Molt bon any a tothom! Espero que hagueu gaudit al màxim d'aquestes festes, al Bolet ho hem fet. Després d'uns dies de vacances amb els meus amors ja tornem a activar el bloc! Haig de dir que en tenia moltes ganes, però aquests dies han anat molt bé per desenganxar-me una mica de la blocosfera, que és tant addicta…
Aquests dies de festes haig de reconèixer que no he cuinat massa, tinc la sort que sempre he estat convidada, però us asseguro que tot i així el meu cap no ha parat de donar voltes a noves receptes. Les festes de Nadal, per mi, són sinònim de joguines, nens rialles, somnis… Sé que per molta gent és sinònim de tristesa, d'enyorança de tots aquells estimats que ja no estan entre nosaltres, però recordeu una cosa: si mireu a través del cor els veureu, així que no hi ha excusa per no gaudir!
Des de ben petita que he sigut una fan incondicional de les llaminadures, sobretot d'aquelles que tenen un toc àcid, encara que crec que no li faig cap lleig a cap. La meva mare fins i tot em va comprar un pot de vidre i l'anàvem omplin de tant en tant. Quin perill tenir la temptació tan a prop, oi? Doncs ara ja us podeu preparar, perquè aquests dies he estat practicant amb les llaminadures casolanes, i us aviso que no tenen res a envejar a les comercials, ans el contrari. Com a mínim aquestes sabem que porten!
Avui us presento uns núvols que són molt i molt fàcils de fer; els he tret de la meva estimada Paula de Bon tiberi, això sí, us adverteixo que les següents receptes ja no són tant per a nens… Aquests núvols els vaig fer per anar a conèixer a la Clara, una nena preciosa -i que té molts punts per ser la meva jove- que va néixer el passat dia 4 de gener, i que s'ha convertit en el millor regal de Reis per a la Maria i el Jairo, dos amics molt i molt especials als quals desitjo tota la felicitat del món amb el seu peixet.
Ingredients:
1 bossa, més una cullerada de gelatina de maduixa
2 bosses de gelatina neutra
300 g de sucre
200 ml d'aigua mineral
1 c/c d'essència de vainilla
Sucre glacé
Preparació:
En una cassola posem l'aigua mineral, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue i ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, el recipient que aneu a utilitzar us recomano untar-lo amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda la tallem en forma de cubs i l'arrebossem amb el sucre glacé.
jejejejejeje Me encantan esos pitufos tras las nubes... jejejejejeje Y seguro que estaban deliciosas... y blanditas... y jugosas.
ResponEliminaUn besote Judith
Feliz Año, wapa. Yo también acabo de llegar y cuanto se extraña, verdad???
ResponEliminaMe encanta la foto.
Besos y buena semana.
Feliz año wapa las nubes seguro que estan de vicio me encanta como las has presentado los pitufos son una monada.
ResponEliminaBicos mil .
Me encanta la foto, si es que eres una artista para las fotos, enhorabuena por ese gran premio que te has llevado, espero verlo pronto en una de tus fotos, besitos.
ResponEliminaBueno y la receta, a mí me encanta con lo golosa que soy, muy rica las nubes.
Ohhh quina bona pinta, això sí que és una temptació!! jejejje, m'alegro de que hagis passat unes bones vacances de Nadal!!
ResponEliminaLa foto genial, molt graciosa amb els ninotets com a coprotagonistes, jejej.
Jo és que no sóc gaire de llaminadures, de peque em feia més gràcia la forma i el color que no pas el gust, en provava una o dues i poca cosa més, cada cop que m'en compraven acabaven perdudes per algun racó de la cuina.
Molts petonets!!!!
pregunta: enlloc de sucre es pot fer servir algun altre edulcorant?? Fan bona cara, però el tema secre està prohibidíssim!!!
ResponEliminaQuina monada!!! ja tenia ganes de veure les llaminadures que anunciaves; encara no he vist les d'adults però em sembla que aquestes seran les meves preferides. A més veig que tampoc són gaire complicades de fer, a veure si m'hi atreveixo per quan neixi el meu cosinet! Molts petonets guapíssima i feliç any!!!!!! :)
ResponEliminaPer cert, els Barrufets hi queden super bé!! :)
ResponEliminaTeacher: doncs no ho se, ho haurem de provar per saber-ho! intento fer-ho i et dic el resultat, ok? el que si et puc dir es que si el sucre és morè o blanc no importa ja que només altera el color.
ResponEliminaBet: la barrufeta me la va regalar l'Yves el dia que va néixer el Boletet! així que és molt i molt especial... ;P
ResponEliminaHola! Benvinguda una altra vegada. Jo tinc pendent de fer els núvols des que els vaig veure a fer a Caçadors de bolets. Realment són molt senzills de fer. Ja tinc ganes de provar-los. Per cert, la foto m'encanta. A casa som fans dels Barrufets des de sempre i, ara, la meva nena també.
ResponEliminaUna abraçada!
Tu receta deliciosa....pero esos pitufos me encantaron....que foto mas buena.....!!....Feliz 2012!!.......Abrazotes, Marcela
ResponEliminaA mi me encantan, para ponerlos en otros postres, si es que no tengo delito!!! Jajajaja...me encantan las fotos tan chulas y llenas de color...un abrazo enorme Nenina, muchas cosas bonitas para este año y muchas más recetas que disfrutar :D
ResponEliminaBonita semana!!
Veig que la meva futura nena passa en segon terme i que el boletet ja té xurri... jajajaja Doncs res, pel següent! :P
ResponEliminaA mi també m'agraden les xuxes amb un punt àcid, i aquests núvols fan venir ganes de no parar de menjar!! Normal si és recepta de la Paula passada per les teves mans, garantia d'èxit!
molts petonets preciosa!
Sandra
Benvinguda altre cop!!!!!
ResponEliminaBenvinguda i bon any nou Judith!! si que enganxa la blogsfera si!!jeje. M'encanta la foto!! saps que has fet la meva llaminadura preferida!!?? els núvulsno me'ls puc resistir....la recepta l'he vist moltes vegades però mai m'he atrevit, potser perque sé que sóc capaç de menjar-me-les totes alhora jaja!! algun dia ho provaré de fer! petons guapa
ResponEliminaAquests dolços em porten uns records....Tenen una pinta boníssima, realment addictes!
ResponEliminaPetons!! :)
Mare meva, quina entrada més triomfal, són les meves preferides. Quan comprem llaminadures a la bossa sempre hi va a parar algun núvol per la mama, jeje, em tornen boja, o sigui que aquesta la guardo a pendents.
ResponEliminaUna abraçada i feliç 2012, guapa!
Quina dolçor per començar l'any!! a mi també m'encanten les llaminadures, ens haurem d'atrevir a provar-les!! petonets
ResponEliminaBuenos días!!! Ahora ya se porque me has dicho que te gustan las fresas y el azúcar ;P ¡A mi tambien! jajaja Lo tengo que probar!!!
ResponEliminaUn besote
Que bones, aquestes llaminadures!!! I són tan fàcils com expliques? és que estan de foto, mai més ben dit! Nosaltres, els vallesans, dels núvols en diem esponjes. I personalment, també en sóc una adicta! Benvinguda de nou i bon any! Petons
ResponEliminaQué chulissss! Nosotros somos también de chuches con toque ácido, pero estas están divinas!
ResponEliminaBesitos Juju!
Jo sóc un perill amb les llaminadures, m'encanten i com tu les que tenen un punt d'àcid ummmm...
ResponEliminaPero a casa al qui li agraden mooolt els núvols es el meu fill gran...
Benvinguda de nou.
Un petonet
Els núvols fan una pinta... quin perill! I la foto és taaaan bonica, quina gràcia, el barrufet sembla que no s'ho cregui, hahaha!
ResponEliminaUn petó (i un dia atreveix-te amb el pop, ja veurà que surt tan bé o més que al restaurant)
Que bons aquests núvols!!!
ResponEliminaa mi els que comercialitzan no m'han agradat massa, però si són casolans molt millor!!!
T'han quedat molt simpàtics amb els barrufets!!
Petonets reina i feliç any nou!!!
Hola Judith, que delicia de nubes nos traes....! Probaré a hacerlas, porque al peque de la casa le encantan!
ResponEliminaBesos
ohhhhh....quina passada!!! Jo millor no provo de fer-les a casa pq ja em vec fent-ne a nivell industrial!!! jajaja!!!
ResponEliminaQuin detall més dolç per l'arribada de la Clara!
Petunets,
Eva.
Feliz año Judith! Me alegro de que hayáis pasado unas buenas fiestas. Qué mejor manera de empezar la rutina con estas nubes? Bss
ResponEliminaJudith! Feliç 2012, avui estem tornant tots :D. Els núvols tenen una pinta magnífica, però quin perill... jo sóc de les que no para fins que s'acabin. un petó molt fort!
ResponEliminaostres Judith... tinc unes ganes que comencis a treure més receptes de gominoles! me les quedo totes! petons!
ResponEliminaJuju,
ResponEliminaQue delicia se ve riquissimo. Feliz año de 2012 para ti y la tuya familia : )
Besitos Guapita!
Tenies raó dolç, dolç!!! T'han quedat genials
ResponEliminaJudith , bon any per tu també. T'han quedat genial aquestes núvols:
ResponEliminapetons
Hummm... me les menjaria, no les faré per que me les menjaria...
ResponEliminaPetonets.
ayyyy!!! qué foto tan divina!!! me encanta!
ResponEliminaHola guapaaaaaaaaaaa, ¡Feliz Año!, se te echaba de menos, ¡por fin has vuelto!, espero que tus vacaciones hayan sido maravillosas.
ResponEliminaUn besazo
Doncs jo estic molt contenta que hagin acabat aquestes festes, en tenia mooooltes ganes. Però de llaminadures en podem menjar tot l'any, oi?
ResponEliminapetonets
mmm què xules! tenc ganes de provar de fer-ne!
ResponEliminaPetons!
Bon any!!! I quina arribada!!! A casa nomes menjem llaminadures cassolanes... Probare aquesta versio teva i de la Paula... tot i que la meva es tambe molt bona!!! jijijijijiji
ResponEliminaJa espero aquestes llaminadures per adults.... mmmmm
Un petonas
Sònia
Fa temps que els tinc a pendents, a voslatres us han quedat sensacionals ;)
ResponEliminaQue tingueu un feliç 2012!
Bon Any ensucrat!!
ResponEliminaala que buenas estas llaminaduras,siempre entran divinamente
ResponEliminaBony Any
peto
Bon any Judith m'encanten questes xuxes casolanes són boníssimes no tenen res a veure amb les de compra.
ResponEliminaQuina foto més divertida! No he provat mai els núvols casolans, no és la meva llaminadura preferira però segur que fets a casa canvia molt!
ResponEliminapetons
Judith, Feliz año nuevo, guapa. Me alegro de que hayas disfrutado de tus navidades.
ResponEliminaMe encantan cómo te han quedado estas nubes y parecen muy fáciles, a ver si meto en canción al peque y las hacemos el finde.
Besos
Però si sou vosaltres!! la familia bolet amb el boletet i tot!! Guapos!!
ResponEliminaAquests núvols han de ser molt bons! jo també he estat sempre molt adicta a les llaminadures (xuxes) i també especialment les àcides (les llengües especialment!).
Molts petoents per tots 3!!
Ooooh! Què maques!! Fa temps que vull fer núvols. Aviam si m'animo que veig que és molt fàcil!!
ResponEliminat'han quedat genial, el facils que semblen i jo les tinc pendents!!!
ResponEliminaOeoeoeoeoeoeoe!! Va Lupita aixeca les ales que hem de fer l'ona a la tieta Judith!! Oeeeeee!
ResponEliminaTambé em declaro fan de les xuxes de tot tipus.
Molt xula la foto!! M'agrada la barrufeta amb el minibarrufet! L'Yves és el que porta el bolet, no?? ;DD
Pobreta la teva consogra Sandruski...ai, el Boletet serà un trencacors!
Estic impacient per veure els altres experiments!
Petons!
Molt bé Judit, molt bona d'entrada d'any!
ResponEliminaNani
Bon any per tu també Judith!!!!! aquestes "xuxes" son les meves preferides, i si dius que cassolanes son tan fàcils, m´animaré.. segur que molt més sanes que les comercials.. Petons i bona setmana.
ResponEliminaBon any nou maca!
ResponEliminaooo unes xuxes sempre estan bones i segur que casolanes son encara millor... sempre n'he volgut preparar pero les receptes que trobava tenien ingredients una mica "estranys" i una mica dificils de trobar, gracies per la recepta del nuvols/marshmallows/nubes/malvaviscos... tan se val! ñam ñam :D
Bon Any Judith, i molt xulis les xuxes, mai les he fet i ja veig lo be que queden mmmm
ResponEliminaUn petonet guapa
Ummmmmmmmm, les infantils fan una pintassa. Ja m'impaciento per coneixer les xuxes d'adult. Ja,ja. Una molt bona i dolça proposta. Petonets i Bon Any!!!
ResponEliminaEls núvols, quins records d'infància! i quina foto tant divertida i bonica. M'encanten!
ResponEliminaMarta
Nena, que has de ser gran, que els reis són els pares...Uig, no t'ho havien dit!!!...m'encanten les xuxes, al meu fill no li agraden molt, però la meva princesa ha sortit com la mare i és molt llaminera.
ResponEliminaJo las vaig fer i em van encantar i a tu t'han quedat perfectes.
Un petonet
No veas el éxito que he tenido yo estas navidades regalando nubes caseras en mis cestas...
ResponEliminaMe encanta la ambientación-pitufa!
Besazos y felicísimo 2012!
Que geniales! y con esos Pitufos mirándolos con cara de asombro!!! a mi peque le han encantado.
ResponEliminaQue tengas un año estupendo!
BESITOs
http://notasenmicocina.blogspot.com/
anda que buena pinta, y yo que pensaba que hacer nubes era muy difícil. Pues menuda sorpresa!!!
ResponEliminabsts. maite
Para mí también son sinónimo de niñez, cosas ricas y disfrutar con ganas.
ResponEliminaLa receta de los marshmallows me la llevo , me parece super fácil y de un resultado fantástico!
Cariños
Finalment puc venir!
ResponEliminaRes, que ja saps que tens un ben enamorat amb aquests núvols, i sense també!;)Et van quedar perfectes.
Molts petonets.
Judith feliz año!!!!! que ricas están las nubes hechas en casa ¿verdada? yo también me animé a hacerlas y aluciné con el sabor y la textura, son iguales a las "xuxes" jajajajaja. Por cierto, ideales esos pitufos entre nubes! un beso guapa
ResponEliminaJuju!!!, feliz año mi guapa!!!
ResponEliminabienvenida a la blogosfera..que es cierto que es bueno desconectar de ella de vez en cuando!!..yo lo hago :)
me encantan tus nubes naturales y mucho más sanas !!!!
además son tan bonitas!!! :)
mil besitos mi guapa!!!!
Judith, querida, feliz año! Pues mira, yo nunca he hecho nubes y a ver si me animo para hacerlas con los peques... Las tuyas son toda una monada!!!
ResponEliminaBesos.
Hoola corazón, que ricas nubes. Yo también las hice para los niños (y para mí), es de las pocas cosas que he cocinado éstas navidades
ResponEliminaA ver si mañana activo mi chip bloguero, que está un poco vago ;)
Feliz Año
Besos
Que foto tan tierna, es preciosa con esos pitufitos. Que ricas esas nubes, hija por Dios que estoy que me salen los dulces por las orejas y aún así me las comía, ains, que suplicio!
ResponEliminaUn besazo guapa y ya estamos a tope con el blog, es cierto que se le hechaba de menos.
Hola preciosa!. qué foto tan bonita con esas nubes. seguro que si las pruebo no paro hasta acabarlas. Un beso y feliz semana
ResponEliminaOhhh! Qué delicia, esto si que producen adicción. Feliz Año. Un beso
ResponEliminaFeliç Any per tú i la teva familia.
ResponEliminaA mi , les xuxes, hem tornen boja. Aquestes les faig segur...
Petonets.
Buenas!!! que tal mi guapi? veo que no has tomado muchos dulces en navidad que aun quieres más. En cuanto haga mis cuatro dias de propositos de dieta para el 2012 las preparo porque tienen una pinta tremenda
ResponEliminaUn besazo
De veritat que els has fet tu, aquests???!!! Uau, si semblen de botiga!! I segur que estan molt més bons, i són infinitament més sans perquè no porten tot tipus de porqueries... Ole tú, Judith!! jaja
ResponEliminaVeig que has començat el 2012 amb bon peu, a seguir així!! jeje
Un petonet guapa! :D
Quina foto més mona!!! jejeje...
ResponEliminaI els núvols a casa nostra sempre triomfen. Ja n'hem preparat alguna vegada però mai sóc a temps de poder fer-los fotos. Volen al moment jejeje...
Petonets guapa i bon any!!
Però quina passada i quines fotos mare!
ResponEliminaMmmmmmm boníssimes! Me les apunto, com tú dius, no tant per als mes petits, sino per als grans!!
ResponEliminaUn peto
No les hem provat... però la pinta es d'estar molt bones!! són tan fàcils de fer? provarem!
ResponEliminaHola querida Juju, aproveito também para te desejar um feliz ano 2012*
ResponEliminaQue entrada espectacular no blogue, estão perfeitos, só podem ser deliciosos.
Parabéns pela foto está linda!!!
Beijinhos guapa:)
FIQUEI COM IMENSA VONTADE DE FAZER...DEVE SER UMA VERDADEIRA DELICIA E NEM É NADA DIFICIL.
ResponEliminaDESEJO-TE UM EXCELENTE 2012 PARA TI E TUA FAMILIA.
BJS
Què genials aquests núvols!!!una receta ideal per menjar xuxes sanes i casolanes!!!!! mmmm!!!Bon any guapa!!
ResponEliminaPetons!
Estoy unos dias sin pasarme y me encuentro con estas maravillas. Me la apunto para hacerlas con los nenes, voy a seguir mirando que has hecho estos dias
ResponEliminaUn besete y vuelta a la normalidad (o por lo menos lo intentamos)
Hola Ju!
ResponEliminaFantàstiques les xuxes! I els núvols m'encanten!
Les farem amb els nens, moltes gràcies per la recepta!!!
Petons!!