Els rul·los de la Fletxer IV

Després de dos mesos sense publicar el nostre repte d'Els Rul·los de la Fletxer, hem decidit tornar i amb moltes ganes, a partir d'ara intentarem no fallar a la nostra cita mensual, així que estigueu atents.

Aquest cop la protagonista del repte és la nostra estimada Lupita. Ella és una gavina que va néixer a Mèxic i, per coses de l'atzar, va acabar a Inca, d'on és la Paula -Bon Tiberi-. Allà es van fer bones amigues i, des de llavors, no s'han separat. En realitat sí que s'han separat en alguna ocasió, però ha sigut per motius de força major. Aquests motius són els nostres intercanvis de tupers. La Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Moni -Coses de Llàbiro- i jo, al viure a Barcelona, ens és més fàcil quedar i fer intercanvis de cuinetes. La Paula s'ha encarregat des de fa molt temps de la Lupita, la cuida, l'alimenta i, sobretot, la mima molt, per això cada cop que li demanem que faci un viatge de les illes a Barcelona no posa cap inconvenient.

Ja fa uns quants mesos que les rul·leres estàvem dient que no podia ser que no seguíssim amb el nostre repte, així que aquest cop hem decidit tornar amb una festa ben gran. Voleu saber de què es tracta? Doncs aquest cop hem decidit fer unes bones receptes pel bateig de la Lupita. Ella s'ha adaptat perfectament a la gastronomia de ses illes, però aquest cop nosaltres hem decidit retre-li un petit homenatge fent, cada una, una recepta mexicana. Estic segura que la nostra Lupita quedarà encantada o, com a mínim, així ho esperem. Com no podria ser d'una altra manera, hem escollit dos padrins -tot i que us haig de confessar que ens ha costat molt-: la Blancaneus i el Nan Roig. Estem convençudes que ells sabran cuidar de la Lupita si algun dia les rul·leres no ens podem fer càrrec d'ella. 

Sense allargar més aquest post, us deixo amb la recepta, un estofat de vedella amb chili, un plat que, si us agrada el picant, us aconsello que no us el perdeu! Espero que us agradi i, sobretot, no us perdeu la resta de receptes...

Ingredients per a 2-3 persones:

500 g de carn de vedella a daus

2 pastanagues

100 g de concentrat de tomàquet

1 gra d’all picat

15 cebetes franceses

1/2 pebrot escalivat

800 ml de brou de carn

2 chilis

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Farina

Preparació:

Assequem la carn amb paper de cuina, la tallem a daus, la salpebrem, l'enfarinem i, a poc a poc, saltegem els trossos fins que ens quedin rossos per tots els costats. A continuació, aprofitant l’oli, saltegem la pastanaga i les cebes durant 5 minuts. A continuació afegim el pebrot escalivat tallat a tiretes petites, igual que els chilis -si voleu que piqui menys no poseu les llavors- i el gra d'all, ho saltegem 5 minuts i afegim el concentrat de tomàquet. Ho deixem coure a foc mig durant 5 minuts més. Per últim afegim la carn, ho barregem i afegim el brou. Ho deixem coure a foc mig-baix durant 1 hora i ho deixem reposar a la cassola durant un mínim de dues hores -és aconsellable fer-ho el dia abans-. Per presentar agafem un pa de pagès rodó, tallem la part de sobre, el buidem una miqueta de molla i posem la carn calenta.

Tarzanitos de caipiroska de maduixa

No en teníeu prou amb unes Gominoles de caipirinha, oi? Doncs avui us presento uns Tarzanitos de caipiroska de maduixa. Us en recordeu dels Tarzanitos? Pels que no sabeu què són us diré que eren unes simples llaminadures amb el cor de núvol de sucre, però cobertes amb xocolata. Crec que encara en podeu trobar a les botigues de llaminadures, però el que no estic tan segura és si mantenen el mateix nom comercial. Era la combinació perfecta per pecar de tant en tant, una textura flonja a l'interior recoberta d’una capa cruixent. Quants Tarzanitos m'hauré menjat? Què bons estaven.

El dia que em vaig animar a fer llaminadures tenia clar que volia fer: Gominoles i núvols, i què millor que fer-les dels meus còctels preferits? Si és que al final m’hauran de fer l'explotadora oficial d'aquestes dues begudes. 

Com que estàvem de vacances vaig pensar que el Boletet podria ajudar-me amb les fotos, així que li vaig proposar si volia fer-me de model. Quan va veure la xocolata ho va tenir clar -o almenys és el que a mi em va semblar-, així que el vaig asseure a la seva cadira, li vaig donar un Tarzanito –no patiu que només va fer cas a la xocolata! No va tastar l'alcohol- i ja veieu el resultat! Va ser divertidíssim i vam riure molt, de fet la seva cara, les mans i la roba van acabar plenes de xocolata i el Tarzanito pels aires! Sí, va fer llançaments a veure si arribava molt lluny, i mentrestant jo anava tirant fotos. El resultat va ser el d'un matí fantàstic i molt divertit amb el meu petit príncep, mentre esperàvem l'Yves per anar a la Cavalcada de Reis a Can Llàbiro.

Ingredients:

1 bossa i una cullerada de gelatina de maduixa
2 bosses de gelatina neutra
300 g de sucre 
1 llima
150 ml d'aigua mineral
50 ml de vodka
Sucre glacé
250 g de xocolata fondant

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral i el suc de la llima, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue, ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, unteu el recipient que utilitzeu amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de tiretes i l'arrebossem amb el sucre glacé. Per acabar ho banyem amb xocolata -que prèviament haurem desfet al bany Maria o al microones- i ho deixem reposar fins que la xocolata solidifiqui.

Paté vegetal de carxofes i nous

Sé que ho he dit en molts posts, però, com passa el temps, oi? Ja fa un any que es va iniciar La recepta del 15. Aleshores érem 6 blocaires que vam participar en aquesta engrescadora proposta. El tema triat eren els calamars i, ara, després d'un any, han aconseguit arribar a les 90 receptes a l’última convocatòria. Els torrons van omplir la xarxa de posts ben dolços i, sobretot, d'idees.

Des d'aquí vull enviar un petó gegant als creadors d’aquesta iniciativa, que mes a mes ens engresquen a fer una recepta a partir d’un aliment concret. Enhorabona per l'èxit que teniu, sens dubte us ho mereixeu!

Aquest mes ens han proposat cuinar amb carxofes i al Bolet s'ha generat un estat d'alegria enorme. Resulta que l'Yves, el monstre culinari, és un amant d’aquesta verdura; és capaç de menjar-la de qualsevol manera. De fet quan sent la paraula carxofa els seus ulls s'il·luminen. Si les veu al mercat comença una cantarella com els nens petits: “En comprem? Va, si us plau, en comprem?” I clar, amb els ullets que posa, qui es pot resistir? Us asseguro que jo no, i la meva iaia tampoc. Quan anàvem a casa seva a dinar i venia l'Yves, si era època de carxofes, sempre li feia un plat. Carxofes amb fideus, truita de carxofes, carxofes arrebossades... i el monstre culinari més content que un nen amb sabates noves!

Aquest cop presento una recepta molt fàcil, però no per això menys bona. Es tracta d'un paté vegetal de carxofes, tan senzill de fer com de menjar! Només posar-lo a taula vola amb 5 minuts, i sinó quan el feu ja m’ho direu. De fet, quan l'Yves el va tastar em va dir: “La propera vegada que vinguin amics l'has de fer! És fantàstic”. Així que ja sabeu, els propers convidats tindreu aquest paté per anar obrint gana...

Ingredients:

250 g de carxofes*

50 g de formatge Quark

40 g de nous

1 gra d’all

Oli d’oliva

Pebre recent molt

Sèsam negre

Sèsam torrat

Pebre vermell picant

*Les carxofes que he emprat són en conserva, però si ho preferiu poden ser bullides

Preparació:

En un pot posem les carxofes, el formatge Quark -o algun altre tipus de formatge cremós-, les nous, el gra d'all, un raig d'oli d’oliva i un polsim de pebre. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem fins obtenir una crema homogènia. Dividim en dos bols la crema obtinguda, i en una afegim un polsim de pebre vermell picant, ho barregem i acabem decorant-la amb llavors de sèsam torrat, i a l'altre afegim, si és necessari, un polsim de pebre i unes llavors de sèsam negre. Ho deixem refredar durant un parell d'hores a la nevera i ho servim acompanyat d'unes torrades o uns nachos.

Gominoles de caipirinha

Com ja us venia anunciant a la pàgina del Facebook, aquests dies he estat experimentant amb les llaminadures per a adults. A l’entrada anterior us comentava que sóc una gran fan, des de petita, de qualsevol tipus de llaminadura, però ara que ja m’he animat a fer-ne a casa... Per què no experimentar una mica? El ventall de possibilitats és enorme.
 

Fa uns quants dies, la Moni estava fent unes Gominoles de maduixa pel Martí, el seu nebot –i fan incondicional de Coses de Llàbiro- i li van quedar genials. En aquell moment va ser quan se’m va encendre la llumeta i li vaig dir: “Ostres, mai n'he fet, i mira que són fàcils i bones... quan les faci seran de caipinrinha!” Dit i fet. Vaig aprofitar per fer una bona producció ja que Ses Majestats els Reis d'Orient en necessitaven, i clar, com que sóc molt obedient vaig fer unes quantes capcetes per regalar.
 

El resultat el podeu veure a la foto, és fantàstic -es nota que la iaia ja no m’ho diu, oi?-. A més, trobo que és un bon detall com a present. Només heu de decidir el sabor, el color i la forma i obtindreu un regal personalitzat. Ah! I estic convençuda que si en feu per acabar un bon sopar deixareu encantats als convidats. Qui es pot resistir a unes Gominoles de caipirinha, mojito o gin-tònic?

Ingredients:

1 bossa de gelatina de llimona Royal
2 bosses de gelatina neutra Royal
300 g de sucre morè*
1 llima
200 ml d'aigua mineral
50 ml de cachaça
Sucre

* He emprat sucre morè i és el que li dóna aquest color marró. Si les voleu de color groc podeu utilitzar sucre blanc.

Preparació: 

En una cassola posem les gelatines, l'aigua mineral, el suc de la llima, la cachaça i el sucre morè. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem el líquid obtingut en motllos de silicona -si no en teniu, us recomano untar amb una mica d'oli els recipients que useu- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem les Gominoles, les arrebossem amb sucre.

Núvols de maduixa

Molt bon any a tothom! Espero que hagueu gaudit al màxim d'aquestes festes, al Bolet ho hem fet. Després d'uns dies de vacances amb els meus amors ja tornem a activar el bloc! Haig de dir que en tenia moltes ganes, però aquests dies han anat molt bé per desenganxar-me una mica de la blocosfera, que és tant addicta…

Aquests dies de festes haig de reconèixer que no he cuinat massa, tinc la sort que sempre he estat convidada, però us asseguro que tot i així el meu cap no ha parat de donar voltes a noves receptes. Les festes de Nadal, per mi, són sinònim de joguines, nens rialles, somnis… Sé que per molta gent és sinònim de tristesa, d'enyorança de tots aquells estimats que ja no estan entre nosaltres, però recordeu una cosa: si mireu a través del cor els veureu, així que no hi ha excusa per no gaudir!

Des de ben petita que he sigut una fan incondicional de les llaminadures, sobretot d'aquelles que tenen un toc àcid, encara que crec que no li faig cap lleig a cap. La meva mare fins i tot em va comprar un pot de vidre i l'anàvem omplin de tant en tant. Quin perill tenir la temptació tan a prop, oi? Doncs ara ja us podeu preparar, perquè aquests dies he estat practicant amb les llaminadures casolanes, i us aviso que no tenen res a envejar a les comercials, ans el contrari. Com a mínim aquestes sabem que porten!

Avui us presento uns núvols que són molt i molt fàcils de fer; els he tret de la meva estimada Paula de Bon tiberi, això sí, us adverteixo que les següents receptes ja no són tant per a nens… Aquests núvols els vaig fer per anar a conèixer a la Clara, una nena preciosa -i que té molts punts per ser la meva jove- que va néixer el passat dia 4 de gener, i que s'ha convertit en el millor regal de Reis per a la Maria i el Jairo, dos amics molt i molt especials als quals desitjo tota la felicitat del món amb el seu peixet.

Ingredients:

1 bossa, més una cullerada de gelatina de maduixa

2 bosses de gelatina neutra

300 g de sucre 

200 ml d'aigua mineral

1 c/c d'essència de vainilla

Sucre glacé

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue i ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, el recipient que aneu a utilitzar us recomano untar-lo amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda la tallem en forma de cubs i l'arrebossem amb el sucre glacé.