Galetes integrals de xocolata i mango

Fa uns mesos em va arribar una invitació via e-mail d’una trobada molt especial. En aquest e-mail ens convidaven a una sèrie de blocaires a reunir-nos un dia per intercanviar galetes i passar una estona xerrant de receptes i alguna que altra confessió. Des del primer moment em va semblar una idea fantàstica i no vaig dubtar ni un moment en respondre que comptessin amb mi! De fet, els que em coneixeu ja sabeu que, si l’agenda ho permet, m’apunto a un bombardeig! Els mesos van anar passant, però no ens oblidàvem d’aquesta cita, sobretot jo, que m’havia de posar les piles amb el tema de les galetes.

Mesos més tard ens va arribar, via correu, una carta on ens indicaven les instruccions per aquesta cita tan especial. El dia escollit seria el 26 de novembre, i totes les bruixetes havíem de portar 6 galetes per a cada assistent. Us podeu imaginar que em va entrar la por al cos, no havia fet mai galetes, i no volia enverinar a les altres bruixetes, més que res perquè sóc seguidora incondicional de cada una d’elles. Al final el gran dia va arribar, i la producció de galetes vaig haver d’activar. Havia practicat amb un parell de receptes que m’havien agradat molt -i que les teniu publicades al bloc-, però a aquestes alçades no fa falta que us digui que m’agrada experimentar, oi? Doncs la setmana passada no va ser una excepció. Vaig fer dues receptes que no eren comestibles -potser no és el qualificatiu que millor li escau, però no em van semblar vàlides- era molt tard i les existències d’ingredients eren escasses al Bolet amb tantes proves. No em vaig donar per vençuda i vaig decidir fer unes galetes amb farina integral -que era l’única que em quedava-. El resultat són les galetes que avui us presento, unes galetes integrals molt lleugeres que amb la xocolata i el mango deshidratat són molt llamineres.

Voldria aprofitar aquest post per agrair a l’Alba i a l’Ingrid haver fet possible aquesta trobada tan especial i, com no, a la resta de bruixetes assistents: l’Anna, l’Albota, la Moni, la Paula i la Sandra per aquest dia tan fantàstic, on us puc assegurar que no vam parar de riure ni us segon; fins i tot vam tenir temps de fer un concurs amb una victòria molt merescuda… Ah! I no em voldria oblidar de la Gemma, que tot i no poder assistir, ens va fer arribar les seves galetes. Gemma que sàpigues que ens va fer una il·lusió enorme veure la caixa que ens havies preparat! T’asseguro que semblàvem nenes petites el dia de Nadal... 

Ingredients 70 uts.:

600 g de farina integral

250 g de margarina

300 g de sucre morè

250 g de cobertura de xocolata

2 ous

200 g de mango deshidratat

200 g de crocant d'ametlla

1 c/p d'essència de vainilla

Limoncello

Canyella en pols

Llet descremada

Preparació:

Posem la margarina a un bol a temperatura ambient, tipus pomada. A continuació la barregem amb el sucre. Afegim els ous d’un en un i, quan estigui tot incorporat, afegim la farina i un polsim de canyella. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet, l'essència de vainilla i un raig de limoncello i tornem a remenar. Fem una bola i la posem a la nevera durant 30 minuts. Transcorregut aquest temps, estenem la massa i amb l'ajuda d'un tallador anem fent les galetes. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper i les posem al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 6 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient. Mentrestant preparem la cobertura de xocolata -la podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes d'essència de vainilla i un polsim de canyella. Cobrim les galetes amb la xocolata i les decorem amb una mica de crocant d'ametlla i mango deshidratat tallat a trossets i les deixem reposar durant una hora.

Sopa de lletres

La proposta d'aquest mes a Memòries d'una cuinera, ha posat en un compromís al Monstre Culinari. Com us vaig comentar a l'entrada de la sopa de cloïsses, l'Yves no és gaire amant de les sopes, de fet mai les ha suportat; però suposo que viure amb una fan incondicional d'aquest tipus d'aliment al final obliga a canviar, ni que sigui una mica, d'opinió.

El Monstre Culinari ha estat uns quants dies rumiant la seva proposta. Trucades amunt i avall amb la Loles per veure quina opció presentava i no acabava de trobar cap que li convencés. En realitat la seva mare li va comentar que a casa mai feien moltes sopes, això sí, si algú es posava malalt feien un caldo que segons ella "ho cura tot". Es tracta d'un brou que es cou a foc lent durant un mínim de tres hores. Té un sabor molt concentrat, i és ideal per quan un està malalt i té poca gana. Com us haureu imaginat l'Yves va descartar aquesta opció perquè no tenia paciència per deixar al foc 3 hores el brou, així que finalment s'ha decidit per una sopa feta amb un brou de pollastre i botifarra acompanyat de pasta de blat en forma de lletres, no podia ser més perfecte per a ell.

Recordeu que el resum de Memòries d'una cuinera amb totes les receptes de sopa presentades el publicarem el proper dia 1. Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, és un plaer rebre totes les vostres propostes!

Ingredients:

 5 pastanagues
2 patates
1 porro
1/2 api
1 nap
1 xirivia
1 botifarra negra
1 botifarra blanca
1 cuixa de pollastre
5 l d'aigua
1 c/s de sal

Pasta de lletres
 

Preparació:

A una cassola posem l'aigua amb la sal, quan aquesta arrenqui el bull afegim les pastanagues, les patates, el nap, la xirivia, el porro i l'api tot rentat i pelat, juntament amb les botifarres i el pollastre. Ho deixem a foc mig durant 1 hora i mitja. Transcorregut aquest temps separem les verdures i la carn del brou i ho colem. Per fer la sopa posem el brou en una cassola i quan arrenqui el bull afegim la sopa i la deixem el temps que el fabricant ens recomani -normalment amb 10 minuts és suficient-.

Patates farcides amb llenties i tonyina

Sempre m’he considerat una persona afortunada, tinc amor, salut i treball. Des de què vaig néixer els meus pares van treballar moltíssim per poder-nos donar una bona educació i una bona alimentació i, per sort, mai ens ha faltat de res. Però aquesta sort no tothom la pot compartir, i menys ens els temps que corren. Fa temps que no miro les notícies -que no vol dir que no segueixi l’actualitat-, tot és negatiu i sembla que la crisi mundial que estem patint no arriba a la seva fi. Les llistes de l’atur augmenten cada dia. Els companys es queden sense els seus llocs de treball per falta de finançament i, cada dia, hi ha més famílies sense ingressos, entre d’altres coses.

Aquest és un bloc molt optimista -els que el seguiu habitualment us n'haureu adonat- i no per això ens donarem per vençuts. Hi ha un refrany que diu que després de la tempesta ve la calma. Aquesta tempesta sembla que no acaba de fer net, però estic convençuda que no deixa de ser una situació cíclica, només hem de mirar enrere i veurem que al llarg de la història hi ha hagut casos similars i al final s’han superat, i espero que en un temps breu la crisi que estem patint també la superem entre tots plegats.

Quan al Facebook em va arribar una invitació de Blocs contra la fam, on ens convidaven a fer una recepta per ajudar al banc d’aliments a difondre la propera recollida, que es farà demà divendres 25 i el dissabte 26; no m’ho vaig pensar ni un moment. De fet l’any passat el Boletet, l'Yves i jo ja vam portar un lot de productes al punt de recollida del Mercat de Sant Antoni, i aquest any no serà menys. Per un moment em vaig emocionar de veure com molta gent anava portant diverses bosses. Tothom, per poc que fos, volia col·laborar. L’objectiu que té el banc d’aliments és aconseguir recaptar productes bàsics -llegums seques, llet, oli, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural- des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades. Suposo que als que sou de fora de Catalunya podreu trobar més d’una comunitat on podeu participar, ja que els aliments fan falta a tot arreu. És una iniciativa molt noble a la que tots hi podem col·laborar independentment de la nostra situació econòmica. A tots els mercats podem trobar marques blanques amb les quals, amb poc pressupost, podem ajudar molt, així que no hi ha excuses que valguin! Al Bolet ja estem preparant les bosses, i vosaltres?

La recepta que avui us presento està feta amb 3 ingredients bàsics: patates, llenties i tonyina en conserva. Una recepta amb un alt aport nutritiu i fàcil de fer. Sé que molts de vosaltres us haureu fixat amb les flors de Caputxines que he emprat per decorar les patates farcides, me les va regalar la Moni l’altre dia. Normalment quan trobem al mercat algun aliment diferent sempre en comprem dos i fem intercanvi, així que m’ha semblat molt adient per la recepta d’avui! A més d’aportar color a la recepta, crec que aporten un toc d’esperança per aquesta bona causa.

Si voleu veure totes les receptes que han participat podeu adreçar-vos al bloc que han obert per aquesta ocasió els companys de Blocs contra la fam. Espero que aquesta iniciativa aconsegueixi el ressò que es mereix.

Ingredients:

4 patates mitjanes

200 g de llenties

1 llauna de tonyina

Sal 

Pebre

Oli d'oliva

Orenga

Romaní

Farigola

Preparació:

Posem les patates al microones durant 4 minuts a 800W. Un cop cuites, les partim per la meitat i les deixem refredar. Un cop no cremin, buidarem l’interior i el reservarem. Posem en un bol les llenties, la patata que hem reservat tallada a trossets i la tonyina esmicolada, ho salpebrem i tirem una mica de romaní, farigola i orenga i un bon raig d’oli d’oliva. Amb aquesta barreja farcim les patates i les decorem, si volem, amb unes flors.

Sopa de cloïsses i arròs

Quan arriba el fred l'Yves ja tremola. I és que sóc una fan incondicional de les sopes, de fet si fos per mi crec que em podria alimentar a base d'elles, però potser hauria de canviar el nom del bloc i dir-se el món de les sopes. 

A casa mai en falta. M'agrada fer una olla de caldo per poder menjar durant tota la setmana. A l'Yves mai li ha agradat massa les sopes, però hem fet un tracte, la faig amb molta pasta i es posa formatge, així ja no protesta tant. En canvi el Boletet no protesta gens, tot el contrari, veu el plat de sopa i la cullera i salta d'alegria! Amb alguna cosa s'havia d'assemblar a mi, no? Però no patiu, que el Monstre Culinari està pensant la seva proposta per Memòries.

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest mes a Memòries d'una cuinera el tema que us proposem són les sopes. Des del principi vaig tenir clara la meva proposta. A casa, la Padrina sempre cuinava sopes de pa. Eren fàcils i molt econòmiques, i durant les penúries que havia passat a la guerra era un bon plat per matar el fred i la gana. Durant la setmana molts de vosaltres ja heu publicat les vostres propostes, i la meva sorpresa va ser veure unes quantes sopes de pa -totes elles excel·lents-, així que vaig decidir fer una altra proposta. Vaig pensar molt, i al final m'he decantat per una sopa feta amb cloïsses i arròs. Una sopa que pot servir per un dels àpats de Nadal. Si la voleu engalanar una mica més us proposo que hi afegiu un llamàntol, i sinó amb uns trossets de rap. Estic convençuda que els convidats us agrairan un bon plat calent.

Espero que us agradi aquesta recepta i que molts de vosaltres us animeu a fer sopes! Amb aquests dies de pluja que estem tenint, no creieu que és el que ve més de gust?

Ingredients fumet:

1 cap de rap i la seva espina

1 tomàquet de branca

½ ceba

2 pastanagues

1 porro

1 nap

3 l d’aigua

Sal

Ingredients per a 4 persones:

4 tomàquets de branca

2 l de fumet

1/2 ceba

1 gra d'all

50 ml de Pedro Ximénez

500 g de cloïsses

4 grapats d'arròs

Pebre vermell dolç

Julivert sec

Pebre

Sal

Oli d'oliva

Preparació:

Primer de tot farem el fumet. En una cassola posem l’aigua, els trossos de rap, les verdures -pelades i tallades a trossos-, un polsim de sal i ho fem bullir a foc mig durant 45 minuts. En una paella posem un bon raig d’oli d’oliva i sofregim els tomàquets, el gra d'all i la ceba tot ratllat durant 5 minuts. A continuació, afegim el Pedro Ximénez, ho salpebrem i tirem un polsim de pebre vermell i de julivert  i ho saltegem durant 5 minuts més. Ho retirem del foc i ho afegim a la cassola. Ho deixem al foc durant 10 minuts. Quan hagi transcorregut aquest temps, retirem la cassola del foc i passem el líquid per un colador, pressionem, amb l’ajuda d’una cullera o un morter, per obtenir el màxim de suc possible i ho tornem a posar en una cassola. En aquest moment és quan afegim les cloïsses i l'arròs, i ho deixem durant 30 minuts a foc baix. Si és necessari ho rectifiquem de sal i pebre. Per servir un aconsello tirar un raig d'oli d'oliva i un polsim de julivert.

Crumble de carbassa i bolets

Cada estació té els seus fruits, i ara és època de carbasses. Quan les veig al mercat sempre en compro una de petita, ja que serveix per fer sopes, cremes o el que la nostra imaginació vulgui. El seu sabor dolç dóna als plats un toc molt especial a més de ser un fruit molt combinable i versàtil.

Fa molts dies -per no dir mesos- que li donava voltes a la idea de fer una crumble. En principi totes les receptes que he vist són dolces i no m’acabava de decidir. Què estrany no? Doncs bé, al final m’he decantat per una recepta salada. La crumble és una recepta molt senzilla on hi ha una base de fruites o verdures recobertes per una crosta feta a base de farina, mantega i sucre. En aquesta època de l’any qualsevol cosa és d’agrair, i un plat tan senzill com aquest també. A més haver-lo perfumat amb una mica d’espècies fa que mentre l’estem cuinant la nostra casa faci una oloreta irresistible.

Aquest cop, us haig de confessar, que el Monstre culinari no li ha fet el pes aquest plat, i això que s’ho menja tot. Ell i la carbassa no són molt amics. El pobre no sabia com dir-me que no li agradava, però no va fer falta que em digués res, la seva cara m’ho va dir tot... Per sort, l’altre monstre, el Sibarita, s’ho va menjar encantat! I així ell i jo ens vam menjar un bon plat de crumble ple de vitamines i amb una de les coses que més ens agrada: els bolets. És ben sabut per tothom que aquest any no ha estat el millor  per obtenir aquestes petites joies que ens regala la natura; però, per sort, al mercat podem trobar alguna marca que els tenen en conserva i que no estan gens malament. Esperem que el proper any plogui una miqueta més i puguem anar a buscar Bolets! Amb aquesta recepta participo a la proposta d'aquest mes de CSC#11, que aquest mes està dedicada als bolets.

Que tingueu molt bon cap de setmana, i ja sabeu, si plou tothom a cuinar!!!! Ens veiem dilluns...

Ingredients:

100 g de farina integral

75 g de sucre morè

50 g d'avellanes torrades

60 g de mantega

500 g de carbassa

250 g de bolets variats

1 ceba vermella

Canyella en pols

5 espècies

Pebre

Sal

Oli d'oliva

Preparació:

En una safata -que pugui posar-se al forn- col·loquem la carbassa tallada a trossets -sense pell ni llavors-, els bolets i la ceba. Ho salpebrem, tirem un polsim de 5 espècies i un bon raig d'oliva. A continuació barregem la farina, la mantega desfeta, el sucre morè, un polsim de canyella i les avellanes picades. Ho tirem per sobre de la carbassa i els bolets i ho posem al forn preescalfat a 180º durant 40 minuts. És aconsellable menjar-ho calent.