Pa de sèsam

Aquest cop quan vaig veure la proposta de la recepta del 15 vaig estar a punt d’escanyar als meus estimats nois de la Bordeta, però clar, cóm podria passar sense els milers d’e-mails i comentaris d’una de les meves rul·leres? Llavors va ser quan vaig pensar: “aquest mes serà tot un repte!”. Els que sou seguidors des de fa temps sabeu que no sóc amant de les masses, i no perquè no m’agradi fer-les. El problema que hi veig és que per obtenir un bon resultat haig de deixar un temps de llevat i això em posa una mica nerviosa. Sóc d’aquelles persones que m’agrada controlar-ho tot al moment, i clar, amb el pa no és possible.

La meva última adquisició ha estat un llibre que es diu Paso a paso repostería y panadería. És un llibre que té unes receptes molt fàcils de pastissos, pa i alguna coseta salada. Les fotos ajuden molt, t’ensenyen pas a pas com fer-ho. Quan el tenia a les mans en realitat només el volia xafardejar , fins que vaig veure que tenia uns pans molt fàcils i amb una pinta increïble -ideals per la recepta del 15-, i no vaig poder resistir-me a dur-lo a casa. A més el meu assessor culinari em va dir “mama compra’l, et fa falta!” o com a mínim és el que jo vaig deduir de la seva mirada, aquesta és l'avantatge d’anar a comprar amb un nen de 15 mesos...

La recepta original porta llavors de rosella, llet en pols i llevat sec, però a casa no tenia aquests ingredients i vaig decidir substituir-los per llavors de sèsam negre, llevat fresc i llet descremada. El resultat em va sorprendre fins i tot a mi. Aquest cop no us diré com estava, mireu la foto i opineu vosaltres mateixos.

Ingredients:

250 g de farina de força

1 c/p de sal

2 c/s de llet descremada

1 1/2 c/s de sucre

2 c/s d'oli d'oliva

175 ml d'aigua tèbia

5 c/s de llavors de sèsam negre

12 g de llevat fresc

1 rovell d'ou

Preparació:

En un bol, posem la farina amb el llevat -desfet prèviament amb una mica d'aigua- i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim les llavors de sèsam, la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora o fins que dobli el seu volum -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Quan hagi llevat fem 3 porcions de massa, i li donem forma cilíndrica d'uns 25 cm, les entrellacem entre elles formant una trena. La posem en una safata per anar al forn amb paper, prèviament untat amb oli i la deixem reposar durant 30 minuts tapada amb un drap. Per últim pintem la superfície amb ou batut, diluït amb una c/s de llet i una c/s de sucre la superfície, tirem per sobre unes quantes llavors de sèsam i ho coem al forn prèviament escalfat a 200º durant 25 minuts.

Brownie de gerds i magrana

Com us vaig comentar en l’entrada anterior, el passat cap de setmana va ser molt productiu. Feia temps que volia fer un pastís de xocolata, però no tenia clar com. Vaig estar mirant els llibres de cuina que tinc a casa i, tot i que sabeu que no segueixo mai cap recepta al peu de la lletra, alguns cops agafo una recepta com a base. Aquest cop revisant el llibre Chocolate vaig veure un brownie amb fruits secs que tenia molt bona pinta. Evidentment la vaig adaptar als meus gustos -crec que només vaig respectar la farina, els ous i el sucre- i el resultat ens ha agradat molt, sobretot al Boletet i a mi, ja que l’Yves no és un gran aficionat als pastissos de xocolata, però ens hauríeu d’haver vist el diumenge al matí tots 3 esmorzant a taula mentre al carrer plovia, quin gust llevar-se així! Tot i no llevar-nos amb un dia assolellat els nostres somriures no es van esborrar en tot el dia.

Recordeu que sempre us parlo del Monstre culinari -referint-me a l’Yves quan fa les seves aportacions per Memòries d’una cuinera-? Doncs crec que el Boletet a partir d’ara serà el Monstre sibarita. Resulta que l’Àitor està creixent amb un paladar molt fi, i per sort  les receptes del món de juju sempre triomfen! El cap de setmana sempre ens agrada, si es possible, anar a fer un aperitiu, i aquest, tot i la pluja, no va ser diferent. Recordàvem que al Poble Sec havíem vist una petita bodega al carrer Margarit on feien tapetes i plats per degustar, així que ens vam abrigar, vam agafar un paraigües i vam anar-hi. Al final vam demanar tantes coses que va servir de dinar.

Hi ha molta gent que pensa que anar amb nens a menjar fora és complicat, però us asseguro que el Boletet ens ho està posant molt i molt fàcil. Des de què va néixer ens està ajudant molt amb la tasca de ser pares: tot és molt senzill al seu costat... I anar a dinar fora no és una excepció! De moment no fa falta demanar-li un menú infantil, li agrada tot el que demanem. Evidentment intentem demanar plats que no siguin massa forts pel seu petit estómac, però no és cap problema, tots ens adaptem i ell està creixent sa i fort i amb una gana descomunal. Em creieu si us dic que menja més que jo?

Aquí us deixo la recepta d’aquest brownie que cada cop que el Boletet el veu a la cuina l’assenyala amb el dit per demanar un trosset... Espero que us agradi tant com a nosaltres! Els gerds i la magrana li donen un punt humit que el fa irresistible per un dia de pluja.

Ingredients:

175 g de farina

300 g de sucre morè

4 ous

1 c/p d'essència de vainilla

100 g de xocolata fondant

50 g de nous

1 magrana

125 g de gerds

50 g de mantega pomada

Sucre glacé

Rom

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Batem la mantega, el sucre i l'essència de vainilla fins a obtenir una mescla lleugera i esponjosa. Afegim d'un en un bol els ous i ho barrejarem bé. Tamisem la farina, l'afegim a poc a poc barrejant fins obtenir un resultat homogeni. Per últim, afegim la xocolata fondant -prèviament desfeta -al microones o al bany Maria en pols-, un bon rajolí de rom. Quan tinguem la barreja, afegim els gerds, les nous esmicolades i les llavors de magrana, ho barregem i fiquem la pasta en un motllo rectangular no gaire alt, prèviament folrat amb paper, tirem una micra de sucre morè per la superfície i ho posem al forn durant 40 minuts. Ho deixem refredar, ho tallem en porcions i tirem sucre glacé per sobre.

Crema de moniatos amb feta i magrana

Aquest cap de setmana, aprofitant que no ha fet massa bon temps, la família Bolet hem aprofitat per cuinar. Ha estat un cap de setmana molt productiu, i és que ens vam llevar el dissabte amb les piles carregades. L'Yves havia de treballar, així que el Boletet i jo vam decidir anar de compres. A les 10 del matí, ben puntuals, entràvem per la porta de la primera botiga i estava deserta, us podeu imaginar la meva cara d'alegria! Sembla impossible que a Barcelona hi hagi poca gent, oi? Però suposo que el dissabte la gent aprofita per fer mandres -almenys jo ho faria, però l'Àitor a les 7 del matí ja tenia ganes de jugar!-. Vam estar tot el matí de botigues, i vam fer una parada a l'Fnac a la secció de gastronomia, i un llibre va caure… Per la tarda vam anar a Can Llàbiro a jugar, i els dos prínceps s'ho van passar d'allò més bé, tan de bo tothom es portés tant bé com ells dos, us asseguro que el món aniria molt millor!

Quan l'Yves va arribar a casa vam decidir que faríem un bon sopar, ens havíem de posar al dia de tot el que havia passat, i què millor que fer-ho amb un bon menú i un vi fred? A la nevera tenia un moniato que havia sobrat de la castanyada i vaig pensar que seria una bona idea utilitzar-lo per fer un aperitiu, a nosaltres ens va agradar moltíssim, i espero que a vosaltres també. Ah! I no patiu, que la resta de receptes us les aniré presentant durant aquest dies…

Ingredients per a 4 uts.:

150 g de moniato vermell

1 iogurt natural

1 magrana

200 ml de llet descremada

50 g de formatge feta

1/2 gra d'all

Romaní

Sal

Oli d'oliva

Popurri de 5 pebres

Preparació:

Primer de tot fem el moniato; en aquest cas al microones -15 minuts a 800W-. Quan estigui fred, el pelem i posem la carn en un pot. A continuació afegim el iogurt, el 1/2 gra d'all, la llet, el formatge feta esmicolat, unes fulles de romaní, ho salpebrem i tirem un rajolí d'oli d'oliva. Ho passem tot pel minipimer i ho disposem als vasets. Ho decorem amb una mica de formatge feta, unes llavors de magrana i unes fulles de romaní que haurem salpebrat i amanit amb un rajolí d'oli d'oliva. Els deixem refredar a la nevera durant 1/2 hora i estaran llestos per degustar.

Broqueta de formatge, melmelada i sèsam. Sóc la lletra...

Hi havia una vegada una senyora que era una mica infeliç, la seva manera de veure la vida no era la més optimista; així que anaven passant els anys i no acabava de tenir una vida completa. Un bon dia va anar a una residència d’avis a veure un familiar, per casualitat es va trobar amb una senyora encantadora. Aquesta senyora, tot i no haver tingut una vida fàcil –va perdre el seu estimat germà, va patir maltractaments i va haver de tirar endavant a una família, entre moltes d'altres coses-, desprenia alegria pels 4 costats. Tenia un munt d’anècdotes i vivències per explicar que van fer que l’altra senyora decidís canviar la seva manera de veure la vida i valorar més les petites coses de la vida.
 

Aquesta història no és fruit de la meva imaginació, sinó que és l’argument d’una de les meves pel·lícules preferides . Sabeu de quina pel·lícula estic parlant? Doncs si ho sabeu, shhhhhhhhhhhh, no deixeu cap pista als comentaris, ja que és una pista per la Sònia per saber quin és el bloc que ha de visitar després d’aquest, ja que avui té 24h per endevinar una frase secreta... Ja ho saps? Tic tac, tic tac. Moltes felicitats, gaudeix d'aquest dia tan especial!
 

La recepta d’avui és una adaptació de l’Exquisit, un aperitiu molt senzill i gustós que ens servirà per picar mentre veiem una de les nostres pel·lícules preferides al sofà i amb bona companyia, i així tenir una alternativa a les típiques crispetes. Us animeu?

Ingredients:

Formatge de cabra
Melmelada de nabius
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre

Preparació:

Fem boletes d'uns 10 grams amb el formatge de cabra sense pell. Les deixem reposar uns minuts a la nevera, les traiem i les banyem amb la melmelada, les arrebossem amb les llavors de sèsam i les posem a la nevera perquè quedin més consistents. 

 

Magdalenes integrals

L’altre dia vaig anar a un forn i em van deixar tastar un pa amb gingebre i farina d’espelta que estava molt bo. Sabeu de sobres que quan veig alguna cosa que m’agrada sempre intento fer una adaptació pel Bolet, i amb aquest pa va passar el mateix. Vaig anar a una botiga on tenien tot tipus de farines i, en lloc d’agafar la d’espelta, em va cridar l’atenció la farina de sègol. La vaig veure més fosca i em va fer gràcia. Vaig arribar tota contenta a casa i quan el Boletet va anar a dormir vaig decidir fer el pa -en realitat era més tipus cake-. Vaig barrejar els ingredients que havia reconegut, ho vaig posar en un motllo i cap el forn. L’olor era molt bona i semblava que havia d’obtenir un bon resultat. De fet, mentre anava pujant el pa anava quedant molt maco i l’olor immillorable. La meva sorpresa -per anomenar-ho d’alguna manera- va ser que, quan el vaig treure del forn, va baixar tot. De dins estava molt humit i no va quedar gens bé, així que us podeu imaginar on va acabar... a les escombraries! L’Yves em va veure tan trista que em va animar a fer una altra cosa, i jo que sóc molt tossuda vaig decidir fer unes magdalenes integrals per treure’m el disgust de sobre, això sí, aquest cop amb farina de blat integral, que aquesta no em porta problemes. El resultat és fantàstic, i sinó li pregunteu al Boletet, les magdalenes van durar ben poc!!! Amb quin deliri les menjava.

Us deixo la recepta per si us animeu a fer-les, mentrestant jo seguiré practicant amb la farina de sègol, alguna idea o consell?

Ingredients (12 uts):

1 iogurt de llimona

375 g de farina integral

250 g de sucre morè

50 ml d'oli d'oliva

1 sobre de llevat Royal

50 ml de llet

Canyella en pols

Gingebre en pols

1 mandarina

1 poma golden

3 ous

30 g de nous

50 g de flocs d'avena

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el iogurt, el llevat i l'oli en un bol i ho barregemfins que ens quedi una massa homogènia. Seguidament afegim la llet juntament amb un polsim de canyella, de gingebre i el suc de la mandarina, ho remenem i afegim la poma tallada a trossets, els flocs d'avena i les nous esmicolades. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent, i un grapat de flocs d'avena. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts.