Truita de patata i ceba

Aquest mes el Monstre culinari no ha volgut faltar a la cita de Memòries d’una cuinera i aquí teniu la seva aportació, la seva primera truita de patata i ceba.
 

A l’altre post us comentava que m’agraden les truites de patata ben gruixudes -com les que feia la meva iaia-, però resulta que la Loles –la mare de l’Yves- sempre les ha fet primes. Us podeu imaginar el que passa cada cop que en fem al Bolet, no? Doncs que sorgeix l’eterna discussió que si són més bones primes o gruixudes. Aquest cop, com que el cuiner ha estat l’Yves, ell ha decidit el format, i haig de reconèixer que estava molt bona, tot i que no sé jo si el deixaré participar al proper repte de Memòries d’una cuinera, perquè al final no el podré aguantar! Sabeu que em va dir quan la va tastar? “La de la Loles és més bona, però la meva és millor que la teva”, sort que teníem moltíssima gana, perquè sinó la truita li tiro pel cap!
 

Us heu fixat amb el plat  xulo que surt a la foto? Els que sou fans de la pàgina d’El món de juju al Facebook ja ho sabeu, però pels que no ho sou, us diré que mentre estava de vacances de Nadal, la Mª José de Las recetas de MJ  -un bloc que si no coneixeu us convido a que ho feu- em va fer un gran regal de Nadal. Va otorgar als meus bombons d’arròs amb llet un premi: millor fotografia al seu concurs La receta de mi año. Moltíssimes gràcies MJ per aquest concurs i pel premi! Em va fer moltíssima il·lusió.
 

El jurat va ser H.L, un fotògraf professional el qual m’agradaria agrair la crítica que va fer a totes les fotografies finalistes. Va argumentar punts a favor i en contra de cada foto, i crec que això va ser molt interessant per seguir millorant.
 

També voldria agrair a Platos de pizarra el magnífic lot que em van fer arribar el dia de Reis! Ja us podeu imaginar el Boletet i a mi obrint la caixa!!! Ell es va quedar amb les boletes de porexpan, i jo amb els plats! I ja veieu, l’Yves els estrena! Tot queda repartit al Bolet.
 

Molt bon cap de setmana, us espero la setmana que ve amb més receptes, i si no podeu esperar recordeu que la pàgina del Facebook l'actualitzo cada dia! Només heu d’apretar m’agrada.
 

Ingredients: 

2 patates mitjanes
1/2 ceba de Figueres
5 ous
Sal
Oli d'oliva
 

Preparació: 

En una paella posem oli d'oliva i fregim les patates tallades a làmines uns 15 minuts. A continuació afegim la ceba, tallada fina, i ho fregim 5 minuts. Un cop les patates i la ceba estiguin rosses, afegim els ous -que prèviament hem batut-, afegim un polsim de sal i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de cuites les truites. Si voleu servir-la com a la foto, us recomano que estigui ben cuita. Deixem refredar un xic la truita a temperatura ambient i, amb l'ajuda d'un tallador metàl·lic rodó, fem circumferències que seguidament muntarem de dos en dos amb l'ajuda d'un escuradents.

Truita de bacallà

Aquest mes, des de Memòries d’una cuinera, us proposem fer truites, un plat que de ben segur és difícil trobar a algú que no li agradi. Hi ha de tots els gustos i, fins i tot, colors! Dolces o salades, amb verdures o fruita, de carn o peix...

Quan era petita, recordo que molts diumenges, quan arribava l’hora de sopar, la nostre mare ho tenia fàcil: volíem un entrepà de truita a la francesa! No sé com es va establir aquesta norma, però us puc ben assegurar que durant molts i molts anys vam ser fidels a les truites! Fins i tot ara, hi ha algun cop que al Bolet en fem, encara que el Monstre culinari últimament es decanta més pels biquinis els diumenges a la nit.

Sempre m’han agradat les truites, i m’atreviria a dir que no hi ha cap que no m’agradi, encara que a casa sempre acabem fent les mateixes; amb patata i ceba, de xampinyons, de carxofes, de verdures i algun dia amb formatge. Però sabeu quina és la meva preferida? La de bacallà, i no l’havia fet mai. És una truita molt freqüent al País Basc, i cada cop que visitem aquelles meravelloses terres en cau alguna. Així que aquest cop no he dubtat ni un segon en decidir quina seria la meva aportació a Memòries d’una cuinera, encara que us haig de dir que la truita de patates amb ceba -sobretot que sigui ben gruixuda- m’encanta! Però clar, igualar-la a la que ens feia la nostra iaia és impossible. Us voleu creure que quan vivia a Milà la Moni em va portar un tuper amb una truita feta per la iaia? Si és que no tinc remei! Quan estic lluny de casa el que més enyoro -culinàriament parlant- és: el pa amb tomàquet, la truita de patates, el pernil ibèric i el gelat de llet merengada! i vosaltres?

Us deixo amb aquesta recepta tant i tant fàcil, i us animo a tots a que ens deixeu una recepta de truita a Memòries d’una cuinera. Crec que aquest mes farem una recopilació amb receptes sorprenents! Us ho perdreu?

No voldria acabar aquest post sense agrair-vos a tots l’esforç que feu mes a mes per aportar una recepta nova! Moltíssimes gràcies, sense les vostres receptes Memòries d'una cuinera no tindria sentit.

Ingredients:

200 g de bacallà esqueixat

1 gra d'all

1/2 ceba

6 ous

Sal

Oli d'oliva

Pebre

Preparació:

En una paella amb un raig d'oli, sofregim la ceba i el gra d'all uns 5 minuts. A continuació afegim el bacallà, prèviament dessalat, tallat a trossets, i ho sofregim 5 minuts més. Per últim, afegim els ous -que prèviament hem batut- un polsim de sal i una mica de pebre recent molt, ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats, i ja estarà a punt per menjar. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de qüites les truites.

Els rul·los de la Fletxer IV

Després de dos mesos sense publicar el nostre repte d'Els Rul·los de la Fletxer, hem decidit tornar i amb moltes ganes, a partir d'ara intentarem no fallar a la nostra cita mensual, així que estigueu atents.

Aquest cop la protagonista del repte és la nostra estimada Lupita. Ella és una gavina que va néixer a Mèxic i, per coses de l'atzar, va acabar a Inca, d'on és la Paula -Bon Tiberi-. Allà es van fer bones amigues i, des de llavors, no s'han separat. En realitat sí que s'han separat en alguna ocasió, però ha sigut per motius de força major. Aquests motius són els nostres intercanvis de tupers. La Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Moni -Coses de Llàbiro- i jo, al viure a Barcelona, ens és més fàcil quedar i fer intercanvis de cuinetes. La Paula s'ha encarregat des de fa molt temps de la Lupita, la cuida, l'alimenta i, sobretot, la mima molt, per això cada cop que li demanem que faci un viatge de les illes a Barcelona no posa cap inconvenient.

Ja fa uns quants mesos que les rul·leres estàvem dient que no podia ser que no seguíssim amb el nostre repte, així que aquest cop hem decidit tornar amb una festa ben gran. Voleu saber de què es tracta? Doncs aquest cop hem decidit fer unes bones receptes pel bateig de la Lupita. Ella s'ha adaptat perfectament a la gastronomia de ses illes, però aquest cop nosaltres hem decidit retre-li un petit homenatge fent, cada una, una recepta mexicana. Estic segura que la nostra Lupita quedarà encantada o, com a mínim, així ho esperem. Com no podria ser d'una altra manera, hem escollit dos padrins -tot i que us haig de confessar que ens ha costat molt-: la Blancaneus i el Nan Roig. Estem convençudes que ells sabran cuidar de la Lupita si algun dia les rul·leres no ens podem fer càrrec d'ella. 

Sense allargar més aquest post, us deixo amb la recepta, un estofat de vedella amb chili, un plat que, si us agrada el picant, us aconsello que no us el perdeu! Espero que us agradi i, sobretot, no us perdeu la resta de receptes...

Ingredients per a 2-3 persones:

500 g de carn de vedella a daus

2 pastanagues

100 g de concentrat de tomàquet

1 gra d’all picat

15 cebetes franceses

1/2 pebrot escalivat

800 ml de brou de carn

2 chilis

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Farina

Preparació:

Assequem la carn amb paper de cuina, la tallem a daus, la salpebrem, l'enfarinem i, a poc a poc, saltegem els trossos fins que ens quedin rossos per tots els costats. A continuació, aprofitant l’oli, saltegem la pastanaga i les cebes durant 5 minuts. A continuació afegim el pebrot escalivat tallat a tiretes petites, igual que els chilis -si voleu que piqui menys no poseu les llavors- i el gra d'all, ho saltegem 5 minuts i afegim el concentrat de tomàquet. Ho deixem coure a foc mig durant 5 minuts més. Per últim afegim la carn, ho barregem i afegim el brou. Ho deixem coure a foc mig-baix durant 1 hora i ho deixem reposar a la cassola durant un mínim de dues hores -és aconsellable fer-ho el dia abans-. Per presentar agafem un pa de pagès rodó, tallem la part de sobre, el buidem una miqueta de molla i posem la carn calenta.

Tarzanitos de caipiroska de maduixa

No en teníeu prou amb unes Gominoles de caipirinha, oi? Doncs avui us presento uns Tarzanitos de caipiroska de maduixa. Us en recordeu dels Tarzanitos? Pels que no sabeu què són us diré que eren unes simples llaminadures amb el cor de núvol de sucre, però cobertes amb xocolata. Crec que encara en podeu trobar a les botigues de llaminadures, però el que no estic tan segura és si mantenen el mateix nom comercial. Era la combinació perfecta per pecar de tant en tant, una textura flonja a l'interior recoberta d’una capa cruixent. Quants Tarzanitos m'hauré menjat? Què bons estaven.

El dia que em vaig animar a fer llaminadures tenia clar que volia fer: Gominoles i núvols, i què millor que fer-les dels meus còctels preferits? Si és que al final m’hauran de fer l'explotadora oficial d'aquestes dues begudes. 

Com que estàvem de vacances vaig pensar que el Boletet podria ajudar-me amb les fotos, així que li vaig proposar si volia fer-me de model. Quan va veure la xocolata ho va tenir clar -o almenys és el que a mi em va semblar-, així que el vaig asseure a la seva cadira, li vaig donar un Tarzanito –no patiu que només va fer cas a la xocolata! No va tastar l'alcohol- i ja veieu el resultat! Va ser divertidíssim i vam riure molt, de fet la seva cara, les mans i la roba van acabar plenes de xocolata i el Tarzanito pels aires! Sí, va fer llançaments a veure si arribava molt lluny, i mentrestant jo anava tirant fotos. El resultat va ser el d'un matí fantàstic i molt divertit amb el meu petit príncep, mentre esperàvem l'Yves per anar a la Cavalcada de Reis a Can Llàbiro.

Ingredients:

1 bossa i una cullerada de gelatina de maduixa
2 bosses de gelatina neutra
300 g de sucre 
1 llima
150 ml d'aigua mineral
50 ml de vodka
Sucre glacé
250 g de xocolata fondant

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral i el suc de la llima, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue, ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, unteu el recipient que utilitzeu amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de tiretes i l'arrebossem amb el sucre glacé. Per acabar ho banyem amb xocolata -que prèviament haurem desfet al bany Maria o al microones- i ho deixem reposar fins que la xocolata solidifiqui.

Paté vegetal de carxofes i nous

Sé que ho he dit en molts posts, però, com passa el temps, oi? Ja fa un any que es va iniciar La recepta del 15. Aleshores érem 6 blocaires que vam participar en aquesta engrescadora proposta. El tema triat eren els calamars i, ara, després d'un any, han aconseguit arribar a les 90 receptes a l’última convocatòria. Els torrons van omplir la xarxa de posts ben dolços i, sobretot, d'idees.

Des d'aquí vull enviar un petó gegant als creadors d’aquesta iniciativa, que mes a mes ens engresquen a fer una recepta a partir d’un aliment concret. Enhorabona per l'èxit que teniu, sens dubte us ho mereixeu!

Aquest mes ens han proposat cuinar amb carxofes i al Bolet s'ha generat un estat d'alegria enorme. Resulta que l'Yves, el monstre culinari, és un amant d’aquesta verdura; és capaç de menjar-la de qualsevol manera. De fet quan sent la paraula carxofa els seus ulls s'il·luminen. Si les veu al mercat comença una cantarella com els nens petits: “En comprem? Va, si us plau, en comprem?” I clar, amb els ullets que posa, qui es pot resistir? Us asseguro que jo no, i la meva iaia tampoc. Quan anàvem a casa seva a dinar i venia l'Yves, si era època de carxofes, sempre li feia un plat. Carxofes amb fideus, truita de carxofes, carxofes arrebossades... i el monstre culinari més content que un nen amb sabates noves!

Aquest cop presento una recepta molt fàcil, però no per això menys bona. Es tracta d'un paté vegetal de carxofes, tan senzill de fer com de menjar! Només posar-lo a taula vola amb 5 minuts, i sinó quan el feu ja m’ho direu. De fet, quan l'Yves el va tastar em va dir: “La propera vegada que vinguin amics l'has de fer! És fantàstic”. Així que ja sabeu, els propers convidats tindreu aquest paté per anar obrint gana...

Ingredients:

250 g de carxofes*

50 g de formatge Quark

40 g de nous

1 gra d’all

Oli d’oliva

Pebre recent molt

Sèsam negre

Sèsam torrat

Pebre vermell picant

*Les carxofes que he emprat són en conserva, però si ho preferiu poden ser bullides

Preparació:

En un pot posem les carxofes, el formatge Quark -o algun altre tipus de formatge cremós-, les nous, el gra d'all, un raig d'oli d’oliva i un polsim de pebre. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem fins obtenir una crema homogènia. Dividim en dos bols la crema obtinguda, i en una afegim un polsim de pebre vermell picant, ho barregem i acabem decorant-la amb llavors de sèsam torrat, i a l'altre afegim, si és necessari, un polsim de pebre i unes llavors de sèsam negre. Ho deixem refredar durant un parell d'hores a la nevera i ho servim acompanyat d'unes torrades o uns nachos.