Llenties estofades

Ja fa temps que el món gastronòmic està patint un canvi important en tots els sentits. Ara als comensals ja no ens importa només degustar un bon plat, sinó que volem que, quan ens trobem davant d'un plat, aquest estigui estructurat, per dir-ho d'alguna manera, amb una arquitectura efímera -pel fet que durarà poc- estudiada i dissenyada fins a l'últim milímetre. Està a l'ordre del dia el debat de si és tan important la imatge -que segons la meva opinió no està lligada a la poca quantitat- com el resultat final, el gust, l'essència. Estic d'acord que el fet de només voler innovar pot acabar perjudicant la cuina tradicional, però d'altres cops es millora allò conegut per tots i que, cert dia, algú va decidir fer. Personalment crec que s'ha de conservar la cuina tradicional, i que hi ha receptes que passen de generació en generació i no s'han de deixar perdre. Però també m'encanta experimentar a la cuina i m'encanta la cuina de mercat d'autor. Aleshores? Quina és la meva opinió? Doncs que tots hauríem d'intentar trobar un equilibri entre les dues cuines.

Una de les receptes que sempre m'ha agradat des de petita és l'estofat de llenties. La meva mare una setmana ens feia menjar estofat de mongetes i l'altre... de llenties. Els cigrons no tenien massa èxit, o almenys no recordo menjar-ne. Les llenties són, dins de la família de les llegums, les més complertes. Contenen un alt número de proteïnes que fins i tot poden suplir les que tenen la carn, o almenys això és el que diuen certs estudis sobre la dieta vegetariana. És una font rica en ferro, ajuden a  protegir el sistema nerviós, ajuden a controlar el nivell de colesterol i, fins i tot, he llegit que és un aliment afrodisíac, entre moltes altres coses.

Avui us proposo una recepta que no és precisament lleugera, però si us haig de dir la veritat és de les maneres que m'agrada més menjar-me les llenties. Espero que us agradi.

Ingredients per a 2 p.:

300 g de llenties
2 dents d'all
1/2 ceba petita
40 g d'encenalls de pernil
40 g de xoriço ibèric
2 fulles de llorer
600 ml de brou de pollastre
100 g de tomàquet fregit
Sal
Oli d'oliva

Preparació:

Agafem una cassola i posem un bon raig d'oli d'oliva. Afegim la ceba tallada a trossets petits i les dents d'all sencers. Ho sofregim durant 5 minuts. A continuació posem els encenalls de pernil i xoriço, prèviament tallat a trossos, i ho cuinem durant 5 minuts més. Afegim el tomàquet fregit i les llenties i ho deixem a foc mig durant 10 minuts. Per últim posem el brou de pollastre i les fulles de llorer i ho cuinem, a foc mig, durant un mínim de 25 minuts. Aquest temps de cocció pot variar si volem unes llenties amb més o menys suc, això dependrà de cada cuiner.

Pastís de formatge i poma

Últimament, a les notícies, no paren de dir que l'índex de natalitat cada cop baixa més, i no m'estranya! L'any passat la majoria dels meus amics ja van cobrir la quota. No sé si us ha passat a vosaltres, però primer van ser les bodes. Un es decideix casar i de cop surten bodes de sota les pedres -fa 2 anys en vàrem tenir 7!-. Després comencen les "bones noves". Semblava que ens haguéssim posat d'acord; aproximadament, cada 15 dies ens assabentàvem d'algun amic o conegut que estava esperant un fill. La primera tongada eren nenes, però a partir de l'Àitor la cosa es va invertir i van començar a néixer més nens. Casualitat? Doncs no ho sé...

Total, que estem molt contents perquè a gairebé tots els grups d'amics que tenim -i us asseguro que no són pocs- hi ha un bebé de l'edat del nostre Boletet. Un d'aquest grups és el dels Longmingues. L'equip de futbol que té l'Yves per jugar un torneig de 24h cada estiu.  Dins d'aquest grup hi ha dos parelles que recentment també han tingut dos criatures, la Carlota, una nena molt simpàtica que va néixer 15 dies abans que l'Àitor, i el Gerard, que ha nascut fa just un mes.

Tant a l'Yves com a mi ens agrada anar a la clínica a visitar el nadó durant els primers dies, això sí, fem una visita ràpida, per no estressar a la nova família. I més endavant ja quedem per veure el bebè amb més calma. Aquest és el cas del Gerard. Ja fa uns dies que intentem quedar per poder presentar oficialment als dos futurs Longmingues, però de moment no hem tingut sort. Primer va ser culpa del Boletet. Estava una mica refredat i vam considerar que millor no anar-hi, i el passat cap de setmana va ser el Gerard, que no estava massa fi. Total, que com havíem quedat per berenar vaig pensar portar un pastís. Feia dies que a un bloc -que no recordo el nom- vaig veure un pastís fet amb natilles. Vaig pensar que havia de quedar molt bo, mai l'havia utilitzat per cuinar, així que vaig decidir fer aquesta versió de pastís de formatge. El resultat ens va agradar molt, ja que queda un gust molt suau i la textura és molt bona. Aquí us deixo la recepta per si us animeu. Bon cap de setmana!

Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia
3 ous
2 natilles
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
3 pomes fuji
Canyella en pols
Oli d'oliva i taronja

50 ml d'aigua mineral

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, les natilles, el formatge i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem una poma, la pelem i la tallem a daus petits i, juntament, amb un polsim de canyella ho afegim a la resta d'ingredients. A continuació, ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant líquida-, i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop ho traiem del forn, esperem que reposi a temperatura ambient durant 15 minuts i ho posem a la nevera perquè acabi de quallar. Abans de servir, l'acabem de decorar amb una mica de poma caramel·litzada. Agafem 2 pomes, les pelem, les tallem a daus i les posem a una paella amb un raig d'oli d'oliva i taronja. Quan estigui rossa, afegim 2 cullerades soperes de sucre, un polsim de canyella i 50 ml d'aigua mineral, i ho anem remenant fins que redueixi.

Mini quiche de pernil dolç i formatge

Sempre m'han agradat els aperitius; sobretot els que últimament podem trobar en el món blocaire. Fa molts anys que els aperitius no deixaven de ser unes simples olives farcides d'anxoves, o unes patates xips, ametlles salades i, en les ocasions més especials, trobàvem canapès fets amb pa de motllo. Per sort tot això ha canviat i, tot i que de tant en tant m'agrada picar alguna ametlla salada, sempre que haig de fer algun aperitiu prefereixo que sigui alguna cosa vistosa  -que no vol dir que hagi de ser complicada-. M'agraden les receptes que són simples i amb les quals podem obtenir un bon resultat. Una recepta que compleix a la perfecció aquests requisits són els quiche. N'hi ha de molts tipus, de verdures, el clàssic Lorraine (de bacó i ceba), de formatges, de bolets i d'una infinitat de productes més. Aquest tipus de pastís salat, originari de França, té com a base una massa i com a ingredients bàsics la llet, els ous i el formatge. La resta dependrà de nosaltres mateixos i de les ganes que tinguem d'innovar.

He decidit presentar les quiche d'avui de forma individual. Poden ser una bona opció per quan vulguem fer algun tipus d'àpat per uns quants convidats, ja que és una recepta que si la fem el dia abans encara queda millor. Per servir-les poden ser tan fredes com calentes, però de les dues maneres veureu que si les feu els convidats quedaran molt satisfets!

Ingredients:

3 ous

1 pot de llet evaporada Ideal

1 base de pasta brisa

100 g de formatge emmental ratllat

Pernil dolç

Mitja ceba petita

Sal

Pebre

Preparació: 

Primer batem els ous en un bol. A continuació, afegim la llet evaporada, un polsim de sal i de pebre (preferiblement una combinació de pebres recent mòlts al molinet), i el formatge. Untem els motllos amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxi la base, aleshores ho  estenem bé i procurem que no quedi cap forat. Després afegim la resta d'ingredients i ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, els deixem refredar a temperatura ambient i els posem a la nevera un parell d'hores perquè acabi de quallar.

Amanida de fruits vermells i vinagreta de mel

Com passa el temps! Fa no res que m'estava fent la manicura per si de cas em posava de part -sóc de les que pensa que "antes muerta que sencilla"-. Recordo, com si fos ara, la cara de l'Yves bocabadat pensant com era possible que, amb la panxa que tenia, m'estigués arreglant les ungles. Avui fa mig any el meu petit gran Bolet! La veritat és que amb ell intento gaudir cada moment i no vull pensar en el que vindrà, sinó fruir cada petit instant. Des de que tinc us de raó sempre he volgut ser mare, de fet hauríeu de veure com cuidava els meus ninos, vivien com a reis! Quan vàrem decidir ser pares sabíem que no seria fàcil, canvi d'horaris, menys temps per a nosaltres… entre moltes altres coses que tothom ens comentava, això sí, al final tothom ens deia: però tranquils que val la pena! Us haig de confessar que som uns pares molt i molt afortunats. És un nen preciós, i no ho dic perquè sigui la seva mare. Si el veiéssiu us robaria el cor. Té un somriure encisador i sap guanyar-se a tothom. A més, menja molt i dorm bé, però shhhhhh, no ho diré molt alt, no fos que ara canviés!

El post d'avui li dedico a ell, el meu gran tresor, i espero que algun dia puguem començar a embrutar-nos junts les mans a la cuina, però de moment seguiré gaudint preparant-li les papilles de cereals i fruita, i els biberons.

Avui us deixo una amanida ben lleugera, que últimament sembla que només cuino dolç! Però tranquils, que ja tinc pensades unes quantes receptes ben llamineres que espero que us agradin molt.

Ingredients:

Ruca
Brots d'espinacs baby
Brots de sàvia vermella
Mozzarella de búfala
Maduixes
Gerds
Pinyons
Sèsam negre

Ingredients de la vinagreta:

10 ml de vinagre de gerds
25 ml d'oli d'oliva
1 c/p de mel

Preparació:

En un bol, afegim els brots d'espinacs, la sàvia i la ruca; prèviament rentats. A continuació, posem la mozzarella tallada a daus, els pinyons, les maduixes i els gerds tallats a daus. Per finalitzar, fem la vinagreta. Posem el vinagre de gerds, l'oli d'oliva, 1 cullerada de postres de mel -si ho volem més dolç, podem afegir-ne més-. Ho barregem tot i ho afegim a l'amanida. Per acabar el plat, tirem unes quantes llavors de sèsam negre per sobre de l'amanida.

Ànec perfumat amb farigola, pera i gerds

No fa falta que us digui que m'encanta l'ànec, encara que en realitat, fins fa poc, només menjava magret. L'altre dia vam anar a comprar amb l'Yves i volia comprar-ne un per fer una nova recepta que no fos la de magret amb reducció d'Oporto que us vaig presentar ja fa un temps, però no n'hi havia, només tenien cuixetes. Aleshores vaig pensar, doncs perquè no proves de fer-ne? I dit i fet! La veritat és que no me'n penedeixo d'haver-les comprat, el resultat ens va agradar molt. En principi no volia publicar la recepta perquè no volia fer-li fotos. No us passa que amb certs aliments us entra el pànic a l'hora de fer les fotos? A mi sí, sobretot amb la carn i el peix! Però al final no m'hi vaig poder resistir i vaig fer unes quantes fotos. Normalment en faig unes 30 per cada plat i, al final, després d'un gran debat amb els meus assessors -la Moni i l'Yves- decidim quina publico.

Ingredients:

4 cuixes d'ànec
50 g de gerds
4 peres
1/2 copa de vi blanc sec
Farigola en branca
400 ml de brou de pollastre
Oli d'oliva
Sal
5 pebres

Preparació:

Agafem una safata i posem un raig d'oli d'oliva, a continuació posem les cuixes d'ànec salpebrades, el brou de pollastre, unes quantes boletes de 5 pebres i les branques de farigola i ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 30 minuts, donant un parell de voltes a les cuixes. Quan hagi transcorregut aquest temps, afegim el vi blanc i les peres, prèviament rentades, pelades i tallades en 4 parts. Ho deixem durant 15 minuts més al forn i ho anem banyant amb el vi, amb l'ajuda d'una cullera, perquè ens quedi més melós. 5 minuts abans de treure'l del forn afegim els gerds. Us recomano que el feu unes hores abans de menjar, així haurà agafat més el contrast de sabors.