Sempre junts III

Un 18 d'abril de fa 4 anys, mentre sonava ‪Tougher than the rest, en un paisatge immillorable,‬ et veia més nerviós de lo habitual. Tu que sempre intentes mantenir el tipus davant de qualsevol situació, vas fer que pels teus ulls comencessin a brotar llàgrimes de felicitat, unes llàgrimes que van aconseguir arribar al fons del meu cor i de la resta de convidats. 

Aquell dia vas fer realitat uns dels somnis que havia anhelat durant molt de temps; gaudir d'una celebració especial al costat de tots els nostres éssers estimats, amics o familiars, o quasi bé tots. Potser no hi van poder ser presents tots aquells que haguéssim desitjat, però tu vas fer possible, amb el teu somriure, que ells ens acompanyessin. 

Diuen que els somnis es poden fer realitat. Tu, dia a dia, em demostres que és possible. Segurament tenies raó i no feia falta que signéssim cap paper per certificar el nostre amor, però t'asseguro que em vas fer la dona més feliç del món.

Ja fa molts anys que estem junts, gairebé 13. Durant aquests anys hem fet moltíssimes coses: hem rigut, plorat, hem caigut i ens hem aixecat... Però per sobre de tot ens hem estimat i hem après que si fem les coses plegats tot és molt més fàcil. No sabem què ens té preparat el futur i ni tant sols si el nostre amor serà per sempre, però de moment no pensem en el futur, sinó seguim gaudint del present, Carpe diem!

Gràcies per fer possible que les meves utopies fossin les teves quimeres… T'estimo amor.

Crepes de Nutella, plàtan i maduixes

Si hi ha una cosa que recordo de la meva estada a Milà són les creps i la Nutella. Durant un any vaig compartir pis amb el Wim, un estudiant de disseny industrial belga que només sabia cuinar les creps que li havia ensenyat a fer la seva mare. Per sort ens vam saber repartir les tasques domèstiques: ell netejava i jo cuinava.

Era freqüent que al nostre pis organitzéssim sopars amb els nostres amics per passar-nos hores i hores xerrant. Per sort ens portàvem bé i no fèiem massa enrenou, així que no vam rebre mai la visita de la policia -no rieu! Que a casa de més d’un amic havíem rebut la seva visita, i en més d’una ocasió-.

Un dels plats estrella que preparàvem eren les creps. Era molt divertit veure com cadascú se’l farcia d’una manera diferent. Quan aquest mes a Memòries d’una cuinera us vam proposar fer creps m’hagués agradat recuperar la recepta de la mare del Wim, però no l’he trobat, així que vaig haver de treure la pols d'un llibre que em vaig comprar durant aquella època. Es diu Cucinare con la Nutella, de Paola Balducchi. Hi podem trobar un munt de plats, tan dolços com salats, on el principal ingredient és la Nutella, és una joia per a veritables amants d’aquesta crema de xocolata. Aquest cop no vaig decidir experimentar amb la massa i vaig seguir la recepta del llibre al peu de la lletra. El resultat va ser fantàstic.

El diumenge vam aprofitar per fer un esmorzar de luxe, ja que vam preparar les creps. Com podeu veure, el farcit és molt simple i potser un xic típic, però cada un de nosaltres vam decidir què hi posàvem: el Boletet va optar per les maduixes -es torna boig quan veu que comprem una caixa al mercat! No vol ni esperar a casa per menjar-ne-. L’Yves volia que portés plàtan. I jo, com ja us podeu imaginar, vaig proposar la Nutella! Us haig de confessar que estaven tan bons que vàrem tenir sort de què només sortissin 4 creps; d'haver-ne fet més avui no haguéssim pogut passar per la porta.

Moltíssimes gràcies a tots els que participeu als reptes que us proposem cada mes a Memòries d’una cuinera. Sembla que aquest mes us ha agradat força la proposta, ja que estem rebent moltes receptes. Recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28 per deixar-nos la vostra aportació i que no fa falta tenir bloc per participar-hi! Esperem poder fer un bon recull.

Ingredients per a 4 uts.:

100 g de farina

250 ml de llet

1 ou+ 1 rovell

Mantega

Maduixes

1 Plàtan

Nutella

Sucre

Canyella en pols

Preparació:

En un bol posem l’ou i el rovell i ho batem. A poc a poc, anem incorporant la farina i la llet i ho anem barrejant amb unes barnilles, fins obtenir una mescla homogènia i sense grumolls. A continuació, ho deixem reposar  durant 1 hora a la nevera. Un cop transcorregut aquest temps, en una paella calenta i untada amb una mica de mantega fosa, afegim part de la massa fins cobrir-la i esperem que estigui cuita una part. A continuació, amb l’ajuda d’una espàtula, girem la crep i deixem fins que estigui cuit. Repetim l’operació amb la resta de la massa.

Per decorar agafem una crep, untem de Nutella la meitat, afegim unes rodanxes de maduixa i de plàtan i la pleguem per la meitat. Repetim l’operació i la tornem a plegar, de forma que ens quedi un triangle. Per acabar tirem un bon polsim de sucre i de canyella en pols i servim.

La Mona III [Pastís d'Oreo]

Aquest any, el dia de la Mona el vam passar a Nîmes amb uns amics. Vam aprofitar per marxar els dies de setmana santa amb la Stella i la seva família i gaudir de terres francòfones. No fa falta que us digui que ens vam posar les botes, no? Va ser un no parar de menjar i riure, amb els més petits de la casa aprofitant per gaudir d’una de les tradicions de Pasqua més divertides: anar a buscar ous decorats. Hi ha una associació que s’encarrega d’organitzar cada any aquesta activitat. En un bosc proper a la ciutat de Nîmes s’amaguen uns quants ous (crec que 10.000) i els nens els han d’anar a buscar. Hauríeu d’haver vist a la Sofia, el Simo i el Boletet cercant els ous! Va ser molt divertit.
 

Els que em coneixeu i em seguiu de fa temps sabeu que tinc la sort de ser padrina de dues nenes, l’Aina i la Catarina. Aquesta última viu a Porto, per això és una mica difícil portar-li en persona la Mona, però tot i això els seus padrins -l’Yves i jo- no hem fallat mai! Per això està correus, no? L’única cosa que em sap greu és no poder-li entregar una mona casolana, per raons obvies.
 

Amb l’Aina és diferent, tinc la sort de tenir-la ben a prop, encara que us haig de confessar que fer-li una mona és un xic difícil. Com ja us ha comentat la Moni en més d’un post, a Llàbiro no agraden molts els dolços -exceptuant ella!- així que és difícil d'encertar. Aquest any, quan li vaig preguntar a la meva princess de què la volia em va dir: “molt blanca i de Bola de drac”. Pensant en una proposta que al menys li cridés l’atenció vaig recordar que ella és fan de les galetes Oreo, així que s’em va acudir que, en comptes de fer una mona tradicional, podria fer una gran Oreo i almenys tenir una petita possibilitat de que la tastés. Per a la presentació, com podeu veure, vaig decidir no fer la capa de sobre amb galeta, ja que sinó no quedaria tan blanca com l’Aina desitjava i, per això, vaig optar per decorar-la d’aquesta manera. Només per veure els ulls de l’Aina quan la va veure ja va valer la pena fer-la! Estava encantada amb la seva Mona.
 

Les galetes Oreo tenen el seu orígen als EEUU. Són unes galetes tipus sandvitx compostes de dues galetes de xocolata negra y crema de vainilla i són molt sol·licitades, sobretot, pel públic més petit. Per això m’agradaria presentar aquesta recepta al concurs que ens porposa l’April’s Kitch, on ens ho posa molt i molt fàcil participar, ja que ens dóna un ventall molt ampli de possibilitats. Sabent que ella és una enamorada de la cuina americana he pensat que seria bona idea presentar aquest pastís d’Oreo tan especial. Espero que t’agradi Abril. Moltíssimes felicitats per aquests 3 anys de bloc i per estar sempre interactuant amb tots nosaltres! Vinga, a veure si us animeu a participar al seu concurs, teniu de temps fins el 15 d'abril i els regals són una passada. Mentrestant aneu a visitar el seu bloc, té receptes molt interessants.

Ingredients : 

500 ml de nata per muntar
1 iogurt grec
125 g de formatge tipus philadelphia
1 c/p d'essència de vainilla
200 g de sucre
200 g de galetes Oreo
100 g de mantega
6 làmines de gelatina
Galetes Oreo mini
Ous de xocolata blanca
Lacasitos
Xocolata per postres


Preparació:

Separem les galetes Oreo de la crema. Triturem les galetes, amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi i barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, i la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem el farcit de les galetes que hem utilitzat per la base, el iogurt grec, la nata, el formatge, el sucre i una cullerada de postres d'essència de vainilla i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores, millor si la feu un dia abans.

Acabem decorant el pastís amb unes quantes galetes minis d'Oreo i uns ous de xocolata blanca que els haurem decorat amb unes galetes Oreo i uns Lacasitos enganxant-los amb una mica de xocolata per postres prèviament fosa. 

És recomanable treure-la uns minuts abans de servir per tenir una textura òptima.

Panna cotta de maduixes, foie i festucs

Aquesta setmana no he estat massa bé de la panxa. Vaig tenir una gastrointeritis una mica punyetera i he estat a base de sopa de farigola i arròs blanc, una dieta una mica insípida, encara que us haig de confessar que tampoc tenia massa gana.

Per recuperar el temps perdut durant aquests dies, el cap de setmana ha sigut ben diferent -tot i que la meva panxa encara no està del tot bé-. El dissabte vam tenir una sorpresa molt especial, van venir la Inês i el Ricardo, els nostres amics de Porto, a Barcelona i vam anar a dinar de tapes a un gallec que ens agrada molt. Al vespre, vam convidar a uns quants amics al Bolet a sopar, així que ja us podeu imaginar que el meu cap no va parar ni un segon per veure quin menú faria. Només tenia clara una cosa, volia fer un sopar tipus pica-pica per dues raons. Per un costat, érem uns quants comensals amb gustos diferents, per un altre, un cop asseguts a taula ja no s'havia d'aixecar ningú a emplatar -a excepció de les postres-. 

Com tots sabeu, estem a la millor època de les maduixes. Quan veig al mercat una caixa a bon preu no m'hi puc resistir, així que al Bolet aquests dies sempre tenim aquest fruit tan saborós. Vaig pensar que seria bona idea fer uns petits xarrups on l'ingredient principal fos la maduixa, i aquí teniu el resultat, una panna cotta boníssima, on el contrast dolç-salat no deixa indiferent a ningú. Aquesta recepta va triomfar entre tots els convidats, i m'atreviria a dir que és la que més va agradar, però per si voleu saber-ho l'haureu de fer! Us animeu?


Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata 
50 ml de llet
3 fulles de gelatina
5 maduixots
1 c/s de sucre 
Foie micuit 
Festucs


Preparació:

En una cassola posem la nata, la llet, una cullerada sopera de sucre morè i els maduixots triturats, ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir, remenant de tant en tant. En aquest moment és quan afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta i decorem els vasets amb una mica de foie micuit esmicolat i uns festucs triturats.

Bombons de rosa i aranyons

Pels qui em coneixen no és un secret que m’agraden les flors. I a qui no, veritat?.  Però  si haig d’escollir la que més m’agrada ho tinc clar: les roses vermelles. És una flor que em té captivada, no només pel seu aroma sinó pel seu color intens i passional, i a casa ho tenen molt clar.

Els que seguiu aquest bloc últimament us comento que, per temes laborals, no he estat molt per casa. Els retrobaments al Bolet són màgics. Tinc un parell de guapos que cada cop m’esperen amb els braços més oberts i us asseguro que és un plaer arribar a casa i veure lo contents que estan. Tot són rialles, petons i abraçades i és la millor recompensa que puc tenir després d'uns quants dies fora de casa. A més, de tant en tant, el Boletet i l’Yves em tenen preparada una sorpresa i aquest cop ha estat un parell de roses vermelles precioses!.

Per això quan em vaig plantejar fer els bombons per Memòries d’una cuinera vaig pensar que era bon moment per estrenar uns motllos que havia comprat ja fa un temps de roses, juntament amb aigua de roses i un colorant súper vermell! i tornar-lis d'una forma molt dolça les roses que ells m'havien regalat. El resultat va ser espectacular, realment sembla que t'estiguis menjant una rosa, això sí, us aviso que acabareu amb la llengua ben vermella, i sinó li pregunteu al Boletet que amb tots els que es va menjar semblava un vampir!

Moltíssimes gràcies a tots els que mes a mes feu l’esforç d’aportar una recepta als reptes que us proposem de Memòries d’una cuinera, estem encantats de seguir recopilant receptes tradicionals, esperem que us seguiu animant!. Recordeu que teniu fins el dia 28 per fer-nos arribar les vostres aportacions.

Molt bones vacances als que teniu la sort d’haver començat, i als que no, no patiu, queda molt poquet per divendres!. Gaudiu del bon temps i, sobretot, de la bona companyia. Us espero la propera setmana amb nova recepta.

Ingredients:

250 g de xocolata blanca per postres

2 c/s d’aigua mineral

1 c/s d’aigua de roses

Colorant alimentari vermell

Aranyons deshidratats

Preparació:

En un bol posem la xocolata esmicolada juntament amb l’aigua mineral i la de roses. Ho posem al microones durant 120 sg. Fem intervals de 30 sg. I anem remenant. Un cop obtinguda la textura desitjada afegim el colorant i remenem fins obtenir una barreja homogènia. Posem la xocolata en una màniga pastissera i omplim els motllos fins la meitat, afegim un aranyò deshidratat i acabem omplint amb la xocolata. Ho repetim fins haver omplert tots els motllos. Ho deixem reposar a la nevera durant un mínim de 24h.