Ous farcits

Un cop més el Monstre Culinari, l’Yves, no s’ha volgut perdre l’oportunitat de participar al repte d’aquest mes de Memòries d’una cuinera. A l’anterior post us explicava que a ell no li agrada la tonyina i a mi la maionesa, però els ous que sempre ha fet la Loles són aquests, així que ell va decidir aportar la recepta clàssica.

Els ous farcits són un plat ben fàcil que està a l’abast de tothom, i ara que ve el bon temps són ideals per deixar-los preparats abans d’anar a la platja, no creieu? Encara que amb el temps que tenim últimament no sé pas si haurem de tornar a fer el canvi d’armari. Aquest matí li comentava a L’Yves que creia que tornaria a posar la funda nòrdica al llit.

Espero que molts de vosaltres us animeu a fer una recepta d’ous farcits, us recordem que encara teniu de temps fins el dia 28 -si us passeu d'un dia ja sabeu que no passa res-, tingueu bloc o no! Ja estem rebent unes quantes receptes i la veritat és que un cop més us esteu superant! Moltíssimes gràcies per esforçar-vos cada cop en aportar una nova recepta. El proper dia 1 publicarem el resum de totes les participants, la vostra hi serà?


Ingredients 8 uts.:

5 ous
1 llauna de tonyina en oli d'oliva
Maionesa
Sal
Pebre


Preparació:

A una cassola amb aigua bullint, afegim els ous -amb compte perquè no es trenquin- i els deixem durant 10 minuts. Els deixem refredar i els pelem. Els partim per la meitat, separem la clara del rovell. A un bol afegim els rovells de 4 ous -un el reservarem per decorar-, la tonyina, una cullerada de postres de maionesa per cada rovell, una mica de sal i un xic de pebre, ho triturem i, amb la pasta obtinguda, farcim les clares que teníem reservades. Guarnim els ous amb una mica de maionesa, un polsim de pebre i una mica d’ou ratllat

Ous farcits amb anxoves i iogurt

Últimament al Bolet sembla que la feina s’ha multiplicat per 5 i les hores no ens arriben per res, a més no se si us ho he comentat en algun altre post, però sóc especialista en quedar amb més d’una persona el mateix dia a la mateixa hora. Ho se, sóc un desastre i ja vaig tenint edat per tenir una agenda, veritat? Però sabeu el que passa, que si tinc una agenda no la miro ni que sigui electrònica.

També aquesta setmana al Bolet s’han ajuntat viatges laborals amb maratons “Springteanes” i clar, entre uns i altres hem pogut gaudir poc, però per sort el cap de setmana ja està aquí i tot i que tenim un munt de coses planejades a fer, aquests dos dies ens serviran per descansar, desconnectar i sobretot, gaudir del nostre petit príncep. Ah! I a sobre demà estem de celebració. És el Sant de l’Yves, i com mana la tradició ho celebrarem amb un bon menú. Aquest no el tinc massa clar, encara l’haig de consultar amb el meu petit “pinxe”, però aquesta tarda farem una reunió d’urgència per veure amb que sorprenem al Monstre Culinari.

De moment us deixo la meva aportació a Memòries d’una cuinera, on aquest mes us hem proposat fer ous farcits. Com podreu veure, són uns ous ben simples, on he substituït els dos ingredients més comuns: la maionesa -no m’agrada-, i la tonyina -no li agrada a l’Yves-. Espero que us agradi i que tots vosaltres -tingueu bloc o no- us animeu a fer una recepta d’ous farcits, per poder fer un bon recull.

Molt bon cap de setmana a tots! Gaudiu del bon temps i aprofiteu per experimentar a la cuina...

Ingredients 8 uts.:

5 ous
8 filets d’anxova amb oli
1 iogurt grec
Oli d’oliva
Sal
Pebre

Preparació:

En una cassola amb aigua bullint afegim els ous -amb compte perquè no es trenquin- i els deixem durant 10 minuts. Els deixem refredar i els pelem. Els partim per la meitat, separem la clara del rovell. En un bol afegim els rovells de 4 ous -un el reservarem per a decorar-, els filets d’anxova tallats a trossets, un rajolí d’oli, una cullerada de postres de iogurt grec per cada rovell, una mica de sal i un xic de pebre, ho triturem i amb la pasta obtinguda farcim les clares que teniem reservades. Guarnim els ous amb una mica de iogurt grec, un polsim de pebre i una mica d’ou ratllat.

Torrada francesa amb iogurt, maduixes i nabius

Heu vist mai Kramer contra Kramer? Una pel·lícula molt recomanable de l'any 79. Dustin Hoffman encarna el paper d'un executiu que s'ha de fer càrrec del seu fill després de què la seva dona -Meryl Streep- els abandoni. Un drama familiar amb un tema molt actual. No he entès mai com hi ha pares que un bon dia decideixen trencar amb tot i abandonar tots els lligams. Sobretot decidir abandonar un fill. 

Els que teniu fills, suposo, estareu d'acord amb mi que els fills no han de pagar els plats trencats dels pares. Un bon dia es pot acabar l'amor, la complicitat o el que sigui que ens uneix, però els fills mai han de sortir perdent.

A una de les escenes, Dustin Hoffman ha de fer el menjar pel seu petit i decideix fer-li unes torrades franceses. En aquell moment l'Yves em comenta: "ostres, per no saber cuinar, mira quin dinar s'ha inventat". Llavors li vaig comentar que les torrades franceses són típiques en els esmorzars britànics, almenys així m'ho va ensenyar un professor meu d'anglès.

Aquest mes els nois de La recepta del 15, ens han proposat fer entrepans, així que vaig pensar que seria una bona idea fer unes torrades franceses per esmorzar, en format entrepà i farcides de iogurt i fruita. L'Yves no li van acabar de convèncer, però a que no sabeu a qui li van encantar? Doncs si, l'heu encertat: al Boletet! 

Espero que us agradi la meva aportació d'aquest mes a La recepta del 15. Estic convençuda que un cop més la blocosfera s'omplirà de propostes molt interesants! 

Ingredients:

Pa de motlle

Llet descremada

1 ou

Sucre

Canyella

Iogurt grec

Maduixes

Nabius

Mel

Preparació:

Agafem una llesca de pa de motlle, la banyem amb llet i després amb ou batut, eliminem l'excés i ho passem per la paella amb un raig d'oli. Repetim l'operació amb la segona llesca. Per a la presentació, posem una llesca de pa, una mica de iogurt grec, nabius i maduixes, una mica de mel i posem la segona llesca de pa. Tirem un polsin de sucre i de canyella en pols i decorem amb una mica de fruita. 

Magdalenes amb nabius i gerds

El Boletet es va fent gran i ja va tenint opinió pròpia. Alguns de vosaltres ja el coneixeu i sabeu que és un nen molt rialler i expressiu. Els que no teniu aquesta sort, a través del bloc, crec que ja us heu pogut fer una petita idea de com és.

Normalment m’agrada cuinar alguna cosa dolça per esmorzar o berenar, encara que per raons obvies aquests dolços han de ser cuinats amb prudència, ja que tant el Boletet com l’Yves són dues llimes.

A la cuina de casa tenim una base de pastissos que és on guardem el que hem fet. Això el Boletet ho té molt clar. Cada cop que veu que hi ha alguna cosa comença a emocionar-se i a cridar que ell en vol! És molt petit i -per sort- no arriba a veure què hi ha ni a agafar-ho, però sap que és alguna cosa dolça i quasi segur que li agradarà. Això és, precisament, el que va passar quan va veure una safata plena amb aquestes magdalenes que avui us presento. Els seu ulls semblaven dos plats! Estava tan emocionat que no m’escoltava quan li deia que s’havia d’esperar perquè estaven calentes. L’espera se li va fer molt llarga, però gràcies al Mic ho va portar bastant bé.

L’altra gran passió del Boletet és el Barça. Us podeu creure que un nen que no té ni dos anys només veu pilotes i Barça. L’Yves és un gran aficionat, i li encanta jugar a pilota amb ell, però us asseguro que mai es podria arribar a imaginar que a casa tindríem un culé tan fanàtic com el Boletet.

Quan anem pel carrer té un sensor especial per les coses del Barça -tant se val si són banderes, samarretes o qualsevol article a una botiga-, ell les veu des d’una hora lluny i, tot i no parlar quasi, sap dir Barça! Ai mare, jo que volia una nena per jugar a nines, i resulta que al Bolet només existeixen les pilotes i el futbol. Sort que ho compagina amb els contes i les cuinetes de la mama. Això sí, el seu uniforme és la samarreta del Barça, a la que la veu no hi ha manera de fer-lo canviar d'opinió perquè se’n posi una altra. Fins i tot va a casa del iaio -que és del Espanyol- amb la samarreta blaugrana!

Així doncs, us deixo unes magdalenes ideals per berenar. Si no us ho creieu, li podeu demanar al Boletet si són bones, a veure què us diu! O a Can Llàbiro, que les menjaven de dues en dues.


Ingredients (12 uts):

125 g de mascarpone
375 g de farina
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
50 ml de llet
1 sobre de llevat Royal
1 llimona
3 ous
1 llimona
Limoncello
30 g de nous
50 g de gerds
50 g de nabius


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins que ens quedi una barreja un xic escumosa. A continuació, afegim la farina i el llevat tamisats i barregem, llavors afegim la llet, el mascarpone, el suc de mitja llimona i un raig de limoncello -opcional- ho remenem i afegim les nous esmicolades, els gerds i els nabius amb molt de compte i barrejant-ho a poc a poc. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts.

Cake italià amb olives, pipes i ricotta

Si hagués de triar un altre país per viure, sens dubte, triaria Itàlia. No és un secret que estic enamorada de les seves ciutats, de la seva gent i, sobretot, de la seva gastronomia.

Vaig tenir la immensa sort de viure durant un any a Milà, una ciutat preciosa que em té el cor robat! Des d'aleshores he tornat en enumerables ocasions, ja sigui per plaer o per feina. Per sort, l'Yves també és un enamorat d'aquest país, i ha estat un dels destins més escollits per gaudir de les nostres vacances. Sardenya, Roma, Sicília, Venècia, Nàpols… i moltíssimes ciutats més han servit per gaudir d'uns dies d'esbarjo.

Itàlia és un país on tant se val si escolliu una ciutat com Roma o com Florència, on l'arquitectura i l'art hi són presents a totes les cantonades; i si escollim un petit poble de le Cinque Terre, on les seves façanes coloristes alegren el dia més gris, per mi s'hi respira un aire especial. La gent "fa casino" al carrer i sembla que et coneguin de tota la vida. T'obren les seves cases, si fa falta, i sempre tenen un somriure d'orella a orella. Ah! I un altaveu. Us en heu adonat que els italians són de les persones què més criden quan parlen? -si fos per això... jo també seria italiana!-.

Quan els nois d' El taller de cuina ens van proposar fer La recepta viatgera per celebrar els seus 3 anys de bloc, ho vaig tenir clar des del principi, havia de fer una recepta amb aires italians. Per això, sense pensar-m'ho dues vegades, vaig decidir fer un cake d'olives i pipes, uns ingredients molt mediterranis que em recorden les focaccia que comprava alguns matins abans d'anar a la universitat. Espero que us agradi molt la recepta!

Molt bon cap de setmana, gaudiu molt! Nosaltres demà tenim un dinar molt especial i diumenge també! Ja que, a part de ser el dia de la mare, és el meu sant, i ja sabeu que al Bolet ho celebrem tot...

Ingredients:

125 g de ricotta
50 ml de llet descremada
375 g de farina
10 g de sucre
50 g d'olives negres sense pinyol
50 g d'olives verdes sense pinyol
1 sobre de llevat Royal
1 c/p de sal
3 ous
50 ml d'oli d'oliva
Pipes pelades
Popurri de 5 pebres
Orenga

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la ricotta, la farina, el sucre, la sal, el llevat i l'oli i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem les olives a trossets i ho afegim, juntament amb un grapat de pipes pelades, a la barreja anterior i tirem un polsim de pebre, una mica d'orenga i la llet. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem a un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sal i un bon grapat de pipes pelades, tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts, a la safata del mig, i amb l'opció de ventilador. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-lo.