Panna cotta de mojito amb crocant i pernil ibèric

Hola a tothom! Com han anat aquestes festes nadalenques? Al Bolet les hem pogut gaudir molt en companyia de tots aquells que més estimem. El Boletet cada any és més gran i ja comença a tenir il·lusió per les petites coses que fan especials aquests dies: Fer cagar el Tió, conèixer el Pare Noel, gaudir amb companyia dels llabironets de la cavalcada de Reis i moltes més activitats.

Aquests dies la família Bolet hem aprofitat per passar uns dies a Cantàbria, i una de les millors experiències que hem pogut compartir plegats ha estat anar al Parc de Cabàrceno, on els animals poden gaudir d'una àmplia zona d'esbarjo. Hauríeu d'haver vist la carona del Boletet quan va veure els elefants, les zebres i, sobretot, els tigres. Encara que voleu saber quin va ser el seu animal preferit? Doncs l'estruç. 

També hem aprofitat per fer un intensiu perquè el nostre petit príncep parlés un xic més -i el puguem entendre-. Des de ben petit s'ha espavilat per fer-se entendre, mitjançant signes, però ja va sent hora que anomeni les coses pel seu nom. Aquests dies hem aprofitat per fer aquest intensiu i us haig de dir que sembla ser que funciona! Que contents que estem l'Yves i jo.

Com no, també hem aprofitat per gaudir de bons menús en bona companyia. Des què vàrem començar la nostra relació ja fa un xic més de 12 anys, l'Yves i jo vam establir el repartiment dels festius nadalencs, així que des del principi ho hem respectat i intentem compartir amb les dues famílies aquestes festes. Haig de dir que, a més, com que he estat de vacances he pogut gaudir del Boletet i dels Llabironets com mai! Hem tingut la sort de tenir com a convidats VIP a l'Aina i el Lluc, i el Boletet ha estat un amfitrió de Luxe. Tenim la sort que els llabironets són uns nens meravellosos i el Boletet els adora, així que era fàcil tenir-los a tots contents.

Durant aquestes festes no he cuinat massa. Normalment som convidats, però aquest cop el nostre pare ens va demanar si volíem portar els aperitius el dia de Nadal la Moni i jo. Ja us podeu imaginar lo emocionades que vam estar. Durant dies ens vam estar trucant, enviant whattsapp, e-mails… Per comentar els aperitius que faríem i, finalment, vam fer un assortiment molt complert que va agradar a tots.

Els xarrups que avui us presento són una bona opció com a aperitius que vulgueu preparar amb antelació. A més de ser molt fàcils de fer, tenen un contrast de sabors boníssim, espero que us animeu ben aviat a preparar-los. Si no us agrada el mojito sempre esteu a temps de variar el còctel, només heu de triar l'opció que més us agradi.

Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata 

50 ml de rom

El suc d'una llima

4 fulles de gelatina

Unes fulles de menta

1 c/s de sucre morè

Crocant d'ametlla

Encenalls de pernil ibèric

Preparació:

En una cassola posem la nata, el rom, una cullerada sopera de sucre morè i el suc de llima, ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Afegim les fulles de menta tallades a trossets i remenem. Repartim en vasets tipus xarrup la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta i decorem els vasets amb una mica de crocant d'ametlla i uns encenalls petits de pernil ibèric.

Canapès de crema de salmó

Cada any, per aquestes festes, tots els cuiners intenten vestir amb les seves millor gales i receptes les seves taules. A casa hem tingut la sort de què la nostra mare era una excel·lent cuinera. Tot i que la nostra família era ben reduïda, i la mitja d'edat era ben alta, no era impediment per innovar i superar-se cada any a l'hora d'escollir un menú, us asseguro que estàvem desitjant que arribés l'hora de tastar-los.

Els temps van canviant i ara si un àpat no és car no és sinònim de bo. Em permetreu que us digui que no hi estic d'acord. Crec que no fa falta sopar amb llamàntol ni amb esferificacions per triomfar a taula. Fa anys que els canapès eren sinònim de luxe. Qui no recorda les recepcions o els còctels dels famosos on hi havia un bon assortiments d'aquestes petites delicadeses de pa amb algun complement? Des de fa temps que a les nostres taules ja no hi són presents i, segurament, els descartem per por a no quedar bé amb els convidats, però crec que si posem una mica d'imaginació podem aconseguir que els canapès siguin un bon aperitiu per obrir la gana aquestes dates tant copioses.

Aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer canapès i, tot i que molts de vosaltres ja esteu de vacances, estic segura que podrem aconseguir una recopilació molt bona i diferent. La meva aportació és senzilla i molt fàcil de fer, i us asseguro que si a casa teniu petits xefs els hi agradarà molt participar, com a mínim us asseguro que el Boletet ha gaudit molt mentre els fèiem.

La família Bolet aprofitem per desconnectar uns dies, així que estarem sense internet durant uns dies, però us asseguro que quan tornem em posaré al dia de les vostres aportacions de canapès per a Memòries d'una cuinera. Molt bones festes a tots!

Amb aquests canapès aprofito per participar al concurs Monsalmò que ens proposa la Orsolya de Kuiristo. 

Ingredients:

250 g de salmó fumat

200 g de formatge Philadelphia

75 g de iogurt grec

Oli d’oliva

Pebre recent molt

Sal

Pa de motllo

Sèsam negre

Olives farcides

Preparació:

A un pot posem el salmó esmicolat, el iogurt grec, un raig d'oli d’oliva i un polsim de pebre i de sal. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem fins obtenir una crema homogènia. A continuació, afegim el formatge Philadelphia -o algun altre tipus de formatge cremós- i ho remenem manualment -si ho feu amb minipimer quedarà massa líquid-. Ho deixem refredar durant un parell d'hores a la nevera. Agafem el pa de motllo, preferiblement sense crosta, untem 3 llesques i amb l'ajuda d'un tallador de galetes fem la forma desitjada. Acabem decorant amb llavors de sèsam i un tall d'oliva farcida.

Bon Nadal!

Arriba una de les èpoques més maques de l'any i la família Bolet ja ho tenim tot a punt. Aquest any, però, ens hem trobat amb un imprevist d'última hora. Aquest diumenge havíem de celebrar el Nadal al Bolet amb els avis i els padrins, però una conjuntivitis horrorosa i molt contagiosa que arrosseguem la família Bolet des de fa un mes ens ha fet posposar aquesta cita. El Tió haurà d'esperar, però la nostra il·lusió per compartir moments màgics no desapareixerà.

Ja tenim l'agenda ben plena per aquests dies i estem desitjant gaudir dels que més estimem. Potser no ens podran acompanyar tots aquells que voldríem, però no per això deixarem de ser feliços, veritat? Estic convençuda que en algun lloc no molt llunyà ells hi són, la vida continua i, per sort, tenim molta gent al voltant que ens estima.

Els anys passen i el Boletet cada cop és més conscient del que va passant al seu voltant. Aquest Nadal està ben preparat per picar ben fort el Tió, a veure què li caga. Molt haurien de canviar les coses perquè no li portessin el puzzle de pirates que tant desitja.

Avui comencem unes vacances ben merescudes. Ja sabeu que últimament no li puc dedicar el temps que desitjaria al bloc i a tots vosaltres, però als dies els hi falten hores i a mi energia. Un nou any està a punt de començar i espero que puguem seguir gaudint de salut, amor i feina i, qui sap, potser algun que altre somni es fa realitat.

Ara toca gaudir de les persones que més estimo i que es mereixen tenir la meva atenció al 100%, per això el bloc farà una aturada. Però no patiu que ja sabeu que els meus experiments seguiran i els fogons no s'apagaran, a més tinc pendent una entrada de canapès per Memòries d'una cuinera que espero que ens els mengem el dia de Nadal.

Molt bon Nadal a tothom. Gaudiu molt d'aquestes dates festives en companyia de les persones que més estimeu i us desitgem de tot cor que els vostres somnis es facin realitat en aquest nou any que està a punt de començar. Com a mínim comenceu somiant, que això encara és gratis i, qui sap, potser s'acaben fent realitat…

Pastís de fredolics i magrana

Un cop més estem a dia 15. Com ja va sent habitual toca publicar La recepta del 15, aquest cop, però, és un xic més especial, ja que els nois d'Els fogons de la Bordeta han decidit fer una parada en el camí.

Com no podia ser d'una altra manera, des del Bolet volíem col·laborar amb una recepta molt especial. Per això vam pensar que aquesta última recepta havia de portar bolets. En l'entrada anterior us comentava que el dia que vam trobar el Tió també vàrem trobar uns quants fredolics, així que la matèria prima aquest cop ha sigut de luxe i ben fresca.

Tothom per Nadal intenta guarnir la taula amb les seves millors gales. Aquest any, però, potser hi ha gent que creu que no podrà fer un menú com es mereixen aquestes dates, ja que la situació actual no ho permet. Però sóc de les que opino que per fer un bon àpat el més important no és el pressupost, sinó tenir imaginació. Per això us proposo, com a aperitiu per aquestes festes, servir uns talls d'aquest pastís salat que no us defraudarà. El contrast de la magrana amb els fredolics queda fantàstic, i el tall ja el podeu veure a la foto.

Espero que aquesta iniciativa blocaire, que tants èxits ha aconseguit, només faci una parada momentània. Per si de cas la família Bolet estarem ben atents per si ens hem de posar les piles per a futures propostes, qui sap… El temps ho dirà…

Molt bon cap de setmana a tothom! Aprofiteu per fer les últimes compres i preparar els vostres menús de Nadal, que les festes ja són aquí.

Ingredients:

3 ous

100 ml de llet

1 base de pasta de full

150 g de formatge emmental ratllat

2 magranes

1 ceba mitjana

600 g de fredolics

50 ml de Pedro Ximénez

1 gra d'all

Farigola

Sal

Pebre

Oli d'oliva

Preparació:  

Primer batem els ous en un bol. A continuació, afegim la llet, un polsim de sal i de pebre (preferiblement una combinació de pebres recent mòlts al molinet), i el formatge. Untem el motllo amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxi la base, aleshores ho  estenem bé i procurem que no quedi cap forat. Posem a una paella un raig d'oli, sofregim la ceba tallada en juliana, quan comenci a estar enrossida, afegim els fredolics sencers, el gra d'all tallat a trossets petits, les llavors de magrana, un polsim de farigola i el Pedro Ximénez. Ho deixem coure uns 20-25 minuts o fins que hagi reduït el líquid, ho retirem del foc i ho afegim al preparat d'ou i llet. Ho barregem i ho posem sobre la base de pasta de full. Ho enfornem, prèviament prescalfat a 180º durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera un parell d'hores perquè acabi de quallar.

Pastissets de nabius i llimona

Aquest cap de setmana, per a molta gent -com el Boletet i l'Yves- ha sigut llarg, però per d'altres -com jo- ha estat un cap de setmana una mica estrany, ja que divendres vaig treballar, però no per això no l'hem aprofitat al màxim.

El dijous ens vàrem llevar i vam anar al bosc a veure si trobàvem el Tió. Feia dies que al Bolet anàvem practicant crits de : "Tió, on ets?", i va resultar ser molt útil, ja que una hora després d'estar al bosc i trobar uns quants quilos de fredolics, quan tornàvem cap el cotxe, vam tenir la sorpresa de què el Tió ens estava esperant. No creieu que va ser fàcil veure'l, estava amagat a uns matolls, però entre crits i rialles el Boletet el va veure i va anar corrents a saludar-lo. Després d'uns quants saltironets d'alegria i uns quants petons vam animar a l'Àitor a què li formulés una pregunta al Tió: "Tió, vols venir a casa?". I clar, ja us podeu imaginar la resposta. Des del dijous que al Bolet ja som un més, i alguns ja l'haureu vist a la pàgina d'el món de juju al Facebook. Ara ens toca la feina més difícil, alimentar-lo i que es quedi satisfet, però de moment sembla que el Boletet ho està fent molt bé, perquè tot el que li posa desapareix al cap de res.

Al Bolet estem tant conscienciats que s'ha d'alimentar bé el Tió que fins hi tot li fem pastissos. Aprofitant que els caps de setmana el Monstre culinari es lleva un xic abans -a mi m'agrada fer mandres al llit, ni que només siguin 10 minuts més-, ara hem decidit que els esmorzars del cap de setmana han de ser de luxe. Suc de taronja que fa el Boletet, torrades amb melmelada de magrana, magdalenes casolanes i, aquest cop, per variar, hem fet els pastissets que avui us presento. La  recepta original és del llibre Paso a paso, repostería y panadería, un llibre del que ja us n'havia parlat en algun altre post, i haig de dir que aquest cop he seguit bastant la recepta original, encara que no m'he pogut estar de canviar algun ingredient. El resultat ha estat boníssim, us haig de dir que el Monstre culinari fins i tot m'ha felicitat! Així doncs, ara que és època de sobretaules llargues, us recomano que el feu, quedareu encantats.

Per últim, us volia agrair a tots els seguidors d'aquest bloc la vostra complicitat durant aquests dos anys, per això com ja venia anunciant a la pàgina de Facebook, des de fa un temps, quan arribéssim als 777 fans faríem un sorteig. Aquest dia està a punt d'arribar i, per això, avui iniciem un sorteig on és molt fàcil participar. Només heu d'entrar al Facebook i seguir les instruccions que us deixaré al mur, us el perdreu? Us aviso que el premi està fet amb molt d'amor per uns col·laboradors fantàstics: cat's wings, el número set, galette, hat2toe, my lovely food, onegraphicgirl i, evidentment, el món de juju. Us espero a tots!

Ingredients:

2 ous

150 g de mantega pomada

175 g de sucre

175 g de farina per rebosteria

1/2 sobre de llevat tipus Royal

100 ml de llet

200 g de nabius

2 llimones 

120 g de sucre morè

Sucre glacé

Preparació:  

A un bol, afegim la mantega pomada, el sucre i els ous. Amb unes barnilles elèctriques batem fins obtenir una barreja esponjosa. A continuació afegim la farina tamisada i la llet. Un cop tinguem una barreja homogènia, afegim els nabius i ho barregem amb l'ajuda d'una cullera. Folrem un motllo quadrat d'uns 21 cm amb paper de forn i afegim la massa, ho posem al forn preescafat a 180º i a la safata de baix durant 25 minuts. Un cop transcorregut aquest temps, apaguem el forn i deixem el pastís a dins perquè s'acabi de coure. Mentrestant, a una cassola posem el sucre morè i el suc de les dues llimones i ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull, ho deixem 5 minuts i ho retirem. Agafem el pastís, li fem uns quants forats amb l'ajuda d'una forquilla i aboquem per sobre el xarop de llimona i ho deixem refredar durant un parell d'hores. Abans de servir tallem el pastís en porcions quadrades i tirem una mica de sucre glacé per sobre.