Gominoles de caipirinha

Com ja us venia anunciant a la pàgina del Facebook, aquests dies he estat experimentant amb les llaminadures per a adults. A l’entrada anterior us comentava que sóc una gran fan, des de petita, de qualsevol tipus de llaminadura, però ara que ja m’he animat a fer-ne a casa... Per què no experimentar una mica? El ventall de possibilitats és enorme.
 

Fa uns quants dies, la Moni estava fent unes Gominoles de maduixa pel Martí, el seu nebot –i fan incondicional de Coses de Llàbiro- i li van quedar genials. En aquell moment va ser quan se’m va encendre la llumeta i li vaig dir: “Ostres, mai n'he fet, i mira que són fàcils i bones... quan les faci seran de caipinrinha!” Dit i fet. Vaig aprofitar per fer una bona producció ja que Ses Majestats els Reis d'Orient en necessitaven, i clar, com que sóc molt obedient vaig fer unes quantes capcetes per regalar.
 

El resultat el podeu veure a la foto, és fantàstic -es nota que la iaia ja no m’ho diu, oi?-. A més, trobo que és un bon detall com a present. Només heu de decidir el sabor, el color i la forma i obtindreu un regal personalitzat. Ah! I estic convençuda que si en feu per acabar un bon sopar deixareu encantats als convidats. Qui es pot resistir a unes Gominoles de caipirinha, mojito o gin-tònic?

Ingredients:

1 bossa de gelatina de llimona Royal
2 bosses de gelatina neutra Royal
300 g de sucre morè*
1 llima
200 ml d'aigua mineral
50 ml de cachaça
Sucre

* He emprat sucre morè i és el que li dóna aquest color marró. Si les voleu de color groc podeu utilitzar sucre blanc.

Preparació: 

En una cassola posem les gelatines, l'aigua mineral, el suc de la llima, la cachaça i el sucre morè. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem el líquid obtingut en motllos de silicona -si no en teniu, us recomano untar amb una mica d'oli els recipients que useu- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem les Gominoles, les arrebossem amb sucre.

Núvols de maduixa

Molt bon any a tothom! Espero que hagueu gaudit al màxim d'aquestes festes, al Bolet ho hem fet. Després d'uns dies de vacances amb els meus amors ja tornem a activar el bloc! Haig de dir que en tenia moltes ganes, però aquests dies han anat molt bé per desenganxar-me una mica de la blocosfera, que és tant addicta…

Aquests dies de festes haig de reconèixer que no he cuinat massa, tinc la sort que sempre he estat convidada, però us asseguro que tot i així el meu cap no ha parat de donar voltes a noves receptes. Les festes de Nadal, per mi, són sinònim de joguines, nens rialles, somnis… Sé que per molta gent és sinònim de tristesa, d'enyorança de tots aquells estimats que ja no estan entre nosaltres, però recordeu una cosa: si mireu a través del cor els veureu, així que no hi ha excusa per no gaudir!

Des de ben petita que he sigut una fan incondicional de les llaminadures, sobretot d'aquelles que tenen un toc àcid, encara que crec que no li faig cap lleig a cap. La meva mare fins i tot em va comprar un pot de vidre i l'anàvem omplin de tant en tant. Quin perill tenir la temptació tan a prop, oi? Doncs ara ja us podeu preparar, perquè aquests dies he estat practicant amb les llaminadures casolanes, i us aviso que no tenen res a envejar a les comercials, ans el contrari. Com a mínim aquestes sabem que porten!

Avui us presento uns núvols que són molt i molt fàcils de fer; els he tret de la meva estimada Paula de Bon tiberi, això sí, us adverteixo que les següents receptes ja no són tant per a nens… Aquests núvols els vaig fer per anar a conèixer a la Clara, una nena preciosa -i que té molts punts per ser la meva jove- que va néixer el passat dia 4 de gener, i que s'ha convertit en el millor regal de Reis per a la Maria i el Jairo, dos amics molt i molt especials als quals desitjo tota la felicitat del món amb el seu peixet.

Ingredients:

1 bossa, més una cullerada de gelatina de maduixa

2 bosses de gelatina neutra

300 g de sucre 

200 ml d'aigua mineral

1 c/c d'essència de vainilla

Sucre glacé

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue i ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, el recipient que aneu a utilitzar us recomano untar-lo amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda la tallem en forma de cubs i l'arrebossem amb el sucre glacé.

Bon Nadal!

Estem a punt d'acabar l'any -un més!-. Per sort, al Bolet no ens falta ni salut ni treball, i no fa falta que us digui que amor tampoc, oi? Som molt afortunats. Esperem que la situació actual millori i que aquesta introducció es pugui aplicar a tothom.

Nosaltres ja estem preparats per gaudir d'aquestes festes nadalenques. Ja fa uns dies que hem decorat tota la casa i aquest any hem tingut un ajudant de luxe. L'Àitor, amb l'alegria que el caracteritza, ens va ajudar emocionat a muntar l'arbre, el petit pessebre i sobretot és l'encarregat d'alimentar al Tió. El primer moment que el va veure, va posar una cara estranya. Li vam ensenyar que li havia de donar menjar i així, més endavant, li cagaria regalets -en realitat aquest tros crec que no l'ha entès, però aquesta tarda que el farem cagar, ja ho entendrà-. Ho ha fet molt i molt bé i ha estat molt responsable, tant és així que quan sopem, com que el té al costat, li tira part del seu menjar!

A partir d'avui el món de juju el tanquem per vacances, i tornarem després de Reis amb moltes ganes de seguir experimentant. Ara toca descansar i gaudir de la família, però no patiu, això no vol dir que els fogons estiguin apagats -de fet avui tenim un berenar molt i molt especial al Bolet, on els llabironets i el Boletet faran cagar el Tió-. Intentarem que de tot allò que valgui la pena publicar apuntarem les receptes i ho fotografiarem. 

L'entrada d'avui només és per desitjar-vos a tots un bon Nadal en companyia dels vostres sers estimats i que tingueu un millor Any Nou -recordeu que heu de portar alguna cosa vermella i, si us plau, no feu guerra de raïm com fa l'Yves-. Estic convençuda que el 2012 serà un bon any! Molts petonets de part de la família Bolet, us esperem després de Reis, hi sereu, oi?

Canelons de bolets i gambes

Aquest cop, a Memòries d’una cuinera, us hem proposat fer canelons, un plat molt típic de la gastronomia catalana durant les festes de Nadal. Antigament era el plat principal durant la celebració de Sant Esteve, el dia 26 de desembre. Les cuineres aprofitaven la carn que havia sobrat el dia de Nadal -de la carn d’olla- i farcien els canelons. A casa era tradició, encara que us haig de dir que la meva mare els preparava uns dies abans i els congelava. La cuina es convertia en un festival d’olors i, segons deien, els feia boníssims. Aquest cop us haig de confessar que no m’agraden gens els canelons convencionals. Serà perquè la meva mare utilitzava cervell i fetge per fer el farcit? Doncs segurament sí. Però per sort els canelons els podem fer de qualsevol cosa, només hem de posar-hi una mica d’imaginació i ja està.

La setmana passada -com ja comença a ser habitual-, a la pàgina del facebook us preguntava de què us agradaria que fes els canelons. Aquest cop, a diferència del torró, us he fet més cas. Alguns de vosaltres vareu demanar que fossin vegetals, alguns amb bolets i d’altres proposàveu el farcit típic de carn. Com podeu veure he fet un mix amb alguns dels vostres suggeriments. Així doncs us presento aquesta recepta de canelons farcits amb bolets i gambes, amb una beixamel un xic diferent. El Pedro Ximénez li dóna un sabor boníssim. Us animo a què els prepareu i també a què ens envieu les vostres receptes de canelons abans del dia 28. Us recordo que no fa falta seguir cap recepta, de fet ja hem rebut unes quantes receptes molt originals! Tan salades com dolces, us animeu?

Ingredients per a 20 uts.:

200 g de xampinyons

200 g de fredolics

2 pastanagues

1 ceba petita

1 gra d’all

200 g de gambes pelades

1 c/s de Maizena

½ copa de vi blanc sec

100 g de formatge Philadelphia

20 làmines de pasta per canelons

50 g d’emental

50 g de mozzarella

50 g de formatge gouda

50 g de formatge samsoe

Oli d’oliva

Ruca

Sèsam negre

Sal

Pebre

Ingredients beixamel:

400 ml de llet descremada

1 c/p de margarina

2 c/s de Maizena

Sal

Pebre

Nou moscada

Pedro Ximenez

Preparació: 

A un recipient amb aigua calenta posem a estovar les làmines de canelons -són les que s'anomenen de fàcil cocció- i les deixem mentre preparem el farcit. A una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posem la ceba tallada a trossets petits i el gra d’all. Un cop estigui una mica sofregida afegim els xampinyons i els fredolics tallats a làmines, prèviament nets, i les pastanagues tallades a daus petits, salpebrem i afegim el vi. Ho deixem durant 10 minuts a foc mig i afegim les gambes pelades. Remenem durant 5 minuts amb l'ajuda d'una cullera de fusta i afegim una cullerada de Maizena, per espessir, i el formatge cremós. Remenem i esperem a que es redueixi. Ho reservem. Mentrestant podem fer la beixamel. A una cassola posem la llet, salpebrem, afegim un polsim de nou moscada i una mica de margarina. Quan arrenqui el bull, afegim a poc a poc la Maizena i no parem de remenar –així evitarem que quedin grumolls- fins obtenir la textura desitjada. Retirem la beixamel del foc i afegim un bon raig de Pedro Ximenez. Ho remenem i ho reservem. A continuació, agafem una safata, l’untem amb oli i anem col·locant els canelons, que prèviament haurem farcit amb una làmina de pasta de caneló i una mica de farcit-. Per finalitzar tirem la beixamel per sobre i ho cobrim amb el formatge ratllat per gratinar. Aquest cop he utilitzat una selecció de 4 formatges, però podeu emprar el formatge que més us agradi. Ho posem a gratinar al forn -entre 5 i 10 minuts-, amb el forn prèviament escalfat a 200º. A l’hora de servir, posem a sobre una mica de ruca, l’amanim amb una mica d’oli d’oliva i un polsim de llavors de sèsam negre.

Cookies Le fabuleux destin du chocolate

Aquest mes les noies de Film & food ens proposaven un repte amb un esperit molt nadalenc: fer un intercanvi de galetes o de receptes de galetes. L’opció escollida va ser l’intercanvi i he tingut la immensa sort de poder degustar les galetes de l’Alba de Le fabuleux destin du chocolate. Què us puc dir a aquestes alçades de l’Alba que no coneixeu? A través del seu bloc podem veure que és una persona detallista, sensible, feliç i un xic vergonyosa, però ara que he tingut la sort de conèixer-la en persona -a l'aquelarre galetaire que us vaig explicar al post de les galetes integrals- puc dir que encara és molt millor! És encantadora. Sembla una nina de porcellana, d’aquelles que et fa por jugar amb elles per no trencar-les. 

La recepta que avui us porto no l’he fet jo, només he fet la foto, però us asseguro que al Bolet ens han encantat! El Boletet s’ha cruspit les galetes de Lacasitos, tal i com havia indicat l’Alba a la seva nota, i l’Yves i jo la resta. Us animo a que les feu, estan boníssimes! I si no coneixeu encara el bloc de l’Alba us convido a que el visiteu, però us aviso que enganxa...

Si us agraden les galetes us aconsello que avui us doneu una volta per la xarxa, perquè aquestes dues bruixetes aconsegueixen amb cada repte moure a un munt de blocaires! 

També voldria tornar a agrair a totes les Bruixetes que van fer possible que passéssim un dia fantàstic, espero que es repeteixi ben aviat! -ja estic preparada per una altra superproducció- i sobretot enviar-li un petonet molt i molt fort a una d'elles...

Ingredients:

170 grams de mantega pomada

1 ou

1/2 tassa de sucre morè

1/2 tassa de sucre normal

Un pessic de sal

1 tassa i 1/2 de farina

1 culleradeta de bicarbonat sòdic

Xocolata negra

Xocolata blanca

1 tassa de nous picades

1 tassa d'avellanes

Lacasitos de colors

Preparació:

Prescalfem el forn a 180ºC. Posem a batre la mantega amb els sucres fins que quedi cremós. Afegim l’ou i batem fins que quedi integrat. Afegim la farina, al sal i el bicarbonat i acabem de batre fins que quedi homogeni. Dividim la massa en tres i fem les diverses versions. Posem les nous i 1/3 part de la xocolata i barregem a mà. L'Alba no utilitza xips, agafa una xocolata que li agradi i la talla a trossos grossos. Les nous les partim amb les mans una mica i prou. Repetim el mateix amb la xocolata blanca i les avellanes. Per últim posem uns quants Lacasitos a sobre pressionant poc i ben junts -ja se separaran durant la cocció-. Posem paper de forn a una safata i amb una cullera normal o de servir gelat, fem boletes i les anem col·locant a la safata una mica espaiades„ ja que aquestes cookies s’estenen molt. Repartim els trossets de xoco de la 1/3 part restant de xoco per sobre les boletes, enfonsant-los poc -si ho fem així els trossets de xoco quedaran a la superfície de la galeta i quedara més bonic-. Les posem al forn de 12 a 15 minuts. Les traiem i les deixem refredar en una reixeta.