantàstica i de ben segur boníssima.
ResponEliminaTe ha quedado genial! Yo de comida tex-mex...no soy mucho pero cuando como, me encanta el chili, y éste tuyo esta para devorar!!!
ResponEliminaMil besotes Neni :D
Te molt bona pinta!! Segur que està d'allò més bo, encara que jo no sóc imparcial del tot ja que m'encanta el picant, jejejje. La presentació molt original, i per cert, és una monada el teu peque!!!!!!!
ResponEliminaMolts petonets!!!
Per cert, tens una doble que es passeja per el carrer princesa?¿ :P
Personalment no sóc molt de "guisotes" de carn, però aquest té una pinta interessant. M'atreu el tema picant i la presentació. Així no hi ha qui es resisteixi!
ResponEliminaFeliç setmana.
México lindo... quina recepta més bona! Segur que és de sabors intensos... i els colors són immillorables. Petonet
ResponEliminaConfirmo, et pots menjar el plat i tot... Jo ho vaig fer! ;-)
ResponEliminaBoníssim!
que buenos estos rullos que te has montado,un relleno muy lindo y colorido como manda Mexico
ResponEliminapeto
Me encanta el 'plato' en que lo has servido... yo me quedaría sin el a la mitad de la comida! Besos
ResponEliminaQuina bona idea dins del pa!!! La Lupita està moníssima!!! Petons
ResponEliminaNenes, imaginació al poder es això vostre!! m'encanta la idea de presentar-ho amb aquest pa!! ideal! petons
ResponEliminaJa trobàvem a faltar a la Fletcher, je je je... M'encanta la cuina mexicana, però a casa no en cuino mai, sempre la megem a fora. Aquest estofat ha de ser sensacional, i ben picant, je je je...
ResponEliminaapa!! quina recepta més ben presentada i que original!!! i ja he fet una ullada a la Lupita, m'ha fet molt riure que li hagueu fet un perfil al facebook!!
ResponEliminapetonets
Me encanta!! Lo has presentado a la americana jaja Allí sirven la sopa casi siempre en panes!! Te ha quedado genial!
ResponEliminaBesos!!
Em penso que jo vinc directament a casa per provar-ho, aquest pa ha de ser brutal! M'apunto la recepta Judith ;)
ResponEliminaPetons i a seguir amb els reptes guapes!
Chulísima la presentación, me parece una pasada, hay que probarla, sólo de imaginar la cara de los invitados al verlo merece la pena.
ResponEliminaUn besazo
Brutal!!! Sereu unes frikies, però cuineu que dóna gust, jejeje.
ResponEliminaUna passada, jo li llevaria el picant que no m'agrada, per lo demés la Lupita deu estar encantada ;)
Un petó loqueta!
Quin pa més farcidet!!! deu estar boníssim! la presentació molt xula!!
ResponEliminaJudith, estáis como unas cabras, jajajaja. Me encanta que hayan vuelto "Los rulos", ya os echábamos de menos y con este nuevo miembro.... que voy a decir, si os hace de mensajera de tupper, tiene ganado el derecho a participar, ajjaja.
ResponEliminaEstupenda receta, guapa.
Besos
Una presentación preciosa, desde luego, tiene que estar excelente. Un saludo
ResponEliminaQue divertides aquestes propostes que us monteu!! L'estofat em sembla magnífic i la presentació bonissima!
ResponEliminaPetons
Que bo ha de ser i m'agrada molt com ho presentes...molts petons
ResponEliminaM'encanta la recepta i la presentació!
ResponEliminaMe la guardo
Petons
Mónica-Recetas de Mon
Judith, no, no me lo comería, lo imagino súper picante y declino, pero la presentación te ha quedado de muerte de bonita, me encantaaaaaaaaaaaa, eres una genia, me gusta mucho tu creatividad.
ResponEliminaun besazo, y feliz semana
Ja arribo a la teva!!! quin caxondeo que us porteu més guai!!!:))) aquesta recepta m´agrada dins del pan (vingui d´on vingui el pa:))) el toc picant també m´agrada molt. Petonet
ResponEliminaES-PEC-TA-CU-LARRRR!!! no hi trobo un altre definició.
ResponEliminaPetons
A ver si voy a ser yo la que deja de ser vegetariana pero que presentación de escandalo!!!!! vamos que ya estoy dandole vueltas para prepararlo con seitan jajaja si hay que hacerlo el día antes se hace, lo que tu digas estilista de pajaros jajaja cuanto me rio con vosotras, ahora me voy a ver a Sandra :)
ResponEliminaBesotes
Si abans ja pensava que ereu freaks, amb els padrins de la Lupita...
ResponEliminaM'encanta el picant, el menjar mexicà i la idea del pa.
Petonets
Que mono te ha quedado!!! pero si parece un guisito inocente y todo... sino fuera por esos chiles que lo rodean.
ResponEliminaEste plato a mi maridín le encantaría que aguanta el picante que no veas, yo soy mas tiquismiquis con lo que pica, asi que para mi sin chiles ( si ya se que es la gracia, pero soy asi de sosota ;)
besos Esther
Ah y que no decaigan esas rulos!!
Jo no sóc de picant però el pa té una pinta tremenda!
ResponEliminaQuin estofat més bo!!! Sobretot presentat en aquest plat tan original!!
ResponEliminaBONÍSSIM!!!
M'ha fet molta gràcia la foto de la Lupita, jajaja
Petonets
Ostres, noies, li heu i us heu fet un bon homenatge amb aquest plat, això ha de ser boníssim!!! Moltes felicitats per aquesta tornada tant triomfal!
ResponEliminap.d. Judith, jo no ser com t'ho fas per rebre tants de comentaris, ja començo a entrar en una megadepressió cada cop que entro a la teva cuina, jeje, perquè a casa sino fos per les incondicionals bruixetes i algú més ja no hi passa ningú. Uf... però si un blog sense que et llegeixin ja no té sentit!!!!
Una forta abraçada i intentaré no defallir, continuaré publicant... ara un cop la setmana, ara per ara no puc dedicar-hi més temps.
Moltes de petits i un fortíssima abraçada!!!
Me encanta la presentación del estofado, pero hay que tener cuidado con esos chiles, besos.
ResponEliminaHola Judiht, guapa tu
ResponEliminaVaig menjar un plat semblàn una vegada a France, la veritat es que a més de bo queda molt maco al presentar-lo a taula, humm
mil petonets i un BON ANAY, sUSANNA
Quina delícia! M'encanta la presentació. D'aquesta manera no es desperdicia res. A la Lupita li encantarà segur.
ResponEliminaUna abraçada!
Aquestes rule·leres!!! jejeje.... Sou la pera!!!! Ja us puc veure preparant'ho tot partint-vos de riure jejeje.....
ResponEliminaM'encanta la teva proposta. I la presetnació queda genial!!!
Petonets guapa
que buena idea la de las recetas mexicanas! este guisito tiene mucha pinta, y me encanta que lo hayas servido en el pan, impecable como siempre!
ResponEliminaaixó fa una pinta deliciosa... i la presentació tot un "luju"...
ResponEliminajajajajjaja sou la repera! molts petons a les quatre i a la lupita!!
ResponEliminaQue viva México!
ResponEliminaNani
Molt bona ideia, jo també tin una pendent amb el mateix envàs, jajaja, molt bona recepta i amb el toc picant m'encanta.
ResponEliminaUn petonet
looks very tasty, I will definitely try the recipe
ResponEliminaFun & Taste
http://funandtaste.blogspot.com/
Esto se ve delicioooooso ,pero estoy en argentina en pleno verano ,con esta receta con gusto espero el invierno !!!!!
ResponEliminaYo me apunto a todo lo que sea "sopetear" pan..., admito propuestas novedosas como la de hoy, ja, ja
ResponEliminaBesotes